divendres, 17 / juny / 2011
Al matí, el sol ja comença a sortir un pèl més tard: ahir, a les 6’11; avui, a les 6’12. Això vol dir que s’acosta Nadal: només falten 191 dies per arribar-hi!. I qui en dubti que pensi que mai n’havíem estat tan a la vora. Al matí venen els càmeres de TV3 a gravar el Mural de la Pau pel programa RACONS , un programa nou que s’emetrà a partir del 4 de juliol. Es veu que es un programa de promoció turística i cultural. Passo per l’arxiu a dipositar-hi algun petit document que els guardava. Dino al convent. Només hi som en Joan i jo. Parlem en to de confidència. Em deixa algunes fotografies per escanejar. S’aconseguirà un bon arxiu. M’assabenten de la mort de l’Enric. És el tercer Enric que ens deixa en pocs dies i la tercera persona que, de forma semblant i pel mateix entorn, s’ha cansat de viure. Al vespre, amb els adolescents que participen a la catequesi amb en Joan, anem a menjar una pizza i parlem d’algun projecte pel curs vinent. Quan acabem ens trobem amb la Begonya que ens comenta la mala estona que va passar, dimecres, al Parlament i parlem de les motivacions i les actituds dels agitadors i agressors.
dijous, 16 / juny / 2011
Quan em llevo i trec el nas per la terrassa, la lluna, damunt de Mont-ras, fa el seu ple i sembla que es riu de que no poguéssim veure-la anit. Faig la ronda a les oficines. Cap al migdia oficio les exèquies d’en Carlos. Després de dinar i d’enviar el text del suplement a la impremta, em poso a escanejar una bona colla de fotografies, programes, recordatoris relacionats amb els carmelites. Stéphane Hessel, l’autor del llibre INDIGNEU-VOS!, es desmarca dels violents que impedien l’accés al Parlament de Catalunya. I qui no? Quina vergonya! Els diaris van plens de comentaris entorn dels indignats, dels incívics, dels agressors, dels agitadors...
dimecres, 15 / juny / 2011
El sol ja no sortirà més aviat del que ho fa ara. Sembla que, per fi, s’ha acabat el mal temps i s’obren les portes de l’estiu. Quan vaig a Morena per oficiar-hi les exèquies de la Mariona (59a), m’assabento de la mort d’en Carlos (86a.), el meu veí de la Fonda l’Estrella, que ha mort a Palamós per culpa d’una gangrena. El dormitori de l’Elena i d’en Carles queda a la mateixa alçada que el meu, a l’altre costat del carrer. El germà Pere Llivina ve a acomiadar-se’m. Dino a Can Teixidor del Terme. A taula, el tema dominant és el del indignats i la seva manifestació intentant bloquejar el Parlament, que es planteja des de diverses preguntes: Perquè l’única institució que han atacat ha estat el Parlament de Catalunya? Perquè els indignats no tenen cap interès per defensar els drets de Catalunya? És realment un moviment espontani del tot? Contenen submarins de la Rosa Díaz o d’algun altre sector polític anticatalà o fins antidemocràtic? Tenen alguna raó? Són únicament una colla d’arreplegats amb alguns agitadors professionals infiltrats? És que els polítics no han de fer cap gest i n’han de passar del tot? Els oblidats (i burlats) “catalans emprenyats”, no tenen res a veure amb ells? Perquè sempre s’expressen en castellà i ignoren el català? Qui es recorda de les famílies (i joves) que han quedat sense feina i sense futur, atrapats per tot arreu...? S’ha fet alguna cosa per collar la banca i les grans empreses de serveis tan abusives? Moltes preguntes que polítics i indignats ens avenim que no poden respondre ni amb simplisme, ni amb cap mena de menyspreu i molt menys encara amb violència. Al vespre parlo per telèfon amb en Jaume, amb en Joan, amb en Xavier Baus, amb Mn. Pere de Begur... Pujo a la terrassa de sobre el Casal per intentar observar l’eclipsi de lluna. Els núvols n’impedeixen la visió. S’hi està bé i no em faria res passar-hi la nit.
dimarts, 14 / juny / 2011
Em llevo a tres quarts de cinc pensant-me que era una hora més tard. L’Albert Vilà, a El Punt, amb precisió, informa del tancament del convent dels carmelites. El germà Pere queda “ascendit” a pare Pere i el P. Joan queda “degradat” a germà Joan. A Girona, participo a la darrera reunió del curs dels arxiprestes dintre el to habitual. Dinant, m’entaulo amb en Tate, en Pere, en Jordi i els dos Enric. Els temes dominants són les passejades per l’alt Pirineu, que coneixen bé, i els records del seminari, especialment el que s’anomenava “seminari d’estiu”. Cap a ¾ de 3 ja hem acabat i retorno cap a Palafrugell. Després de la missa, la Fina Manich em porta un piló de fotografies relacionades amb els carmelites, des dels anys 20 fins els anys 50: un petit tresor documental ben interessant que, al vespre, m’entretinc a mirar i classificar.
Cercant informació del convent dels carmelites, al llibre del Lluís Molinas PALAFRUGELL: 1936 – 1939 (RECULL – TESTIMONI D’UNA GUERRA), editat el 1989, hi llegeixo una nota que em resulta sorprenent (p. 14), extreta del diari ARA del 28 de juliol del 1936 “Per a la conservació del nostre tresor artístic. Ahir va ésser a la nostra vila el Diputat al Parlament Català, Sr. Pere Blasi acompanyat de dos Agents de Policia de la Generalitat de Catalunya. El motiu de la visita del Sr. Blasi era inspeccionar les restes dels edificis incendiats aquests darrers dies per veure de salvar tot el que hagi pogut quedar d’algun valor històric o artístic. L’acompanyà en la seva inspecció dels edificis locals l’Alcalde M. Jordi Frigola junt amb el qual pogué comprovar que tot el que guardava l’església parroquial ha quedat completament destruït. En les demés esglésies del terme de Palafrugell la devastació no ha estat tan completa. S’han pogut salvar encara uns retaules gòtics de gran mèrit (sic!), algunes pintures i unes quantes imatges (sic!) d’excel•lent factura. Tot plegat entrarà a formar part del tresor artístic de Catalunya i serà destinat als nostres museus”. Jo em pregunto: de quina església provenien els “retaules gòtics de gran mèrit”?. Provenien de Santa Margarida? On anaren a parar? Les pintures / teles deuen ser les que hi ha a Sant Sebastià. Però, d’on provenien “unes quantes imatges d’excel•lent factura” ? Aquest pronom plural no es pot referir a la petita imatge de sant Sebastià ja que només és una i a més no destaca per la seva qualitat artística. A la vegada, on anaren a parar aquestes “quantes imatges”?. Pot ser que encara estigui tot dipositat a les Drassanes / Museu Marítim de Barcelona? O potser a Palafrugell també va succeir el que descriu en Miquel Mir Serra al seu llibre ENTRE EL ROIG I EL NEGRE. Chi lo sa? Els interrogants queden penjats a l’aire. O com diu aquell, algú ho havia de dir.
dilluns, 13 / juny / 2011
Quan em llevo, cap a tres quarts de sis, plovisqueja. Cafetot, diaris, pregar un xic, estrijolar-me... Després de la missa a l’asil, telefono a Mn. Pere: està bé. A l’església oficio les exèquies de l’Enric, el marit de la Marina i pare d’en Josep. Hi participa una bona volada de gent. Tot i ser fuster, aprengué l’anglès i n’impartí classes a forces alumnes. Em saluden les Galiotes de Cadaquès. Sortint fa una altra ploguda. A les 12 oficio les exèquies de la Rosa, a Morena. La dalla de la mort no distingeix entre festius i laborables. Transcric tres cartes de comiat als carmelites. La Núria Esponellà m’informa que està preparant una novel•la situada a l’estany de Banyoles: que bé! Al noticiari Comarques de TV3 es parla de la Ruta dels Americanos i hi surto mostrant el frontal. M’ho comenta algú que ho ha vist i em diu que m’han agafat més vell. Li dic que deu ser que sóc més vell. A la caminada cap a Santa Margarida hi participen una vintena de persones. A més de la sortida a la parròquia i l’arribada a la capella, fem tres aturades “preceptives”: una al inici del Camí Fondo, l’altre davant del Centre Tramuntana i, la tercera, quan deixem el barri de baix de Santa Margarida. A la missa, animada per en Joan Xicoira, hi participen una seixantena de devots. A l’acabament es berena amb brunyols que ha preparat la M. Gràcia, cava que ha portat en Paco i uns quants productes més que han portat altra gent. La Cervianenca interpreta les sardanes, primer a la plaça, i com que plovisqueja un xic, acaben interpretant-les sota la porxada. Hi ha unes cent cinquanta persones. En Paco Dalmau en deixa constància amb un bon reportatge. Quan retorno a la rectoria, acabo d’escanejar fotografies (més d’una vintena) relacionades amb els carmelites. En tot el dia, han caigut un parell de xàfecs i ha tronat però, tot just han caigut uns 3 litres: molta fressa i poques nous, molta fressa de boixets i poques puntes.
diumenge, 12 / juny / 2011
A quarts de cinc de la matinada truca el telèfon, però entre que em desvetllo i el despenjo, ja és massa tard. Celebro a l’asil i les dues misses del matí a la parròquia. Entre missa i missa faig una passejada pel carrer Cavallers on saludo i felicito el nou alcalde, en Juli Fernández. Li dic que veig que s’ha engreixat, i es sorprèn: certament, se’l veu ple de satisfacció. Aquest matí és en Joan que ha d’anar amunt i avall: a les 9 a Palamós, a les 10 a Vall-llobrega, a les 11 a Mont-ras, a les 12 de nou a Palamós i a la 1 al convent. Ben bé que no sé pas com ens ho farem quan no hi sigui. Després de dinar i descansar una estona, a mitja tarda, vaig a veure el Carrousel de les 49 festes de primavera. Algunes carrosses, m’agraden. Saludo tot de gent, també dels que desfilen. En general, la música la trobo dolenta i estrident, fora d’algun fragment dels Carmina Burana. Com a consideració a fer en veu alta, no sé si valdria la pena plantejar un control de qualitat de comparses, carrosses, música... A la missa vespertina hi ha una bona participació, amb l’església gairebé plena i amb moltes famílies amb fills joves. A les misses d’avui hi ha fet d’escolans en Damià, en Valentino, en Gerard i l’Armand. L’Eduard Solà de Can Grau ha estat reconegut com el segon millor sommelier de l’estat.
dissabte, 11 / juny / 2011
En Bernat Juliol, un advocat gironí, aquest diumenge professa com a monjo de Montserrat. Si bé a Montserrat també hi ha una certa regressió de vocacions, gràcies a Déu no n’estan mancats. També comenta el mateix en Miquel Miró a la seva entrevista a Vida Nueva, remarcant que la regressió és especialment preocupant a Espanya. Celebro la missa a l’asil i passo pel mercat. Al migdia, batejo en David, la Paula i un altre David. De retorn a la rectoria, en Jordi em comenta que ha assistit a la cerimònia de constitució del nou Ajuntament. Abans de dinar, per telèfon, parlo amb Mn. Pere. Sembla que està molt reixinxolat i em diu que li han aplicat 3 en 1, és a dir, tres recanvis diferents en una sola intervenció. També em diu que el dia 16 ja serà a Palafrugell. Esperem-ho, però el cor no vol presses. Després de dinar em comuniquen la mort de l’Enric. A les 7 de la tarda celebro la missa a Palamós. M’hi acompanya en Miquel. L’església s’omple i hi participen cap a 200 persones, algunes ben conegudes. Els escolans són en Joan i en Raimon. Quan surto de l’església, ja m’espera en Miquel i arribo puntual a Palafrugell per la missa anticipada. També hi participen unes 200 persones. Hi fa d’escolà la Maria Mei. Quan acabem venen a saludar-me en Nacho (que estudia telecom a la UAB) i el seu pare. Els feligresos flotants ja tenen una presència més destacada a les celebracions.
A La Vanguardia, és interessant l’article d’en Juan-José López Burniol INDIGNADOS CON CAUSA on comenta que refusen un sistema polític obstruït en la seva representativitat i que és reclòs (rehén) del poder econòmic. A l’Ara, hi llegeixo l’article d’en Pius Alibek (cristià confés i iraquià) VIACRUCIS PER ALS CRISTIANS D’IRAQ on, a partir de la persecució desencadenada a l’Iraq contra els cristians, recorda que tot va començar el 2003 quan quatre il•luminats i grans “defensors” dels valors democràtics es van reunir a les Açores i van decidir “salvar” el poble iraquià de la tirania del seu ja caducat aliat, Sadam.
Al matí, el sol ja comença a sortir un pèl més tard: ahir, a les 6’11; avui, a les 6’12. Això vol dir que s’acosta Nadal: només falten 191 dies per arribar-hi!. I qui en dubti que pensi que mai n’havíem estat tan a la vora. Al matí venen els càmeres de TV3 a gravar el Mural de la Pau pel programa RACONS , un programa nou que s’emetrà a partir del 4 de juliol. Es veu que es un programa de promoció turística i cultural. Passo per l’arxiu a dipositar-hi algun petit document que els guardava. Dino al convent. Només hi som en Joan i jo. Parlem en to de confidència. Em deixa algunes fotografies per escanejar. S’aconseguirà un bon arxiu. M’assabenten de la mort de l’Enric. És el tercer Enric que ens deixa en pocs dies i la tercera persona que, de forma semblant i pel mateix entorn, s’ha cansat de viure. Al vespre, amb els adolescents que participen a la catequesi amb en Joan, anem a menjar una pizza i parlem d’algun projecte pel curs vinent. Quan acabem ens trobem amb la Begonya que ens comenta la mala estona que va passar, dimecres, al Parlament i parlem de les motivacions i les actituds dels agitadors i agressors.
dijous, 16 / juny / 2011
Quan em llevo i trec el nas per la terrassa, la lluna, damunt de Mont-ras, fa el seu ple i sembla que es riu de que no poguéssim veure-la anit. Faig la ronda a les oficines. Cap al migdia oficio les exèquies d’en Carlos. Després de dinar i d’enviar el text del suplement a la impremta, em poso a escanejar una bona colla de fotografies, programes, recordatoris relacionats amb els carmelites. Stéphane Hessel, l’autor del llibre INDIGNEU-VOS!, es desmarca dels violents que impedien l’accés al Parlament de Catalunya. I qui no? Quina vergonya! Els diaris van plens de comentaris entorn dels indignats, dels incívics, dels agressors, dels agitadors...
dimecres, 15 / juny / 2011
El sol ja no sortirà més aviat del que ho fa ara. Sembla que, per fi, s’ha acabat el mal temps i s’obren les portes de l’estiu. Quan vaig a Morena per oficiar-hi les exèquies de la Mariona (59a), m’assabento de la mort d’en Carlos (86a.), el meu veí de la Fonda l’Estrella, que ha mort a Palamós per culpa d’una gangrena. El dormitori de l’Elena i d’en Carles queda a la mateixa alçada que el meu, a l’altre costat del carrer. El germà Pere Llivina ve a acomiadar-se’m. Dino a Can Teixidor del Terme. A taula, el tema dominant és el del indignats i la seva manifestació intentant bloquejar el Parlament, que es planteja des de diverses preguntes: Perquè l’única institució que han atacat ha estat el Parlament de Catalunya? Perquè els indignats no tenen cap interès per defensar els drets de Catalunya? És realment un moviment espontani del tot? Contenen submarins de la Rosa Díaz o d’algun altre sector polític anticatalà o fins antidemocràtic? Tenen alguna raó? Són únicament una colla d’arreplegats amb alguns agitadors professionals infiltrats? És que els polítics no han de fer cap gest i n’han de passar del tot? Els oblidats (i burlats) “catalans emprenyats”, no tenen res a veure amb ells? Perquè sempre s’expressen en castellà i ignoren el català? Qui es recorda de les famílies (i joves) que han quedat sense feina i sense futur, atrapats per tot arreu...? S’ha fet alguna cosa per collar la banca i les grans empreses de serveis tan abusives? Moltes preguntes que polítics i indignats ens avenim que no poden respondre ni amb simplisme, ni amb cap mena de menyspreu i molt menys encara amb violència. Al vespre parlo per telèfon amb en Jaume, amb en Joan, amb en Xavier Baus, amb Mn. Pere de Begur... Pujo a la terrassa de sobre el Casal per intentar observar l’eclipsi de lluna. Els núvols n’impedeixen la visió. S’hi està bé i no em faria res passar-hi la nit.
