diumenge, 27 de desembre de 2015

És Nadal! És Nadal! Festa d'alegria; Jesús neix a Betlem, dins d'una establia!


dissabte, 19 / desembre / 2015

El dissabte es presenta tranquil. Pel barri vell d’Anglès, tot de pares estan instal·lant els focus i els decorats pel pessebre vivent que s’hi podrà admirar demà.

A la tarda tinc la celebració anticipada a Bonmatí i que, abans de Nadal, iniciem amb la penitència. Gairebé hi ha el doble d’assistents que els altres dissabtes.

Quan acabem, l’església s’omple pel concert nadalenc de la coral Ipso Lauro i també la mainada de l’escola. Mai m’hi he pogut quedar.

I cap a Anglès hi falta gent. Hi celebro la missa anticipada.,

Al vespre, la calefacció del pis no funciona i m’haig d’escalfar amb una estufota  elèctrica que no aconsegueix escalfar gaire: el pis és gran i mal distribuït. I si bé m’agrada com és, és de mal escalfar si la calefacció no va bé.


diumenge, 20 / desembre / 2015

Quan em llevo, la calefacció del pis no funciona. Sort que la temperatura avui no es massa baixa i amb una estufa elèctrica gairebé faig el fet.

Celebro les misses del matí, de Sant Martí i del migdia.  A Sant Martí comencem la missa amb la penitència d’Advent. Com fan cada any, m’obsequien amb una panera farcida de tota mena d’aliments. N’hi haurà per mi i per altra gent. També m’hi posen una capsa de bròquil.

Quan acabo, faig endreça. I vaig a dinar a ca l’Elisa. Al menjador hi ha tot de famílies conegudes.  I quan vaig per pagar el dinar, em diuen que ja està pagat i que un parell de famílies m’han convidat. Abans de sortir, vaig a saludar els qui m’han convidat i els ho agraeixo.

Després de descansar una estona, surto a veure el pessebre vivent. Fa molt d’efecte i hi ha molta gent. Penso amb Palafrugell i en el pessebre vivent que, organitzat per la Dolors Llach, s’instal·lava pels carrers del barri antic. Val a dir que el pessebre vivent d’Anglès dóna a conèixer el barri vell d’Anglès. I els racons i raconets del casc antic, ennobleixen la representació nadalenca.

M’he trobat amb la Matilde i fem plegats el recorregut del pessebre vivent. Als diferents espais, fan la representació mainada d’arreu: catalans, marroquins, xinesos, indis, ucraïnesos... I les famílies d’aquesta mainada van fent tot el recorregut. Tot un espectacle intercultural.

Al pis encara no hi funciona la calefacció.


dilluns, 21 / desembre / 2015

Al matí feinejo per la sagristia i pel despatx.

Després de dinar ve el tècnic de la calefacció, en Jordi. Aviat localitza el problema i el resol. M’hi fixo bé per si torna a succeir quelcom semblant en un altre moment. A veure si ho sabré resoldre.  

A la tarda ve la mainada de la catequesi. En Miquel i la Maria els ajuden a instal·lar el pessebre de catequesi i mentre els dos catequistes van muntant el pessebre, la mainada recorren tots els racons de l’església, no pas de genolls, sinó corrent i saltant. Crec que és convenient que els petits, a l’església, s’hi trobin com a casa. Això si, quan arriben i quan marxen, resem plegats el parenostre i l’avemaria i fan un petó als peus del Sant Crist i n’envien un a la Mare de Déu del Remei.  

En Pedro dirigeix la celebració de la Paraula i distribueix la Comunió a l’església d’Anglès. Jo vaig cap a La Cellera a ajudar Mn. Ramon a la celebració de la Penitència. Hi participen 24 persones. A més d’en Ramon, també hi ve en Jordi.

Quan acabem anem a fer un mos al Centre. I així també ens fem un xic de companyia.


dimarts, 22 / desembre / 2015

Al matí vaig a donar un tomb pel poble. Passo per una oficina bancària, compro quatre ciris gruixuts...  

Dino aviat i, a la tarda, vaig cap a l’església de Sant Martí Sapresa. Ve en Manel, el gendre petit de can Perich,  i penja les quatre làmpades als arcs laterals de l’església parroquial, als ganxos on, abans del juliol del 1936, hi penjaven unes llànties. Queden elegants i sòbries. Han estat possible gràcies a la generositat del donant dels discs d’arada, en Pere Mascort de cal Cabrer (el germà de la Nati). Amb habilitat, les ha construït el ferrer, en Miquel Clapès (el marit de la Maria Badia). Jo mateix, que  vaig fer-ne el disseny, veig que resultat funciona. . Aquest Nadal les estrenaren.

Penso que el més encertat és utilitzar una eina del camp (un disc de llaurar) que únicament amb unes cadenes que el sosté, esdevé un element decoratiu d’una església rural. A veure si amb altres eines en desús podem aconseguir altres elements decoratius per les nostres esglésies rurals.  

I al costat de la porta de la sagristia, en Manel hi penja la campana de fer el toc de sortida. El ganxo (de forja i molt ben fet) ja havia estat a l’església però algú l’havia retirat (en surt l’ombra a la fotografia que es va fer el 1966 en ocasió de la col·locació de l’altar major de pedra).

Al meu perfil del Facebook hi penjo una fotografia d’una de les làmpades de Sant Martí. Abans del vespre uns  60 agregats  em diuen que els agrada. També s’hi pengen uns 15 comentaris de felicitació.  Amb tot, la Montse diu que li estranya aquest objecte a una església ja que sembla un Botafumeiro (de fet, el Botafumeiro és per utilitzar-se a una església).  

dimecres, 23 / desembre / 2015

Al matí acabo de preparar el suplement del full parroquial pel proper diumenge (27 de desembre), el darrer de l’any, i el suplement  pel diumenge següent (3 de gener), el primer de l’any.  En Jaume fa uns dies de vacances i cal avançar la feina. Segurament hi mancarà alguna informació que ja recollirem al suplement del 10 de gener.

En Ramon, quan ve a fer el recompte de les col·lectes, em porta la felicitació amb el dibuix que ha fet, una maternitat. Dibuixa bé.

Cap a la una vaig a dinar a Banyoles. M’interessa anar-hi per recollir alguna cosa pel tió dels escolans que m’ha procurat l’Assumpta.

Retorno aviat. La tarda, sense la mainada del reforç, és tranquil·la i puc estudiar una mica.  

I celebro la missa vespertina, la darrera d’Advent.

dijous, 24 / desembre / 2015

Al matí preparo les misses de Nadal: fulls de cant, pregàries... Cap a les 11 ve en Joan per ajudar-me a instal·lar algun pessebre a l’església. Està capficat amb un embolic que ha tingut amb les cues de rap que li ha encomanat anar a comprar la Lluïsa.

A tres quarts de cinc pujo a Sant Julià per deixar-ho tot apunt per la missa de mitjanit. La Isabel ha ornamentat bé l’església: un pessebre, el Nen Jesús...

Vaig a celebrar la primera missa de Nadal a Bonmatí. Hi participen unes 80 persones. A més dels feligresos de la parròquia, n’hi ha de Vilana, de La Cellera, d’Amer... i de les altres parròquies que tinc encomanades: Constantins, Sant Julià, Anglès...  No em puc estar de fer memòria de la Tarsi: avui és el dia del seu sant. Celebrar la missa aviat (6t) és més còmode per la gent gran. I la celebració és ben digna.  Hi fa d’escolà en David, un vailet portuguès que ha estat tres anys a França. I ara, a més del portuguès i el francès, parla bé el català i el castellà i, a més, a l’escola estudia l’anglès.

Quan acabem, vaig cap a Anglès. En Josep Maria també hi ve per dirigir els Cantaires de Sant Miquel. Hi venen a fer d’escolà en Martí, l’Esteve, en Quim i l’Estel. També hi ha la mainada de catequesi (bé, la meitat). També n’hi participa algun dels altres anys. Els assistents arribem a ser uns 120. La celebració és senzilla però plena de noblesa. L’Estel és qui aguanta la imatge del Nen Jesús quan passem a venerar-lo. Procuro que sempre sigui una nena o una noia qui ho faci.

Quan acabem, reparteixo monedes de xocolata i dolços a la mainada que marxen ben escotorits. I arrepleguem les coses que han quedat més escampades.

Pujo a sopar: un bon plat d’escudella mentre vaig escoltant música nadalenca que emeten per la ràdio. Damunt la taula m’acompanyen les figures d’un naixement. Són de fang i porten la signatura “Roser”. Hi ha un pastoret i tres pastoretes, tres angelets, Maria, Josep i l’Infant. Fan molta companyia.

Quan acabo d’endreçar les coses, descanso un xic. Cap a les 11 surto cap a Sant Julià de Llor. Aparco i espero que arribi la gent. Quan són cap a dos quarts de dotze, la gent va sortint com cargols de dintre els cotxes que hi ha aparcats. Arribem a gairebé una trentena. En Marc reparteix les torxes que anem encenent i comencem l’ascens cap a l’església. És una pujada dreta d’un quilòmetre cent metres de llargada. La pujada es fa agradable amb els que anem parlant.

Al peu del campanar, quan ja hi som tots, fem la fotografia de record. I entrem a l’església on aviat som una cinquantena. La missa és senzilla. Sense cantors, no llueix gaire. Però tothom fa cara de satisfet. És Nadal, és la Santa Nit de Nadal.

Quan acabem la missa, la Mei s’encarrega de repartir la xocolata que ha pujat. Amb coca de pa, resulta ben bona.

I baixo avall acompanyat d’en Xavier. La lluna fa el seu ple, una coincidència que no es repetia des del 1977 i que sembla que no es repetirà fins el 2034. I no cal encendre cap torxa.  

Quan sóc al cotxe, em ve al cap la primera lectura que hem llegit a la missa del gall: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa”.

Arribo a la doma quan ja han passat dos quarts de dues. Rebo i envio alguns missatges de felicitació. Cap a les dues acluco els ulls. 

divendres, 25 / desembre / 2015

El rellotge biològic em desperta a les sis, com sempre. El matí de Nadal no em permet canviar massa de costums. I a les 8 obro l’església. Arriben la Conxita i en Pepet  i ens felicitem.
A les 9 celebrem la missa matinal d’Anglès amb la gent habitual d’aquesta hora que omple l’església. Cap a les 10 vaig cap a Sant Martí. L’església també s’omple. Sembla que a tothom els agrada les làmpades que hem penjat als arcs laterals de l’església i fins em diuen que potser se n’hi podria penjar alguna altra flanquejant l’altar. Esperem.  

A les 12 celebrem la missa de migdia a Sant Miquel d’Anglès. l’església també s’omple. Hi participa el cor Cors Alegres que anima la celebració. Hi destaquen la Maria Refiladora i l’Avel·lí Contrabaix. Hi fan d’escolà en Martí, la Maria, en Quim i l’Esteve. La Maria és qui aguanta la imatge del Nen Jesús quan el venerem.

Acabem cap a la 1. I els escolans fan cagar el tió. El tió és una caixa de fruita trabucada i els sorprèn molt. I el piquen amb pals d’escombra. En Paco Fina diu que, pel proper Nadal, tindrem bastons per cada escolà. I el tió els caga una bossa d’aigua calenta per cadascú. Els fa gràcia perquè no n’havien vist mai. I a les mares encara els fa més gràcia i diuen que també la faran servir elles.

Quan he endreçat, em canvio les sabates per unes de més còmodes i vaig cap a Banyoles. Quan arribo, fem cagar el tió amb els mini nebots. Sembla que dels 5, tres ja són savis. Ahir, precisament, ho descobrí en Ferriol.

Entorn de la taula ens hi apleguem 16 comensals.  Presideix la sala un pessebre que, amb bon gust, ha instal·lat en Josep, pessebrista de mena. El dinar és el propi de la diada: escudella amb galets, carn d’olla i rostit, amb diversos complements (olives, foie d’ànec, vi del celler d’en Guilla de Rabós...), acabant amb pinya americana, torrons de tota mena (això si, per en Josep i per mi, sense sucre).

A la taula hi surten els temes del dia: l’arxipreste del Ter Brugent, l’assemblea de la CUP, alguna trapelleria dels menuts...  I a la sobretaula, els poemes de cada mini nebot felicitant el Nadal.

Deixo el cotxe aparcat al pati de la catequística i baixo cap a la Burés. Ja gairebé està tot a punt per començar la representació dels pastorets. L’Esteve i jo ens posem els vestits que corresponen a l’escena del casament de Maria i Josep. Una de les maquilladores em posa la barba, em maquilla i em cofo el barret sacerdotal.

Quan surto a escena, algú es pensa que sóc en Xavier Cañabate. Però quan començo a parlar tothom esclata en rialles en adonar-se qui és el que representa el sacerdot Simeó. I les rialles no s’aturen fins que acaba l’escena.

Els actors intentem ser fidels al text que s’hi correspon, però hi ha qui surt amb fer una assemblea com els de la CUP per decidir qui serà el marit de Maria, un altre que vol fer callar a la gent “ja que a l’església no s’hi ve a xerrar”... i a cada intervenció, més rialles. I això, sense oblidar que algú es descol·loca i no sap on situar el diàleg que li correspon. Total, una de les escenes que hauria de ser més seriosa, acaba essent la més enriolada.

Quan acabo l’actuació, em canvio la roba, em desmaquillo, i vaig a seguir la representació fins que s’acaba. La sala, gairebé està plena. I quan finalitza tot, em quedo a sopar una mica amb la resta dels actors i col·laboradors.

Em passen una fotografia de l’actuació i jo la comparteixo amb els nebots (però amb ningú més, només faltaria). I m’arriben les riotes de tots ells i em diuen que semblo David el Gnom. Ja està tot dit!


Surto de la Burés i, xino-xano, vaig fins la doma. Són unes 800 passes. Arribo al pis cap a les 11. I els peus m’arrastren fins el llit.   

Cap comentari:

Publica un comentari