divendres, 10 / juny / 2011
A Banyoles, els amics de l’artista Lluís Vilà (que morí fa un any) li dediquen una setmana d’actes, amb concerts, confecció d’un mural, una mostra gastronòmica... Encomanaré a Déu a aquest company d’infantesa i nebot de l’imatger Josep M. Bohigas, que tant apreciava (lamentant que en els medis clericals es menyspreés la seva obra, com per exemple el retaule de les Ànimes, del que en guardava el gran plafó que representava el purgatori i que havia comprat a un antiquari: jo també en vaig protestar, al seu dia, a qui ho podia resoldre i se m’escoltà com violí sonant). A El Punt, la Maria Mercè Roca, a l’article AMICS, ofereix la reflexió: “Els amics han de respondre quan estàs malalt i trist, però també quan estàs content i petes de salut”. Un amic em recorda que els brams d’ase no pugen al cel: no aclareixo del tot per quina raó. La mare Rosario m’informa que Mn. Pere va millorant. Quan surto de la missa a l’asil, plovisqueja i més ho fa quan acabo d’oficiar les exèquies de l’Enric. De EDICEL rebo els llibres monumentals d’Heinrich W. Pfeiffer LA CAPILLA SIXTINA, ICONOGRAFÍA DE UNA OBRA MAESTRA (2007) i de Nicole Dacos RAFAEL, LAS LOGIAS DEL VATICANO (2008). Un bon obsequi per les ressenyes de sants venerats a Girona que els vaig enviar. Dino a ca’ls frares. Això s’acaba: Mn. Pere ja fa dues setmanes que no hi ve per raons òbvies, l’Enric tampoc pot venir... El G. Pere és el darrer dinar que ens serveix: dijous ja s’embarca cap a Mallorca. Uns amics de la casa ens obsequien amb bons complements que arrodoneixen la frugalitat de l’àpat (formatge, xuixos, carquinyolis...). Tristesa. Montserrat inicia les emissions de prova a l’emisora pròpia MONTSERRAT RÀDIO que es localitza a 100’6 FM. Sembla que el bloc que he obert i on hi situo el que ara anomeno el DIARI DEL CAPELLÀ funciona bé. Fins i tot es pot traduir al idioma que més interessa http://diari-del-capella.blogspot.com/. És tot un món que aniré experimentant i usant properament. Al darrer número de Vida Nueva (11-17/6/2011, n. 2757) hi llegeixo una entrevista a en Miquel Miró PRIOR GENERAL DE LOS AGUSTINOS RECOLETOS. Hi trobo una colla de punts de contacte que encara em vinculen a aquest antic company i amic. Amb el plugim intermitent d’avui han caigut gairebé 4 litres. Els pagesos alt empordanesos hauran d’organitzar la processó de la tramuntana cap a Requesens i dir també la pregària al Crist de la Tramuntana.
PREGÀRIA AL CRIST DE LA TRAMUNTANA
Carles Fages de Climent
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat.
Doneu el verd exacte al nostre prat
I mesureu la tramuntana justa
Que eixugui l’herba i no ens expulsi el blat.
dijous, 9 / juny / 2011
És la diada de sant Prim i sant Felicià. Hi ha a la parròquia qui els venera amb devoció. Després de la missa, la mare superiora em comunica els informes relacionats amb Mn. Pere: el postoperatori va evolucionant correctament. Deo gratias! Com acostumo, essent dijous faig alguna gestió pel poble. El matí és lluminós i assolellat. A mitja tarda, la Sandra Bisbe, l’Eva Geronés i en Carles venen a gravar unes imatges del frontal de plata que ofrenà en Martí Serra i Avellí. Preparen una informació televisiva entorn de la ruta dels indians que emetrà TV3. A la missa vespertina fem la memòria d’en Joan Frigola –en Frigolet- i de la Rosa Perxès, que fa un any que ens van deixar. Es dóna a conèixer la configuració del cartipàs municipal. Que tingui un bon encert i pugui fer bona feina: el moment, s’ho necessita.
dimecres, 8 / juny / 2011
Ha mort en Jorge Semprún. Entre els capellans, fou sonada la seva reflexió entorn de les exèquies d’en Salvador Dalí (1989), a Figueres, quan era ministre de cultura. Crec que es recull a la seva obra autobiogràfica FEDERICO SÁNCHEZ SE DESPIDE DE USTEDES (1993). Fa un dia cluc, més propi del novembre o del març: es diu que, per ara, és un mes de juny dels més freds i plujosos dels darrers cent anys. Des que ho recordo, he passat ja el mes més fred i el més calorós de cada mes del calendari: el gener més fred, el més calorós, el més plujós, el més sec, el més nevat; el febrer més fred, el més calorós, el més nevat, el més plujós, el més sec... O sigui, unes 5 possibilitats per mes són uns 60 anys. I, amb la possibilitat que en un mateix any hi coincideixin diverses variants, seria el que em correspon per edat. S’ha fet públic el pacte entre en Juli Fernández (PSC), que serà l’alcalde de Palafrugell, i l’Albert Gómez (CiU), que serà el tinent d’Alcalde. Esperem que sigui pel bé de Palafrugell. Ara ja sabem qui iniciarà la Sardana de l’Alcalde (ja sap ballar sardanes, en Juli?: sort que no deu ser CSQN!).
dimarts, 7 / juny / 2011
I avui ens diuen que l’origen de l’”E-coli” no són els brots de soja cultivats a Alemanya. I jo que em pensava que els alemanys eren més seriosos. No m’estranyaria que fos per culpa d’alguna cervesa de més (cervesa alemanya, això si). La bibliotecària de Palafrugell, la Carme Fenoll, ha estat elegida nova presidenta de la FAPAC a les comarques de Girona. A Girona, la Blanca Palmada (ERC i de Can Llorà de Banyoles: una besàvia seva era germana del meu besavi) no pot accedir a la regidoria a l’Ajuntament de Girona per falta d’un vot al seu favor. Es veu que el que el vot anul•lat contenia, dintre el sobre, una estampeta del Padre. A la tarda tenim la reunió de fi de curs amb les catequistes i berenem amb algunes coses que han portat: quiches de tonyina i d’espinacs, truita de patates, pastes salades... i de postres, pastís de cala Felícia, bisbalenc de la Rosa, enfilalls de fruita amb xocolata, meló al cava, cireres, pastes de te... És a dir, de tot i força, un autèntic berenar / dinar/ sopar. I el dimoni, que estossegui. El que sobra, ho compartim amb les voluntàries de Caritas que són al Casal i també se’n llepen els dits. Comentem les darreres incidències de la catequesi i de la parròquia i, és clar, de Palafrugell. A mitja reunió es posa a ploure amb ganes. Arriben a caure 16 litres. És que ara fa el maig?
dilluns, 6 / juny / 2011
Ara “sembla” que l’origen de l’”E-coli” són brots de soja cultivats a Alemanya mateix. Però, si només ho “sembla”... Les concentracions dels indignats es van diluint, i els polítics d’ofici n’estan satisfets si bé en treuen les conclusions oportunes: potser les concentracions pacífiques d’aquí un temps els estranyarà que agafin un altre caire. Celebro la missa a l’asil i preguem perquè els metges tinguin encert en la intervenció que fan a en Pere: i que ell tingui força per superar-la bé. Esmorzo el que m’ha preparat la germana Esther: unes torradetes sucades amb tomata, quatre talls d’embotit, llet i cafè. I som hi, que no ha estat res. A mitja tarda, la superiora de les germanetes, que assisteix Mn. Pere, em telefona per comentar-me la intervenció de Mn. Pere, que s’ha realitzat de forma correcta, com s’havia previst. Ara estarà un parell de dies aïllat. Al vespre acabo la lectura de la novel•la de la Núria Esponellà RERE ELS MURS situada a l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes, al s. XII. L’havia precedit la lectura de la d’en Martí Gironell L’ARQUEÒLEG entorn d’uns dels viatges del benedictí P. Bonaventura Ubach per l’Orient Bíblic. Són bones novel•les històriques que tenen poc a envejar a les altres més conegudes.
diumenge, 5 / juny / 2011
El creixement de la insolació diària, pràcticament s’ha aturat. A Navarra, en Felip de Borbó, parlant amb uns manifestants a favor de la república, els hi ha reconegut que “Tot es pot parlar”. Som hi, doncs, i posem fil a l’agulla. És un matí de pic, repic i repicó: missa a l’asil a tres quarts de nou, exèquies a Morena d’en Laureano a dos quarts de deu, missa de les 10 (amb tants difunts aquests darrers dies, l’església és ben plena), missa del migdia amb la mainada que va venint i, a la una, exèquies de la Carmen (mare de 8 fills), també a Morena. Dino lleuger i faig un xic de migdiada. A la tarda vaig a fer un tomb per alguns pobles de l’entorn: Fontanilles, Llabià, Gualta, Torroella, Bellcaire, Begur... Quina buidor! S’hi veu tan poca gent. A les misses he anat convidant a participar al comiat dels carmelites aportant fotografies, escrits amb records... La Teresa m’ha portat alguna fotografia de diverses celebracions: Mare de Déu del Carme, Nen Jesús de Praga... En Rafa Nadal ha guanyat el sisè Roland Garros: quin tiu!
LLABIÀ
Poema al peu de la Creu de Terme
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.
Mn. Pere Ribot
dissabte, 4 / juny / 2011
A El Punt, trobo interessant l’article d’en Joan F. Mira BORJA, VERINS, BORDELL intentant aclarir un xic la historicitat de la sèrie i de la saga dels Borja. Després del historiador i jesuïta P. Batllori, en Joan F. Mira és qui en sap més dels Borja i qui millor n’ha difós la revisió històrica. Amb criteris com els que critica en Mira és com es deuen haver redactat entrades del DICCIONARIO BIOGRÁFICO. Quan acabo la missa a l’asil m’aturo a parlar amb alguns avis: en Quim, Don Andrés, en Félix (que li faig fer com si rasqués la guitarra i es posa content). Després d’esmorzar, passo pel mercat a proveir alguna cosa pels dinars d’aquest cap de setmana. Al migdia, en Pere ve a trobar-me per comentar-me que està aplegant dades i informació per ajudar a elaborar una història del convent dels carmelites: mira que bé! A la tarda reparteixo els horaris de les misses de les parròquies de l’arxiprestat. Com ja ha passat altres anys, quan ja estan impresos, alguna parròquia ja hi ha fet canvis. M’arribo primer fins a Sant Antoni (des d’allà en Pep s’encarregarà de fer-los arribar a les altres parròquies, fins a Sant Feliu). Per l’altra banda, vaig fins a Pals i Begur. A la carretera de Begur s’ha de deixar pas a la cursa de bicicletes del Memorial Antonio Miguel. M’assabento de la mort de la Mercè Quera Puigcercós. Amb els seus germans, especialment en Jordi i la Montse, vam ser bons amics d’infantesa, i sempre hi ha hagut bona relació familiar. També m’assabento de la mort de la Conxita, la germana d’en Miquel Bagué, vídua d’en Benet Puig i, per tant, cunyada de Mn. Esteve Puig. A la missa vespertina hi ha una bona volada de gent. Sembla que no es van pas esvalotar tant, com m’increpava aquella de diumenge. Deu ser que també em coneixen una mica (ella, potser no tant). Encomano a Déu la Mercè i la Conxita. Sortint de la missa, plovisqueja: les parades de la fira de productes artesanals han de plegar veles aviat.
A Banyoles, els amics de l’artista Lluís Vilà (que morí fa un any) li dediquen una setmana d’actes, amb concerts, confecció d’un mural, una mostra gastronòmica... Encomanaré a Déu a aquest company d’infantesa i nebot de l’imatger Josep M. Bohigas, que tant apreciava (lamentant que en els medis clericals es menyspreés la seva obra, com per exemple el retaule de les Ànimes, del que en guardava el gran plafó que representava el purgatori i que havia comprat a un antiquari: jo també en vaig protestar, al seu dia, a qui ho podia resoldre i se m’escoltà com violí sonant). A El Punt, la Maria Mercè Roca, a l’article AMICS, ofereix la reflexió: “Els amics han de respondre quan estàs malalt i trist, però també quan estàs content i petes de salut”. Un amic em recorda que els brams d’ase no pugen al cel: no aclareixo del tot per quina raó. La mare Rosario m’informa que Mn. Pere va millorant. Quan surto de la missa a l’asil, plovisqueja i més ho fa quan acabo d’oficiar les exèquies de l’Enric. De EDICEL rebo els llibres monumentals d’Heinrich W. Pfeiffer LA CAPILLA SIXTINA, ICONOGRAFÍA DE UNA OBRA MAESTRA (2007) i de Nicole Dacos RAFAEL, LAS LOGIAS DEL VATICANO (2008). Un bon obsequi per les ressenyes de sants venerats a Girona que els vaig enviar. Dino a ca’ls frares. Això s’acaba: Mn. Pere ja fa dues setmanes que no hi ve per raons òbvies, l’Enric tampoc pot venir... El G. Pere és el darrer dinar que ens serveix: dijous ja s’embarca cap a Mallorca. Uns amics de la casa ens obsequien amb bons complements que arrodoneixen la frugalitat de l’àpat (formatge, xuixos, carquinyolis...). Tristesa. Montserrat inicia les emissions de prova a l’emisora pròpia MONTSERRAT RÀDIO que es localitza a 100’6 FM. Sembla que el bloc que he obert i on hi situo el que ara anomeno el DIARI DEL CAPELLÀ funciona bé. Fins i tot es pot traduir al idioma que més interessa http://diari-del-capella.blogspot.com/. És tot un món que aniré experimentant i usant properament. Al darrer número de Vida Nueva (11-17/6/2011, n. 2757) hi llegeixo una entrevista a en Miquel Miró PRIOR GENERAL DE LOS AGUSTINOS RECOLETOS. Hi trobo una colla de punts de contacte que encara em vinculen a aquest antic company i amic. Amb el plugim intermitent d’avui han caigut gairebé 4 litres. Els pagesos alt empordanesos hauran d’organitzar la processó de la tramuntana cap a Requesens i dir també la pregària al Crist de la Tramuntana.
PREGÀRIA AL CRIST DE LA TRAMUNTANA
Carles Fages de Climent
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat.
Doneu el verd exacte al nostre prat
I mesureu la tramuntana justa
Que eixugui l’herba i no ens expulsi el blat.
dijous, 9 / juny / 2011
És la diada de sant Prim i sant Felicià. Hi ha a la parròquia qui els venera amb devoció. Després de la missa, la mare superiora em comunica els informes relacionats amb Mn. Pere: el postoperatori va evolucionant correctament. Deo gratias! Com acostumo, essent dijous faig alguna gestió pel poble. El matí és lluminós i assolellat. A mitja tarda, la Sandra Bisbe, l’Eva Geronés i en Carles venen a gravar unes imatges del frontal de plata que ofrenà en Martí Serra i Avellí. Preparen una informació televisiva entorn de la ruta dels indians que emetrà TV3. A la missa vespertina fem la memòria d’en Joan Frigola –en Frigolet- i de la Rosa Perxès, que fa un any que ens van deixar. Es dóna a conèixer la configuració del cartipàs municipal. Que tingui un bon encert i pugui fer bona feina: el moment, s’ho necessita.
dimecres, 8 / juny / 2011
Ha mort en Jorge Semprún. Entre els capellans, fou sonada la seva reflexió entorn de les exèquies d’en Salvador Dalí (1989), a Figueres, quan era ministre de cultura. Crec que es recull a la seva obra autobiogràfica FEDERICO SÁNCHEZ SE DESPIDE DE USTEDES (1993). Fa un dia cluc, més propi del novembre o del març: es diu que, per ara, és un mes de juny dels més freds i plujosos dels darrers cent anys. Des que ho recordo, he passat ja el mes més fred i el més calorós de cada mes del calendari: el gener més fred, el més calorós, el més plujós, el més sec, el més nevat; el febrer més fred, el més calorós, el més nevat, el més plujós, el més sec... O sigui, unes 5 possibilitats per mes són uns 60 anys. I, amb la possibilitat que en un mateix any hi coincideixin diverses variants, seria el que em correspon per edat. S’ha fet públic el pacte entre en Juli Fernández (PSC), que serà l’alcalde de Palafrugell, i l’Albert Gómez (CiU), que serà el tinent d’Alcalde. Esperem que sigui pel bé de Palafrugell. Ara ja sabem qui iniciarà la Sardana de l’Alcalde (ja sap ballar sardanes, en Juli?: sort que no deu ser CSQN!).
dimarts, 7 / juny / 2011
I avui ens diuen que l’origen de l’”E-coli” no són els brots de soja cultivats a Alemanya. I jo que em pensava que els alemanys eren més seriosos. No m’estranyaria que fos per culpa d’alguna cervesa de més (cervesa alemanya, això si). La bibliotecària de Palafrugell, la Carme Fenoll, ha estat elegida nova presidenta de la FAPAC a les comarques de Girona. A Girona, la Blanca Palmada (ERC i de Can Llorà de Banyoles: una besàvia seva era germana del meu besavi) no pot accedir a la regidoria a l’Ajuntament de Girona per falta d’un vot al seu favor. Es veu que el que el vot anul•lat contenia, dintre el sobre, una estampeta del Padre. A la tarda tenim la reunió de fi de curs amb les catequistes i berenem amb algunes coses que han portat: quiches de tonyina i d’espinacs, truita de patates, pastes salades... i de postres, pastís de cala Felícia, bisbalenc de la Rosa, enfilalls de fruita amb xocolata, meló al cava, cireres, pastes de te... És a dir, de tot i força, un autèntic berenar / dinar/ sopar. I el dimoni, que estossegui. El que sobra, ho compartim amb les voluntàries de Caritas que són al Casal i també se’n llepen els dits. Comentem les darreres incidències de la catequesi i de la parròquia i, és clar, de Palafrugell. A mitja reunió es posa a ploure amb ganes. Arriben a caure 16 litres. És que ara fa el maig?
dilluns, 6 / juny / 2011
Ara “sembla” que l’origen de l’”E-coli” són brots de soja cultivats a Alemanya mateix. Però, si només ho “sembla”... Les concentracions dels indignats es van diluint, i els polítics d’ofici n’estan satisfets si bé en treuen les conclusions oportunes: potser les concentracions pacífiques d’aquí un temps els estranyarà que agafin un altre caire. Celebro la missa a l’asil i preguem perquè els metges tinguin encert en la intervenció que fan a en Pere: i que ell tingui força per superar-la bé. Esmorzo el que m’ha preparat la germana Esther: unes torradetes sucades amb tomata, quatre talls d’embotit, llet i cafè. I som hi, que no ha estat res. A mitja tarda, la superiora de les germanetes, que assisteix Mn. Pere, em telefona per comentar-me la intervenció de Mn. Pere, que s’ha realitzat de forma correcta, com s’havia previst. Ara estarà un parell de dies aïllat. Al vespre acabo la lectura de la novel•la de la Núria Esponellà RERE ELS MURS situada a l’entorn del monestir de Sant Pere de Rodes, al s. XII. L’havia precedit la lectura de la d’en Martí Gironell L’ARQUEÒLEG entorn d’uns dels viatges del benedictí P. Bonaventura Ubach per l’Orient Bíblic. Són bones novel•les històriques que tenen poc a envejar a les altres més conegudes.
diumenge, 5 / juny / 2011
El creixement de la insolació diària, pràcticament s’ha aturat. A Navarra, en Felip de Borbó, parlant amb uns manifestants a favor de la república, els hi ha reconegut que “Tot es pot parlar”. Som hi, doncs, i posem fil a l’agulla. És un matí de pic, repic i repicó: missa a l’asil a tres quarts de nou, exèquies a Morena d’en Laureano a dos quarts de deu, missa de les 10 (amb tants difunts aquests darrers dies, l’església és ben plena), missa del migdia amb la mainada que va venint i, a la una, exèquies de la Carmen (mare de 8 fills), també a Morena. Dino lleuger i faig un xic de migdiada. A la tarda vaig a fer un tomb per alguns pobles de l’entorn: Fontanilles, Llabià, Gualta, Torroella, Bellcaire, Begur... Quina buidor! S’hi veu tan poca gent. A les misses he anat convidant a participar al comiat dels carmelites aportant fotografies, escrits amb records... La Teresa m’ha portat alguna fotografia de diverses celebracions: Mare de Déu del Carme, Nen Jesús de Praga... En Rafa Nadal ha guanyat el sisè Roland Garros: quin tiu!
LLABIÀ
Poema al peu de la Creu de Terme
Dolç i obert com una mà
el poblat de Llabià
us dóna la seva imatge:
suavitat del paisatge
i l’ajut de sant Romà,
l’església i el repòs
de l’esperit i del cos.
Cor obert com una brasa
de servei d’amor us diu,
Primavera, hivern i estiu:
-Entreu, que ja sou a casa.
Mn. Pere Ribot
dissabte, 4 / juny / 2011
A El Punt, trobo interessant l’article d’en Joan F. Mira BORJA, VERINS, BORDELL intentant aclarir un xic la historicitat de la sèrie i de la saga dels Borja. Després del historiador i jesuïta P. Batllori, en Joan F. Mira és qui en sap més dels Borja i qui millor n’ha difós la revisió històrica. Amb criteris com els que critica en Mira és com es deuen haver redactat entrades del DICCIONARIO BIOGRÁFICO. Quan acabo la missa a l’asil m’aturo a parlar amb alguns avis: en Quim, Don Andrés, en Félix (que li faig fer com si rasqués la guitarra i es posa content). Després d’esmorzar, passo pel mercat a proveir alguna cosa pels dinars d’aquest cap de setmana. Al migdia, en Pere ve a trobar-me per comentar-me que està aplegant dades i informació per ajudar a elaborar una història del convent dels carmelites: mira que bé! A la tarda reparteixo els horaris de les misses de les parròquies de l’arxiprestat. Com ja ha passat altres anys, quan ja estan impresos, alguna parròquia ja hi ha fet canvis. M’arribo primer fins a Sant Antoni (des d’allà en Pep s’encarregarà de fer-los arribar a les altres parròquies, fins a Sant Feliu). Per l’altra banda, vaig fins a Pals i Begur. A la carretera de Begur s’ha de deixar pas a la cursa de bicicletes del Memorial Antonio Miguel. M’assabento de la mort de la Mercè Quera Puigcercós. Amb els seus germans, especialment en Jordi i la Montse, vam ser bons amics d’infantesa, i sempre hi ha hagut bona relació familiar. També m’assabento de la mort de la Conxita, la germana d’en Miquel Bagué, vídua d’en Benet Puig i, per tant, cunyada de Mn. Esteve Puig. A la missa vespertina hi ha una bona volada de gent. Sembla que no es van pas esvalotar tant, com m’increpava aquella de diumenge. Deu ser que també em coneixen una mica (ella, potser no tant). Encomano a Déu la Mercè i la Conxita. Sortint de la missa, plovisqueja: les parades de la fira de productes artesanals han de plegar veles aviat.
