En aquesta nova etapa del DIARI DEL CAPELLÀ estic publicant escrits d'altres moments de la meva vida. Em serveix també per anar-los recollint i resituant. Referent a Montserrat, em resta encara algun escrit. Avui, però, m'ha semblat adient publicar una valoració de les celebracions de la passada Setmana Santa a la parròquia de sant Romà de Lloret de Mar. Aquesta valoració l'he publicada prèviament a L'AFEGITÓ o suplement del Full Parroquial. Sóc conscient que em deixo moltes coses al tinter. Però que serveixi per expresar l'agraïment a tots els que hi han col·laborat per fer possibles unes celebracions vives, participades, sentides, senzilles, dignes.
Sempre que es reuneix la comunitat cristiana, s’hi fa
present Jesús Ressuscitat. I si això ho celebrem al llarg de l’any, a cada
celebració de la nostra fe, ho vivim amb més intensitat a les celebracions de
Setmana Santa i de Pasqua. I aquesta vivència de la fe és fa més intensa
en la mesura que la comunitat
cristiana s’ho agafa amb interès i els qui en formem part hi participem ben
activament.
Les celebracions del Diumenge
de Rams facilitaren la integració de les diverses sensibilitats i
nivells, destacant la celebració del migdia que ajudà els infants a viure la
vinguda del Senyor a les nostres vides. I cal agrair a qui ho feren possible:
Casal de l’Obrera, Xino-xano, al propietari de l’ase (José Manuel), a l’ase
(Celeste)...
La celebració de la Penitència,
el dimecres, a partir d’un esquema preparat per Mn. Enric Plantés, ajudà al més
d’un centenar de participants a rebre i a gaudir del perdó del Senyor. Cal
agrair la col·laboració de Mn. Josep Perich.
El Dijous Sant,
la Missa de la Cena del Senyor, fou
especialment emotiva amb la vivència del rentament dels peus i també el
trasllat del Santíssim al Monument ornamentat pels clàssics sembrats evocant
les arrels agràries de la nostra parròquia (obsequi de la família Fàbrega). Cal
agrair a la vintena de nens/es que feren possible la cerimònia del rentament
dels peus. I encara, remarcar la participació a la vetlla de pregària, un cop
acabada la missa.
El Divendres Sant,
en tres moments intensos de pregària (Viacrucis, Celebració de la Passió i
processó), hi hagué la col·laboració destacada de diverses grups que ho feren
possible remarcant la recuperació de la Processó del Silenci: Geganters Lloret,
Catequistes, Unió Lloretenca, Confraria Sant Elm, Obreria Santa Cristina, Casal Obrera,
associació Cúllar, associació Pueblos Íllora, grup d’assistents als malalts
(resant el rosari), Ajuntament de Lloret
(Cobla Principal de Banyoles), Policia Local, Amador Rubio (saeta), Antonio
Melero, portants, figures vivents...
I encara cal remarcar la participació i la col·laboració a
la Vetlla Pasqual, presidida pel
bisbe Francesc Pardo, Mn. Jordi Callejón, Mn. Elies Ferrer i dos seminaristes,
amb l’assistència dels nois i noies de la PASQUA JOVE i destacant-hi un grup de
monitors dels esplais parroquials, joves de la Frater, nois i noies del Rusc,
de l’orquestra diocesana... Una celebració il·luminada pel Ciri de Pasqua que
havia estat decorat per l’Aïna Fradera, una noia dels Bimbis. Mentre l’associació de Les Alegries preparava
i serviria la xocolatada i els fartons i, la colla gegantera, organitzant la
gresca.
Del l DIUMENGE DE PASQUA DE
RESURRECCIÓ, també cal agrair la participació i col·laboració a les misses del
diumenge, especialment a la missa del migdia on foren batejats 5 nenes i 1 nen.
Solemnitzà la celebració la Silvia Castillo fent sonar l’orgue de tubs i, en
Vitali, fent sonar la viola.
I sobretot, ha estat possible
viure amb intensitat aquestes celebracions gràcies a un bon equip de
col·laboradors habituals que mostren la solvència de la nostra comunitat
parroquial: lectors (Conxita, Cristina, Eduard, Anna, Josep...), personal de
neteja (Mary, Marisol...), d’ornamentació floral (Francis), assistents diversos
(Pedro, Josep...), escolans (Àngel, Neus, Núria...). I no es pot obviar la valuosa participació de
la Coral Alba de Prima (dirigida per l’Andor Sidoni), animadora musical a totes
les celebracions (amb en Josep Bernat, a l’orgue)
També vull expressar
l'agraïment envers els pares que acompanyen els seus fills a les celebracions
(les d’aquests dies i les dels diumenges); també als joves que, passant de les
diversions, valoren el reunir-se amb la
comunitat dels deixebles del Senyor.
I acabo amb la invocació que
feien al Company desconegut els dos deixebles que anaven a Emaús: “Quedat
amb nosaltres, que es fa tard i comença a fosquejar.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada