dissabte, 16 d’agost del 2014

Com el Vallès, no hi ha res!

dissabte, 9 / agost / 2014

A Sant Martí Sapresa hi batejo la Gianna, la petita de Can Segarra. Els besavis no s’han vist amb cor per participar-hi.

A primera hora de la tarda em comuniquen la mort d’en Josep Martí de Cal Flequer de Sant Martí. Fa quinze dies va participar a la missa dominical, com feia habitualment. Déu l’hagi...


diumenge, 10 / agost / 2014

Les misses al matí transcorren tranquil·lament. A Sant Martí, abans i després de la missa, parlem del Flequer. I, a la missa, l’encomanem a Déu. Ara ja em comença a passar, que quan se’ns en va algú, el seu buit m’arriba al cor. Vol dir que començo a conèixer la gent.  

Darrerament, no passa setmana que no rebi algun present: mig sac de trumfes, una caixa de fruita diversa, hortalisses...  Avui m’han obsequiat amb mitja dotzena de mitjons de fil d’Escòcia. Que bé!


dilluns, 11 / agost / 2014

Quina lluna plena, aquesta matinada!  Al vespre em queda amagada darrera la casa. Però al matí, quan em llevo, cap a les sis, acostuma estar al damunt de l’Aulet de Gironella, entre Bellveí i el Perer.


dimarts, 12 / agost / 2014

Cap a les 9 del matí, davant del Dia, ens trobem en Ramon de La Cellera, en Jesús de Les Planes i en Jordi de Bescanó. Fem la sortida d’estiu. Anem cap a Terrassa. Com que pràcticament és el mateix trajecte de l’Autònoma, el conec bé. Un cop a Terrassa, en Jordi coneix bé la ciutat.

Aparquem  sota de la plaça vella. Quan sortim de l’aparcament, vigilem que no ens baixi cap plantofada: encara n’hi ressona alguna per allà. Davant del Sant Esperit, la Catedral de Terrassa, ens hi espera en Diego Rivero revestit amb alba.

Abans d’entrar al Sant Esperit, prenem un tallat asseguts en una de les terrasses de la plaça. I anem a visitar el temple. Primer visitem la capella de la Mare de Déu de Montserrat, amb una imatge jacent de sant Ignasi de Loiola que és d’en Camps i Arnau. També podem admirar el conjunt del Sant Enterrament de Martí Díez de Liatzasolo (1544) i, a la capella del Santíssim, el relleu del Sant Sopar d’en Rafel Solanic.  

La nau principal no és pas massa més gran que Santa Maria dels Turers de Banyoles. Centrem la visita al conjunt monumental del presbiteri, la gran obra del taller de l’Enric Monjo. En faig una breu descripció: al primer nivell, el cadirat (que per mi és el millor de tot plegat);  al segon nivell, els apòstols coronats de la corresponent flama de foc i, entre l’un i l’altre, els plafons amb escenes dels Fets dels Apòstols i presidits per la imatge majestàtica de Sant Pere; al tercer nivell, les comitives de sants que, a banda i banda, s’adrecen a Maria que presideix el conjunt. I, a la part superior, la imatge de l’Esperit Sant en forma de colom.   El mig del presbiteri hi ha el majestuós baldaquí que, per si sol, ja omple. A més, a la part superior, sota els arcs de l’absis, hi ha la multitud d’àngels i, presidint, la Santíssima Trinitat, pintats per l’Antoni Vila Arrufat.

El cert és que, tot plegat, és excessiu: un amuntegament que carrega la mirada responent a la consigna que es va propagar els anys quaranta: que tot quedi molt millor que no pas era abans de les destruccions del 1936. Al museu hi puc admirar un relleu del Davallament que l’Enric Monjo va executar el 1929, una peça ben pròpia de les seves mans que respon del tot als seus inicis i principis noucentistes. També és molt elegant la imatge de sant Josep, una talla d’en Gabriel Alabert, que de fet va ser qui va tallar el cadirat.

Quan estem acabant la visita, ve a saludar-nos Mn. Emili Marlés, vicari del la parròquia. . És físic i teòleg.

Sortim, anem al parc del davant de l’edifici del Bisbat de Terrassa. No sé com és per dintre l’edifici, però des de l’exterior fa molt mala pinta. Descansem una mica i, seguint les directrius del nostre director espiritual, fem la pregària del migdia.

Tot xino-xano, anem a visitar la Masia Freixa, un edifici dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Moncunill i construït entre el 1905 i el 1910.  Ben interessant.

Anem a dinar a Les Forques, a la plaça del Progrés. I a la tarda, ens arribem al davant del Sant Esperit, recollim  el cotxe t i anem (sempre guiats per en Jordi) a visitar el conjunt d’Egara

Allà ens hi trobem amb l’Antoni Deulofeu, el rector de la parròquia, germà de la Rosa Deulofeu González .  Ens presenta el conjunt: Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere. Quina meravella! Hi descobreixo una creu processional que en Rafel Masó i en P. Vallmajó van construir a Girona el 1918. Ves per on.

El retaule de la M. de D. de Montserrat va ser dissenyat pel P. Gusó, el cunyat del Dr. Antoni Vinyes, i esculpit per l’escultor mallorquí Francesc Sitjar. Lamento no poder veure el retaule dels sants Abdó i Senén que pintà en Jaume Huguet (1492). Si que podem admirar el retaule de sant Pere  i el retaule de sant Miquel de Jaume Cirera i Guillem Talarn (1451) i el retaule de sant Pere d’en Lluís Borrassa (1411).    

Arribem a Anglès abans de les 7. Hem fet poc més de 200 km. Celebro la missa vespertina.


dimecres, 13 / agost / 2014

Al matí atenc alguna visita al despatx. També acabo el text del suplement.  Cap a migdia, m’arribo a l’oficina de correus i també vaig a comprar alguna cosa.  Ho aprofito per entrar a l’oficina de l’A.N.C i inscriure’m . Reservo plaça a l'autocar. Ja van pel tercer i se n’han reservat 6, o sigui, dos autocars de més que l’any passat. Aquesta vegada, més que mai, no podem fallar. I sinó, ens diran que hem punxat i serem la riota. De totes maneres, em fa la impressió que molta gent hi participarà sense inscriure’s ja que demanen molt requisits.

Dino lleuger i descanso. Descanso una mica.  

Em porten dos fulletons sobre l’Eucaristia: l’un amb el títol “LA SANTA MISA” i l’altre amb el títol “CREC EN EL PA COMPARTIT”. L’un ratlla a l’heretgia, l’altre, un autèntic camí que s’obre enmig del nostre món. 


Dijous, 14 / agost / 2014

Al matí faig la caminada de consuetud. Quan torno, preparo les celebracions de la festa de demà.

Dino tranquil. A la tarda tinc les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.

Quan acabo la missa vespertina, vaig a fer una segona caminada.

divendres, 15 / agost / 2014

De bon matí, es senten trets dels caçadors. Comença la temporada de cacera.

A les celebracions hi participen un grup de feligresos semblant al dels diumenges. Em ve a la memòria La cançó de la taverna (amb lletra d’en Miquel Porter) que es popularitzà els anys seixanta. Però en faig una versió actualitzada de la tornada referida a les celebracions de la missa: “Tot són vells, no hi ha joves, tenen vergonya d’entrar”

Vaig a dinar a Banyoles. A taula hi ha la Carme, en Josep, l’Assumpta, l’Aniol i jo. El noi té mal humor. Sembla que li va passant tot menjant. Parlem de la corrupció dels polítics. A casa, en tenim l’esquena pelada. A molts que han fet el gara-gara a en Pujol els fa por que es pugui destapar “altres” casos. Entre els polítics, la corona, els militars... no és gens estrany que hàgim arribat a una crisi com la que es viu. I que no donin la culpa als treballadors que tenien la il·lusió de comprar-se una caseta.   

Amb l’Assumpta anem a fer una passejada: fins els banys, el club, la Draga, el poblat neolític...  Indico a l’Assumpta on hi havia el pou que s’obrí cap el 1955 / 60. Enmig del  fang, en Josep i en Pere hi van localitzar unes banyes de cérvol que van dipositar al Museu Darder. Serien de quan les granotes s’afaitaven i els ocells tenien dents.

De retorn, m’aturo a Girona a donar alguna volta. Així ja hauré fet la meva dosi diària de caminar.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada