dissabte, 23 de juliol de 2011

Per santa Margarida, l'avellana és mitja, i per santa Magdalena, l'avellana és plena

dissabte, 16 / juliol / 2011

Mare de Déu del Carme, ajudeu-nos a navegar enmig del temporal d’aquesta època que ha d’afrontar la nostra església. En Quim Pla, a les Memòries del Burxeta, en fa una descripció i una previsió ben fosca.

Em telefona en Tano Pisano per acomiadar-se. Se’n va a inaugurar l’exposició PESCES E... a la Villa Paolina Bonaparte de Viareggio (Itàlia). L’exposició a l’Accademia delle Arti del Disegno di Firenze ha estat d’un èxit. Em comenta la decepció que tingué ahir: ni li miraven la cara, amb raons mefistofèliques, amb Molière d’interlocutor...

Em visita l’Enric. Sembla que la sensació és que no se’ls considerà com a feligresos adults, amb poca capacitat pel diàleg. Acabem parlant de la família, que és molt més humà. La M. Lluïsa em complementa la descripció: tot i la correcció formal, coincideix amb les consideracions d’en Tano i de l’Enric. Sembla que l’única referència a l’Evangeli va fer-la en Tano. També me’n diu alguna cosa l’Amèlia. Es resumeix bé en la frase dita per algú que hi ha participat: ens han atès, però ni ens han entès ni ens han escoltat. Al migdia em visita en Pepe que ha anat pel seu compte. S’amaguen darrera insinuacions malicioses i interessades.

Dino a casa celebrant el sant de la cunyada. En Patllari i en Ferriol comenten cofois les impressions del viatge a Canadà: balenes, mosquits, esquirols de tots colors i mides, mofetes, aurons immensos... L’Aniol, per no ser menys, parla de vaques, senglars, conills, que a Can Balcons veu passar a prop. I també parla de la iaia Marina. Els grans parlem de plantes i flors: baladres (verinosos), buguenvíl•lies, ginesta, calèndules, romaní, farigola... És clar, també parlem de les reaccions de la gent a Palafrugell, d’Anglès...

De retorn, a l’alçada de La Pera, m’adono que s’alça una columna de fum cap a La Bisbal. I passen vehicles de bombers. Quan sóc a La Bisbal situo el foc cap el Pou del Glaç.

A la missa vespertina hi participa una bona volada de gent, la majoria forasters: alguns palafrugellencs deuen estar celebrant la Mare de Déu del Carme al convent. Ens fan d’escolans la Maria Mei i la Mireia. Les paràboles sempre són eixerides i les d’aquest diumenge no queden enrere: el blat i el jull (invitació a la tolerància), el gra de mostassa (invitació a l’acolliment), el llevat (invitació al compromís) i la necessitat de situar-nos a la mirada i al cor del Senyor.

Em comenten satisfactòriament la petita i simpàtica processó del Carme a Calella. Tot el dia ha bufat el garbí, ben enganxós. Sort que, al vespre, el garbí se’n va a dormir.

diumenge, 17 / juliol / 2011

El matí, tot i la calor inicial, es va tapant el cel. Proveeixo un xic de roba: ara està més bé de preu.

A les misses, s’hi veu gent. Estem al pic de l’estiu i malament aniríem si ara no es veiés gent (tot i que no hi ha alegria). Hi fan d’escolans l’Armand (gairebé més alt que no pas jo), en Gerard, la Júlia i la Isabella, que divendres anirà de vacances a casa dels seus avis, a Romania. Em saluda la filla d’en Florentí Garcia Ortells, que en Guillem Soler el pintà representant que rep la confirmació de mans del bisbe que representa en Torres i Bages, al plafó on es representa l’Església (el capellà que dóna l’absolució és el Rector d’Ars, i el papa que presideix, Lleó XIII: eclesiàstics que Mn. Josep Bosch admirava). Acabo la feina del matí amb el bateig de la Noèlia.

Dino a Mont-ras, a casa de la Pilar i d’en Martí, amb l’Eudald i l’Èlia. La taula sembla una catifa de corpus: tomata pera amb mozzarella, pebrot escalivat amb anxoves al damunt, olives, albergínia escalivada amb picada d’all, truita de carbassó, pastís d’escalivada amb salsa de carbassa, maionesa, pa jueu, calamars farcits, recuit de Fonteta amb melmelada de meló i síndria. Tot menjant parlem de l’anada a Lourdes que els ha deixat entusiasmats. Hi van trobar un bon grup d’Anglès. Al jardí, tenen encerclats els gossos en un clos, amb un sistema de xips. Em comenten que també hi ha forats gaters intel•ligents que només pot traspassar el gat de la casa que duu un xip incorporat. Ja dic jo... Si ho descobreixen algunes sectes potser ho difondran per prevenir les infidelitats matrimonials i altres.

Quan surto de la casa fa un bon ruixat que m’acompanya fins a Palafrugell. Arribant a la rectoria, s’acaba. No han caigut ni 2 litres. Ha netejat els carrers i els cotxes i ha regat un xic les plantes. Sort que s’ha acabat la collita.

A Plaça Nova, els Marrecs de Salt alcen els seus castells: un espectable ben festiu. Pel carrer, tot de gent em va aturant per acomiadar-se més personalment. Amb algú, feia temps que no m’aturava a parlar. A la missa vespertina hi fan d’escolà en Luís i en Damià.

dilluns, 18 / juliol / 2011

Ens llevem amb fresca. És l’aniversari del naixement de la Mare (en faria 95) i el dia de la seva patrona, santa Marina. Que gaudeixi de la glòria i de la pau eterna i que, des del més enllà, al costat del Senyor, vetlli per la seva família.

Al matí feinejo per la rectoria i atenc un parell de visites. Una mare jove ve per casar-se i per demanar el baptisme del seus fills. També venen els responsables de l’Arxiu Diocesà per recollir les còpies de les inscripcions registrals i altres paperots que anava guardant. I en Joan porta tot de caixes de menjar pel rebost de Caritas.

No se pas si han canviat la direcció de circulació del carrer Caritat. Bicicletes, motos... baixen carrer avall. Tot i ser un carrer de circulació restringida, contínuament baixen i pugen vehicles, amb algun espant corresponent pels vianants que van i venen entre el carrer Quatre Cases i el Passatge de Mn. Josep Bosch, cap a l’aparcament (alguna vegada també empesos per alguna bicicleta o alguna moto que segueix la mateixa direcció). No sé que passaria si no fos de trànsit restringit.

A la tarda preparo el dossier de comiat dels carmelites: em vaig ben embolicar! Però segur que valdrà la pena! En aquest moment hi ha 12 cartes de comiat i avui m’ha arribat la del Provincial, el P. Agustí Borrell. A més hi ha el resum històric (que serà ben interessant), les fotografies (un fotimer, encara que no es publicaran pas totes, però les còpies de totes es guardaran a l’arxiu municipal i a l’arxiu dels carmelites). Hi ha també la crònica del Capítol Provincial que es reuní l’abril i que es publica a la revista PLUJA DE ROSES (n. 639)....

Sortint de missa em ve a trobar en David, un vailet de 16 anys que sembla que en tingui ja 18 (pel seny que mostra, per la capacitat, apersonat...). Ve a donar-me les gràcies per tot el que l’he ajudat (i jo que gairebé ni l’he tractat!), i em demana per fer-me una entrevista, ja que vol ser periodista i vol penjar-la al seu bloc. També m’ajuda a solucionar alguns temes tècnics del meu bloc i em diu que ja fa temps que, tant la seva mare com ell, segueixen el DIARI DEL RECTOR i ara, el DIARI DEL CAPELLÀ. Em commou. Potser si he aconseguit sembrar alguna bona llavor. Nicodem també anà a trobar Jesús d’amagatotis, i va ser dels pocs que no li fallà.

dimarts, 19 / juliol / 2011

Renoi, sembla que estem a la tardor: ja tenim una tamborinada aquí. L’estiu està de crisi, el sol fa vaga i en patirem tots. En poc menys d’una hora, cauen cap a 9 litres. La Carme Fenoll, la bibliotecària de Palafrugell i presidenta de la FAPAC Girona, ja fa suar la premsa.

En Patllari, un dels mini nebots grans, va caure escales avall i es va trencar un braç. El noi va ser molt valent i gairebé no va plorar, tot i tenir l’extremitat deformada per la patacada i que li van col•locar a lloc, a lo viu. La mainada, per molt que es digui, no són ben bé de goma.

Dino a casa de l’Elena i d’en Ken, al carrer Sant Josep. No és la primera vegada que em conviden a casa seva, habitualment a Londres, són bons col•laboradors de la vida parroquial, a la d’allà i a la d’aquí. Quan són aquí, l’Elena acostuma a fer sonar l’orgue a l’església. Compartim la taula amb la Maria, la Roser, l’Amèlia i en Jordi. Comencem fent el vermut a l’entrada, fem el primer plat al pati i, empesos per la pluja, el segon plat i les postres ho fem al menjador. El menjar és a l’estil anglès amb un elegant toc català. La Maria evoca alguna anècdota de quan el pare de l’Elena, en Frederic Sirés, li feia solfeig on ara hi ha el restaurant d’en Joan de l’Arc. L’Elena, en canvi, es va aficionar a la música i especialment a l’òpera gràcies al seu padrí, l’Albert Ros, un personatge singular del passat de Palafrugell, políglota i professor d’idiomes, i d’una vasta cultura. Gaudeixo d’aquest espai d’amistat.

Haig de deixar aviat la taula per anar a oficiar les exèquies de l’àvia Llaona, l’Adela, que ha mort amb 94 anys. Déu l’hagi.

Entrant a l’església, per la missa vespertina, la Margarita, la Flor de la Parròquia, m’omple les butxaques de caramels. No em van gaire bé però aquests dies em convé endolcir la vida. El bàlsam de la pregària m’ajuda a amorosir les ferides i així ho intento transmetre als pares que ploren la mort dels seus fills i que avui participen a la missa en memòria seva.

Tot el dia ha anat fent ruixadots i, d’un cap a l’altre del dia, han caigut uns 16 litres. Ha mort el periodista Carles Sentís Anfruns, amb 99 anys. Recordo sentir-li explicar que, en una ocasió que va anar a la Xina per feina, se li havia encomanat fer arribar una carta del Vaticà a uns responsables eclesiàstics d’allà.

dimecres, 20 / juliol / 2011

El dia es lleva amb la frescor pròpia d’un matí d’abril o de novembre. És el dia de santa Margarida d’Antioquia, patrona de Palafrugell. Serà el darrer any que la celebraré com a rector de Palafrugell. De fet, cada celebració important d’aquests darrers mesos he estat conscient que era la darrera vegada que la celebrava a Palafrugell. En el meu interior, ja he passat el pitjor i ara ja ho tinc coll aval, si bé encara aniran apareixent puntes d’aquest iceberg.

A Morena, oficio les exèquies de la Dolores (47a). Havia estat portant de la Mare de Déu dels Dolors i hi participen molts confrares. Conec la família i algun dels fills i molts dels companys dels fills que han participat a la catequesi parroquial i els he administrat la primera comunió.

Més de 350 persones participen a l’ofici de festa major, amb l’alcalde i 4 regidors al davant. M’estranya que no s’hi facin presents els grups de l’oposició, tot i haver-hi assistit quan han governat. Ni a la festa major de Sant Feliu ni a la de Palamós hi he vist tanta gent a la missa, i alguns dels companys m’ho ratifiquen. La música de la Costa Brava i d’en Joan Xicoira omplen la nau de solemnitat: és especialment emotiva la sardana d’en Josep Prenafeta RECORD DE PALAFRUGELL. La dansen un grup de feligresos, a l’ofertori. Si bé tota la celebració he mantingut la veu a ratlla, en donar la pau als companys em desmunto ploro. També em commoc dient el parenostre –m’ha passa moltes vegades sentint els assistents com preguen- i repartint la comunió, quan en Joan fa sonar a l’orgue la PREGÀRIA A LA VERGE DEL REMEI: Déu vos salve, oh Maria Immaculada, Verge sana del Remei... Sortint, tant la SARDANA DE L’ALCALDE com la SARDANA DEL RECTOR, amb la plaça ben plena, surten rodones, si bé són sardanes obertes, a l’estil del contrapàs. En Juli acompanya ( li asseguren que balli bé) primer la Margarida i, després, la Judit. Jo, tant a una sardana com a una altra, acompanyo la Montserrat, la vídua d’en Ricard Viladesau. Molta gent ve a saludar-me, com si ja me n’anés demà.

Amb els 11 companys que han participat a la missa anem a dinar al Club de Tenis Llafranc on es menja bé, encara que amb un xic de lentitud que ens permet parlar per longius et latus de canvis i de raons esgrimides per justificar-los. Se sent alguna crítica agra, i no sóc pas el que més enraono. Sembla que hi ha un malestar creixent. El P. Miquel va dient que veu molts “dimonis”, és a dir, allò que la gent del carrer en diuen cabronades, clar i net.

Amb les sardanes de la festa, el sol s’ha animat a festejar també la patrona i, finalment, el dia s’ha alçat, encara que faci un xic d’aire de tramuntana. Serà que en Llorenç vol festejar la Margarita.

A la tarda faig una volta pel poble. M’atura gent que no ho diria: lamentacions, alguna llàgrima, vinculacions amb Anglès...

dijous, 21 / juliol / 2011

El Punt publica la notícia de LA SARDANA DE L’ALCALDE. De passada, també parla de LA SARDANA DEL RECTOR i no diu res de la sardana RECORD DE PALAFRUGELL http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/436897-sardana-de-lalcalde-a-palafrugell.html  .

Vaig de visita al metge. A la sala d’espera, una dona no para de despotricar contra el jovent dient que són un mal educats. Vaig repetint-li que no es pot posar tothom al mateix sac, i com més li dic, més s’enxerina. A la paret del consulturo hi ha un advertiment ben clar: no es pot usar el mòbil. I ella no deixa de telefonar a l’un i a l’altre, amb la veu ben forta perquè tots ens assabentem de qui és, de què parla, amb qui parla... Després direm que tot el jovent és mal educat. Quan entro a la consulta, dic a en Jordi que tinc el cor ferit i que me l’hauria de guarir: em diu que s’anirà guarint amb xarop d’oblit, aigua del temps, horitzons d’esperança, espais de llibertat, un polsim d’evasió... I tot el demés, bé, excepte un xic massa de dolçor. I amb el temps, esperem que Déu també vaig fent la seva feina.

Dino a casa, amb la Carme, en Josep i la Nuri. Més tard, arriba en Jordi. En Josep va enderiat amb les preparacions per la Festa del Terme el 30 i 31 de juliol. Me’n lliura el programa on hi destaquen la fotografia d’unes imatges dels sants Abdó i Senén de l’escultor Ricardo Rico http://www.ricardoricoescultor.com/2009/08/19/abdon-y-senent/  . A l’interior de la publicació es presenta un bon article d’en Josep Grabulesa i Sitjà, l’arxiver municipal de Banyoles, LA MURALLA BANYOLINA I ELS PAGESOS DE L’ABAT. En Jaume Fàbrega, en Jaumó, hi publica SANT NIN I SANT NON, PREGUEU PER NOSALTRES, parlant de la ceba al cop de puny. Jo hi publico un índex dels ESCRIPTORS I ESCRITS ALS PROGRAMES DE LA FESTA DEL TERME (des del 1955 fins el 2010).

Al vespre, al despatx, preparo el baptisme d’un fill d’una parella que es van casar avui fa dotze anys i que viuen a Noruega. És el segon que els hi batejo i ho faré amb dos cosinets més.

divendres, 22 / juliol / 2011

N’hi ha que es pensen que, perquè ells estan de gresca, tothom hi ha d’estar i, a l’hora que sigui de la matinada, s’aturen a qualsevol cantonada del carrer i, au, a cridar, xisclar, riure, música a tot gas...

Al matí col•loquem unes petites alarmes, molt efectives, a les caixetes de l’església: darrerament hi ha un poca solta que hi té molta devoció a escurar-les. Faig feina de despatx: enllestir expedients, atendre alguna telefonada, contestar algun missatge... Dos companys m’han desitjat bona feina als seus pobles, a Sant Martí Sapresa i a Anglès: són capellans de poble, com no podia ser d’altre manera.

Dino al convent, amb en Joan, en Miquel, en Pere i l’Enric. El P. Miquel m’acaba d’informar dels “dimonis” que ha descobert a Palafrugell, sobretot entorn del projecte del Casal: no s’ha acabat però, a fóra de Palafrugell, si que se n’ha tret profit amb tripijocs foscos i bruts. M’ho enflairava i se’m va confirmant des de diversos costats, no només amb el P. Miquel.

Els ancians del geriàtric estan nerviosos i es nota a la celebració. A Sant Sebastià hi acompanyo i hi beneeixo el casament de la Laura i d’en Jordi. En Joan i la Iolanda fan l’acompanyament musical. Quan acabo em ve a saludar en David Pagès, que coneixia de la universitat. Per l’entorn del santuari també m’hi trobo l’Eudald Vilas, un noi d’Olot que feia anys que no veia. Va acompanyat de la seva muller (vaig beneir el seu matrimoni) i del seu fill, l’Eudald, de nou anys.

Dono una ullada al mar. Recordo que quan em van dir per venir a Palafrugell, tenia el cor encongit. Poc abans de venir a la parròquia que se m’assignava, vaig pujar a Sant Sebastià i, veient des d’allà el mar obert, blau, tranquil, brillant, fonent-se amb el cel... el cor se m’eixamplà. Avui també tinc el cor encongit, com fa 17 anys. El mar, si bé està tranquil, s’albira embolcallat d’un cel gris, trist, plorós...

Sopo a casa d’uns amics, amb en Joan que, curiosament, arriba tard, i amb el P. Miquel. Quan ja ha passat la mitjanit, em retiro cap a la rectoria. Les reixes del Casal estan obertes, com moltes vegades els darrers dies. Val la pena amoïnar-se per res?

Cap comentari:

Publica un comentari