diumenge, 27 de juliol del 2014

Concedeix, al teu servent, que tingui enteniment... 1 R, 3, 9 (És el que demanen els governants?)

dissabte, 19 / juliol / 2014
  
En Joan i en Ramon porten un gran test per l’església. Fa gairebé un metre i mig d’alçada. Treu una flor rosada semblant a l’hortènsia,  però acampanada i no tan apinyada. Algú em diu que se l’anomena “justícia” (o sigui és una justícia brandegeeana o justícia càrnia, una planta tropical de l’agrado dels colibrís; a veure si en veiem algun)

Cap a migdia ve a visitar-me en Josep M. Fisas, el rector de la parròquia del Carme de Sant Joan Despí. Amb uns amics ha fet una part del trajecte del Camí de Sant Jaume, venint de Bàscara i per Vilanna.

A la tarda, a la capella de Can Bonmatí, celebro el baptisme d’en David. Els padrins són lituans.

Celebrem la primera missa d’aquest estiu a la capella de Can Bonmatí. És ben fresca. Abans de començar la missa, em regalen el llibre de Mn. Joan Martínez Porcell LLENGUA DE FOC, editat fa poc.


diumenge, 20 / juliol / 2014

Celebro la missa de les 9 amb unes 60 persones. I vaig cap a Sant Martí Sapresa per la missa de 2/4 d’11. Aparco en un lloc ombrívol, a l’absis de l’església, i entro a l’església pel costat contrari. Els que esperen per entrar es sorprenen de veurem sortir per un altre lloc. Els dic que he arribat a peu , i bé que s’ho creuen fins que els aclareixo que, certament, he arribat a peu, però a peu des del cotxe. Com que no el veuen on acostumo a deixar-lo... Volia dir-los que era sota els avellaners. Però he pensat que millor que no continués: en Ramon ja començava a rondinar.  

A la missa hi participen unes 20 persones. Hi ha força feligresos malalts.  Quan l’acabo, visito un parell d’ancians i els porto Nostramo. També celebro la missa de les 12 a Anglès (amb unes 40 persones).

Vaig a dinar a Can Valls amb veïns de Sant Martí Sapresa i una bona colla que ho havien estat celebrant la festa petita, santa Anna. Superem els 60 comensals. N’hi ha de tots els pobles de l’entorn: Anglès, Santa Coloma, Brunyola, Montfullà, Bonmatí...

M’assec  al costat de Mn. Rosendo que acostuma a preguntar-me per la mare, la Marina.

Al davant nostre hi ha un parell de matrimonis que parlen d’alguns rodamóns que hi havia per aquests pobles fa uns 60 anys: en Magí Petit, en Fallo, en Joan Alonso, en Piu Finestres (que també li deien “el Pobre dels Versos”), en Santa Rata (que vivia en algun racó del castell de la Crosa), en Montagut (d’uns 80 anys enrere i només el recorda Mn. Rosendo)... Jo els parlo d’en Cervera de Banyoles... Què se’n devien fer d’aquella gent? No feien mal a ningú, recollien rosegons, generalment eren bonatxassos, feien algun jornal quan la feina s’apilonava a les cases...

També parlem d’altres persones de temps ha: la Patxanga (que es veu vivia a la casa on ara hi viuen en Ramon i la Nati), els Xuieca... I com que hi ha alguna mosca, escolto una dita que havia escoltat d’en Ton Paleta de Sant Jordi, ja fa més de 20 anys: “mates una mosca i en venen 100 a enterro”. Taflic!

Em comenten que a Cal Sabater sempre estaven al dia dels avanços tecnològics (cotxe, ràdio...), que la Carme, ja de joveneta, anava en moto. 

M’expliquen d’alguna romeria a la Salut, tot caminant, sentint les “granyotes” que raucaven fort i recollint alguna carolina per clavar al portal de la casa i saber si faria bon temps o plouria, segons estigués badada o closa.   
I de moltes altres coses que no recordo o que és millor no dir-ne gaire res.

Quan sóc al pis, cap a ¼ de 7 de la tarda comença a calamarsejar i a ploure a bots i barrals. La calamarsa aviat s’apaivaga però continua plovent fort fins cap a ¾ de 8. Arriben a caure 30 litres ben generosos. I més tard, encara hi torna. 


dilluns, 21 / juliol / 2014

Al matí venen tres dels nois de Ca la Remei a repàs amb la Maria Rosa. Quan acaben, m’ensenyen ells a mi a fer powers. I en preparo un per demà.

Entretant, em va arribant informació d’escultures de l’Enric Monjo. Potser al final m’animi a fer la tesi. Si de cas, quan tingui la nota de la tesina, ho decidiré.


dimarts, 22 / juliol / 2014

El dia es presentà serè. Baixo a comprar manduca pel poble. Preparo la xerrada de la tarda. M’arriben una bona colla de llibres on es publiquen les cartes d’en Pep Frigola. Quan vingui per aquí, en podrà repartir a dojo.

A quarts de cinc vaig cap a La Cellera. Tinc la xerrada a les Vedruna. Hi participa una trentena de persones.  La xerrada dura una horeta. Quedo tot jo xop i amarat de suor. Amb l’ajut  del power, surt força bé. M’anima.

Aquesta setmana en Ramon Oller, al convent de la Cellera, hi predica els exercicis espirituals que són oberts a gent del poble. A la tarda hi passem els clergues de l’arxiprestat a parlar d’algun tema que tinguem preparat. Ahir, ho va fer en Jordi Pou parlant del panorama actual de l’església. Demà, parlarà l’Ignasi parlant de la Mare de Déu. Dijous parlarà en Jesús explicant la dimensió missionera de l’església. Jo, avui, els he comentat l’escultura religiosa del segon terç del s. XX a Catalunya a partir del cas de l’Enric Monjo.


dimecres, 23 / juliol / 2014

Al matí tinc el despatx obert. Venen els de la Confraria de Leví i també en Joan. Sembla que no cal que regui l’hort.

Cap al migdia vaig a Girona, a Casa Carles. L’Àngel Rodríguez em grava una entrevista feta de preguntes concretes i respostes ràpides. Surt com surt. M’obsequia amb el seu llibre “Festes i tradicions del Calendari”. Entre les il·lustracions hi ha fotografies d’Anglès i de Palafrugell.  

Vaig a dinar a Banyoles. Recullo el programa de la Festa del Terme. Fa prou patxoca. No sé si els programes de les festes dels barris són tan florits.


dijous, 24 / juliol / 2014

Ve el fuster a reparar un finestral de l’església. Feia dies que s’havien esmicolat els vidres i tot plegat estava fet un nyap. Veurem com es paga. També em porta unes lleixes pel despatx. Darrerament ho tenia tot a pilons, com sol passar-me especialment quan estic preparant la redacció d’algun treball. Aprofito per llençar papers que se m’havien acumulat amb la redacció de la tesina.

Al vespre la Núria em fa arribar les indicacions per preparar la defensa del setembre. I em començo a situar.

També m’arriben fotografies des de Sabadell. Me les fa arribar la Glòria Oriach. Són del sepulcre de la família Figueres (amb la primera escultura religiosa de l’Enric Monjo, un Crist Jacent; i una altra del sepulcre de la família Giralt, amb una Pietat. Les fotos que vaig posar a la tesina no eren pas tan clares. Ja dic que tindré material abundós pel dia de la defensa i, possiblement, com per plantejar-me la tesi.

divendres, 25 / juliol / 2014

Vaig de visita pel Baix Empordà. Va plovent pel camí. Vaig a recollir uns encàrrecs que havia fet a una botiga. Tot voltant em trobo i saluda en Sagrera, en Tano Pisano (que em convida a visitar el seu taller a Pietrasanta, a la Toscana, on també hi viu i hi treballa l’escultor Fernando Botero). També em trobo amb en Marc, amb la Victòria i molta altra gent coneguda.  Hi ha qui em fa entrar a casa seva i m’obsequia amb un vell cistell de vímet, a l’estil de les nanses i les jambines. Sembla que el va fer un tal Tauler, un pescador de Tamariu.

També m’aturo a La Bisbal. A més de felicitar en Jaume Domènech, recullo el rellotge que m’estava reparant des del 2011.  Vaig a dinar a Can Torns de l’Aigüeta. Al costat, a una botiga de la neboda, hi compro una camiseta de pescador amb butxaca. Se’n troben poques. Cap a les 4 ja sóc de nou a casa.

Al vespre es posa a ploure a bots i a barrals, com si no ho hagués fet de temps. També hi ha temporal de llamps i trons. Algun deu caure ben a prou i el tro em fa fer un bot. “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu... “

Entre la pluja del matí i la del vespre han arribat a caure uns 18 litres.

I el temporal gros és el de les declaracions d’en Jordi Pujol. Ja veig que no anava tan errat aquella vegada que vaig plantar cara a una regidora de CiU enmig del Fraternal encara que les formes no van ser les més diplomàtiques. L’estafada de La Draga queda curta! Però, clar, hi ha tant a aclarir: Palau de la Música, Pretòria, Mercuri, Manga... I tot que es va difuminant en la nebulosa del temps. Quin país! Ja poden ben dir de l’Església!  


Es clar que, a favor de Pujol, hi ha que afirma que els guardava a fora perquè els volia lliurar tots a la Hisenda Catalana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada