dissabte, 28 / novembre / 2015
En Josep em comunica la mort d’en Joan
Sunyer. La seva muller és la Montserrat. Es veu que tenien un comerç al carrer Verneda, entre el carrer sant
Miquel i la carretera d’Osor. Era una persona que, quan es trobava bé, acostumava a participar a la missa. Alguna vegada
l’havia saludat pel carrer, a la plaça de la Rutlla.
Des de l'altar, al full i amb cartells a l'entrada, vaig anunciar un parell de caps de setmana que la missa del dissabte seria a dos quarts de vuit. I, com era d'esperar, hi ha qui hi ve per les 8.
És el dia del gran recapte. Encara bo que hi
ha gent que hi col·labora generosament. A Anglès s'arriben a recaptar uns 2.500 quilos d'aliments i, a Bonmatí, uns 800 quilos. em diuen que, a Palafrugell, s'han recollit gairebé 20.000 quilos.
Hi ha missa de les famílies. Tot surt força rodó. Hi participa força gent. Els Cantaires animen molt i molt. L'encís dels ciris d'Advent sembla que funciona. La mainada està receptiva. I segurament també Algú hi ha ajudat.
diumenge, 29 / novembre / 2015
A la missa del migdia oficio les exèquies
d’en Joan. Abans de començar em ve a saludar en Martí, el marit de la Teia Reig
de Santa Llogaia. Ens coneixem de temps. Em comenta que, cada setmana, surt a
caminar amb en Tate.
Després de les misses, vaig a dinar a ca
l’Elisa. m’assec al costat d’en Milio que, com qui no diu res, contínuament va
fent comentaris. Sembla que avui anirà a ballar cap a Figueres.
Quan surto de dinar, vaig a fer una volta
caminant fins la via verda. I cap a casa hi falta gent. Escric una mica, parlo
amb algun amic...
A l'Advent sempre em recordo d'una dita de la Camil·la, una bona dona que venia a donar un cop de mà a la mare, i que quan es veia superada per la feina deia: "Ai, Senyor: baixeu, si no teniu feina!"
dilluns, 30 / novembre / 2015
Em venen a visitar i a desitjar unes bones
festes la Margarita, la Rosalia i la Pepita, l’àvia de la Júlia. Em porten
també moltes salutacions de la Cinta.
Vaig cap a Girona. haig d’anar a recollir
alguna cosa a la llibreria del bisbat. També pujo a les oficines i hi trobo
algun company conegut. El bisbe m’hi ha cridat per comunicar-me que em nomena
arxipreste del Ter Brugent. De fet, tenia el 33 % de les possibilitats però,
tot i així, el vestit em ve un xic balder. I ja hi som pel tros. Anteriorment
vaig ser arxipreste de la Costa Brava Centre gairebé des del 2006 fins el 2011.
Tot era molt diferent, allà. A veure si aquí hi aguantaré gaire.
Amb en Jaume anem a dinar al restaurant Artusi, a la part baixa
del barri vell. La relació cuina / preu està molt bé. I sempre hi trobes algú
conegut. Avui hi puc saludar en Sadurní. Ho aprofito per felicitar-lo pel sant,
que celebrà ahir.
I a la tarda vaig cap a Anglès. Hi ve la
mainada de catequesi, amb en Miquel i la Mercè.
dimarts, 1 / desembre / 2015
Feinejo pel despatx: elaboro els programes de
la trobada ecumènica del diumenge 13, preparo la reunió del Consell del proper
divendres... I m’arribo a casa de
l’Arnaldo per portar-li uns quants programes de la trobada del ecumènica. Qualsevol
excusa em va bé per fer una caminada.
Abans de pujar passo a comprar una barra de
pa moreno a l’agra botiga Santa Bàrbara.
Al migdia oficio les exèquies de la Maria Suy.
Havia nascut a Susqueda. Poca cosa més en puc dir. Però el més important és que
està en mans de Déu.
Ve a veure’m en Ramon. Li comunico el
nomenament d’arxipreste que em fa el bisbe i parlem un xic de la situació de l’arxiprestat.
De fet, en Ramon ha deixat el llistó molt enlaire i serà difícil continuar el
mateix nivell. Ha llaurat molt a fons. Espero que es pugui fer un treball
coral, és a dir, d’equip, per així entre tots fer una bona feina.
dimecres, 2 / desembre / 2015
El matí és dia d’obrir el despatx. De fet,
avui no ve ningú. Puc estar més pel
fuster que ve a revisar alguna feineta que cal enllestir: persiana, finestres,
vidres...
Vaig a dinar a Banyoles. Quan acabo, faig el camí de tornada aviat.
