dimecres, 12 d’abril de 2017

10è ANIVERSARI

dissabte, 1/ abril / 2017

Em llevo abans de dos quarts de sis i vaig fent com un dia normal. Quan he estès la roba, surto cap a Beuda. Tot es veu tranquil i quiet.

Arribo a Segueró poc després de les 10. Dintre de l’església hi ha moviment. L’església està ben arreglada i m’hi trobo amb l’Antònia, l’Anna, l’Andreu, la Mercè, l’alcaldessa (l’Anna)...  Acabem de posar la pantalla, el projector i l’ordinador de forma que em trobi còmode parlant. I de mica en mica l’església s’acaba d’omplir: veïns, conservadors de museu, restauradors... Total, una cinquantena d’assistents. També hi participen en Joan i en Miquel Oliveras, rector de la parròquia.

Començo la xerrada parlant i presentant la mateixa església: una construcció del s. XI amb una excel·lent pica de batejar romànica (s. XI), la imatge d’alabastre de la Mare de Déu de Segueró (s. XV), les taules d’en Pere Matas (s. XVI)...

Primer presento el muntatge escenogràfic del Monument (del 1747), la seva utilització, el seu significat...

I tot seguit faig la presentació del muntatge escenogràfic del Novenari d’Ànimes (aquest d’en Carles Panyó de principis del s. XIX) explicant el significat dels detalls decoratius i parlant d’altres Novenaris d’altres parròquies (la majoria desapareguts, alguns existents –com el d’en Manel Pigem de Banyoles- i fins i tot algun contemporani – d’en Josep M. Bohigas, d’en Guillem Soler...-).

Quan acabem, hi ha alguna petita intervenció plantejant alguna qüestió. I tot seguit es desfà la trobada. És el moment que parlo més personalment amb en Miquel, en Joan, l’alcaldessa (que em comenta que el seu oncle viu a Can Bosch de Sant Martí Sapresa i  a qui conec), l’Anna (de Catalunya Sacra) em comenta que ella és del Cavaller de Vidrà i que és cosina de Can Santa (com jo mateix).   

Quan acabem faig el camí de retorn per Maià de Montcal, si bé en un encreuament m’embolico i vaig a parar a l’ermita de Santa Magdalena . Finalment, sortint per Maià, enfilo per la carretera fins a Besalú i cap a Banyoles. Hi arribo cap a dos quarts de 2. Dino a casa de la Collell, amb en Jordi, en Patllari i en Ferriol.

Torno aviat cap a Anglès. A dos quarts de 5 de la tarda tenim les exèquies d’en Miquel Torns (89 anys), pare d’una família ben coneguda d’Anglès. Segons em diuen, havia tingut una fabrica de mitjons.  A la seva filla, la Carme, i el seu gendre, i a en Joe, els conec de Palafrugell (la Carme havia estat voluntària del reforç escolar de Caritas i, en Joe, havia estat regidor de l’Ajuntament). L’altra filla, la Rosa M., està casada amb el barber que acostumo anar. Els altres fills els conec avui.

La jornada l’acabo amb la missa anticipada de Bonmatí i amb la d’Anglès. Anant amunt i avall, he vist molts de grups a la Via Verda que participaven al OXFAM INTERMON TRAILWALKER. Sembla que han estat unes 2200 persones. Una bona causa.


diumenge, 2 / abril / 2017

Al matí celebro les misses habituals del diumenge, a Anglès i a Sant Martí. Al migdia hi ha la inauguració del pavelló poliesportiu de Bonmatí.

A primera hora de la tarda anem cap al santuari de la Font de la Salut. Hi pugem amb dos autocars, 80 persones: una quinzena d’Anglès, quatre de Sant Martí i dos de Bonmatí / Vilanna. A dalt del santuari s’hi afegeix algú més. Entre tots omplim l’església fins a un centenar de participants.

Porta el Viacrucis en Ramon. Jo em cuido dels cants. A cada estació llegeix algú en representació de les diverses parròquies. La cerimònia s’allarga uns 40 minuts. Quan acabem, en Manel fa sonar l’orgue de tubs. Ja la voldria per alguna de les esglésies on estic! Entretant tothom va pujant a venerar la imatge de la Mare de Déu. El model és de l’escultor olotí Lluís Carbonell (1910 – 1992). El resultat final no ha estat gaire reeixit. 

Quan acabem sortim a la terrassa del santuari. A més dels feligresos dels pobles, també hi ha alguns banyolins: la Irene, en Jaume, la Montse, en Josep, la  Joana Collell (que em comenta que el seu germà havia estudiat al Collell amb els meus germans), la Dolors de can Carreras d’Usall i el seu marit, en Font (la seva mare, amb la Lola d’en Pepet) venia a ajudar la mare. Tots em saluden amablement.

Mentre som a la terrassa, se’ns serveix una xocolatada, coca i brunyols. La tarda, encara que fresqueta, ofereix una vista esplèndida fins a Roses, Girona, la serralada del Pirineu...

Cap a les 7 baixem als pobles. Arribo a la doma cap a les 9v. Deo Gratias!


dilluns, 3 / abril / 2017

Com cada matí, celebro la missa a les 9. Quan acabo baixo al poble a comprar alguna cosa.

Al migdia hi ha les exèquies de la Lola Danés (91a), vídua d’en Maties Capdevila, germana d’en Pepet Venanci. Oficia la cerimònia en Fèlix, que l’havia tractat i havia tractat en Maties i els fills, vinculats a la restauració de Santa Bàrbara.

Treballo bona par del dia al meu escriptori, responent missatges  i posant coses a lloc.


dimarts, 4 / abril / 2017

Felicito la M. Pilar que celebra el seu 71 aniversari.

Al migdia oficio les exèquies de la Joana Palom (80 anys), vídua d’en Miquel València. El seu fill viu sota mateix de la doma i treballa en un magatzem de material de construcció d’Anglès. La filla, la Fina, és professora de música a Santa Coloma i dirigeix la coral de Riudarenes, Sils... Bona part dels membres de la coral participen a les exèquies. Abans d’acabar interpreten Pirineu, de Cançó d’amor i de guerra, del mestre Martínez Valls.  Quan es surt de l’església, convido als assistents a mirar la serrada del Pirineu, tota nevada i lluminosa, i sobretot, mirar el Puig de Frou, amb la creu, que ens fa mirar més enllà i més enlaire.

Quan acabem les exèquies de la Joana, ve en Genís Crespo a visitar la Mare de Déu i a fer-li un present.  

I surto cap a Banyoles on avui hi dino amb en Josep, la Carme, en Tiri i la Nuri.

A la tarda vaig un moment a la Pia Almoina si bé no hi puc recollir un llibre que m’hi havia deixat.

Quan passo pel davant de la rectoria, hi entro i m’atén en Ramon. Ho aprofito per mirar algun llibre de l’obra i precisar alguna informació referida a la restauració de l’església. No acabo de trobar a qui es van comprar les sacres de l’altar major i el joc de canelobres i Sant Crist  platejats i amb esmalts, i quin any fou.

Abans d’anar cap a Besalú, faig un xic de temps anant a comprar alguna cosa pel rebost. I pujo cap a la Garrotxa.

Arribo a Sant Vicenç de Besalú amb temps suficient. Em va bé per pregar una estona. De mica en mica van arribant els responsables de la Congregació de la M. de D. dels Dolors. També arriba en Miquel Oliveres, el mossèn.

Celebro la missa i hi predico. És el segon dia del quinari dedicat a la Mare de Déu. Hi participen més de 80 persones. Abans de la missa em ve a saludar en Josep Cassú. Em parla del Ball del Ciri d’Anglès, que l’Eulàlia Hortal li encomanà fer-ne l’arranjament i que li ha comportat molta feina.

Quan vaig a recollir el cotxe, ja a quarts de 10, em venen a saludar la Rosa Oller i la Paquita Pagès, que són de Banyoles, i amb bones relacions familiars.

Arribo a Anglès cap a les onze.    


dimecres, 5 / abril / 2017

Cal celebrar la missa un xic més aviat ja que venen a netejar l’església. Com que ahir no havia avisat de bon matí ho faig enviant missatges i telefonant els feligresos habituals.

Al matí treballo pel despatx i atenc alguna visita.

A la tarda hi ha sobre ocupació als locals de la doma: els grups de mainada del reforç,  el grup d’autoajuda que porta en Pere, una reunió dels voluntaris de Caritas...   


dijous, 6 / abril / 2017

Al matí vaig a pagar factures a La Cellera i a Amer.

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. M’hi trobo amb en Miquel Bagué i la Dolors que em conviden. I gràcies.

Cap a final de la tarda vaig a Bonmatí. Em fan una entrevista per Ràdio Bonmatí per ser emesa demà a la tarda. Sobretot em fan parlar de temes relacionats amb la Setmana Santa.

I sortint de l’estudi, vaig cap a Amer. Arribo quan estan acabant la Corona. I tot seguit tenim la celebració de la Penitència. Hi participa un centenar de persones.


divendres, 7/ abril / 2017

Aquest dia, el 7 d’abril,  es considera l’aniversari de la mort de Jesús. És divendres de Dolors. Després de la missa fem la Corona dels Dolors per suplir el Viacrucis.

A les 11 surto d’Anglès. La carretera està intransitable. Per fer escassament 20 km hi estic 50 minuts. És de cert la Carretera de la Vergonya. Aparco al seminari. I vaig cap a l’església dels Dolors per celebrar la missa del migdia. Hi arribo ben just. M’assisteix en Miquel Figarola com a diaca. En Palahí hi fa de sagristà i de lector. Hi participen sobre les 20 persones. També hi assisteix la Concepció.

Amb en Ramon i en Jordi dinem plegats a La Barca de Bescanó. A  la tarda vaig a descansar un moment.

En Toni ve a netejar els teulats de l’església i de la doma. Feia dies que no es feia.

Al vespre vaig de nou a Girona. Puc aparcar davant mateix del Portal Nou. L’església es va omplint i hi participen sobre el centenar de persones, gairebé 150. Presideix la missa en Miquel Ramió, com a rector del Carme i del Mercadal. També hi concelebren el claretià P. Jordi Tarrés i el salesià P. Josep Cambrubí, rector de Santa Eugènia. La Coral del GEiEG interpreta els cants litúrgics. Ho fan bé. Entre els cants que interpreten hi ha l’Stabat Mater i els goigs (o millor, dolors) de la Mare de Déu dels Dolors.

Quan acabem la celebració, a l’antiga sagristia les cambreres de la Mare de Déu serveixen un generós piscolabis.

Avui fa 10 anys que vaig fer la primera nota que vaig publicar al aleshores anomenat DIARI DEL RECTOR i que sortia al web de la Parròquia de Palafrugell. Aquell dia era dissabte sant. La nota d’aquell dia hi diu:   

Dissabte, 7. He dinat a  casa d’uns amics. Uns 7 adolescents han anat a la Pasqua Jove de Torroella: feia temps que, de Palafrugell,  no hi anava ningú. A la Vetlla Pasqual, a Sant Martí, hi havia força gent, molts forasters. Els escolans estaven de gresca.

Les notes eren molt esquemàtiques. Gràcies a la llibreta on hi faig les anotacions sé que la casa on vaig dinar era la d’en Miquel i de la Rosa Maria. Els adolescents que anaren a la Pasqua Jove hi anaren amb en Joan, el carmelita. Els escolans eren l’Òscar, l’Ulisses, l’Edwin i la Mònica (no sabria pas on anar-los a buscar, ara). La primera persona que em comunicà que havia llegit el DIARI DEL RECTOR (ja feia cap un mes que el publicava) va ser l’Èlia.


1 comentari:

  1. Gràcies, Martirià, per rependre el teu comentari setmanal. Ens hi hem acostumat i el trobavem a faltar.

    ResponElimina