dissabte, 2 / maig / 2015
He dormit malament i em llevo com si
m’haguessin atonyinat. Quan he esmorzat
i he airejat el pis, vaig cap a La Cellera
a recollir en Ramon. Anem cap el Pasteral a veure la majestat que ha
tallat l’Àngel Soler. També en va tallar una per Amer. Parlem de com caldria
col·locar-se i el lloc on quedarà bé. Els rails del carrilet fent la creu
seran un suport perfecte. També hi ha el
ferrer i el pintor. Des del punt de vista tècnic, queda tot planificat.
Continuo trobant-me molt aixafat, com si m’hagués passat un camió
pel damunt. L’esca és l’espatlla esquerra. Procuro descansar una mica.
Vaig a Bonmatí. Sembla que m’arrossegui. La
família Bonmatí tenen una celebració familiar i hi celebro la missa. Marxo
aviat cap a Anglès. Dino i descanso una mica més.
A les notícies m’assabento que un company de
la universitat, en Cristian Cortés, va ser atonyinat a la manifestació
alternativa d’ahir. Li envio un missatge de suport. Em contesta tot seguit i em
comenta l’incident: “Em van enganxar i em van fotre una pallissa. Estic
contusionat i amb les cervicals super masegades. He anat al metge i encara hi
tornaré. Havia estat tota la manifestació damunt d’un camió, ben visible per
tothom...”. Li desitjo que ho pugui
solucionar bé.
Hi ha poca gent a les misses anticipades. A
Anglès hi fa d’escolà la Maria i una seva amiga.
diumenge, 3 / maig / 2015
He descansat bé i puc celebrar correctament
les misses del matí. També visito la Maria, després de la missa a Sant Martí. Estaré
uns dies sense poder anar-hi. A les
misses d’Anglès hi fan d’escolà en Víctor, la Maria i en Taras.
Abans d’anar a dinar descanso una mica. Se’m
posa molt bé. Al restaurant hi ha moltes famílies celebrant el dia de la mare.
A la tarda treballo una mica i preparo un
parell d’articles.
dilluns, 4 / maig / 2015
Al migdia oficio les exèquies de la Núria
Culubret. Era encara jove (68), de l’edat d’alguna de les meves germanes. L’àvia,
la mare de la Núria, era de can Mitjadona, una casa a sota de l’església
d’Anglès, al costat de la Catequística. El seu marit, en Josep és conegut com
en Combo perquè formava part d’un grup musical on hi tocava la trompeta. En Josep havia treballat a la impremta,
primer a Girona i després al carrer de la Indústria, amb en Moragues (l’actual
Gràfiques Anglès).
A les escoles d’Anglès no hi ha classe: és un
dia de lliure elecció. A la tarda ve poca mainada a la sessió de catequesi. Amb
els pocs que venen es pot aprofitar millor el temps.
Al vespre tenim la reunió dels pares dels
nens i nenes de primera comunió. Acabem d’ultimar detalls: repartiment de
bancs, flors, fotògraf, lector... Acabem
abans de les 10.
Passo a saludar els cantaires. Estan
preparant els cants per la missa de l’aplec de Santa Bàrbara. Serà una
celebració ben lluïda.
dimarts, 5 / maig / 2015
Al matí vaig de visita a una traumatòleg, la
Susanna, a la Salus Infirmorum. Sembla que tinc una tendinitis càlcica a
l’espatlla esquerra. Ara caldrà començar l’estudi per veure bé de què es
tracta: ecografia, radiografia.... I veurem com acaba això. Però mal, en fa i molesta molt, sobretot quan hi ha
algun pic o algun repic.
De retorn, cap a Anglès, rebo una trucada que
em comunica la mort d’un amic, en David. El coneixia de Palafrugell. Havia
acabat la carrera de dret i, fa un any, treballava a Figures. Un dia, sortint
de treballar, un cotxe se li va tirar al damunt i el va deixar baldat.
Darrerament em comunicà que una costella li foradava el pulmó... Fou la darrera notícia directa que vaig rebre
d’ell. Pobre noi i pobre família!
A la tarda oficio les exèquies de la
Francisca Vélez, la Paca. Va néixer a Mazarrón (Múrcia) i amb el seu marit, va
viure a Bonmatí. Darrerament vivia cap a la font del Canyo, a Anglès. Un fill
viu a Santa Coloma de Farners i l’altre, a Anglès. La nora treballava a Can
Selga, a la Rutlla. Darrerament havia celebrat el seu 90 aniversari i el nét va
venir d’Anglaterra per felicitar-la.
dimecres, 6 / març / 2015
Al matí, al despatx, atenc un parell de
visites. Preparo el suplement del full. També preparo l’entrevista que tinc
demà a la universitat amb la Teresa Camps.
Al vespre, l’Àngela i la Rosa em comuniquen
la mort d’en Narcís Gasull Deulofeu (87
anys). A Palafrugell, fou un bon col·laborador de la parròquia. Amb en Joan Ferrer
(en Dolfo) i en Bernat Causa, el recordo passant hores i hores preparant lots
de menjar i repartint aliments de Caritas. Després, semblava que això s’acabava
i tancàrem el servei de distribució d’aliments. Però nois, a partir del 2007
això es va desfermar i encara hi som i les perspectives són que va per llarg.
Ben segur que, en Narcís (com en Dolfo i en Bernat, el seu dia) el Senyor li
haurà dit “Vaig tenir fam i em vas donar
menjar. Tot el que feies a un d’aquests, m’ho feies a mi mateix. Entra amb mi a
la glòria”.
dijous, 7 / maig / 2015
Cap a les 10 surto cap a Bellaterra. M’aturo
a Santa Coloma a fer una compra. Arribo a la Universitat cap a dos quarts de dotze. Primer
m’entrevisto amb la Susanna per enllestir algun tràmit i, tot seguit,
m’entrevisto amb la Teresa Camps, la directora de la tesi.
Sempre he dit que entrevistar-me amb ella és
una injecció de moral. Li agrada molt tota la informació que aquests dies he
anat localitzant. Em va plantejant alguna pregunta per treballar aquesta
primera part de la tesi.
També parlem de la persona que em proposa de
codirectora de la tesi. Em sembla que anirem bé.
Quan acabo, allà a la una, marxo del campus.
M’aturo a l’àrea del Montseny i dino de carmanyola amb el que m’he preparat al
matí: carxofes tendres crues collides de l’hort, un entrepà de pernil dolç, una
poma i cafè amb llet. Un gat em va rondant la taula per si el convido a alguna
engruna. Al costat meu hi ha una taula amb un parell de famílies franceses.
A les quatre, a Bonmatí, oficio les exèquies de la Rosa Amat Collell (90 anys), l’àvia Pol. Venia a missa els dissabtes
fins que fou ingressada a la residència de Bescanó. Havia nascut a Constantins
i ha estat de tota la vida de Bonmatí.
A les sis, a Anglès, oficio les exèquies de
l’Esteve Llistosella Clapès (88 anys). L’havia
conegut quan, els matins, acompanyat de la seva assistenta, pujava a l’església
i s’asseia una estona a un banc. Ho feia molt sovint. Ara feia uns dies que no
el veia.
A dos quarts de vuit celebro la missa
vespertina. Encara som una colla.
divendres, 8 / maig / 2015
Feinejo una mica pel despatx i preparo la
reunió que tenim a la tarda.
A quarts d’onze surto a visitar els ancians
impedits de Bonmatí.
Dino al pis i descanso una mica.
A la tarda hi ha la reunió dels companys de l’arxiprestat.
Ara fem les reunions rotatòries. La de l’abril va ser a Les Planes i, la del
juny, serà a Bescanó.
Preguem una mica, comentem les informacions
del bisbat, treballem el tema de formació sobre els pobres, parlem de les
comunions, del grup de joves que s’està formant amb nois i noies de les
parròquies de l’arxiprestat, de l’anada a Lourdes... També berenem una mica.
Al vespre em telefona en Lluís. Parlem de la
pel·lícula d’en Pier Paolo Passolini “Evangeli segons sant Mateu”. Parlem del
protagonista, l’Enrique Irazoqui. Havia passat alguna temporada a Palafrugell.
L’informo que ara resideix a Cadaqués. Es veu que va fer-li una entrevista i
ara es vol posar en contacte amb ell.
Aquesta setmana, ben segur, ha estat una
setmana de difunts. A la missa vespertina, em ve als llavis una melodia que em puja del cor:
Senyor, dels vostres fills feu memòria,
d'aquells que hem estimat en la terra;
doneu-los la claror de la Glòria,
la pau i vida eterna en vostre amor.
Mireu amb pietat els qui moren,
sense un amics que els digui: “A reveure”.
obriu la vostra estança als qui ploren,
on vós aplegareu els vostres fills.
I quan vindrà la fi del viatge,
la vostra faç, Senyor, puguem veure.
Malgrat tan greus pecats, vostra imatge
les nostres vides sempre han perseguit.
(Lletra: J. Soler Amigó)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada