diumenge, 18 de gener de 2015

LES MINVES DE GENER

dissabte, 10 / gener / 2015

El matí preparo les misses d’aquest cap de setmana. I dino tranquil·lament al pis.

A la tard vaig caminant fins a Bonmatí passant per la Via Verda, també dit el Carril Bici (o algun tram anomenat Bici Carril, com fa notar en Félix). Surto de la doma quan baixa un quart de quatre i entro a l’església de Bonmatí quan baixa un quart de cinc. A veure si ho podré anar fent sovint. Després de la missa, en Francesc m’acompanya a Anglès, que sinó aniria just de temps.

Abans de la missa anticipada d’Anglès, em venen a saludar uns nois de
Barcelona de famílies banyolines: un fill de la Pilar Coromina de can Trull i dos fills de l’Esteve Agustí de Can Silet de les bigues. També els acompanya un noi alemany. Han anat a caminar per l’entorn de Pruit i ho han aprofitat per arribar-se a Anglès i saludar-me.
 

Diumenge, 11 / gener / 2015

Celebro les tres misses del matí. Hi ha una participació tirant a notable. Després de la missa a Sant Martí, m’arribo a Cal Curt per portar la comunió la Maria i en Joan.

Després de la missa del migdia, descanso un xic. I vaig a dinar a la Codina. Hi trobo algunes persones conegudes. En Novich em va comentant un feix de coses.

Una clivella al dit polze de la mà dreta sembla que se m’ha infectat i em fa xericar.


dilluns, 12 / gener / 2015

Quan he esmorzat i airejat el pis, baixo al despatx i retiro la decoració nadalenca del presbiteri de l’església. Els pessebres els retirarem per la Candelera.

Dino aviat i, a les 3, vaig cap el tanatori de Salt per participar a la cerimònia exequial d’en Josep M. Morató (80a.), l’oncle d’en Jaume Angelats.

En un període d’un any i mig s’han mort els tres germans Morató: en Rafel que morí amb 89 anys el 13 de maig del 2013; la Rosa  que morí el 16 de desembre del 2013 amb 93 anys i, ahir, en Josep M, amb 80 anys. 

En Rafael era dissenyador d’alta costura a diverses revistes. En Josep Maria era impressor a Calella (Maresme). I la Rosa, la mare d’en Jaume, era molt bona cosidora i va fer cortines per mig Banyoles.  

La cerimònia té un clima càlid i entranyable. Quan acabem, un cop m’he acomiadat de la M. Carme i els germans d’en Jaume, retorno cap Anglès.

El noi que porta el manteniment de la calefacció l’està reparant. A veure si per fi ens en sortirem.

I venen els grups de catequesi que corresponen avui reprenent el ritme normal de les sessions.    


Dimarts, 13 / gener / 2015

Avui  m’arribo fins el Baix Empordà (uns 70 km). Visito la tieta de Can Pons. També passo per la residència de la M. de D. de Montserrat on puc saludar diversos coneguts. Sortint, dino amb en Josep i la Maria, amb una bona amanida i un caxuflino.

Pel carrer em vaig trobant amb gent coneguda: l’Eduard (c. Bailèn), la M. Teresa (c. Clavé), en Salvador (c. Torre dels Moros)... Per cert, la M. Teresa em comunica la mort del P. Pasqual (que no ho havia sabut). També, al c. Estrella, em trobo amb la dependenta de la farmàcia Suñer i comentem la mort de la seva companya, l’Adela.

Bufa vent de garbí, vent podrit, diu la Maria.

A les cinc sóc a la doma i començar la catequesi.


dimecres, 14 / gener / 2015

Al matí feinejo pel despatx i atenc alguna visita. Cap al migdia surto per anar cap a Banyoles (cap a 40 km). Vaig al Centre d’Estudis Comarcals a deixar uns llibres on hi ha alguna col·laboració meva per la biblioteca del Centre. També n’hi recullo uns altres: un és un estudi d’en David Jou  sobre l’escultor Pere Jou (L’escultor Pere Jou) editat pel Grup d’estudis Sitgetans de Sitges (el 1991)  i l’altre és un catàleg de l’”Exposició antològica de l’obra de J. J. Tharrats” que es realitzà la primavera del 1975 a la Fontana d’Or de Girona.

Dino amb en Josep, la Carme i la Nuri. Òbviament a la taula parlem dels atemptats de la setmana passada a París. També parlem dels carrers asfaltats d’Anglès, una “gran” notícia que publica el diari.

Després de dinar torno aviat cap a la doma. Avui és tarda de reforç escolar. Primer venen quatre adolescents amb la M. Rosa. I després venen els de primària amb la Carme, l’Agustina, en Josep i l’Anna.

Quan he acabat la missa atenc dues visites: una parella que preparen el seu casament i la Montse de Constantins. Parlem de Mn. Josep Fisas, de TRESC, de Palafrugell...  


dijous, 15 / gener / 2015

Enllesteixo la redacció del suplement i surto cap a l’Alt Empordà. Fa un dia clar i lluminós si bé bufa garbí. Arribo a Ventalló poc després de les 12 (són uns 55 km)  i vaig  a Can Costa de Vallveralla. Em trobo amb en Josep i amb la meva padrina, la tia Lola. Es veu que els Reis m’hi ha deixat un regalot: que bé!

Amb la tia Lola,  ens arribem a Ventalló per comprar alguna cosa per dinar. Ho aprofitem per visitar la tia Pilar, la germana de la mare. La Fina ens ve a atendre. També hi ha en Joan, el fill de la Fina i en Miquel, el nét de la tia Pilar.

La tia no pot parlar, però dóna la impressió que em coneix. Li parlo de la Marina, la meva mare i germana seva, i li deixo clar qui sóc. Em va mirant fixament amb un somriure als llavis. Li administro la Santa Unió. Sembla que mou els llavis per anar seguint les pregàries: Senyor, tingueu pietat... Pare nostre...  Quan alço Nostramo, sembla que la mirada se li fon en el Pa i quan dic “El Cos de Crist”, obre els llavis sense vacil·lar. “Que nostre Senyor Jesucrist sigui a prop teu per protegir-te; que guiï els teus passos i et segueixi per guardar-te; que et miri amb amor, t’ajudi i et beneeixi”.

El meu cosí, en Miquel, i la seva muller, la Fina, han rellançat el negoci dels seus pares cultivant bons olivets i produint oli de qualitat al trull Serra Ferran.  Els cosins de Vall·llobrega els ha donat per produir vi de qualitat al Celler de Can Sais. A Can Costa, el meu cosí Lluís li ha donat per cultivar pomes de les millors. Dóna gust.
  
Amb la tia Lola i en Josep, dinem plegats a Can Costa. Abans de marxar faig una visita a l’església de Vallveralla: neta, endreçada, plena de tants records entranyables, on sembla que encara si oeixen els xiuxiueigs de les pregàries de la mare, dels oncles, dels avis...

A mitja tarda retorno a la doma.


divendres, 16 / gener / 2015

El matí feinejo pel despatx i preparo les celebracions d’aquest cap de setmana.

A la tarda m’arribo fins Sant Martí Sapresa, a deixar-ho tot apunt per la missa dominical i per endollar les estufes.

A les cinc tenim la reunió dels capellans de l’arxiprestat a La Cellera de Ter. Parlem dels diversos temes previstos: la trobada dels grups de catequesi de les parròquies el diumenge 1 de març a La Cellera, les activitats conjuntes de la Quaresma...

Arriben notícies inquietants de Níger contra les esglésies i els cristians. Espero que el P. Josep Frigola estigui bé.


Demà tindré un dia força atrafegat. 


LES MINVES DE GENER
Joan Maragall

Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins cada moment sembla
que han d’esclatar en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes,
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents la frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança’t, doncs, al carrer: si t’hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.


Cap comentari:

Publica un comentari