diumenge, 31 de gener de 2016

Bona Mare del Remei, recordeu-vos sempre d'aquests fills vostres!

dissabte, 23 / gener / 2016

Al matí preparo les celebracions d’aquest diumenge, especialment la celebració de la Confirmació. I vaig a preparar les coses per la missa a Bonmatí que celebrarà Mn. Ramon.

Cap a les 7v arriba el bisbe i a 2/4 de 8 celebrem la missa de la confirmació. Tres de les noies que són confirmades han estat batejades a Bonmatí: la Paula, l’Ariadna i la Duna. La Núria va ser batejada a Anglès mateix. En Joan fou batejat a Jafre. Els Cantaires de Sant Miquel acompanyen i solemnitzen la cerimònia. Tristament, fora dels familiars, participa molt poca gent a la celebració.

Quan acabem la missa, pugem al cambril a saludar la Mare de Déu del Remei. També fem la pregària a la Mare de Déu del Remei, una adaptació de la pregària a la Mare de Déu del Collell:
“Bona Mare del Remei, recordeu-vos sempre d’aquests fills vostres, i per la misericòrdia mostrada sobre la Vall d’Anglès, feu més viva la nostra fe, més ferma la nostra esperança, més intensa la nostra caritat per tal que la nostra vida cristiana mereixi la vostra assistència ara, sempre i a l’hora de la nostra mort. Amén”.

Després de saludar la gent, el bisbe, en Joan i jo, anem a sopar a ca l’Elisa. Al restaurant hi trobem la família d’en Rodrigo. El sopar és tranquil i és l’ocasió de parlar d’un xic de tot, tot i que el protagonista és el mòbil.


diumenge, 24 / gener / 2016

Abans de la missa de les 9, faig una mica d’endreça al presbiteri i a la sagristia. Ahir, no fou possible.

Al migdia celebro la missa de la festa major de Constantins. Hi participa poca gent.

Cap a ¾ de 6 vaig cap a les cases barates, al passatge n. 1. Participo al culte dominical de la comunitat evangelista a casa de l’Arnaldo, el pastor responsable de la comunitat evangelista. Som unes 10 persones. Quan arriba el meu torn, hi comento el text de l’evangeli que hem llegit avui a les misses juntament amb el que hi llegirem el proper cap de setmana, el passatge de Jesús a la sinagoga de Natzaret, segons l’evangeli de sant Lluc. És un text interessant.

Abans de les 8 sóc a la doma, tanco els portals de l’església, pujo al pis, parlo amb un parell de companys...


dilluns, 25 / gener / 2016

A les 10 del matí sóc a Can Boles, a Amer. M’hi trobo amb en Josep Puigdemont, Mirem i analitzem els quatre plafons amb relleus. També hi venen la Maria Rosa (l’alcaldessa), en Xavier (regidor) i en Ramon (fuster). Prenem mides de cada plafó, mirem la fusta en què estan fets, analitzem els desperfectes, les patologies... Quan tinc anotades tot el que em sembla més fonamental, ja som a migdia.

Amb en Josep anem  a fer un cafè a la plaça i em comenta un xic la seva vida. Va estudiar a l’institut de Girona i, fent de fàmul a un col·legi dels maristes proper a la Sagrada Família, es va sufragar els estudis d’enginyer industrial. També pintava decorats per un teatret d’un particular. Es lamenta que s’hagi posat de moda la música forana com el gospel tenint com tenim composicions de la terra de tanta qualitat, amb lletra de Verdaguer i música d’en Vives, d’en Millet...   

Abans d’anar-me’n d’Amer vaig a proveir alguna cosa pel dinar.

A la tarda preparo una carta per la mainada de catequesi convidant els pares a una reunió, a la missa de les famílies de dissabte vinent, a  una excursió a Esparraguera per assistir a la representació de la Passió...

Quan la mainada estan fent la catequesi, oficio les exèquies de la Maria Rodríguez (68 anys). Havia viscut al costat de l’església. Ara ja feia uns dies que estava malalta.

Al vespre venen els cantaires de Sant Miquel.

dimarts, 26 / gener / 2016

Tinc un matí tranquil. Cap al migdia, baixo a comprar. Gairebé enllesteixo l’informe dels plafons d’Amer: no ens moquem pas amb qualsevol màniga!

A la tarda hi ha la reunió de l’equip de Vida Creixent. La reunió és tranquil·la i cordial. Parlem de la participació de les persones grans a la vida social i cultural.

Em telefona en Pep Vila per comentar-me que ha fet un article sobre els vestits de la imatge de sant Sebastià del santuari de la Guarda, a Palafrugell. Li comento que el darrer vestit el va confeccionar la Lluïsa, quan es va recuperar la imatge provinent del Museu Marítim de Barcelona, i que els alguns vestits que es guardaven allà provinent de l’antic aixovar del sant, es guarden en una imatge sota la imatge del sant, a l’església de Sant Martí de Palafrugell. En Pep sembla que només ha tingut a la roba del sant que es conserva al Museu del Suro.

Abans de la missa em truquen l’Armand i en Robert. Em demanen una col·laboració pel curs vinent a la facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. A la missa, ho encomano a Déu.


Dimecres, 27 / gener / 2016

És el dia de sant Mer, si bé l’aplec s’hi celebrarà diumenge vinent. I és el 104 aniversari del meu pare (a. c. s.).

En Pep Vila em telefona per comentar-me que publica un article per parlar de l’aixovar de la imatge de sant Sebastià al santuari de la Guarda. Li comento que, sota el lloc on està situada actualment la imatge, també hi ha una capsa amb algunes peces de roba de la imatge i que la roba que llueix actualment la imatge (també el barret) la va confeccionar molt hàbilment la dona de l’Agustí   
També parlem de la Creu dels Improperis i de diversos articles que en parlen.

En Josep Ponsatí em telefona per comunicar-me la mort de la seva muller, la Maria, nascuda a Sant Esteve de Llèmana. Darrerament ha estat molt malaltona. En Josep, i fins ara la Maria, amb en Genís (el germà d’en Josep), darrerament han viscut a l’edifici de les escoles de Constanins. Anteriorment després de casar-se a Constantins, havien viscut a can Frenca, sobre l’ermita de Calders, i provenen de Les Serres. A la Maria se la coneixia com la Maria dels Estudis i també la Maria d’en Ponsetí. I, amb el seu marit, acostumava a participar cada dissabte a la missa de Bonmatí, darrerament molt afeblida.  

Em fixo que antigament les escoles eren anomenades estudis i els nens anaven a estudi. A Banyoles hi ha la plaça dels Estudis, davant mateix d’on hi havia el convent dels servites on hi regentaven els estudis i que, quan marxaren els servites, eren senzillament “els estudis”.   

Quan torno de Banyoles, m’aturo al tanatori de Salt per saludar i expressar el meu condol a en Josep i la seva família. Davant del fèretre resem un parenostre sentit i devot.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. En Ricard i la Carme em comenten que els agrada llegir el Diari del Capellà. I al vespre, celebro la missa.


dijous, 28 / gener / 2016

Vaig a Constantins. A les 12 oficio les exèquies de la Maria. Són les primeres exèquies que oficio a Constantins des que en sóc el rector (setembre 2011). De mica en mica l’església es va omplint d’amics i familiars dels pobles de l’entorn: de Bonmatí, de Vilanna, de Sant Martí Sapresa, de Sant Martí de Llèmana, de Sant Gregori, de Sant Esteve...

Les exèquies a les nostres esglésies rurals tenen un regust dolç-amarg, de terra, de pairalia, de vivència ancestral, de proximitat, de pau... La filla, la Maria Josepa, al començament dóna la benvinguda als assistents i els mostra l’agraïment. També mostra l’agraïment a la seva mare. I preguem. Tothom segueix la cerimònia, la gent es senya, s’asseu o s’alça amb tota naturalitat. Oficio sense escarafalls, com si ho hagués fet tota la vida. I quan acabem, cantant el Virolai, sortim de l’església i baixem fins el cementiri: “Maria, que els àngels et portin al Paradís, que a la teva arribada et rebin els màrtirs... Que les ànimes dels fidels difunts per la misericòrdia de Déu descansin en pau. Amén. Que al cel ens poguem veure”.   

Quan acabo de Constantins m’arribo fins a l’hospital Santa Caterina. Hi visito la Matilde Peracaula, l’ermitana de Calders. Ahir al matí, sortint del cotxe de la seva filla, s’entrebancà amb les nanses del cabàs, va caure i es fracturà el fèmur. I dino a la cafeteria.

A la tarda preparo un xic la reunió amb els pares de comunió d’aquest vespre. També la reunió de demà amb el Consell Parroquial.

Després de la missa tinc la reunió amb els pares de la primera comunió. Únicament els interessa el dia de la primera comunió.

Quan acabo de la doma, vaig cap a la Cellera. Tenim reunió dels equips de Caritas de les parròquies de l’arxiprestat. Parlem del funcionament dels diversos equips i de l’empresa de serveis vinculada a Caritas, ECOSOL.

Cap a les 11 arribo a la doma per tancar els ànecs. I bona nit, cargols.


divendres, 29 / gener / 2016

El vitraller Antoni Vila passa a inventariar els vitralls de tots els pobles anteriors al 1925. És el vitraller que, amb el seu pare, col·loquen els vitralls a la Sagrada Família. La seva filla va fer la tesina amb la Teresa Camps i la dedicà al taller de vitralls de casa seva.

Li agrada molt el vitrall de la rosassa de l’església d’Anglès. Sembla que s’hauria col·locat a les darreries del s. XIX quan la Santa Seu va reconèixer la parroquialitat d’Anglès desvinculant-la de la parròquia de La Cellera. En Ramon Vinyes afirma que l’obertura de la rosassa es construí el 1885. Possiblement també coincideix amb el moment de devoció al papat en ocasió de la supressió dels Estats Pontificis (1870). És per això que el vitrall queda centrat per l’escut pontifici i pels colors papals: blanc, groc, vermell, blau i verd. Ho hauré d’acabar d’estudiar.

A l’Antoni li dic que faci un pressupost per restaurar-lo. Caldrà desmuntar-lo, sanejar els suports i el plom dels emplomats, substituir els vidrets trencats... Ens hi haurà d’ajudar el bisbat. Però valdrà la pena. És curiós que s’escapés de les destruccions del 1936.  

Quan acaba la visita de l’Antoni, vaig cap a Sant Martí Sapresa. Sembla que la Maria vol agafar el vol i vull acomiadar-me d’ella encomanant-la al Senyor.

I m’arribo fins al Baix Empordà a visitar la tieta de Can Pons. També saludo les religioses: la germanes Pilar, Ester, Maria...  També saludo la Mercè i la Roser (que em comenta que li agrada llegir el Diari del Capellà). La Nasi, una treballadora de la casa, em comenta que ella és kosovar i que, amb la guerra de Kosovo, va ser acollida a Palafrugell, cap el 1999. L’ajuntament va acollir-los temporalment a uns pisos i Caritas proveí les cases del més essencial per habitar-hi (mobles, roba... ). Ho recordo perfectament.

Amb la tieta parlem de la Pepita Planas (filla del mestre senyor Planas i molt amiga de la Montserrat Miquel), que li regalava pots de vidre plens de petxines de totes mides. La Carme Morató li havia regalat trossets de corall que trobava per la platja.

Arribo a Anglès just per celebrar la missa vespertina.


Al vespre hi ha la reunió del Consell de les Parròquies. Som una bona colla. Els sembla bé l’experiència de repartir els programes de Nadal per les cases. Lamentem el passotisme dels pares de la mainada de comunió. Parlem de la Quaresma... Acabem cap a les 11.   

Cap comentari:

Publica un comentari