dimarts, 14 / juny / 2011
Em llevo a tres quarts de cinc pensant-me que era una hora més tard. L’Albert Vilà, a El Punt, amb precisió, informa del tancament del convent dels carmelites. El germà Pere queda “ascendit” a pare Pere i el P. Joan queda “degradat” a germà Joan. A Girona, participo a la darrera reunió del curs dels arxiprestes dintre el to habitual. Dinant, m’entaulo amb en Tate, en Pere, en Jordi i els dos Enric. Els temes dominants són les passejades per l’alt Pirineu, que coneixen bé, i els records del seminari, especialment el que s’anomenava “seminari d’estiu”. Cap a ¾ de 3 ja hem acabat i retorno cap a Palafrugell. Després de la missa, la Fina Manich em porta un piló de fotografies relacionades amb els carmelites, des dels anys 20 fins els anys 50: un petit tresor documental ben interessant que, al vespre, m’entretinc a mirar i classificar.
Cercant informació del convent dels carmelites, al llibre del Lluís Molinas PALAFRUGELL: 1936 – 1939 (RECULL – TESTIMONI D’UNA GUERRA), editat el 1989, hi llegeixo una nota que em resulta sorprenent (p. 14), extreta del diari ARA del 28 de juliol del 1936 “Per a la conservació del nostre tresor artístic. Ahir va ésser a la nostra vila el Diputat al Parlament Català, Sr. Pere Blasi acompanyat de dos Agents de Policia de la Generalitat de Catalunya. El motiu de la visita del Sr. Blasi era inspeccionar les restes dels edificis incendiats aquests darrers dies per veure de salvar tot el que hagi pogut quedar d’algun valor històric o artístic. L’acompanyà en la seva inspecció dels edificis locals l’Alcalde M. Jordi Frigola junt amb el qual pogué comprovar que tot el que guardava l’església parroquial ha quedat completament destruït. En les demés esglésies del terme de Palafrugell la devastació no ha estat tan completa. S’han pogut salvar encara uns retaules gòtics de gran mèrit (sic!), algunes pintures i unes quantes imatges (sic!) d’excel•lent factura. Tot plegat entrarà a formar part del tresor artístic de Catalunya i serà destinat als nostres museus”. Jo em pregunto: de quina església provenien els “retaules gòtics de gran mèrit”?. Provenien de Santa Margarida? On anaren a parar? Les pintures / teles deuen ser les que hi ha a Sant Sebastià. Però, d’on provenien “unes quantes imatges d’excel•lent factura” ? Aquest pronom plural no es pot referir a la petita imatge de sant Sebastià ja que només és una i a més no destaca per la seva qualitat artística. A la vegada, on anaren a parar aquestes “quantes imatges”?. Pot ser que encara estigui tot dipositat a les Drassanes / Museu Marítim de Barcelona? O potser a Palafrugell també va succeir el que descriu en Miquel Mir Serra al seu llibre ENTRE EL ROIG I EL NEGRE. Chi lo sa? Els interrogants queden penjats a l’aire. O com diu aquell, algú ho havia de dir.
dilluns, 13 / juny / 2011
Quan em llevo, cap a tres quarts de sis, plovisqueja. Cafetot, diaris, pregar un xic, estrijolar-me... Després de la missa a l’asil, telefono a Mn. Pere: està bé. A l’església oficio les exèquies de l’Enric, el marit de la Marina i pare d’en Josep. Hi participa una bona volada de gent. Tot i ser fuster, aprengué l’anglès i n’impartí classes a forces alumnes. Em saluden les Galiotes de Cadaquès. Sortint fa una altra ploguda. A les 12 oficio les exèquies de la Rosa, a Morena. La dalla de la mort no distingeix entre festius i laborables. Transcric tres cartes de comiat als carmelites. La Núria Esponellà m’informa que està preparant una novel•la situada a l’estany de Banyoles: que bé! Al noticiari Comarques de TV3 es parla de la Ruta dels Americanos i hi surto mostrant el frontal. M’ho comenta algú que ho ha vist i em diu que m’han agafat més vell. Li dic que deu ser que sóc més vell. A la caminada cap a Santa Margarida hi participen una vintena de persones. A més de la sortida a la parròquia i l’arribada a la capella, fem tres aturades “preceptives”: una al inici del Camí Fondo, l’altre davant del Centre Tramuntana i, la tercera, quan deixem el barri de baix de Santa Margarida. A la missa, animada per en Joan Xicoira, hi participen una seixantena de devots. A l’acabament es berena amb brunyols que ha preparat la M. Gràcia, cava que ha portat en Paco i uns quants productes més que han portat altra gent. La Cervianenca interpreta les sardanes, primer a la plaça, i com que plovisqueja un xic, acaben interpretant-les sota la porxada. Hi ha unes cent cinquanta persones. En Paco Dalmau en deixa constància amb un bon reportatge. Quan retorno a la rectoria, acabo d’escanejar fotografies (més d’una vintena) relacionades amb els carmelites. En tot el dia, han caigut un parell de xàfecs i ha tronat però, tot just han caigut uns 3 litres: molta fressa i poques nous, molta fressa de boixets i poques puntes.
diumenge, 12 / juny / 2011
A quarts de cinc de la matinada truca el telèfon, però entre que em desvetllo i el despenjo, ja és massa tard. Celebro a l’asil i les dues misses del matí a la parròquia. Entre missa i missa faig una passejada pel carrer Cavallers on saludo i felicito el nou alcalde, en Juli Fernández. Li dic que veig que s’ha engreixat, i es sorprèn: certament, se’l veu ple de satisfacció. Aquest matí és en Joan que ha d’anar amunt i avall: a les 9 a Palamós, a les 10 a Vall-llobrega, a les 11 a Mont-ras, a les 12 de nou a Palamós i a la 1 al convent. Ben bé que no sé pas com ens ho farem quan no hi sigui. Després de dinar i descansar una estona, a mitja tarda, vaig a veure el Carrousel de les 49 festes de primavera. Algunes carrosses, m’agraden. Saludo tot de gent, també dels que desfilen. En general, la música la trobo dolenta i estrident, fora d’algun fragment dels Carmina Burana. Com a consideració a fer en veu alta, no sé si valdria la pena plantejar un control de qualitat de comparses, carrosses, música... A la missa vespertina hi ha una bona participació, amb l’església gairebé plena i amb moltes famílies amb fills joves. A les misses d’avui hi ha fet d’escolans en Damià, en Valentino, en Gerard i l’Armand. L’Eduard Solà de Can Grau ha estat reconegut com el segon millor sommelier de l’estat.
dissabte, 11 / juny / 2011
En Bernat Juliol, un advocat gironí, aquest diumenge professa com a monjo de Montserrat. Si bé a Montserrat també hi ha una certa regressió de vocacions, gràcies a Déu no n’estan mancats. També comenta el mateix en Miquel Miró a la seva entrevista a Vida Nueva, remarcant que la regressió és especialment preocupant a Espanya. Celebro la missa a l’asil i passo pel mercat. Al migdia, batejo en David, la Paula i un altre David. De retorn a la rectoria, en Jordi em comenta que ha assistit a la cerimònia de constitució del nou Ajuntament. Abans de dinar, per telèfon, parlo amb Mn. Pere. Sembla que està molt reixinxolat i em diu que li han aplicat 3 en 1, és a dir, tres recanvis diferents en una sola intervenció. També em diu que el dia 16 ja serà a Palafrugell. Esperem-ho, però el cor no vol presses. Després de dinar em comuniquen la mort de l’Enric. A les 7 de la tarda celebro la missa a Palamós. M’hi acompanya en Miquel. L’església s’omple i hi participen cap a 200 persones, algunes ben conegudes. Els escolans són en Joan i en Raimon. Quan surto de l’església, ja m’espera en Miquel i arribo puntual a Palafrugell per la missa anticipada. També hi participen unes 200 persones. Hi fa d’escolà la Maria Mei. Quan acabem venen a saludar-me en Nacho (que estudia telecom a la UAB) i el seu pare. Els feligresos flotants ja tenen una presència més destacada a les celebracions.
A La Vanguardia, és interessant l’article d’en Juan-José López Burniol INDIGNADOS CON CAUSA on comenta que refusen un sistema polític obstruït en la seva representativitat i que és reclòs (rehén) del poder econòmic. A l’Ara, hi llegeixo l’article d’en Pius Alibek (cristià confés i iraquià) VIACRUCIS PER ALS CRISTIANS D’IRAQ on, a partir de la persecució desencadenada a l’Iraq contra els cristians, recorda que tot va començar el 2003 quan quatre il•luminats i grans “defensors” dels valors democràtics es van reunir a les Açores i van decidir “salvar” el poble iraquià de la tirania del seu ja caducat aliat, Sadam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada