dissabte, 2 d’agost de 2014

Les corones i solis rodolen per la pols...

Dissabte, 26 / juliol / 14

Al matí venen en Ramon i en Joan a clavar claus per penjar quadres. Ara aquí, ara allà, aquest a aquesta alçada, aquest a aquesta altra..

Al migdia, a Anglès, oficio el baptisme d’en Christian-Ian. La mare és boliviana i hi participa una bona colla de bolivians. Els agrada que els parli de la Mare de Déu d’Urkupiña.

A la tarda, a Bonmatí, oficio el baptisme de l’Helena. I, tot seguit, vaig a oficiar la missa anticipada a la capella de la colònia.

I després de la missa a Anglès hi ha el sopar de germanor a la Plaça de la Vila, celebrant la festa del barri antic. Sempre va bé compartir el veïnatge, l’amistat....

Al vespre tinc la sensació de que ha estat un dia a trossos, amb moltes estones perdudes sense poder fer res entremig de cada activitat.


diumenge, 27 / juliol / 2014

Al matí oficio les misses dominicals habituals: Anglès (9m), Sant Martí (274 d’11), Anglès (12).

Vaig cap a Banyoles. A Can Teixidor, dinem al pati celebrant la festa del Terme. Som 16: Josep, Carme, Assumpta, Jaume, Tiri, Sònia, Collell, Jordi, Nuri, Jordi, Pol, Patllari, Ferriol, Aniol, Anna i jo. Comentem com ha anat la celebració del matí a Santa Maria i l’encantament de coques, a la sortida. Es veu que els menuts també hi han tingut el seu paper intervenint en l’encantament de les coques i repetint: “Quan en donarem? No reca pas a ningú?”. L’Aniol ha fet la seva versió dient: “No arrenca pas a ningú”.   

A mitja tarda retorno cap a Anglès. Penjo el DIARI DEL CAPELLÀ que no em fou possible penjar anit. Algú ja se me n’havia queixat. Com si digués gaire res!

En Ramon em comenta que en Jordi de Bescanó se’n va cap a Terra Santa. Uf, quin patir.  


Dilluns, 28 / juliol / 2014

Preparo alguns detalls per la sortida de demà: el llistat definitiu, parlar amb els autocars Giralt, parlar amb el restaurant...

Amb en Jaume parlem una estona de la situació del país i de l’enrenou del tema Pujol. No sé si tornarà a fer cap més recés amb capellans.

Em comuniquen la defunció d’en Quim Vila Xifra. Era conegut per en Quim de les Sardanes. La seva muller és la Núria Serra i, les filles, la Montserrat i la Mercè. Fa cosa d’uns tres mesos vaig fer les exèquies del seu consogre, a Osor. En Quim havia treballat a les serres de Can Cendra – Tomei. Es veu que era el llimador de les cintes. Del 1982 al 1987 va ser el president de l’associació sardanista d’Anglès Floricel i, el 1994, va rebre la Rosa d’Or de Floricel. Havia anat a les escoles a ensenyar a ballar sardanes. El seu germà, també gran sardanista, va ensenyar Mn. Fèlix a ballar sardanes.


dimarts, 29 / juliol / 2014

Vaig a acomiadar la gent de la parròquia que surt d’excursió cap a Sant Feliu de Guíxols. Telefono en Narcís Ponsatí perquè els atengui quan arribin al Monestir.  

Oficio les exèquies d’en Quim Vila, en Quim de les sardanes. Pensava que hi hauria força més gent.

Quan acabem, me’n vaig cap a Sant Feliu de Guíxols. Sembla que s’aclareix el dia.  

Mentre vaig cap allà, evoco les meves vinculacions amb la població: el meu avi hi va fer l’aprenentatge de flequer a casa del seu oncle, jo hi havia fet de monitor  4 estius a les colònies del ministeri d’educació (crec que des del 1971 fins el 1975), la mare hi va fer una llarga estada després d’un dels focs de les Gavarres a la platja de Sant Pol, a una de les torres dels Domènech...

Quan arribo a Sant Feliu, després d’aparcar, passo un moment a fer una visita a l’església. Quan acabo vaig fins el carrer Antoni Campany, el carrer on hi ha el jutjat. Allà hi havia viscut el meu avi Pep, a casa del seu oncle en Joan Brugada Campderrich fent-hi d’aprenent de la fleca de la família. Ara hi ha la cafeteria Tirol. Hi vaig a fer un mini i a prendre un tallat.

Recordo que, quan l’avi n’hagué après l’ofici de flequer, retornà a Banyoles i hi obrí una fleca a la plaça Major (a les darreries del s. XIX o principis del XX), on actualment hi ha la pastisseria de Can Mercader. La fleca de l’oncle Joan esdevingué La Vienesa que, cap a l’any 20, l’adquirí l’Arcadi que posteriorment la traslladà a la Rambla.

El fill de l’oncle Joan, en Jaumet Brugada Sarquella (en Raspetes), va obrir  una fleca a Barcelona, prop de la plaça de Sant Jaume. La filla de l’oncle i germà d’en Jaumet, la Cinteta, s’emmaridà amb en Narcís Cornellà, el que inicià els Cafès Cornellà a Girona. En Narcís Cornellà, ple de bonhomia,  va ser el meu padrí de bateig.

Un tercer fill d’en Joan, que també es deia Joan, anà a viure a Palamós on hi va fer de pescador i no en sé res més d’ell.  Fills d’en Jaumet de Barcelona van ser en Joan, en Jaume i la Júlia, que va viure i morir a Frankfurt. Els vaig conèixer a tots tres.   

En Juanjo Garcia, actualment és regidor de l’Ajuntament Ganxó, està casat amb la Glòria Brugada, filla d’en Jaume i besnéta de l’oncle Joan Brugada (i jo, besnét del seu germà gran, en Jaume Brugada). Els vaig conèixer i saludar el 2011.

Quan trobo la colla d’Anglès, em comenten que tot ha anat bé: Mn. Narcís els ha atès molt amablement i han visitat l’església. Seguidament gairebé tots han visitat el Museu i l’Exposició Thyssen. I els recull l’autocar per anar cap el Remei de Castell d’Aro.

Ho aprofito per arribar-me un moment al passeig i fer alguna fotografia del monument a Juli Garreta (1932) amb relleus de l’Enric Monjo.

Passo per sobre de Sant Pol i vaig cap al Remei de Castell d’Aro, al Mas Eroles. A la llinda del portal d’accés hi ha una data: 1732. La capella és petitona i recollida. Hi celebrem la missa devotament pregant per les nostres parròquies. I cap a dinar al mateix restaurant adjacent.

Dinem amb calma i correctament. M’agrada escoltar els comentaris referits a la vida d’Anglès, especialment d’altres temps.

I cap a les quatre, anem cap a Santa Cristina d’Aro, a la Casa Màgica. Ens atén personalment en Xevi, l’il·lusionista. Estem unes dues hores embadalits escoltant les explicacions que ens fa en Xevi i admirant la vasta i interessant col·lecció d’objectes màgics, records, cartells... que es distribueixen i atapeeixen del tot les tres plantes d’una gran masia de planta basilical. Això si, la visita comença a la capella de la casa dedicada a sant Simó el mag (?¿) on hi ha un munt d’objectes religiosos de qualitat.

A la sortida, pugem fins l’església de Santa Cristina. Ens hi acull i atén Mn. Josep Colomer a qui havia avisat prèviament. Està content que el visitin els antics feligresos d’Anglès on ell havia estat de vicari amb Mn. Josep Roura, els anys 1961 / 1962. La Lluïsa Brumos li recorda que va beneir el seu matrimoni amb en Joan Garceso. I Mn. Josep va recordant altres dels participants: en Josep M. Tomàs (que havia estudiat amb ell al seminari), la Maria Badia que formava part de la Legió de Maria... Mn. Josep també recorda els anys que, ell i jo,  treballarem junts a l’arxiprestat. 

I contents i satisfets marxem cap a Anglès. Quan hi arribem, ens diuen que, al migdia, hi ha plogut de valent. De fet, el pluviòmetre, amb el que ha plogut aquests dos dies, indica uns 33 litres.   
     

dimecres, 30 / juliol / 2014

Al matí faig feina de despatx i atenc alguna visita, com correspon. Un noi ve a recollir una certificació de primera comunió, comunió solemne i confirmació ja que li ho demanen per poder fer de padrí.

A la tarda, a les sis,  celebro la missa a Anglès.

Cap a tres quarts de set surto d’Anglès i vaig cap a Banyoles. A les 8, celebro la missa a Santa Maria en honor dels sants Abdó i Senén i en sufragi dels devots i veïns del Terme. Hi participa un centenar de persones. Acompanyant el meu germà hi ha els altres pabordes. Hi saludo molts coneguts.

Al cancell, entrant , la Pepita Castany em comenta que li ha agradat molt llegir el llibre del Terme de Banyoles. Em precisa que, l’avi Pep, abans d’instal·lar-se on va ser Can Mercader (quan es casà), quan tornà de Sant Feliu s’instal·là a l’obrador i la fleca que hi havia als baixos de Can Castany. Una precisió que no coneixia. De fet l’avi Pep s’instal·là a Can Mercader quan s’amullerà amb la meva àvia Pepa.   


dijous, 31 / juliol / 2014

Al matí venen els tres nois de Ca la Remei que fan repàs amb la M. Rosa. Crec que els va bé i van treballant amb tranquil·litat.  

Preparo un xic la defensa de la tesina. A veure si puc fer una presentació de les motivacions, dels passos seguits, de les principals descobertes...

I faig endreça del despatx. Dia tranquil.


divendres, 1 / agost / 2014

El matí es presenta amb el cel cobert. Fa xafogor.

Com cada primer divendres, cap a dos quarts de dotze vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: en Lluís, la Maria, l’Antònia, la Dolors, en Josep, la Maria, la Corona, la Lola, la Paquita, la Margarita... Aparco el cotxe al costat de l’església i vaig fent el recorregut.  

No tinc ganes de cuinar i vaig a dinar a Can Valls. I a la tarda vaig a Santa Coloma, a proveir.

A la tarda ve en Raül a acomiadar-se. Amb els pares d’en Joel i en Joel se’n va cap a Portugal.

Quan comencen el Rosari, cap a les set, fa un bon xàfec. Renoi!

Al vespre, quan pujo el pis, em trobo el terra ple d’aigua. Catxis dena! Pujo ràpidament a l’habitació de dalt de tot, on hi ha la caldera i on hi havia el safareig. Hi ha una aixeta sense desaigua que està oberta i tot el terra es ple d’aigua. Estic una hora traient aigua. Quin desastre! Tot jo quedo amarat de suor. Cap a quarts d’onze baixo cap al pis. Sembla que la situació està controlada.  

Cap comentari:

Publica un comentari