diumenge, 8 d’abril de 2012

La nit de la cena, és nit de lluna plena.



dissabte, 31 / març / 2012

Abans de les 8 em telefonen perquè vagi a Sant Martí a acomiadar-me d’un malalt i a demanar al Senyor que tingui la força necessària per anar a l’altra banda de la riba on Ell l’espera.

A les 10 oficio les exèquies de la Maria de Cal Cisteller: “Feliços els pobres..., feliços els qui ploren...” . A la sortida, amb en Pere, parlem de la possibilitat de fer el Viacrucis a l’exterior i incloure-hi una petita escenificació. Tant de bo!

Quan acabo de preparar un full amb els cants per les celebracions vaig a comprar quatre coses per uns quants àpats.

A la tarda ve tota la mainada de la catequesi a preparar la representació de la passió per la missa de demà al migdia. Valga’m Déu quin esvalot !

I a les 6 tinc la primera celebració de Rams a Sant Martí Sapresa. Ja hi pagaria que totes fossin així. I la segona, a Anglès, també és molt agradable.


diumenge, 1 / abril / 2012

A cap hora ja estic llevat. Algú s’ofèn quan li dic que, a les celebracions, no es poden acaparar tots els serveis i que cal deixar pas als altres i participar tothom.

Felicito en Venanci que seria el seu sant si se’n digués. Sap perfectament que avui és sant Venanci. Se n’havia dit un oncle seu i se’n deia un germà que va morir de menut. De fet, el seu fill també se’n diu de segon nom.

Oficio les exèquies de la Concepció (82 a), la mare de la fotògrafa Encarna Pedraza. Va estar atenent la seva germana Juana tota la vida. I poc després de morir la germana (octubre 2011), emmalaltí ella.

I continuem les celebracions de Rams: a les 9, a Anglès; a 2/4 d’11, a Bonmtatí, fent la benedicció enmig de la plaça, davant l’estàtua de sant Jordi  (i hi fan d’escolans en Rodrigo, en David, l’Adrià, la Sandra, en Martí i en Robert); i a Anglès, a les 12. A Bonmatí i a Anglès hi ha moltes famílies joves amb la seva mainada brandant palmes i rams de llorer i d’olivera.

M’ha vingut a saludar la Montse Huix, una de les responsables de la Comunitat de l’Emmanuel, a París.

Després de la benedicció, a Anglès, ja dins de l’església, la mainada de la catequesi representen la passió. El guió és de Mn. Sebastià, el rector anterior, i està inspirat en unes escenificacions de l’Evangeli que havia preparat el claretià Codina. El pes de la representació (assaig, vestuari, espai... ) l’han portat en Miquel Tolosa i l’Alfred, amb l’ajut de les altres catequistes. Tant de bo a la setmana santa del 2013 es pugui representar a l’exterior!

A dinar venen els de casa. Primer arriba l’Assumpta amb els seus pares (la Carme i en Josep) i l’Aniol. Tot seguit arriben la Nuri i en Jordi i, finalment, la Collell, amb en Jordi, en Patllari i en Ferriol. La casa s’omple de joia i de vida, de corredisses, de mainada... L’àpat s’ha preparat entre tots: un braç de patata i guisat de vedella. Jo únicament hi poso  la taula, els coberts, els entrants , el pa i l’aigua. I tot s’arrodoneix amb vi, maduixots i tortells. I el dimoni, que estossegui, i si pot ser, que s’ennuegui i tot, com deia la mare. La trobada familiar acaba cap a les 6 i la cada queda buida i quieta. 


dilluns, 2 / abril / 2012

A les 10, a Sant Martí, oficio les exèquies d’en Manel de Can Jepa, el Barber, en Manel de les Avellanes. Des de que sóc aquí, l’he visitat cada mes i he estat testimoni de com s’ha anat esllanguint.

Quan acabo a Sant Martí vaig cap a El Collell. Mn. Josep d’Amer oficiarà les exèquies de l’Enriqueta de Bonmatí.

Arribo a El Collell cap a tres quarts de dotze i baixo pel camí del Torn. Al santuari estan reparant el toc electrònic de les campanes que van repetint la melodia dels goigs de la Mare de Déu del Collell. Alguna nota sona ben desafinada.

Aviat em trobo amb la colla dels nois i noies de Professió de Fe amb Mn. Ramon i les catequistes. Estan treballant la segona de les estacions d’un viacrucis reduït. En Ramon, amb joves al davant, es transforma. És un crack. Em ve a la memòria quan, al Casal d’Estiu de Banyoles, quan acabàvem la jornada, ens reunien tots els nois (uns 200) i ell ens explicava la història de l’avi Ximixu, una mena de telenovel·la interminable, que s’anava traient de la màniga, amb tota mena de detalls, que ens feia estar bocabadats i quiets a tots aquells galifardeus. Alguna vegada el substituïa en Pere Pla, un altre crack.

Quan arribo, agafo el relleu a en Ramon i presento les darreres estacions (entre totes han estat cinc). Cada estació acaba amb una breu pregunta que han d’anar responent i amb un petit joc que els recordi el que significa l’estació.
Acabem davant de l’oratori de la Mare de Déu que hi ha pujant del Torn cap al santuari fent una breu pregària. Ho aprofito per treure algunes fotografies del grup. En quedarà un reportatge ben castís.

Quan arribem de nou al santuari , ja són gairebé les dues i anem a dinar. La mainada ho fan pel prat davant del santuari. Els mossens i els catequistes, anem a menjar l’entrepà a una taula del restaurant. Ens hi acompanya Mn. Joan Prat, el mossèn que em va batejar a El Mercadal. Em parla que havia estat ajudant a Bonmatí, quan encara no era parròquia. Surten les conferències dels capellans  que es feien cada mes comentant casos de moral. Amb les seves sortides, s’hi feia notar el mossèn de Palol d’Onyar.  

També comentem diverses anècdotes capellenesques. Em quedo amb la del treballador de la funerària que, a una casa, quan es disposava a tapar el bagul  del difunt, en n’eixí saltant com esperitat un gatarro.

A la tarda, amb els nois i noies, anem cap a Girona. Ens trobem sota el cul de la lleona. Pugem per l’escalinata a Sant Feliu on ens hi espera Mn. Joan Baburés. Un cop hem visitat els sarcòfags romans, anem cap a la catedral on també observem els principals espais i admirem les obres emblemàtiques de la Seu: ara romànica, baldaquí, retaule, càtedra... I ens enfilem cap al campanar, passant pel trifori i per les golfes. Quan toquen les campanades de les cinc, estem sota les campanes: la Beneta o bombo, la Maria, la capitular, la dominical... També ens tirem algunes fotografies.

Quan som de nou a la planta, entorn de la pica baptismal (s. XVI), llegim els compromisos i l’esborrany del manifest, acabant amb el parenostre.

Després de pujar (i baixar) més de 300 escalons (i no pas baixos), anem a ramblejar i a berenar una mica sota les voltes de la plaça del Vi.

Cap a tres quarts de set, sóc de nou a Anglès. Aparco el cotxe, deixo la jaqueta a la doma i vaig a celebrar la missa a la capella de les dominiques. També hi participa la Montse Huix, de la Comunitat de l’Emmanuel.   


dimarts, 3 / abril / 2012

El matí és per fer feina de despatx: l’assentament dels darrers difunts, contestar missatges... També vaig a proveir: un baixar i pujar ràpid. I cap a migdia, comença a ploure i arriben a caure uns 10 litres d’aigua. (ara ja tinc el pluviòmetre instal·lat).

A la tarda, preparo alguna cosa per aquests dies.

Vaig a Can Pedraza a mirar si es poden recuperar fotos que inexplicablement s’han esborrat. L’Encarna diu que mirarà de fer-hi alguna cosa.

Al vespre, després de la missa a les dominiques, vaig a La Cellera a ajudar en Ramon, a la celebració de la penitència. Hi participen 24 feligresos i tres capellans (en Ramon, l’Elies i jo). En Ramon presideix la celebració. La reflexió es centra en el text de l’evangeli de sant Lluc, quan una dona irromp a l’àpat que Simó ofereix a Jesús trencant tota mena de formulismes. Quina gosadia! L’Elies dirigeix l’examen de consciència. Jo, porto els cants. Quan em poso al confessionari venen una desena de penitents.

Quan acabem anem a fer una queixalada al Centre. Com és obvi, hi ha un grup de culés seguint el partit del Barça Milan. Nosaltres també el seguim de reüll.

A l’àpat parlem de com funcionava el seminari menor quan hi érem nosaltres, de celebracions peculiars de la missa dalt de cims, dintre d’un riu, enmig de runes... 

L’Elies em demana la referència d’alguns nois i noies sants. De reguitzell n’hi dic uns quants: Domingo Savio, Iqbal Masih, Imelda de Isona, Laura Vicuña, Tarsici, Maria Goretti, Lluís Gonzaga...

En Ramon ens comenta que aquest any (18 de novembre) celebra el 50 aniversari de la seva ordenació, el 1962. Avui ho ha commemorat a la missa crismal. En Felip Hereu hi ha commemorat el 25 aniversari de la seva ordenació.

Encara bo que guanya el Barça  per tres gols contra un del Milan.

Cap a quarts de dotze arribo a la doma.

dimecres, 4 / abril / 2012

La casa reial i l’exèrcit han disminuït ben poc el pressupost que els reserva el govern de l’estat. Cultura, persones dependents i, sobretot, Catalunya no tenen la més mínima consideració. Segons la mentalitat penibètica dominant ,  si Catalunya existeix és per ser depredada.  

No dubto que, fa una setmana, uns quants nois joves que es van manifestar a Barcelona es van passar unes quantes estacions. Destruir no és el camí. Però ningú es recorda ni parla del cas Palau, menys encara del cas Pretòria i d’alguns altres que han estat ben sonats i que han anat aigua avall. També hi ha el tema de les implicacions de la banca en tota la crisi. No els ha passat res de res. Als responsables d’aquests casos, que potser se’ls aplica la llei antiterrorista? O és que no han trencat cap plat? Només els manifestants i només les classes treballadores són els responsables del malestar creixent?

Vaig a Can Pedraza, a la plaça Catalunya. L’Encarni m’ha recuperat les fotografies que vaig treure al Collell,  als nois i noies de Professió de Fe. Uf, encara bo! Se m’havien fos abans de pujar a la Catedral. Amb el programa que ha aplicat, m’ha recuperat fotografies des del inici del 2011, moltes de Palafrugell. Es veu que costa molt esborrar fotografies o arxius i, amb programes potents, encara es poden recuperar.

Les confraresses de la Mare de Déu de l’Escombra venen a fer una repassada a l’església i a portar les flors per ornamentar-la i preparar el monument. També porten uns quants sembrats. Em va fer descobrir el valor ancestral d’aquesta ornamentació d’arrels egípcies (relacionada amb el culte a Osiris ) en Francesc  Massip quan em donà classes, cap el 1988.

Tot i ser dia de despatx, al matí no ve ningú. Al vespre ve una parella per preparar el seu casament a Campllong.

Al cap del dia han plogut uns 8 litres.

Com que plou, m’animo a treballar preparant les celebracions d’aquests dies, especialment la Vetlla de Pasqua. El repte és adaptar aquestes celebracions tan feixugues i pensades per desenvolupar-se a les catedrals o als monestirs i arriscar-se a fer-les mengívoles a Sant Martí, Bonmatí o Anglès (tres comunitats parroquials ben diverses).
  
dijous, 5 / abril / 2012

En Mario Draghi diu que el model social europeu s’ha acabat. Però no es parla de qui l’ha torpedinat.  I els mercats desconfien dels pressupostos del govern d’Espanya. I ara qui pot defensar que els de Madrid ho fan tan bé? Pura depredació.

La M. Pilar compleix 66 anys i la felicito en el seu aniversari: ens separen gairebé 8 anys.

Celebro tres vegades la missa de la Cena del Senyor. N’hi ha per agafar un empatx. Però cada celebració té un regust d’entranyable senzillesa que omple de pau. A Sant Martí hi participen unes 30 persones i hi fa d’escolà la Carla, la pubilla de Can Mas. A Bonmatí hi participen més de 50 persones i hi fa d’escolà la Duna. A Anglès, hi participen unes 70 persones i hi fan d’escolans la Núria, la Júlia, en Roger, la Clara, una altra Júlia i un altre Roger. Escolans a dojo! Deo gratias!

El que potser m’enfitaran són els brunyols. Me’n porten la Carmen Castro, la Maria i la Carme. La Carme Castro em diu que un bon secret perquè els brunyols no enfitin es pastar-los amb gasosa, suc de llimona (a més de la pela ratllada) i grans de matafaluga. Es veu que la gasosa repel·leix l’oli de fregir i així els brunyols no queden més digeribles.

A la Confraria de l’Escombra, el monument els ha resultat molt elegant. I els sembrats (més d’una vintena) hi llueixen d’allò més.

Després de la missa a Anglès vaig a visitar la Marta.

Em comuniquen la defunció de l’Agustí. Cada mes la germana Teresa el visitava i li portava Nostramo. Jo l’havia visitat un parell de vegades confessant-lo i portant-li també Nostramo.   

L’edició de Girona de La Vanguardia publica l’entrevista que em va fer en Joaquim Roglan el dijous 15 de març passat i una de les fotografies que em va fer la Imma Sainz de Baranda el dijous 29 de març. Són curiosos els comentaris que m’arriben i els que no m’arriben.

divendres, 6 / abril / 2012

Fa dies que em fa mal la punta del dit gros del peu esquerra, especialment a la nit, fins i tot quan el dit frega els llençols. He anat donant voltes què podia ser: que si serà la costura del mitjó, que si se’m forma una unglera, que si les sabates m’hi fan pressió... Finalment ho dedueixo: això és gota! O sigui, que hauré de retallar els embotits per esmorzar i beure més aigua. Avui serà un bon dia per fer neteja d’àcid úric. D’aquí uns dies, si he encertat, en sabré el resultat.

Al Viacrucis d’Anglès hi participen cap a 80 persones. M’equivoco en iniciar la melodia d’alguna estrofa. També he girat una de les estacions. Sembla que, a la gent, els agrada la proposta de que, a la Setmana Santa del 2013, el Viacrucis es faci a l’exterior, resseguint les creus de ferro que hi ha pels carrers més importants del nucli de la vila vella.

A Sant Martí, a la vetlla, hi participen unes 25 persones. Com és lògic, cal fer una reducció de la proposta del missal. Els feligresos els agrada. A Bonmatí (uns 60 feligresos) i a Anglès (80 feligresos) segueixo el mateix criteri i el mateix estil. En definitiva, jo he  fet una vetlla de més de dues hores de durada: ni a Montserrat!.

Quan acabem la vetlla, la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra prepara i ornamenta l’església per les misses de Pasqua. Les flors del Monument fan un bon servei. I el sagrari avall, la Moreneta amunt, el Pare Coll a la seva peanya. Tot queda endreçat.

La Rosa i en Josep M., que han participat a la vetlla de Bonmatí, em porten uns quants brunyols de Can Serra.

Al vespre, la lluna fa el seu ple: és la lluna plena del 15 de Nisan, lluna plena de la Pasqua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada