Dissabte, 26 /
juliol / 14
Al matí venen
en Ramon i en Joan a clavar claus per penjar quadres. Ara aquí, ara allà,
aquest a aquesta alçada, aquest a aquesta altra..
Al migdia, a
Anglès, oficio el baptisme d’en Christian-Ian. La mare és boliviana i hi
participa una bona colla de bolivians. Els agrada que els parli de la Mare de
Déu d’Urkupiña.
A la tarda, a
Bonmatí, oficio el baptisme de l’Helena. I, tot seguit, vaig a oficiar la missa
anticipada a la capella de la colònia.
I després de
la missa a Anglès hi ha el sopar de germanor a la Plaça de la Vila, celebrant
la festa del barri antic. Sempre va bé compartir el veïnatge, l’amistat....
Al vespre tinc
la sensació de que ha estat un dia a trossos, amb moltes estones perdudes sense
poder fer res entremig de cada activitat.
diumenge, 27 /
juliol / 2014
Al matí oficio
les misses dominicals habituals: Anglès (9m), Sant Martí (274 d’11), Anglès
(12).
Vaig cap a
Banyoles. A Can Teixidor, dinem al pati celebrant la festa del Terme. Som 16:
Josep, Carme, Assumpta, Jaume, Tiri, Sònia, Collell, Jordi, Nuri, Jordi, Pol,
Patllari, Ferriol, Aniol, Anna i jo. Comentem com ha anat la celebració del
matí a Santa Maria i l’encantament de coques, a la sortida. Es veu que els menuts
també hi han tingut el seu paper intervenint en l’encantament de les coques i
repetint: “Quan en donarem? No reca pas a ningú?”. L’Aniol ha fet la seva
versió dient: “No arrenca pas a ningú”.
A mitja tarda
retorno cap a Anglès. Penjo el DIARI DEL CAPELLÀ que no em fou possible penjar
anit. Algú ja se me n’havia queixat. Com si digués gaire res!
En Ramon em
comenta que en Jordi de Bescanó se’n va cap a Terra Santa. Uf, quin patir.
Dilluns, 28 /
juliol / 2014
Preparo alguns
detalls per la sortida de demà: el llistat definitiu, parlar amb els autocars
Giralt, parlar amb el restaurant...
Amb en Jaume
parlem una estona de la situació del país i de l’enrenou del tema Pujol. No sé
si tornarà a fer cap més recés amb capellans.
Em comuniquen
la defunció d’en Quim Vila Xifra. Era conegut per en Quim de les Sardanes. La
seva muller és la Núria Serra i, les filles, la Montserrat i la Mercè. Fa cosa
d’uns tres mesos vaig fer les exèquies del seu consogre, a Osor. En Quim havia
treballat a les serres de Can Cendra – Tomei. Es veu que era el llimador de les
cintes. Del 1982 al 1987 va ser el president de l’associació sardanista
d’Anglès Floricel i, el 1994, va rebre la Rosa d’Or de Floricel. Havia anat a
les escoles a ensenyar a ballar sardanes. El seu germà, també gran sardanista,
va ensenyar Mn. Fèlix a ballar sardanes.
dimarts, 29 /
juliol / 2014
Vaig a
acomiadar la gent de la parròquia que surt d’excursió cap a Sant Feliu de
Guíxols. Telefono en Narcís Ponsatí perquè els atengui quan arribin al
Monestir.
Oficio les
exèquies d’en Quim Vila, en Quim de les sardanes. Pensava que hi hauria força
més gent.
Quan acabem,
me’n vaig cap a Sant Feliu de Guíxols. Sembla que s’aclareix el dia.
Mentre vaig cap allà, evoco les meves
vinculacions amb la població: el meu avi hi va fer l’aprenentatge de flequer a
casa del seu oncle, jo hi havia fet de monitor
4 estius a les colònies del ministeri d’educació (crec que des del 1971
fins el 1975), la mare hi va fer una llarga estada després d’un dels focs de
les Gavarres a la platja de Sant Pol, a una de les torres dels Domènech...
Quan arribo a Sant Feliu, després
d’aparcar, passo un moment a fer una visita a l’església. Quan acabo vaig fins el carrer Antoni Campany, el carrer on hi ha
el jutjat. Allà hi havia viscut el meu avi Pep, a casa del seu oncle en Joan
Brugada Campderrich fent-hi d’aprenent de la fleca de la família. Ara hi ha la
cafeteria Tirol. Hi vaig a fer un mini i a prendre un tallat.
Recordo que, quan
l’avi n’hagué après l’ofici de flequer, retornà a Banyoles i hi obrí una fleca
a la plaça Major (a les darreries del s. XIX o principis del XX), on actualment
hi ha la pastisseria de Can Mercader. La fleca de l’oncle Joan esdevingué La
Vienesa que, cap a l’any 20, l’adquirí l’Arcadi que posteriorment la traslladà
a la Rambla.
El fill de l’oncle
Joan, en Jaumet Brugada Sarquella (en Raspetes), va obrir una fleca a Barcelona, prop de la plaça de
Sant Jaume. La filla de l’oncle i germà d’en Jaumet, la Cinteta, s’emmaridà amb
en Narcís Cornellà, el que inicià els Cafès Cornellà a Girona. En Narcís
Cornellà, ple de bonhomia, va ser el meu
padrí de bateig.
Un tercer fill d’en
Joan, que també es deia Joan, anà a viure a Palamós on hi va fer de pescador i
no en sé res més d’ell. Fills d’en
Jaumet de Barcelona van ser en Joan, en Jaume i la Júlia, que va viure i morir
a Frankfurt. Els vaig conèixer a tots tres.
En Juanjo Garcia,
actualment és regidor de l’Ajuntament Ganxó, està casat amb la Glòria Brugada,
filla d’en Jaume i besnéta de l’oncle Joan Brugada (i jo, besnét del seu germà
gran, en Jaume Brugada). Els vaig conèixer i saludar el 2011.
Quan trobo la colla
d’Anglès, em comenten que tot ha anat bé: Mn. Narcís els ha atès molt
amablement i han visitat l’església. Seguidament gairebé tots han visitat el
Museu i l’Exposició Thyssen. I els recull l’autocar per anar cap el Remei de
Castell d’Aro.
Ho aprofito per
arribar-me un moment al passeig i fer alguna fotografia del monument a Juli
Garreta (1932) amb relleus de l’Enric Monjo.
Passo per sobre de
Sant Pol i vaig cap al Remei de Castell d’Aro, al Mas Eroles. A la llinda del
portal d’accés hi ha una data: 1732. La capella és petitona i recollida. Hi
celebrem la missa devotament pregant per les nostres parròquies. I cap a dinar
al mateix restaurant adjacent.
Dinem amb calma i
correctament. M’agrada escoltar els comentaris referits a la vida d’Anglès,
especialment d’altres temps.
I cap a les quatre,
anem cap a Santa Cristina d’Aro, a la Casa Màgica. Ens atén personalment en
Xevi, l’il·lusionista. Estem unes dues hores embadalits escoltant les
explicacions que ens fa en Xevi i admirant la vasta i interessant col·lecció
d’objectes màgics, records, cartells... que es distribueixen i atapeeixen del
tot les tres plantes d’una gran masia de planta basilical. Això si, la visita
comença a la capella de la casa dedicada a sant Simó el mag (?¿) on hi ha un
munt d’objectes religiosos de qualitat.
A la sortida, pugem
fins l’església de Santa Cristina. Ens hi acull i atén Mn. Josep Colomer a qui
havia avisat prèviament. Està content que el visitin els antics feligresos
d’Anglès on ell havia estat de vicari amb Mn. Josep Roura, els anys 1961 / 1962.
La Lluïsa Brumos li recorda que va beneir el seu matrimoni amb en Joan Garceso.
I Mn. Josep va recordant altres dels participants: en Josep M. Tomàs (que havia
estudiat amb ell al seminari), la Maria Badia que formava part de la Legió de
Maria... Mn. Josep també recorda els anys que, ell i jo, treballarem junts a l’arxiprestat.
I contents i
satisfets marxem cap a Anglès. Quan hi arribem, ens diuen que, al migdia, hi ha
plogut de valent. De fet, el pluviòmetre, amb el que ha plogut aquests dos
dies, indica uns 33 litres.
dimecres, 30 / juliol
/ 2014
Al matí faig feina de
despatx i atenc alguna visita, com correspon. Un noi ve a recollir una
certificació de primera comunió, comunió solemne i confirmació ja que li ho
demanen per poder fer de padrí.
A la tarda, a les sis, celebro la missa a Anglès.
Cap a tres quarts de
set surto d’Anglès i vaig cap a Banyoles. A les 8, celebro la missa a Santa Maria
en honor dels sants Abdó i Senén i en sufragi dels devots i veïns del Terme. Hi
participa un centenar de persones. Acompanyant el meu germà hi ha els altres
pabordes. Hi saludo molts coneguts.
Al cancell, entrant ,
la Pepita Castany em comenta que li ha agradat molt llegir el llibre del Terme
de Banyoles. Em precisa que, l’avi Pep, abans d’instal·lar-se on va ser Can
Mercader (quan es casà), quan tornà de Sant Feliu s’instal·là a l’obrador i la
fleca que hi havia als baixos de Can Castany. Una precisió que no coneixia. De
fet l’avi Pep s’instal·là a Can Mercader quan s’amullerà amb la meva àvia Pepa.
dijous, 31 / juliol /
2014
Al matí venen els
tres nois de Ca la Remei que fan repàs amb la M. Rosa. Crec que els va bé i van
treballant amb tranquil·litat.
Preparo un xic la
defensa de la tesina. A veure si puc fer una presentació de les motivacions,
dels passos seguits, de les principals descobertes...
I faig endreça del despatx.
Dia tranquil.
divendres, 1 / agost
/ 2014
El matí es presenta
amb el cel cobert. Fa xafogor.
Com cada primer divendres,
cap a dos quarts de dotze vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: en
Lluís, la Maria, l’Antònia, la Dolors, en Josep, la Maria, la Corona, la Lola,
la Paquita, la Margarita... Aparco el cotxe al costat de l’església i vaig fent
el recorregut.
No tinc ganes de
cuinar i vaig a dinar a Can Valls. I a la tarda vaig a Santa Coloma, a proveir.
A la tarda ve en Raül
a acomiadar-se. Amb els pares d’en Joel i en Joel se’n va cap a Portugal.
Quan comencen el
Rosari, cap a les set, fa un bon xàfec. Renoi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada