diumenge, 13 de desembre de 2015

Benjamí (somniant).- Fugiu!... Fugiu!... Fugiu!... que ve el llop!

dissabte, 5 / desembre / 2015

A l’hora de dinar, em salta el darrer esquerdís del queixal que m’havien arrancat i que encara tenia encastat a la geniva. Em sento alliberat.

Abans de començar la missa de Bonmatí, en Lluís em comunica la mort d’en Josep Pujolràs a Sant Feliu de Guíxols, on vivia darrerament. Em diu que recordi que al poble se l’anomenava en Pitu Sereno i així tothom l’identifica bé.  

I a dos quarts de vuit, celebro la missa vespertina d'Anglès. 


diumenge, 6 / desembre / 2015

Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí Sapresa.

Al migdia tenim les exèquies d’en Pep Figuereda, diverses persones em diuen que se’l coneixia per en Costica. Les presideix en Fèlix. Ho fa amb sentiment i amb afecte, evocant les qualitats del difunt. Al cel sia. La Maria em comenta que, el dia que coincidírem a l’ambulatori, fa uns tres mesos, van començar a ballar-la.  

Surto per dinar i ho aprofito per fer un tomb. A la tarda em recloc a l’estudi. S’hi està bé i el treball s’hi fa agradable.    


dilluns, 7 / desembre / 2015

Sovint hi ha gent que em fa arribar comentaris sobre el Diari del Capellà. La majoria em diuen que els agrada. Avui me n’arriba un queixant-se del perquè sovint faig sortir els motius o malnoms de les famílies. Però, curiosament avui mateix també m’arriben altres dos comentaris i també em comenten el mateix tema. Aquests, en canvi,  ho fan amb to positiu. Em diuen que recollint els malnoms els ajudo a situar i reconèixer millor les famílies i, a més, es fa un treball que pot ser útil per si es volgués fer un estudi de sociologia antropològica.

Val a dir, però, que hi ha motius o malnoms que poden semblar ofensius. Però quan algú te n’explica l’origen, a vegades veus que no s’han pas originat en to insultant.  I cal tenir en compte que no tothom té la mateixa pell.


dimarts, 8 / desembre/ 2015

Poc després de la una, quan ja fa una estona que m’he adormit (des de cap a les 11), em desperto sobresaltat. Sembla que he sentit crits i xiscles a dintre del pis. Però tot està tranquil i silenciós. Faig un tomb pel pis i miro per les finestres. Potser ho he somniat. I m’ajaço de nou.

De fet, no aconsegueixo agafar el son. Tot d’una sento de nou els crits i els xiscles. N’hi ha com per amagar-se a sota del llit! Però no, faig el cor fort i m’aixeco. Quan m’apropo sota d’on hi ha la caldera de la calefacció, els xiscles s’accentuen. Definitivament no són xiscles ni crits, és la calefacció que fa el boig. 

Em poso la bata i reviso els termòstats: no afecta el circuït del pis. Tampoc afecta el circuït de les saletes de catequesi. Finalment surto al pati de la doma i vaig a la sala gran. I si, manipulant el termòstat de la sala, els crist i xiscles s’aturen o comencen de nou. Bufa. Si algú em veu des de fóra, es pensarà que estic orat.

De nou em fico al llit i no es produeix cap més enrenou. Agafar el son i descansar, però, em costa i aviat són les sis de la matinada.

Celebro les misses de la Puríssima. Em pensava que hi hauria poca gent, però a Anglès i a Sant Martí hi participa força gent.

Al migdia celebrem la missa de Bonmatí. No hi manca la solemnitat, amb la participació animada i animosa dels Cantaires de Sant Miquel. Quan acabem, a l’exterior, hi ha un xic de vermut que acaba d’arrodonir a la celebració.

Vaig a Girona a celebrar el sant de la meva germana, la Concepció.  M’hi trobo amb la M. Pilar, la Montse, en Josep M., l’Steven.. Estic allà fins a mitja tarda.


dimecres, 9 / desembre / 2015

És dia de despatx, si bé no hi ha gaire enrenou. Venen els responsables de l’economia, en Ramon i en Florenci. També ve el responsable de l’hort, en Joan. L’hort és com un jardí i darrerament n’ha tret els arbustos. Un hort només és per plantes productives i, el nostre hort, és massa petitó per tenir-hi altra mena de plantes que no hi fan res i que, en tot cas, molesten els veïns. L’Emília estava tipa d’avisar-me perquè els arbustos de l’hort penjaven avall la tanca i l’esperrucaven.

Dino a Banyoles. De retorn porto dos ànecs que m’ha donat en Josep i que deixo a casa de la Joana perquè els cuidi. Si fos per mi, em portaria un parell cada setmana a qui fos del poble.

La missa vespertina de cada dia a partir d’avui la celebrem a les 7 del vespre. Som la mateixa gent. Avui, però, hi ha un grup d’ucraïnesos que venen per un funeral d’un familiar que ha mort a Ucraïna. El problema és que ells es pensaven que la missa era a dos quarts de vuit. Són una vintena. I així, quan acabo la missa amb els feligresos habituals, començo la segona missa amb la colla d’ucraïnesos. Quan acabem, m’obsequien amb un panetone: diuen que és el costum del seu país. I els altres assistents són obsequiats amb una bosseta de llaminadures per cada assistent. Antigament, als que venien als funerals, aquí se’ls obsequiava amb panets. Ves per on.


dijous, 10 / desembre / 2015

Enllesteixo el programa de les celebracions nadalenques a l’arxiprestat i l’envio a la impremta. Fa la seva patxoca.

També he acabat el text del suplement del full per repartir a les misses d’aquest diumenge.

He anat baixant articles de les revistes comarcals on es parla dels desastres del 1936 a les comarques de Girona.  Ara en farà 80 anys.


divendres, 11 / desembre / 2015

Al matí vaig a comprar alguna cosa. També vaig a la barberia. Haig de fer goig.

Al llarg del dia feinejo per la rectoria preparant les celebracions del cap de setmana, especialment la trobada ecumènica de Nadal.  

Des de l’Equador, em telefona en Pompeyo Ramis per felicitar-me per les festes.

Després de sopar vaig a la sala polivalent de la Burés per veure com assagen els pastorets. Tinc la sorpresa que assagen la versió que jo havia representat el a Barcelona el Nadal del 1971/72 a un teatre de Barcelona, prop del passeig de Sant Joan.

Quan arribo al pis, miro a la capsa on hi guardo diversos textos de Pastorets. Hi trobo el que vaig utilitzar als assajos. El text és d’en Josep C. Tàpias i Rafael Anglada i porta per títol L’estrella de Nadal. El va editar l’Editorial Millà i el que  conservo correspon a la segona edició, el 1968.

Miro per dintre i hi trobo la versió va ser estrenada el 1955 al Teatre Alexis per la Companyia Catalana de Comèdia amb la Francina Ferrándiz, en Joan Capri, el mateix Josep C. Tapias, la M. Matilde Almendros.

També veig que vaig anotar-hi els principals actors de la representació que realitzàrem: en Jeret el representava en Miquel Miró (ara prior general dels agustins recol·lectes, a Roma), en Benjamí el representava jo (a la Burés el representarà en Boix), en Toni el representava en Toni (no recordo qui era), la Somiela la representava la M. Reis Coronas, el pastor principal el feia en Joan Melendo, ara capellà a la diòcesi de Tarazona, crec; el sacerdot Simeó el representava l’Antoni Pich, sant Josep el representava en Lluís Casanyes, en Banyeta el representava en Carles mas de Xaxars, ara capellà de Barcelona, sant Gabriel el representava la Carme Mas de Xaxars, germana de l’anterior, santa Isabel que el representava la Ochoa...

Aquest mateix text el vaig utilitzar el Nadal del 1978, quan ajudava a la novella parròquia de Sant Pau de Girona i també hi tinc anotats els noms dels actors principals: en Jeret el representava en Jordi (no recordo el cognom), en Benjamí, en Rafel, en Batual, en Xavier, la Somiela, la Nuri Faus; el pastor, en Juli Vega, Maria, la Glòria Vidal, en Banyeta, en Manel Fuentes, Gabriel, la Imma Fuentes, la pastora, la Conxita Fuentes...

I encara, recordo que aquest text recordo que el vaig deixar a en Josep M. Pont, abans del Nadal del 1979, quan jo era a Santa Coloma i ell venia a ajudar-me. Li va agradar el text i en va fer l’adaptació que adaptà pels pastorets que representarien aquell any a la catequística d’Anglès.


Cap comentari:

Publica un comentari