Bon traspàs d'any i bon any de traspàs!

dissabte, 26 / desembre / 2015

Em llevo mitja hora més tard del que acostumo. I vaig seguint la rutina habitual, posant el dia en dansa, això si, avui a càmera lenta, com qui diu arrossegant es peus.  

En Félix bateja el nen que feia de Nen Jesús a la representació dels pastorets d’ahir. El bateig es fa a Sant Amanç, la segona església parroquial de Sant Martí Sapresa. La família hi està molt vinculada.

A la tarda ve el mossèn ucraïnès. Tenen una celebració a l’església. Hi ve poca gent. El dijous 7 de gener els cristians ucraïnesos venen a celebraran el Nadal.

Únicament celebro la missa anticipada a Anglès. Quan hi ha dues festes enganxades, el criteri és celebrar la missa de Bonmatí del segon dia a les 12 del migdia. A Anglès hi ha celebració de la Paraula.  

Diumenge, 27 / desembre / 2015

Les misses del matí surten de la normalitat. Celebro la primera a Anglès, com sempre. La segona la celebro a sant Amanç, amb uns 40 participants. A la sortida, els Amics de Sant Amanç serveixen xocolata desfeta i cola dolça de pa. Una mica de repàs, sempre ajuda a arreplegar la gent, en tots sentits. La tercera missa la celebro a Bonmatí. No hi ha pas gaire més gent que quan la celebro anticipada, els dissabtes, és a dir, una trentena de persones.

Vaig a deixar els patracols a Anglès. Sembla que també hi ha hagut gent a la celebració de les 12, amb en Pere. Pujo cap a Vic. M’aturo a recollir una bossa que em vaig deixar, el dia de Nadal, a Sant Martí Sapresa.  

Vaig pujant per la variant. No es nota gaire trànsit. En menys d’una hora ja sóc a Calldetenes i, des d’aquí, cap a Vic, al barri de l’Estadi. Arribo a casa de la Maria Pilar poc després de les 2. Em diu que en Josep Maria és a Manresa, fent aeromodelisme. Entretant baixo al cotxe la roba que em dóna. Em penso que aniré ben equipat uns quants dies.

Quan arriba en Josep, dinem. Hi ha un bon plat d’escudella i carn a la brasa amb amanida. Quedo ben satisfet. I mentre dinem parlem de la família i, sobretot, d’en Joan, especialment dels darrers moments marcats per la manca de sensibilitat i de bon servei per part dels sanitaris que l’haurien d’haver atès.   

Cap a les 5, encara de clar, baixo o de Vic. Per la variant, s’escolta, entretallada, la missa a la Sagrada Família presidida pel nou arquebisbe, José Maria Omella. Per escoltar millor l’homilia, m’aturo cap a Sant Romà. El to és familiar, tirant a populista. El contingut clàssic.

Quan ja gairebé és fosc, passo pel costat de l’església de Sant Martí Sapresa.. Al campanar hi veig lluir l’estrella lluminosa que, aquests dies, hi ha penjat l’ajuntament de Brunyola.  

Després dels resultats de l’assemblea de la CUP em ve al cap la tornada: “Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze. Quinze són quinze, quinze, quinze són”. Pura casualitat? Em fa l’afecte que el PP es frega les mans.

dilluns, 28 / desembre / 2015

Cap a les 10 surto cap el Baix Empordà a visitar la tieta de can Mateu a la residència N. Sra. de Montserrat. També hi saludo la Maria de les Mercedes i altres persones conegudes.

Quan acabo vaig a dinar a casa d’en Josep i de la Maria. També hi ha la Rosa. M’informen de les darreres novetats familiars i de la vila.  

Pel carrer em saluda en Marià. I em trobo amb l’Elena que està fent neteja a una casa del carrer del Vilar.

Al suplement del full parroquial s’anuncia que la nostra església acollirà la representació dels Pastorets que un grup d’actors i amics de Palafrugell ens interpretaran. S’iniciarà a les 8. Els beneficis es destinaran a Caritas. També es rifarà una panera entre els assistents. I algú m’ha telefonat per preguntar a quina església serà. Jo els dic a la de Santa Bàrbara. Sembla que s’ho agafen bé.

  

dimarts, 29 / desembre / 2015

Abans de les 10 baixo al poble a comprar pa. També em toca fer de patge dels reis i adquirir l’obsequi que m’han encarregat per un dels mini nebots. Aquest any em toca l’Aniol.

A les 11 vaig a celebrar la missa al Centre de Dia. Hi ha algun familiar i algun veí. Som més d’una vintena, força més que si la celebrés al vespre, a l’església. Intento fer viure una mica l’esperit del Nadal als usuaris, als familiars que els acompanyen, als altres. Llegim la narració sencera de sant Lluc on es recull l’episodi del desplaçament de Maria i Josep a Betlem, el naixement de Jesús, l’anunci als pastors, l’adoració...  

Un cop he finalitzat, porto els patracols cap a la doma i baixo de nou. Em trobo amb en Ramon i enllestim un tema administratiu de l’arxiprestat.

A la tarda hi ha la reunió amb el grup de Vida Creixent. Parlem de la pregària. Els temes d’aquest curs són planers i pastosos. Em comenten que, a la Burés, hi havia dones que deien el rosari en signes. De fet el llenguatge de signes era molt propi de les fàbriques on, amb el soroll dels telers, era impossible sentir el que deia l’altre si no era amb signes. M’agradaria saber els signes que s’utilitzaven per resar.

A la tarda llegeixo un parell d’articles sobre la Casa Missió de Banyoles. Recullen les conferències que realitzaren Mn. Jaume Marquès (el 04·04·1986) i Mn. Andreu Soler (el 24·05·2005).

dimecres, 30 / desembre / 2015

Amb els companys de l’arxiprestat, celebrem el dinar de Nadal: és el nostre  “dinar d’empresa”.  A les 10 em trobo amb en Ramon i en Jesús a l’aparcament del carrer Josep Pla. I a Bescanó recollim en Jordi.

Arribant a Salt, amb el santuari dels Àngels a l’horitzó, ens encomanem a la Mare de Déu. Enfilem l’autopista i sortim cap el Congost. Fa un dia agradable i solejat.

Poc després de les 11 arribem a Mont-ras i visitem l’exposició de pessebres. Ens atén en Farrarons. Quan jo era a Palafrugell havia reparat unes quantes màquines d’escriure mecàniques que férem arribar a en Jesús, quan era a Santo Domingo.

També visitem el magnífic pessebre monumental que hi ha a l’església de Mont-ras instal·lat per en Pere Pagès. Amb el P. Miquel, el P. Lluís, el P. Joan i ara amb en Felip, l’església està molt ben cuidada. El que hi envejo més és una tela molt bona amb la M. de D. dels Dolors (Pietat) que reberen els carmelites de la família Sunyer.

Quan baixem de l’església, en Ramon i jo ens aturen a casa d’en Pere Pagès per saludar-lo. També podem saludar a la Rosa, la seva esposa. L’hospitalitat i amabilitat d’en Pere són d’arrel bíblica.

Després de visitar Mont-ras anem a Llafranc, a fer el vermut a la terrassa de l’Hotel Llafranc. Ens serveix la Montse Farrarons i ens saludem efusivament amb la seva tia, la Carme Farrarons amb qui, en Jordi i jo, havíem compartit alguns cursos de la llicenciatura d’art.

Mentre estem a la terrassa, gaudint del sol i del mar, passa la Marisu Girbau amb el seu marit. El marit coneix en Jordi ja que alguna vegada en Jordi ha assistit algun casament que havia estat preparat per ell. La Marisu em comunica la trista notícia de la mort –el dia anterior- del seu germà, en Josep Girbau i Feliu (65a).  Fa uns tres anys que se’ls morí la mare, la Teresa Feliu  que havia fet de catequista a la parròquia i havia muntat una guarderia al carrer de la Caritat, la guarderia Santa Teresa.

En Josep, amb la seva muller (la Glòria Capellà) acostumaven a venir cada diumenge a missa vespertina. El fill (en Josep Girbau Capellà) és un noi brillant i col·laborava a la celebració sense cap por, sobretot llegint i fent sonar l’orgue, ja que a més d’estudiar econòmiques, estudiava música. Poc després d’acabar la carrera anà a treballar a Paris on viu actualment. I encara hi ha la noia, la Berta, que és més petita i que era més reservada.  

En Josep ha patit un procés de leucèmia que feia anys que se li havia detectat i que, finalment, no ha pogut superar: al cel sia!

A més de trobar-me amb la Marisu, també em trobo amb en Narcís i la seva muller i amb l’Adrià Fernàndez. Tant l’un com l’altre em saluden efusivament. I sort que no hem anat pel centre de la Vila del Peix fregit!

Continuem la passejada i anem a La Bisbal. A l’entrada de l’església ens hi espera en Joan Amich i ens mostra part de la col·lecció de pessebres del llegat Aloy, una col·lecció amb més de 3000 naixement. Jo l’havia vist in situ, a Cruïlles, fa uns 5 anys on m’hi acompanyà en Juli. És certament un llegat molt interessant i segur que en Joan el farà lluir.  I l’església està magníficament decorada.

Quan acabem la visita anem plegats a dinar al Teatret, al costat del Daró, al passeig Marimon Asprer. Quan hi entrem m’hi trobo amb l’Eduard Sitjas, amb la seva muller i uns amics. Ens saludem efusivament.

Tot dinant parlem del bisbe Omella, del nostre bisbat, d’en Narcís Mallol. En Joan, en Narcís Mallol i jo dinàrem a aquest mateix restaurant fa 5 anys exactes, el 31 de desembre, quan baixàvem de celebrar la missa a Fitor.

Sortint del restaurant ens arribem fins el castell i en Joan ens comenta les millores que es realitzaran a la plaça i a la rectoria. Quan ens acomiadem per fer el camí de retorn, anem per Cruïlles, Esperança, Monells (fent memòria de Ocho apellidos catalanes), Millàs, Madremanya, Sant Martí Vell, Juià i Celrà, un trajecte que sempre m’ha evocat com un emboirat paisatge de conte medieval.

Abans de les 6 sóc a la doma. Celebro la missa vespertina i descanso una estona. A les 9 surto del pis i vaig fins la Burés. Avui hi ha assaig de repàs dels pastorets. A les 10, ja he acabat i retorno cap a la doma.

dijous, 31 / desembre / 2015

Al matí parlo amb la Glòria Capellà i li expresso el meu condol.

Avui és com un altre dissabte. Al matí preparo les celebracions d’aquesta diada. Si de mi depengués, trauria aquesta festa i traslladaria el dia festiu al dia 2 de febrer. Tantes festes enganxades, empatxen.  

Celebro les misses anticipades de Bonmatí i Anglès, com un dissabte. Sobretot a Bonmatí, hi ha una bona volada de gent.

Quan he acabat a Anglès, després de cloure les portes i apagar els llums, vaig cap a la Cellera. Pel camí escolto les notícies: ha caigut el whatsapp i, a una casa rural de Camós (a Can Serrallonga), s’ha perdut un nen de tres anys d’una família de Sant Feliu de Guíxols que es disposava a passar-hi la revetlla d’any nou.

A casa d’en Ramon ens hi trobem en Fèlix, en Jesús, jo. Ens hi convida cada any en Ramon i la Montse, la seva germana, ha preparat el sopar. Òbviament també hi ha en Josep, l’hereu de la casa.

Abans de dos quarts de dotze ja sóc de nou  a la doma. Envio algunes felicitacions d’any nou.

divendres, 1 / gener / 2016

De nou, la calefacció no funciona. De fet, mai ha funcionat del tot bé. La sort és que no són dies gèlids. I m’escalfo mínimament amb una estufa elèctrica.

Celebro les misses del matí. La participació de la gent és regular, com un diumenge, si bé els feligresos es distribueixen diferent. Quan venen a venerar la imatge de l’Infant Jesús, es reparteix un branquilló d’olivera. Suggereixo que en distribueixin les fulles als fills i als familiars. A Sant Martí hi visito la Maria.

Quan acabo i ho deixo tot enllestit, m’adreço a la Mestressa i li demano que procuri que en Jordi, el nen ganxó perdut a Camós, sigui retrobat aviat. Ella ja sap prou que significa extraviar un fill i, per tant, hi pot ser alguna cosa. És un quart de dues quan li dic. I vaig cap a Banyoles. Arribant  a  l’alçada de Salt, tot mirant el santuari dels Àngels, prego de nou a la Mare de Déu i li demano que enviï un dels seus àngels per fer exitosa la recerca. Quan arribo a casa i miro el mòbil, se’m comunica que fa poc s’ha retrobat en Jordi. Deo gratias!

Els meus nebots també han participat a la recerca: l’un és de Camós, l’altre és guarda forestal... I em comenten els detalls. Resulta que el nen ha estat trobat casualment per en Josep Ribas, el fill del senyor Ribas que havia estat mestre meu. En Josep és una mica més gran que jo i la seva esposa és la Laura Puntí, filla del sastre Amadeu Puntí, que em va fer el vestit de la primera comunió. Per tant, tots són dos ben coneguts. Tenen una casa a Camós, el mas Ventós,  i, al costat, hi ha un paratge amb una font. De fet, no participaven en la recerca però per allà hi ha sentit com uns miols i, mirant per les bardisses, hi han trobat el petit  ben esgarrinxat. Dono gràcies a la Mare de Déu. La casa rural, can Serrallonga, és de l’Esteve Bosch, de can Boada del carrer de les Rotes. L’Esteve és veterinari.

Aviat m’arriben comentaris i fotografies del trobament i ho vaig compartint amb els grups on participo.

A Can Teixidor hi dinem en Josep i la Carme, en Jaume i l’Assumpta, l’Aniol i jo. Tranquil·litat i bons aliments.

Després de dinar, descanso un xic a l’escó . I retorno cap  a Anglès. hi arribo cap a les 6. Una família índia venen a felicitar-me obsequiant-me amb un plat de crespells. Els fan amb farina i espècies, sense ous ja que ells són vegetarians estrictes, vegans avant la lettre.