diumenge, 29 de novembre de 2015

La Mare de Déu, quan era xiqueta, anava a costura a prendre de lletra.

dissabte, 21 / novembre / 2015

És la festa de la Mare de Déu xiqueta. Un bon dia per cantar el cant que té dedicat.

És un dia de tranquil·litat. Puc preparar les misses d’aquest diumenge.

A les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès, hi participa poca gent. Fa fresca i alguns hauran preferit quedar-se a casa mirant el futbol.

I encara bo que el Barça ens dóna quatre bones raons per estar contents.


Diumenge, 22 / novembre / 2015

Em penso que la Rossa ja és al davant de l’església des de les 7 del matí. Els dies de feiner hi és des de cap a les 6 de la tarda, i això que el rosari és a les 7 i la missa a dos quarts de vuit.  

Quan acabo la missa a Sant Martí pujo al poble a visitar la Maria. Quan baixo cap a Anglès es veu la serralada del Pirineu blanca de neu. Sembla que ha arribat el fred.

Després de la missa del migdia vaig a Bonmatí, a la capella de la colònia. La Maria i l’Amadeu celebren els 50 anys del seu casament, aquí mateix, amb Mn. Àngel. Els acompanyen els fills, els néts i diversos familiars.

Vaig a dinar a la Codina. Quan acabo, vaig a estirar les cames fins més enllà de l’esglesiola de Sant Miquel.

Fresqueja i acabo el dia encatauat al pis. .


dilluns, 23 / novembre / 2015

De bon matí, quan em llevo, noto la fresca. A fora hi ha uns 3 graus negatius.

Adquireixo un parell de llibres des d’un web de llibres vells. M’aniran bé per la recerca.

A la tarda em ve en Gamell de la llibreria La Llopa de Calella a portar-me un parell de llibres. Això si que és servei a domicili. Amb la seva muller han sortit a donar un tomb celebrant l’aniversari del casament. Em comenta que el seu avi havia sortit d’Anglès. Ara ves a saber de quina branca. Els coneixia des dels anys que jo havia estat a Calella i parlem de coneguts que compartim.

Després de la missa vaig a la reunió que ha convocat l’ajuntament amb els veïns del barri vell d’Anglès. En Lluís Carreras de l’escola de les dominiques preseta la voluntat d’instal·lar el pessebre vivent d’Anglès al barri vell. Demana la valoració, l’aprovació, la col·laboració. Sembla que hi ha un consentiment general.

A la reunió també es tracten d’altres temes. Es comenta que la parada de fruita dels dimecres s’instal·larà per la zona de can Centen. També es parla de la propera aplicació del Pla de Barris. I el tema estrella i que aixeca més passions és el dels aparcaments. És interessant escoltar el que diu la gent i com parla.


dimarts, 24 / novembre / 2015
Si les coses es fessin com abans, avui, a Banyoles, seria la fira de sant Martirià.

Em comuniquen la mort d’en Jordi Panosa. Sembla que volen fer les exèquies el dijous.

Vaig a dinar a Banyoles. A primera hora de la tarda, amb en Josep i la Carme, pugem al puig de Sant Martirià. És el dia que s’hi resa el rosari commemorant l’arribada de les relíquies del sant en temps quan van arribar els monjos benedictins, l’any del patatum. Els assistents no arribem a la quarantena. És un bon moment per saludar amics i coneguts. Sembla que l’any vinent serà el 50 aniversari d’aquest costum que es va iniciar amb en Jaume Butinyà, en Josep Llorens, en Pere Quer... Quan acabem la pregària, es comparteix una coca i es beu moscatell i garnatxa.

El camí del Convent Vell està molt axurriacat amb els solcs que han obert les pluges. Sembla que l’Ajuntament no posa massa interès a arreglar-lo. Tan sols el reparés un cop l’any per facilitar l’accés al puig a les persones que únicament poden fer-ho amb vehicle.  

De retorn, a Mata, hi veig la Maria que està esperant el bus. Li dic si vol venir amb mi cap Anglès. I fem el viatge plegats. Vaig oficiar les exèquies del seu marit, en Joan, ara fa dos anys.

Pel camí, la Maria em comenta que la seva filla, l’Anna, està casada a Mata i que el seu fill gran, l’Albert, és a Santa Coloma. Quan passem per Vilanna m’ensenya la casa de la família Bosch, on havia nascut l’arquitecte Isidre Bosch, que va ser l’arquitecte del bisbat molt temps. Entre altres coses va ser el que va dirigir l’ampliació de l’església d’Anglès (el 1929) i la construcció del campanar. També va dirigir la construcció dels edificis de la companyia elèctrica i la central  que hi ha a Bescanó i a Vilanna.

El fill de l’Isidre, l’Ignasi Bosch, va ajudar molt el meu pare i la meva família en el contenciós administratiu contra les pretensions del darrer ajuntament franquista de Banyoles per voler expropiar els terrenys que teníem a La Draga. De fet la pretensió persistí i es consumà quan es va voler construir la vila olímpica i el pavelló. Els que hi havia a l’Ajuntament, amb CiU, eren els hereus del darrer ajuntament franquista.  I un altre contenciós administratiu ens va fer suar la cansalada i, a l’Institut Català del Sòl, els costà car.  

A la doma ve la mainada de catequesi. I celebro la missa vespertina.

dimecres, 25 / novembre / 2015

La Rossa, quan em porta els paquets del full parroquial,  em passa el parte. Em comenta que en Jordi Panosa era conegut com en Jordi Socorro. Era de can Creus i treballava a la Burés on era hi feia de manyà i era contramestre del taller. Altres persones em comenten que era molt bona persona. Es casà amb la Conxita quan enviudà del seu germà.  

Vaig de visita a la dentista, a la Cristina. Encara persisteix un xic d’infecció, però ja va de baixa.

Faig vida tranquil·la per la doma. Vaig instal·lant el meu estudi a la saleta damunt del despatx parroquial. Des de l’escriptori on treballo es veu la serralada del Pirineu nevat que, al pas del dia, va canviant les tonalitats cromàtiques que ballen entorn del blanc. Em penso que hauré fet un bon encert d’instal·lar-me aquí dalt.

A la tarda venen la patuleia de reforç i tot s’omple de vida. Quina sort que puguin disposar dels voluntaris que hi venen a ajudar-los. I tots són mestres.

 He reprès les caminades que faig per l’entorn més immediat.


dijous, 26 / novembre / 2015

Al matí oficio les exèquies d’en Jordi.

El tècnic de la calefacció ve de nou a revisar la instal·lació ja que alguna cosa no acaba de funcionar i, a més, ha de reparar un porus del tros que va instal·lar en Lluís.

A la tarda tenim la reunió del grup de Vida Creixent. El tema és sobre el compromís social de la gent gran. De fet es tracta de confirmar el compromís que la majoria de les persones del grup realitzen: neteja i ornamentació de l’església, Caritas, catequesi, oncolliga, llar dels jubilats...

Començo a fer el buidatge dels Quaderns de la Revista de Girona cercant les referències a la Guerra Civil i a les destruccions d’art religiós que es produí als pobles. Alguna vegada no se’n diu gaire res. Se’m presenta feina de formiga.

Ara són els feligresos que participen a la missa vespertina de cada dia els qui em demanen que avanci mitja hora la missa diària. O sigui, seria a les 7 del vespre.


divendres, 27 / novembre / 2015

És la diada de la Medalla Miraculosa. La tia Conxita hi tenia molta devoció ja que li va inculcar la seva tia Maria que era religiosa de la caritat, paula. Jo no sabia quin dia es celebrava. Però, a Palafrugell, aquest dia, en Joan Ferrer i la Montserrat Miquel celebraven l’aniversari del seu casament i me’n feien memòria perquè els encomanés a Déu a la missa.

A mig matí surto per anar cap a Palafrugell a visitar-hi la tieta de can Mateu a la residència de la Mare de Déu de Montserrat. Quan hi arribo, hi ha la celebració de la professió d’una germananeta de la casa. Ho aprofito per fer alguna altra gestió.

Després de dinar, torno a la residència. Hi trobo Mn. Jesús Franco. Ens saludem i parlem una estona. Em parla de Mn. Pere Xutglà i d’en Salvador Dalí i m’aclareix un tema sobre el pintor que jo coneixia únicament a nivell de rumor.

Puc estar una estona amb la tieta. També ho aprofito per saludar altres residents: la Maria de les Mercedes, la Maria (la mare d’en Joan de l’Arc)... i altre jovent de la casa....

Pels carrers m’han saludat diverses persones que m’han reconegut: una salutació afable, senzilla.

De retorn, em trobo amb un gran embús a l’alçada de Salt. Sembla que hi ha hagut algun accident.  Arribo a la doma just per celebrar la missa. Ja tinc un munt de coses per encomanar a Déu.


Cap comentari:

Publica un comentari