La setmana dels barbuts

dissabte, 14 / gener / 2017

Pal barri vell, no hi ha el tragí dels altres anys en ocasió de la fira de Sant Antoni. Aquest any la fira s’instal·la al carrer Indústria, a la zona comercial del poble. El barri vell no es prou valorat. 

A les 10 venen els escoltes. Organitzen visites “guiades” al campanar. En Joan ve a ornamentar el baiard per posar-hi la imatge de sant Antoni i portar-la a l’exterior, al moment de la benedicció.

 A les 11, amb la imatge de sant Antoni, sortim a l’exterior de l’església per beneir els cavalls i els altres animalons.  La Maria rondina dient que sempre s’havia fet a la plaça de la Vila. El cert és que el primer any de ser a Anglès, a la celebració del 2012, vaig beneir els animals a la plaça de la Rutlla.

A les 12 hi ha la missa solemne, amb la coral dels Cors Alegres. Hi participa poca gent, una cinquantena de persones.

A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.  Estic enfredolit i no em trec la fred del damunt.

diumenge, 15 / gener / 2017

Celebro les misses del matí. A les 9 també hi ha les exèquies de l’Antònia Bartrina (94a).

Vaig a dinar a Ca l’Elisa. Hi ha molta gent i molts grups familiars. Avui encara hi ha hagut diversos actes de la festa de sant Antoni: motos, fira de brocanters... 

A la tarda venen els ucraïnesos que, amb Mn. Volodimir, celebren el Baptisme del Senyor. Els ruixa a tots i tots s’enduen a casa ampolles d’aigua beneïda que ornamenten amb llaços i amb flors.

S’anuncia un canvi de temps i fred intens.

dilluns, 16 / gener / 2017

A les 10 del matí oficio les exèquies d’en Francisco Pont (92a) de Cal Hilari, la casa del davant mateix de l’església d’Anglès. El seu germà, en Manel, va ser missionista de Banyoles i director de Radio Figueres. En Manel era un bon poeta, encara que ha estat força oblidat.

Al captard,a Girona (Institut de Ciències Religioses) tinc la darrera classe de Fenomenologia de la Religió. Algú em lliura el treball d fi de curs. Els altres es veu que me l’enviaran per correu electrònic. Agraeixo als alumnes el seu interès i la paciència que han tingut amb mi.

Quan acabo de la classe, passo un moment a la biblioteca. Miro algunes consuetes dels segles XVII i XVIII que es conserven a l’arxiu. M’interessa trobar-hi alguna referència als novenaris d’ànimes. .

dimarts, 17 / gener / 2017

A les 9, com cada dia, celebro la missa. A dos quarts de 10 del matí oficio les exèquies de la Júlia Torres (86a), que era cunyada de la Paquita, la que havia fet de sagristana de l’església de Bonmatí. I a les 12 del migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep M. Massa (91a). Havia estat fuster i era conegut al poble. Renoi, no parem!

Des de Blanes, m’arriben salutacions d’en Josep Marigó i de la Dora. Feia temps que no en sabia res directament, fora del que m’arribava de les notícies. I em recordo del grup de matrimonis que acompanyava quan jo era a Calella. Molts d’ells havien estat monitors de l’esplai de Poble nou i havien fet colònies a Castanyet, especialment en temps de Mn. Lluís Solà. I quins bons records guardo de l’equip!

Amb en Miquel Àngel parlem del nou gegant d’Anglès, en Pere Motero. Es veu que ha tingut molt èxit, especialment entre els motoristes. Sembla que els dos altres gegants –en Miquel i la Remei- pesaven molt i que +

Al vespre estem a 4º negatius.

dimecres, 18 / gener / 2017

Ens llevem amb uns 5º negatius (a fora). Això vol dir que fa fred.

Avui, al teatre Maldà, s’estrena l’obra “Déu és Bellesa” que es representarà fins el 12 de febrer. És una obra composta de deu escenes que recreen deu quadres pictòrics fets pel seu protagonista, el pintor finlandès Vilho Lampi. A cada quadre el pintor explora amb honestedat els límits humans i troba un motor ètic en la recerca de bellesa.

La lluita del jove artista és una anada i vinguda d’entusiasmes i desil·lusions. Lampi busca respostes, però a tota arreu sent la mateixa falta de pertinença. A més de ser un sòlid retrat de l’artista, aquesta obra és una narració sobre l’experiència de la bellesa, la recerca de la divinitat i la dificultat de ser un home. Ens mostra un ésser que té la mirada posada en l’eternitat. Crec que ha de ser interessant.

Dino a Banyoles. Fresqueja. De retorn, quan arribo a la doma, els voluntaris i col·laboradors del reforç escolar han decidit que avui no es fa el servei ja que no arriba electricitat a la doma (i al barri vell) .

M’haig d’espavilar amb espelmes i ciris (encara sort que en tinc!) i ho aprofito per pregar una estona . Recordo que el 2010, després de la nevada del 8 de març, jo era a Palafrugell, i a la vila estiguérem sense llum un parell de dies sencers. No crec que arribem a tant.

Pels missatges que he anat enviat i rebent per WhatsApp, hi ha una avaria al transformador que fa arribar l’electricitat al barri antic. Cap a les nou apago els ciris i les espelmes i em fico al llit. I a les 9’10 arriba el corrent elèctric. Però ja estic endormiscat. Bona nit, i tapa’t!

dijous, 19 / gener / 2017

A les 10 del matí, a Anglès, oficio les exèquies d’en Modest Noguer (93a). La seva esposa (la Dolors Salló) havia mort el passat octubre. Se'm comenta que tant l’un com l’altra havien estat bons col·laboradors de la parròquia.

A la tarda vaig cap a Barcelona. Com que hi vaig amb temps, hi vaig passant per la carretera que va des de Riudarenes  fins a Hostalric. L’he fet moltes vegades i no em fa gaire gràcia, sobretot si hi trobes algun camió, com passa freqüentment. Arribo a Barcelona aviat i ho aprofito per anar a rondar per alguna llibreria de vell. Hi trobo un llibre sobre l’Emília Xargay. També hi trobo un catàleg d’una exposició de l’avantguarda de l’escultura catalana que es va fer el 1989.

A la facultat Antoni Gaudí hi tinc la darrera classe del curs. Em trobo amb en Joan Planellas, el degà de la facultat de teologia. També hi saludo en Joan Rigol, el que havia estat president del Parlament de Catalunya.

La Sònia presenta el seu treball sobre l’església parroquial de Sant Joan Bosco, la que hi ha a la cantonada Diagonal / Navas de Tolosa i que tinc vista de cada vegada que entro o surto de Barcelona per la Diagonal. 

Surto de Barcelona quan ja són 2/4 de 10. Em telefona en Josep M. Espelta. Em pregunta per l’enrenou de Castelló d’Empúries.

Pel camí va espurnejant sense que arribi a ploure. Surto per Hostalric i faig els 12 km de la carretera fins a Riudarenes. Arribo a la doma quan estan tocant les 11. No m’entretinc gaire per entaforar-me al llit.

divendres, 20 / gener / 2017

Al matí, com que ja he acabat les classes dels dos cursos que he donat, ordeno un xic els llibres i els papers del meu escriptori, a la torre. Plovisqueja i fa a s’estigui més bé a dintre.

Amb en Jesús i en Jordi dinem a Can Quer del Pasteral. Avui en Ramon no ens pot acompanyar. Entre altres coses parlem dels temes tractats a la passada reunió del Consell Presbiteral.  També parlem de les celebracions de sant Sebastià. Al nostre arxiprestat té capelles dedicades a Sant Feliu de Pallerols i a Bescanó i a tots dos llocs hi ha celebració aquesta tarda.

Curiosament a les parròquies que em cuido (encara que me n’hauria de cuidar més) sant Sebastià no hi és venerat amb cap capella ni cap imatge. En canvi, si que feia la festa d’hivern a Colomers i també es venera a Palafrugell, especialment al santuari de Sant Sebastià de la Guarda (si bé la festa més concorreguda s’hi celebra el dilluns de Pasqua).

A la tarda descanso un xic i marxo aviat cap a Girona. Aparco el cotxe sota la residència Sivilla, a l’aparcament que hi ha damunt la zona on hi havia les grades del camp de Vista Alegre.  

Vaig caminant fins l’església dels Dolors. Va plovisquejant, com ha fet tot el dia. Fa fred i la humitat és alta. I a l’església dels Dolors sembla que encara és més freda i la humitat se’m cala fins els ossos i les puntes dels dits em queden balbs.

Quan retorno al cotxe, estic una estona al seu interior amb el motor engegat i sense arrencar, amb la calefacció engegada per refer-me un xic. I cap a Anglès. Hi arribo quan toquen les 10 al campanar.

A Girona, al aparcar el cotxe, hi he deixat les claus del garatge i de la casa, però m’han quedat enganxades sota el seient i no puc treure-les de cap de les maneres. Curiosament passen varis cotxes, però cap s’atura per preguntar si necessito res. Després de més de mitja hora d’intentar-ho, amb una altra clau (de les grosses) puc fer moure el manyoc de claus i, finalment, les puc treure i obrir el garatge i entrar a la casa. Deo gratias.