Lux aeterna luceat eis, Domine

Dissabte, 31 / novembre / 2015

Al migdia vaig a Bonmatí on hi batejo la Nellelys . La llengua se m’entrebanca cada vegada que he de dir el nom  de la petita.

Els companys em comuniquen la mort de Mn. JOSEP MARIA CARDELÚS PONS. Va néixer a Arenys de Mar el 1933. Estudià al Seminari de Girona i va ser ordenat a Sant Pere del Vaticà el 1956. Del 1956 al 1959 va cursar estudis a la Universitat Gregoriana de Roma i a la Universitat Lateranense on obtingué la Llicenciatura en Dret Canònic i Dret Romà. Prèviament s'havia llicenciat en Dret Civil i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a la de Saragossa. El 1959 fou vicari de la Immaculada Concepció i Sant Pau de Figueres. El  1960 va ser capellà de les Escolàpies de Figueres i el 1963, de L'Hospital. Del 1965 al 1974 era Notari de la Cúria diocesana i el 1968 també consiliari de les Guies Sant Jordi, i des del 1970 Fiscal diocesà i Vicari Episcopal de la Zona Pastoral de l'Empordà. El 1974 Vicari General del bisbat fins el 1977 que fou  professor de Dret canònic del Seminari diocesà (i per tant, professor meu de la matèria) i Ecònom de Ravós del Terri. El 1978 fou Fiscal substitut i el 1979 Jutge Provisor fins al 1983 que fou Vicari Judicial diocesà del Tribunal Eclesiàstic. També exercí de Jutge auditor del Tribunal de Testaments i pies Fundacions, Professor de dret Canònic a l'Institut de Teologia de Girona i Institut Superior de Ciències Religioses. El 2005 fou adscrit a Cornellà de Terri fins al 2009 que anà a residir a la Residència sacerdotal "Bisbe Sivilla de Girona", on ha mort avui.

Celebro les misses anticipades, la de Bonmatí i la d’Anglès. A Anglès els comunico que, a partir del 14 de novembre, la missa anticipada la celebrarem mitja hora més aviat, és a dir, a dos quarts de vuit del vespre. Han estat vàries les persones que m’ho han demanat i el Consell de les Parròquies ho veu adient.

Sopo a La Cellera, a casa d’en Ramon. La Montse ens ha preparat uns peus de porc al forn amb salsa de tomata. Són excel·lents. .

diumenge, 1 / novembre / 2015

   

A Sant Martí Sapresa de nou han esbotzat i arrabassat la porta de la rectoria.

És una pena que aquesta casa acabi així. Després de la missa, vaig a visitar les àvies de can Perich.

Surto a dinar a fora, així faig un xic de xera.

A la tarda em telefona la Núria Negre per comunicar-me la mort, el divendres, del seu marit, en Nicolau Bofill, de 59 anys. Havia anat a caçar bolets i, al vespre, el fulminà un atac de cor. Vaig batejar-los el fill petit, fa 17 anys, en Jordi. El fill gran, en Martí, ara casat, amb una filla i treballant a Alemanya, després de la primera comunió  m’havia fet d’escolà –i molt bon escolà- durant una colla d’anys (cinc o sis) a Palafrugell. És un moment ben trist el que els toca viure i ho comento a la Remei.  

dilluns, 2 / novembre / 2015

A les 8 del matí sóc a Sant Martí per obrir la porta de l’església al pintor que ve a repassar algun pelat de l’interior de l’església.

És la diada dels difunts Faig la ronda  visitant els cementiris de les parròquies. Començo a Sant Martí, a dos quarts d’onze. Hi ha unes 8 persones. Després baixo a Anglès (hi som també unes 8 persones). Comença a ploure.  Pujo a Sant Julià. de Llor on només hi venen la Conxita i la Paquita que m’acompanyen i em fan d’escolans a tots els cementiris. A dalt de Sant Julià, el ruixat ens agafa de ple. També vaig a Constantins. A més de la Conxita i la Paquita, hi ha tres altres feligresos. I, finalment, a Bonmatí on som 5 entre tots. Segurament molta gent ja va visitar el cementiri ahir, però crec que també és una obligació del rector expressar públicament una pregària de la  parròquia pels difunts.  

Aquest matí, a les 11, a la catedral de Girona, s’oficien les exèquies per Mn. Josep Cardelús. Que al cel sigui.

No en teníem prou amb el rebombori ocasionat al Vaticà per Krysztof Olaf Charamsa    que ara es destapa el cas de Lucio Angel Vallejo Balda, capdavanter i avançada de l’Opus al Vaticà per “ajudar” a resoldre els problemes econòmics de la Santa Seu. I se n’havien omplert la boca.

dimarts, 3 / novembre / 2015

El pintor no pot continuar la feina a la doma ja que li ha vingut un atac de pedra.

A la tarda, amb en Joan (el fuster) i en Toni (el paleta) mirem com cal reforçar la porta d’accés a la rectoria de Sant Martí.. Cal refer la porta / reixa exterior bloquejant-la perquè no es pugui sosllevar. També cal refer la porta interior traient el vidre i que sigui únicament un tauler gruixut. I enmig de les dues porten s’hi col·loca, més aparedada, una porta – reixa que hi havia per l’interior. I les dues portes reixes quedaran relligades amb un cadenat. I si volen entrar, ho faran igualment, però potser hauran de tirar tota la casa a terra.

A la tarda ve la mainada de catequesi. Hi ha molta tranquil·litat. Avui també comença el grup de Bonmatí.

Tot passejant vaig fins el parc de la font del Canyo. Hi recullo la clau de l’església de Sant Martí a casa del pintor, en Manel.

dimecres, 4 / novembre / 2015

A les 8 sóc a Sant Martí. M’hi trobo amb els paletes que tapiaran una part de l’accés a la rectoria i hi col·locaran la porta reixa mitgera. Els endollo el cable a un dels endolls de l’església perquè puguin utilitzar algun dels aparells que necessita corrent.

M’assabento de la mort d’en Pere Bahí, el xef del restaurant “La Xicra” de Palafrugell.  Renoi! El dissabte 24, ell i la Montse, m’havien felicitat amb tota normalitat i amb cordialitat..

A mig matí vaig a la dentista. Hi anava per netejar un queixal amb una infecció a les arrels. Però quan veu com està malmesa la peça, la doctora decideix arrencar-lo. Després d’adormir-me’l, comença a remenar per la boca. No hi ha manera que vulgui sortir. Furga, descalça, forceja... Sembla que em vulgui arrencar fins i tot els ungles dels peus i el que trobi pel mig. O com si volgués girar-me, com en Pere i el llop. Finalment, després d’una hora d’estar gratant, la peça va sortint a trossos. Quedo ben sotragat tot jo.

I xino-xano retorno cap a la doma. Abans passo per la farmàcia a adquirir calmants i alguna cosa per glopejar. A la doma prenc un calmant i surto cap a Banyoles.

Dino a Banyoles. Avui, tot tou. A la tarda sóc a la doma amb la mainada que ve a reforç: una bona collada. També ve en Pere i el seu grup. A la casa, hi ha lloc per a tots.  

dijous, 5 / novembre / 2015

Ve la colla de la Confraria de l’escombra a esterrejar l’església. Alegria. Al matí vaig a Bellaterra. Inicio els tràmits per gestionar la matricula del segon any de doctorat. Cada vegada ho fan més complicat. O és que ja em vaig fent vell.

Pel campus hi ha tot de paradetes i un gran escenari equipat amb molts aparells de megafonia. Aquest vespre es veu que celebren la festa major de la Universitat Autònoma. No crec que hi facin ofici ni sardanes.

Quan acabo les gestions (ben poca cosa), faig el camí de retorn cap a Anglès. Quan arribo a Santa Coloma són gairebé les dues i m’aturo a dinar a Cal Gabatxo. A la taula del costat hi ha uns treballadors que parlen del procés i dels pactes entre Junts pel Si i la CUP. Fan unes reflexions ben assenyades.

Cap a les tres vaig a Sant Martí. Hi ve en Manel i acabem de reforçar la porta de la rectoria amb uns topes. També col·loca les rapisses per les imatges de sant Salvador d’Horta i sant Dalmau Moner (les imatges són els models del taller d’en Josep Espelta).

Quan acabem, vaig cap a Anglès. Aprofito el temps traient l’aire dels radiadors del pis.

M’assabento del nomenament de Mons Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona.  . Segur que serà un nomenament encertat (i ho encomano a Déu perquè sigui així). Però cal lamentar que encara no s’hagi trobat una forma de participació del Poble de Déu en el procés d’elecció dels bisbes: Consell Presbiteral, Consell Pastoral, Consells Parroquials... Si, en canvi, sembla que encara ara el govern de l’estat és consultat. 

A la missa hi venen d’escolans en Víctor i en Sergi. 

divendres, 6 / novembre / 2015

A mig matí vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Margarita, la Paquita, la Maria, l’Antònia, en Josep, la Dolors...

A la tarda baixo al poble per adquirir medicaments.

I treballo pel despatx. Sembla que trobo un desllorigador interessant per la recerca que faig. A veure si m’anirà bé. I llegeixo articles sobre el bisbe Omella, sobre en Balda...