A la tarda ve la mainada del reforç. El
primer dimecres també ve el grup de reflexió i de reforç personal que dirigeix
en Pere Pont. De moment, hi ha un racó per cadascú. I també ve en Josep per
canviar la barra d’un dels focus del pati de la catequística. Constantment cal
fer alguna reparació. Ja se sap: si no repares la gotera, hauràs de reparar la
casa entera.
dijous, 3 / desembre / 2015
Venen les pabordesses de la Confraria de
l’Escombra a fer neteja. Cal que comenci a pensar com reforçar el grup. A veure
si algú se’ns ofereix per col·laborar-hi.
Cap a les 10 vaig cap a Sant Martí.
L’Ajuntament de Brunyola ha fet venir uns operaris per instal·lar un estel
nadalenc al campanar. En Salvador, el germà de la Paquita i de la Roser, quan
baixa de la cistella, em comenta que a la cornisa del campanar hi ha arrelat
una olivera. Ara, ves per on. Hauré de parlar amb el regidor per veure si, quan
vinguin a retirar l’estel, ens hi fan una netejada.
Faig una mica d’endreça a l’estudi de damunt
del despatx parroquial. Queda bé i còmode.
Quan vespreja, en Juli em porta el canapè vuitcentista
que vaig fer-li arreglar i també el llit de ditada i amb capçalera que
instal·laré a l’habitació dels convidats. De mica en mica la casa em va quedant bé,
potser un xic barroca, però, sóc així. Li encomano unes cortines per la galeria
ja que les que hi ha deuen ser del temps d’en Marturi i s’estan esfilagarsant
ja que sempre estan rebent la claror del sol que les recrema. Són un xic
recarregades. En Juli té bon gust i segur que me les farà senzilles, sense cap
mena d’ornamentació.
Hi ha dies que no saps perquè però un es
cansa aviat.
divendres, 4 / desembre / 2015
Al matí vaig a visitar els ancians malalts de
Bonmatí: la Maria, en Josep, l’Antònia, la Margarita, la Maria, la Dolors... “la
pau del Senyor sigui en aquesta casa, a tots els que hi habiten i a tots els
que la visiten”.
Em telefona Mn. Lluís Suñer i em comunica
que, des d’avui, ja es poden saber el nomenament d’arxiprestes i em convoca a
la reunió que tindrem al convent de les clarisses, a Vilobí d’Onyar.
M’aturo un moment a l’església. Amb en
Francesc mirem que tot quedi a punt per la reunió del Consell que tenim al
vespre.
A la una, a la doma, el fuster ve a recollir
unes portes per serrar-les i així em serveixin per posar llibres, que ja no sé
on col·locar-los. Vaig a dinar a la Rutlla. A la tarda, ve en Felip, el ferrer,
a col·locar una barana a la terrassa que van sanejar darrerament. També ve el
pintor a repassar un parell de taques de l’estudi. I finalment, sembla que s’hauran
acabat les obres que s’iniciaren fa uns tres mesos. Per alguna cosa demanava
que s’iniciessin a començament d’estiu!
Amb en Joan i en Ramon pugem el canapè a la galeria
on hi queda ben situat. M’anirà bé per descansar-hi i fer-hi alguna migdiada,
sobretot ara l’hivern, ja que hi peta de ple el sol i s’hi està calentonet.
Des de Salt, en Pere Figareda em comunica la
mort del seu pare, en Pep Figareda Pla. Era el marit de la Maria Cairol. En
Pere havia estat alcalde d’Anglès (2003 – 2011) i la Maria, regidora de
cultura. En Joan, germà d’en Pere, té una carnisseria al carrer Verneda. I el
germà petit, l’Enric, que viu a Lloret, havia participat a les colònies de Sant
Feliu de Guíxols, abans del 1974, on jo hi feia de monitor.
A la missa fem memòria de santa Bàrbara. A
Anglès, aquesta diada, havia estat molt celebrada ja que era una terra de
mines.
Després de la missa vespertina, recullo a la
plaça dels Horts a la Maria, la Crist, la Consol i la Rosa. Anem a la reunió
del consell de les parròquies a Bonmatí. Abans passem pel centre civil a
visitar l’exposició de fotografies on es veuen les esglésies de l’entorn des de
l’aire: el Coll, Sant Climent d’Amer, Sant Julià de Llor, Constantins, Calders,
Vilanna... Una exposició simpàtica.
Tenim la reunió al magatzem dels aliments de
Caritas. Algú excusa la seva assistència. Hi ha un clima cordial i
participatiu. Parlem de les activitats de les properes setmanes (sobretot
entorn del Nadal), d’algunes reformes a fer a Bonmatí, de possibles variacions
als horaris de les celebracions dominicals... També els comunico que el Sr.
Bisbe em designa arxipreste del Ter Brugent.
Arribo a la doma a les onze. Abans d’acotxar-me
llegeixo una mica. M’adormo quan han passat dos quarts de dotze. Si Déu plau,
demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada