diumenge, 17 de maig del 2015

Oh quin goig vaig sentir quan em varen dir: "A la casa del Senyor, pujarem avui"

dissabte, 9 / maig / 2015

El matí feinejo preparant les misses d’aquest diumenge.

Cap a dos quarts de dues vaig cap a La Cellera a recollir en Ramon. Anem al Pasteral a celebrar el Roser. A l’estació hi estan muntant l’embalat per la ballaruga de la nit.

A Can Japet ens hi trobem els clergues de l’arxiprestat. Els que vivim sols ens convé trobar-nos de tant en tant no només per treballar sinó per compartir la taula i l’amistat. En Ramon això ho vetlla molt.

A la tarda celebro la missa anticipada de Bonmatí (30 persones). Quan arribo a Anglès hi ha el grup de ucraïnesos que fan una celebració amb Mn. Vladimir. A la Conxita li dic que cap a dos quarts de 8 ja marxen. Ella entén que cap a dos quarts de 8 marxo jo i s’esvera pensant que no hi haurà missa i ho va comentant a diversos feligresos que arriben.

A la missa d’Anglès hi fan d’escolans en Víctor, la Maria i en Quim. Comunico als feligresos que la Maria fa la comunió la setmana vinent i, els dos nois, més endavant.


diumenge, 10 / maig / 2015

Celebro la missa de les 9 i, a dos quarts d’onze, la de Sant Martí.

Cap a tres quarts de dotze, amb el seu tot terreny,  em ve a recollir l’Armengol . M’acompanya fins a Santa Bàrbara. També hi ve l’escolà. El camí de pujada està molt eixurriecat. Valdria la pena que, en ocasió de l’aplec, s’hi passés una mitja canya. No sé qui ho ha de fer, però ho havia de dir. Mentre anem pujant, trobem moltes colles que van baixant del santuari.

Quan arribem a dalt, a l’entorn del santuari hi ha encara una bona collada de gent. Acaben de fer algun sorteig i proclamen el nou ermità (i l’ermitana) per la propera temporada. A dintre de l’església s’hi apleguen una trentena de devots, a més de la dotzena de cantaires.

Celebrem la missa amb senzillesa. Els cantaires hi fan molt bon paper. Tot plegat deixa bon regust. Em sap greu, però, que sembli un acte residual de tot l’aplec.

Quan acabem, l’Armengol ens baixa cap Anglès. A més d’en Quim, també baixa la Sílvia. Pel camí parlem d’amics comuns, del P. Lluís Masachs, de Port-Bou...

Esmerço la tarda a treballar un xic preparant el santoral del mes de juny per PregariaCat. També enllesteixo les notes del DIARI DEL CAPELLÀ. I parlo amb algun amic... I ja tindrem el diumenge acabat i la setmana començada.

Al vespre m’adono que han penjat una fotografia dels cantaires a la missa de Santa Bàrbara a la web d’una de les llistes electorals. No ho veig massa clar. .


dilluns, 11 / maig / 2015

En Teri em comunica la mort d’en Lauro Cama Dalmau (98 anys). Molta gent del Baix Empordà li deia en Patata ja que s’havia dedicat al comerç d’aquest tubercle.  Li agradava molt fer versos i el 2005 va editar un llibre “Recull de Poesies” on se n’hi apleguem més d’una vuitantena. Suposo que, des l’edició del llibre, n’ha escrit alguna més. Sovint ens trobàvem pel carrer ja que érem veïns de la Caritat. I a totes les festes populars (Sant Sebastià, santa Llúcia... ) sempre hi recitava alguna de les seves poesies.

A Palafrugell hi ha una bona colla de gent aficionada a composar poesies. A més d’en Lauro, recordo amb afecte les poesies de la M. Lluïsa Juliol que redacta i escriu bé i de forma abundant, en tot lloc i en tot moment. La seva germana, la Maria, també s’hi dedicava. Sense oblidar la promotora de la poesia que és la Carme Hostaled, amb el seu Racó Poètic (i que algun alcalde va batejar amb algun altre nou un xic despectiu).

Val a dir que a Anglès també hi ha una bona colla d’aficionats a la poesia popular. Segurament, el rei, és en Valino (o sigui, l’Avel·lí).  


dimarts, 12 / maig / 2015

Vaig a visitar la tieta de can Pons i parlem de les seves xacres. Sembla que, malgrat tot, està més tranquil·la. Parlo també amb la M. Elena. Veig poca gent.  

Dino amb en Josep i la Maria. Els he agafat per sorpresa, però sé que, a casa seva, sempre hi tinc un plat. Potser aquesta vegada me n’he refiat massa, però mengem al meu gust.  

Procuro arribar aviat a la doma per preparar-me per la catequesi. Amb en Sergi i l’Oriol avui parlem una mica de les benaurances. I busquem persones que poden ser anomenades felices aplicant-los els qualificatius de les benaurances. “Feliços els pobres”: qui són els pobres? I comentem un xic del què significa ser pobre. “Feliços els qui ploren”: i parlem dels qui ploren... Quan dic: “feliços els qui treballen per la pau”, un dels dos vailets salta i em diu: “En Pere Espinet”. De bones a primeres no hi caic (són lent) però tot seguit m’adono del perquè, ja que en Pere Espinet és l’actual alcalde que es presenta de nou per la llista amb les sigles PAU (Per Anglès Units). Deixem-ho aquí.

Acabem el dia amb l’alegria que ens dóna el Barça.


dimecres, 13 / maig / 2015

Vaig a l’oficina de correus a recollir la certificació per votar per correu. Veig molts coneguts a les llistes. No dubto gaire a l’hora de triar. I avall.

És matí de despatx i atenc alguna persona. Cap a les dues venen en Joan, la Cati, en Josep Maria i la Rosa Maria em conviden a dinar a L’Alianza. Des de que morí en Lluís M., encara no hi havia entrat cap vegada. A tots ens agrada molt la redecoració que s’ha fet, posant al descobert les magnífiques taules de marbre, pròpies d’un cafè de poble. I els plats, són ben bons.

Entre tots, em posen al dia de la situació de les seves famílies, especialment dels joves que són els que més conec. També em parlen de diverses qüestions entorn la vida del poble. Un dels temes que surt és el de l’aplec de Sant Ponç a Santa Margarita que, a hores d’ara, encara no tenen confirmada la celebració.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. El proper curs aquest servei s’haurà de reduir ja que ens falten voluntaris i no es pot acabar de fer de forma correcte.

A la missa  vespertina celebrem la Mare de Déu de Fàtima. En Víctor em diu que la seva àvia es diu Fàtima i que, al vespre, la telefonarà per felicitar-la i dir-li “parabéns”.  

En l’Arcadi i la Marta venen a signar l’expedient de casament.

Anem a dormir amb l’alegria que ens dóna el Juventus.


dijous, 14 / maig / 2015

Aquests dies el cel és emboirat, lletós. El matí és suportable, però de mica en mica, la temperatura es fa sentir, sobretot quan es surt. La xafogor és intensa.  A l’interior, encara hi ha fresca, especialment als baixos de la doma.

Enllesteixo el text del suplement i l’envio a l’impremta. Cap al migdia, surto per anar a comprar a Santa Coloma. Per alguna cosa és la capital de la comarca.

Cap a les 2 em trobo amb els companys de “promoció” al monestir de clarisses de Vilobí d’Onyar, com acostumem a fer cada trimestre. Sort en tenim d’en Josep Maria Amich que ens convoca a tots!

A la taula, acostumem a parlar de temes recurrents: la situació del país i la situació de l’Església. Un dels personatges més anomenat és el “Pequeño Nicolàs”.  Avui no es parla massa d’en Periquín. Gairebé hi participem tots els de la llista. Hi ha qui acostuma a fallar perquè es veu que té molta feina, com si fos l’únic que treballa. 

A la tarda preparo un xic la celebració de la penitència que tenim al vespre amb la mainada que celebren la primera comunió aquest diumenge.

A la missa vespertina hi fan d’escolà en Quim i en Sergi. I quan acabem, ja venen els nens i nenes de la primera comunió amb els seus pares. Només en falta un. Sembla que no necessita venir-hi perquè “al col·legi de Girona on va, ja ho fan tot” i per tant, ja no necessita el que es fa a les petites parròquies de pagès. La mainada està atenta i participa amb interès. La celebració no és massa llarga. Van passant de mica en mica sense esvalotar-se. Els pares s’ho miren. Qui pogués tenir el cor net com aquests nens i nenes.

Abans d’anar a dormir sento que ressonen al cel obert la fressa de quatre gotes que cauen.  

divendres, 15 / maig / 2015

El dia es lleva lluminós. L’aire és sec i fresquet. Les boires s’han esbargit. Val més.

Al matí preparo una mica la celebració de la primera comunió: lectures, pregàries, llistat, targetons... No m’agraden les complicacions. Però la senzillesa també necessita preparació. Val a dir que la veterania és un grau. Aviat farà 30 anys que les celebro i afegir-hi els 8 anys que vaig estar de vicari a Olot i a Calella, que també ajudava a preparar-ho, i de seminarista, ajudant a vàries parròquies: Sant Pau de Girona, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Pallerols, Banyoles...    

A la tarda ve la mainada de la primera comunió. Com deia Mn. Marturi, toca fer les maniobres, és a dir, l’assaig. El que els costa més és sortir amb ordre del banc on estaran amb els pares i col·locar-se bé entorn de l’altar. Sempre els faig començar amb una Déu-vos-salve-Maria i acabem amb el Parenostre. Si més no que resin una mica.


I diumenge, que sigui el que Déu vulgui, i avall. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada