dissabte, 30 / maig / 2015
He dormit intranquil i no he passat gaire
bona nit.
Cap a les 10, vaig al carrer Verneda a beneir
la botiga de la Lourdes, WEB ESPECIAL MODA. M’hi trobo amb una colla de gent
d’Anglès i també de Bonmatí.
Al migdia beneeixo el matrimoni de l’Òscar i
de la Virgínia. També batejo el seu fill, en Hedai. A la cerimònia, hi ha molt
xivarri. I sort que són pocs.
A la tarda ve Mn. Wlordimir a celebrar la
missa amb els ucraïnesos. Avui són més. Em comenta que ara farà uns dies de
vacances i no tornaran per cap celebració fins a finals d’agost. Em diu que ho
aprofitarà per anar a Ucraïna i trobar-se amb la seva muller. Eus, que bé!
Tinc la missa anticipada a Anglès. S’hi
estrena d’escolà en Martí, el cosinet de la Maria.
diumenge, 31 / maig / 2015
A les 9 del matí, a la missa, tenim les
exèquies de la Maria Bàrbara Caparrós Espinosa (76 anys). És la muller de
l’Antonio Méndez i té una família força llarga. La seva germana és la Isabel,
l’àvia Trias. És una persona coneguda i hi participa força gent. Havia nascut a
Cabra del Santo Cristo. A Anglès, molta gent la coneixia per la “Maria
Picante”, un apel·latiu simpàtic que ella mateixa utilitzava si bé el “Picante”
és pròpiament el seu marit. Per cert, els procedents de Cabra, els fa gràcia
preguntar si es coneix quin és el seu gentilici, és a dir, com s’anomenen els
habitants de Cabra. Jo no ho sé pas.
A Sant Martí Sapresa, assisteixen a la missa la
Carme Tibau i el seu. No passa una setmana que, algú o altre de Palafrugell. Em
comenten que aniran a veure les catifes de les Enramades d’Arbúcies. M’agrada
saludar-los: amables, cordials... Els dono records per la Montse i per la seva
mare.
Al migdia celebro la missa a Bonmatí. Hi
reben la primera comunió en David i en Sergi. La celebració és senzilla, sense
masses complicacions. Quan acabem, amb els nois i noies que van celebrar la
primera comunió fa un any, canten un parell de cançons. I, si a Déu plau,
d’aquí un any, els que faran la primera comunió seran nou.
A la tarda descanso un xic i preparo la
sortida a Lourdes.
dilluns, 1 / juny / 2015
Vaig ajaçar-me tard i a les tres ja estava
llevat. L’autobús per anar cap a Lourdes ens recull a Anglès a les cinc. Mentre
baixo de la doma, vaig escoltant les cantarelles de les mallerengues que van
marcant el seu territori. Comencen cap a les quatre i acaben a quarts de sis.
I quan em vaig apropant a la plaça dels
Horts, es sent el retruny de les rodes de les maletes d’altres feligresos
d’Anglès que ens adrecem cap on ens recull l’autobús. D’Anglès som cap una
vintena. Quan arriba l’autocar, en Pedro ens va col·locant i en Ramon va donant
la benvinguda. A Bonmatí recollim un parell de feligreses, a Bescanó hi
recollim la neboda de la Pepita i, a Salt, la cunyada de l’Espinet i un parell
d’amigues. Ja a l’autopista, en Ramon ens convida a pregar una mica i a
encomanar a Déu el viatge que iniciem.
Mentre anem cap a la frontera, va emergint el
sol amb tota la seva voluptuositat. Pel camí fem dues aturades tècniques: una,
cap a Salses. L’altra, ja a mig camí de l’autopista dels dos mars, on hi ha la
confluència dels canals, on esmorzem. Quan ens situem de nou a l’autopista,
dirigeixo la pregària del rosari.
Arribem a Lourdes cap a dos quarts de dotze.
El transit és espès. Hauria d’anar a canviar l’aigua de les olives: les
pastilles que prenc per drenar millor el sucre, comporten anar a cap Felip cada
hora o hora i mitja. Abans d’arribar a l’avinguda Peyremale, salto de l’autocar
i fujo cap a l’hotel Lys de Marie on ens hostatjarem. Només d’entrar els dic
que venim de Catalunya i m’adreço als serveis. Uf, quin descans.
Quan arriba l’autocar, ens donen una tarja
electrònica per obrir les cambres i anem distribuint. A mi em toca la cambra
404, mirant el Gave, damunt l’avinguda. Col·loco la roba a l’armari i baixo al
menjador. Les taules estan formades per grups d’amistat. A la taula ens col·loquem en Ramon, la seva
germana (la Montse), el nebot (en Josep), en Jordi, la M. Rosa i jo. Quan
acabem el dinar, amb en Pedro i en Ramon, anem a l’Accueil del santuari per
inscriure’ns i confirmar les reserves dels llocs on tenim alguna celebració.
Després de descansar una estona, tota la
colla ens trobem davant de l’altar de Santa Bernardeta, al costat de l’altar de
Sant Pasqual Bailón, a la façana principal. Feta la
fotografia anem a saludar a la Mare de Déu, a la gruta. Allà ens dividim en dos
grups per fer el viacrucis. Un grup va al viacrucis que hi ha a peu pla i que
dirigirà en Ramon.
Amb els que em segueixen a mi (una dotzena i
mitja), pugem pel costat de la gruta cap el viacrucis monumental. A cada estació hi faig una breu reflexió, una
pregària senzilla i el cant corresponent. Quan les acabem totes, la suor m’ha
amarat tot jo. A les estacions, no ens podem entretenir gaire ja que està
encalçant un grup de ucraïnesos que també segueix la devoció. Més avall i més
amunt es veuen altres grups i, sobretot, gent que va per lliure. Amb nosaltres
coincideixen una mare i dues filles de color. A cada estació s’agenollen i
alcen les mans. Semblen nord-americanes.
Després de l’estació XV (la més lletja), ens
arribem tot xino-xano a la cripta de la basílica superior. Les imatges són
força boniques, especialment la de la Mare de Déu amb l’Infant. Hi celebrem la
missa tota la colla. La presideix en Ramon i jo li faig d’assistent. En Manel
es cuida de fer cantar, la Conxita llegeix, en Josep recull la col·lecta... En
Ramon predica sobre el tema pastoral que proposa aquest any el santuari de
Lourdes: “Lourdes, l’alegria de la missió”.
Acabada la missa anem a sopar cap a l’Hotel.
Pel carrer es veu una família romanesa, escampada, i amb mainada que van
demanant.
Després de sopar vaig cap a la gruta. Els
altres van a seguir la processó de les torxes. Des de la gruta es sent de lluny
el res del rosari i el cant de l’Avemaria. Dóna bo de pregar posant-se en mans
de Déu, sense dir gaire res: “In manus tuas...”. I pel meu cap i pel meu cor
vaig desgranant el record dels que m’han demanat una pregària i dels que no
me’n demanen cap però que també la necessiten.
Quan em retiro de la gruta, ja acaben la
processó de les torxes. Mentre volto per allà em trobo amb l’arquebisbe
d’Urgell Joan Enric Vives amb qui fórem companys a la facultat de teologia. Ens
saludem cordialment. Al costat, a l’església de Santa Bernardeta, hi fan una
trobada uns 500 joves de la peregrinació de Lió.
I tranquil·lament pujo cap a l’hotel. Pel
camí vaig trobant peregrins de la nostra colla.
dimarts, 2 / juny / 2015
Estava cansat i he dormit i descansat bé.
Després d’esmorzar, pugem a l’autocar. Anem cap al santuari de Notre Dame deBetharram, Gave avall, més cap a occident, a uns 35 km de Lourdes.
Quan hi arribem, anem de dret cap a
l’església. Al entrar-hi, la gent ho fa enraonant entre ells. Des del
presbiteri ens ve el que suposo és el capellà custodi esverat i botzinant. Quan
li diem que en Ramon i jo som els capellans del grup, sembla que es sobta un
xic. De fet, ja ens esperava perquè en Jordi de Bescanó n’havia fet la reserva.
I després vol ser amable.
Ens posa una explicació gravada. I s’asseu al
presbiteri. Després de quatre paraules m’adono que l’explicació és en italià i
que, de fet, la gent no entén el que es diu. Li dic que no som pas italians,
que som catalans. Se n’estranya. I va ràpid a canviar el disc. I es torna a
asseure. Quan comença l’explicació, de nou m’adono que la gent no hi entén
gaire res. Resulta que ara ens ha posat la gravació portuguesa. Finalment ho
posa en espanyol i, com que sembla que tothom ho entén, desistim a reclamar
més.
Celebrem la missa a la capella posterior, on
hi ha les relíquies de sant Miquel Garikoitz http://ca.wikipedia.org/wiki/Mixel_Garicoitz .
Em toca presidir a mi. Celebrem la missa en honor de la Mare de Déu. Parlo de
la presència de tants santuaris arreu d’Europa, del repte que tenim els
cristians d’aquest continent a fer-hi present l’Evangeli...
Després de la missa, donem un petit tomb pel
santuari. Algú s’anima a enfilar-se seguint les estacions del viacrucis
monumental. El Gave baixa molt gras. Finalment retornem cap a Lourdes. Abans però
ens arribem fins el llac de Lourdes on prenem un refresc abans d’anar cap a
dinar a l’hotel.
Després de dinar i de descansar una mica,
anem a voltar per la ciutat de Lourdes recorrent els llocs més vinculats a
santa Bernardeta: la parròquia, la presó (que era on vivia la noieta quan es va
trobar amb la Mare de Déu), el molí... També entrem a un espai dedicat a sant
Maximilià Kolbe.
Baixem cap a les esplanades. Hi ha la
processó del Santíssim. Entro a la basílica subterrània que s’està omplint de
pelegrins. Em situo al lloc dels capellans. S’està fresc. Entra la comitiva amb
el Santíssim. Presideix l’arquebisbe d’Urgell. Quan acaba la cerimònia, faig
una volta a la basílica. M’hi sobren el panells dels sants que l’envolten. Ho trobo
una decoració supèrflua.
Quan emergeixo de la basílica, vaig a la
llibreria del santuari. Hi adquireixo diversos imants per distribuir als
escolans i a diversos feligresos que col·laboren amb la parròquia.
Després de sopar, retorno a la gruta. És l’espai que trobo més autèntic del santuari
i que no me’n treguin. Per anar a voltar, ja tinc altres llocs.
dimecres, 3 / juny / 2015
Tot esmorzant, a la taula, comentem que
aquests dies, entre la gent que hem vist voltant pel santuari, hi ha una colla
d’uns 500 joves, nois i noies, aproximadament de 13 a 18 anys. Se'ls veu passejar per la ciutat cofats amb una gorra
vistent, de diversos colors, segons l’edat. Passegen parlant cordialment entre
ells. Van vestits informalment, com els joves dels nostres pobles. Atenen els
malalts que acompanyen de la peregrinació de Lió i assisteixen a les diverses
cerimònies que es fan al santuari. El que resulta curiós és que no n’hem vist cap
que utilitzés aparells mòbils de cap mena, sense “portables” com diuen els francesos, “cellurari”, com diuen els italians, o
“phones”, que diuen els anglesos.
En una altra ocasió, amb joves francesos, ja
vaig experimentar un fet semblant. Em pregunto si els joves de França són
diferents dels que hi ha als nostres pobles. De fet els que he vist que els
utilitzaven (sobretot tablets) són gent gran.
A les 9 anem cap a la basílica subterrània
dedicada a Sant Pius Xè. La Montse m’acompanya fins la sagristia. Quan arriba
en Ramon ja estic revestit per concelebrar a la missa. Presideix la celebració
el cardenal Philippe Barbarin de Lió. Ja ens hi trobàrem fa tres anys i el
conec de les trobades dels amics de Sant Egidi. És marroquí de naixement. A més
francès, parla bé el castellà, coneix el català, sembla que parla bé l’anglès...
Per mi és el candidat a succeir el papa Francesc quan aquest deixi de ser Bisbe
de Roma. Fa una homilia curta i entenedora. El parenostre el diu primer en sirià-copte
per fer-nos propers als cristians perseguits d’aquelles terres.
Quan acabem la celebració, passem per la
gruta a acomiadar-nos de la Mare de Déu i anem a dinar. Després de l’àpat pugem
a l’autocar i iniciem el camí de retorn. Fa xafogor.
Ens aturem a la mateixa àrea on ens aturàrem
quan anàvem a Lourdes. Quan pugem a l’autocar, dirigeixo el rosari.
Ens aturem a prendre alguna cosa al centre
Gran Junquera, gestionat per la família Escudero, si bé és sabut que amb
capital de l’exministre Bono. L’arquitecte del conjunt és l’Octavi Mestre, que
conec de Palafrugell i que alguna vegada m’ha visitat a Anglès.
Quan anem arribant, anem deixant peregrins al
seu lloc de procedència: Salt, Bescanó, Bonmatí. Arribem a Anglès a les 9 i,
cap a un quart de 10 arribo a la doma. El grup de cantaires preparen la missa
de Corpus. Quin goig tenir un grup així!
dijous, 4 / juny / 2015
Retorno a la normalitat. Al matí redacto el
suplement del full.
Cap al migdia vaig a l’ambulatori perquè el
Dr. Coll em faci una visita rutinària. Mentre ens esperem hi ha un petit sarau
perquè sembla que algú s’ha colat i s’ha avançat als que esperaven.
La M. Àngels em comenta que cada dilluns
llegeix EL DIARI DEL CAPELLÀ. Em comenta que el seu fill, l’Eloi, havia fet
d’escolà (amb Mn. Marturi) i que la seva filla, la Lídia, havia fet de
catequista també amb Mn. Marturi.
El Dr. Coll, mentre em visita, m’informa de
les seves vinculacions amb Banyoles, concretament amb la família Figueres
Duran.
Vaig a Banyoles. Dino ràpidament. A primera
hora de la tarda, a Girona, em treuen una radiografia i em fan una ecografia
per situar millor les calcificacions que tinc a l’espatlla esquerra (i no només
una calcificació!). Queda ben clar que
la causa dels dolors a l’espatlla són tot de microcalcificacions al tendó
supraespinós, amb alguna un xic més notable. Ara veurem com acabarà tot això.
Celebro la missa vespertina a Anglès.
Entretant, els nois grans acaben d’instal·lar la piscina. Després de la missa
porten flocs per confeccionar catifes. Hi ha qui em parla d’un personatge
d’Anglès dorm dintre d’un bagul. Això si que és ser gòtic.
divendres, 5 / juny / 2015
Vaig a recollir medicaments a la farmàcia. Gairebé
se m’havien exhaurit els que haig de prendre regularment. A més dels
medicament, a partir d’una edat, se’ns hauria de lliurar un expenedor, com els
que s’utilitzen per enguierar les oques.
Visito els ancians impedits de Bonmatí, i
també alguns d’Anglès. M’adono que el llistat dels que visito ha variat força des de que vaig començar a fer la ronda
de visites, ara farà quatre anys.
A la tarda preparo les celebracions d’aquest
cap de setmana: pregàries, cants, homilia...
Amb en Ramon, en Joan i en Josep M., muntem
el tàlem. No se pas qui el va fer, però s’hi va lluir. Els travessers els costa
de passar per els ganxos.
A la missa ve en Víctor a acomiadar-se. Se’n
va cap a Portugal per celebrar allà la primera comunió. De fet, ja la celebrà
aquí, però allà hi tindrà la celebració familiar.
Després de la missa porten els gegants, en
Miquel i la Remei, a l’església. Sort que no mengen!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada