dissabte, 9 / agost /
2014
A Sant Martí Sapresa
hi batejo la Gianna, la petita de Can Segarra. Els besavis no s’han vist amb
cor per participar-hi.
A primera hora de la
tarda em comuniquen la mort d’en Josep Martí de Cal Flequer de Sant Martí. Fa
quinze dies va participar a la missa dominical, com feia habitualment. Déu
l’hagi...
diumenge, 10 / agost
/ 2014
Les misses al matí
transcorren tranquil·lament. A Sant Martí, abans i després de la missa, parlem
del Flequer. I, a la missa, l’encomanem a Déu. Ara ja em comença a passar, que
quan se’ns en va algú, el seu buit m’arriba al cor. Vol dir que començo a
conèixer la gent.
Darrerament, no passa
setmana que no rebi algun present: mig sac de trumfes, una caixa de fruita
diversa, hortalisses... Avui m’han
obsequiat amb mitja dotzena de mitjons de fil d’Escòcia. Que bé!
dilluns, 11 / agost /
2014
Quina lluna plena,
aquesta matinada! Al vespre em queda
amagada darrera la casa. Però al matí, quan em llevo, cap a les sis, acostuma
estar al damunt de l’Aulet de Gironella, entre Bellveí i el Perer.
dimarts, 12 / agost /
2014
Cap a les 9 del matí,
davant del Dia, ens trobem en Ramon de La Cellera, en Jesús de Les Planes i en
Jordi de Bescanó. Fem la sortida d’estiu. Anem cap a Terrassa. Com que
pràcticament és el mateix trajecte de l’Autònoma, el conec bé. Un cop a
Terrassa, en Jordi coneix bé la ciutat.
Aparquem sota de la plaça vella. Quan sortim de
l’aparcament, vigilem que no ens baixi cap plantofada: encara n’hi ressona
alguna per allà. Davant del Sant Esperit, la Catedral de Terrassa, ens hi
espera en Diego Rivero revestit amb alba.
Abans d’entrar al
Sant Esperit, prenem un tallat asseguts en una de les terrasses de la plaça. I
anem a visitar el temple. Primer visitem la capella de la Mare de Déu de
Montserrat, amb una imatge jacent de sant Ignasi de Loiola que és d’en Camps i
Arnau. També podem admirar el conjunt del Sant Enterrament de Martí Díez de
Liatzasolo (1544) i, a la capella del Santíssim, el relleu del Sant Sopar d’en
Rafel Solanic.
La nau principal no
és pas massa més gran que Santa Maria dels Turers de Banyoles. Centrem la
visita al conjunt monumental del presbiteri, la gran obra del taller de l’Enric
Monjo. En faig una breu descripció: al primer nivell, el cadirat (que per mi és
el millor de tot plegat); al segon nivell,
els apòstols coronats de la corresponent flama de foc i, entre l’un i l’altre,
els plafons amb escenes dels Fets dels Apòstols i presidits per la imatge
majestàtica de Sant Pere; al tercer nivell, les comitives de sants que, a banda
i banda, s’adrecen a Maria que presideix el conjunt. I, a la part superior, la
imatge de l’Esperit Sant en forma de colom. El mig
del presbiteri hi ha el majestuós baldaquí que, per si sol, ja omple. A més, a
la part superior, sota els arcs de l’absis, hi ha la multitud d’àngels i,
presidint, la Santíssima Trinitat, pintats per l’Antoni Vila Arrufat.
El cert és que, tot
plegat, és excessiu: un amuntegament que carrega la mirada responent a la
consigna que es va propagar els anys quaranta: que tot quedi molt millor que no
pas era abans de les destruccions del 1936. Al museu hi puc admirar un relleu del
Davallament que l’Enric Monjo va executar el 1929, una peça ben pròpia de les
seves mans que respon del tot als seus inicis i principis noucentistes. També
és molt elegant la imatge de sant Josep, una talla d’en Gabriel Alabert, que de
fet va ser qui va tallar el cadirat.
Quan estem acabant la
visita, ve a saludar-nos Mn. Emili Marlés, vicari del la parròquia. . És físic i teòleg.
Sortim, anem al parc
del davant de l’edifici del Bisbat de Terrassa. No sé com és per dintre
l’edifici, però des de l’exterior fa molt mala pinta. Descansem una mica i,
seguint les directrius del nostre director espiritual, fem la pregària del
migdia.
Tot xino-xano, anem a
visitar la Masia Freixa, un edifici dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís
Moncunill i construït entre el 1905 i el 1910.
Ben interessant.
Anem a dinar a Les
Forques, a la plaça del Progrés. I a la tarda, ens arribem al davant del Sant
Esperit, recollim el cotxe t i anem
(sempre guiats per en Jordi) a visitar el conjunt d’Egara.
Allà ens hi trobem
amb l’Antoni Deulofeu, el rector de la parròquia, germà de la Rosa Deulofeu
González . Ens
presenta el conjunt: Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere. Quina meravella! Hi
descobreixo una creu processional que en Rafel Masó i en P. Vallmajó van
construir a Girona el 1918. Ves per on.
El retaule de la M.
de D. de Montserrat va ser dissenyat pel P. Gusó, el cunyat del Dr. Antoni
Vinyes, i esculpit per l’escultor mallorquí Francesc Sitjar. Lamento no poder
veure el retaule dels sants Abdó i Senén que pintà en Jaume Huguet (1492). Si
que podem admirar el retaule de sant Pere
i el retaule de sant Miquel de Jaume Cirera i Guillem Talarn (1451) i el
retaule de sant Pere d’en Lluís Borrassa (1411).
Arribem a Anglès
abans de les 7. Hem fet poc més de 200 km. Celebro la missa vespertina.
dimecres, 13 / agost
/ 2014
Al matí atenc alguna
visita al despatx. També acabo el text del suplement. Cap a migdia, m’arribo a l’oficina de correus
i també vaig a comprar alguna cosa. Ho
aprofito per entrar a l’oficina de l’A.N.C i inscriure’m . Reservo plaça a l'autocar. Ja van pel tercer i
se n’han reservat 6, o sigui, dos autocars de més que l’any passat. Aquesta
vegada, més que mai, no podem fallar. I sinó, ens diran que hem punxat i serem
la riota. De totes maneres, em fa la impressió que molta gent hi participarà
sense inscriure’s ja que demanen molt requisits.
Dino lleuger i descanso. Descanso una mica.
Em porten dos fulletons sobre l’Eucaristia:
l’un amb el títol “LA SANTA MISA” i l’altre amb el títol “CREC EN EL PA
COMPARTIT”. L’un ratlla a l’heretgia, l’altre, un autèntic camí que s’obre
enmig del nostre món.
Dijous, 14 / agost / 2014
Al matí faig la caminada de consuetud. Quan torno,
preparo les celebracions de la festa de demà.
Dino tranquil. A la tarda tinc les misses
anticipades a Bonmatí i a Anglès.
Quan acabo la missa vespertina, vaig a fer
una segona caminada.
divendres, 15 / agost / 2014
De bon matí, es senten trets dels caçadors.
Comença la temporada de cacera.
A les celebracions hi participen un grup de
feligresos semblant al dels diumenges. Em ve a la memòria La cançó de la taverna (amb lletra d’en Miquel Porter) que es
popularitzà els anys seixanta. Però en faig una versió actualitzada de la
tornada referida a les celebracions de la missa: “Tot són vells, no hi ha
joves, tenen vergonya d’entrar”
Vaig a dinar a Banyoles. A taula hi ha la
Carme, en Josep, l’Assumpta, l’Aniol i jo. El noi té mal humor. Sembla que li
va passant tot menjant. Parlem de la corrupció dels polítics. A casa, en tenim
l’esquena pelada. A molts que han fet el gara-gara a en Pujol els fa por que es
pugui destapar “altres” casos. Entre els polítics, la corona, els militars...
no és gens estrany que hàgim arribat a una crisi com la que es viu. I que no
donin la culpa als treballadors que tenien la il·lusió de comprar-se una
caseta.
Amb l’Assumpta anem a fer una passejada: fins
els banys, el club, la Draga, el poblat neolític... Indico a l’Assumpta on hi havia el pou que
s’obrí cap el 1955 / 60. Enmig del fang,
en Josep i en Pere hi van localitzar unes banyes de cérvol que van dipositar al
Museu Darder. Serien de quan les granotes s’afaitaven i els ocells tenien
dents.
De retorn, m’aturo a Girona a donar alguna
volta. Així ja hauré fet la meva dosi diària de caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada