dimarts, 28 de febrer del 2017

Faran, minyons d'aire estantís i humils deeses, veus d'aviram, sota l'encís de les disfresses...

dissabte, 18 / febrer / 2017

El dissabte és dia de gandulejar: em llevo cap a 2/4 de 7 i tot va a ritme més tranquil. Quan m’he estrijolat, he obert l’església, he pregat un xic i he esmorzat, baixo al poble a fer-hi alguna compra.

Per publicar a la secció d’escultura religiosa a la Revista del Baix Empordà, acabo l’article sobre l’escultor Josep Espelta Graciot (1901 – 1973) i l’envio a en Gerard. Possiblement el proper article el dediqui a en Lluís Carbonell Colom (1910 –  1992) , l’autor de les imatges de sant Julià i santa Bassilisa que va tallar per l’església de Vulpellac (1951).

A la tarda, preparo les celebracions del diumenge, especialment les pregàries dels fidels.

I celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès. A Bonmatí celebren el carnaval i, a la missa, arribem just a la trentena d’assistents.


diumenge, 19 / febrer / 2017

Després de la missa de Sant Martí, vaig al poble, a visitar en Joan de Cal Curt. No s’acaba de treure el refredat del damunt. Veig un moment la missa de la televisió. Hi ha cantat la Coral del GEiEG i ha oficiat de diaca en Miquel Figarola de Bonmatí.

Dino a La Cellera celebrant el 77 aniversari d’en Ramon. Hi som la Montse, la Irene, en Jaume, en Josep, jo i, òbviament, en Ramon. Cargols, bolets, pollastre... Entre altres coses parlem del malaguanyat retaule de les ànimes que va esculpir en Josep M. Bohigas per l’església del Monestir de Banyoles. En va desaparèixer la meitat fa uns 10 anys, precisament el fragment on hi havia les ànimes. No era una peça mestra de l’escultor Bohigas, però era una de les darreres i, a més, un dels darrers altars de les ànimes (de la primera meitat dels seixanta). I busca’l.  Com també la imatge de la Mare de Déu del Carme, del mateix autor, que també va desaparèixer de l’església del Monestir i no se n’ha sabut més ni gall ni gallina. Sort que en tinc fotografies, sinó encara em farien creure que m’ho imagino. Brrr....


dilluns, 20 / febrer / 2017

No sé si he canviat el metabolisme o bé és un efecte del canvi climàtic, però a les nits només dormo amb una flassada i una de plegada als peus, per si tingués fred. I a la nit, la calefacció de la casa està aturada. Recordo que havia dormit amb tres i amb quatre mantes, especialment a casa i al seminari.

Acabo l’article sobre Santa Maria dels Turers en ocasió del mil·lenari de la primera notícia documentada de l’església. He fet un resum molt resumit i abreviat del que hi dic al llibre dedicat a la parròquia de Banyoles que es publicà el 2012.

Ara haig de preparar un article sobre el Garbí, si bé dels records que en tinc n’abunden poc els positius. A veure què sortirà.


dimarts, 21/ febrer / 2017

Al matí treballo pel despatx. Dino a Banyoles. Després de dinar vaig a Centenys a visitar la Mercè Brugulat. M’hi trobo la M. Àngels.

A la tarda envio notes. Preparo i envio una ressenya sobre els decorats del Monument i del Novenari de les Ànimes de la parròquia de Segueró per la xerrada que hi haig de fer l’abril. 


dimecres, 22 / febrer / 2017

Després de la missa, porto el cotxe al garatge. Sembla que han de fer una reprogramació del sistema informàtic.

Al matí atenc al despatx. La Maria porta dos ciris grans per l’altar. Els estrenarem per Pasqua.

Dino a Ca l’Elisa amb el grup de Vida Creixent. Hi ha animació. Segurament si cada mes, abans o després de la reunió, dinéssim plegats seriem més colla. Crec que, d’alguna manera, caldria recuperar, d’alguna manera, els àgapes eucarístics de les primeres comunitats cristianes. Segurament ja hi arribarem. 

A la tarda ve la mainada del reforç. I quan marxen, vaig a recollir el cotxe. Cada dia les tardes es van allargant més.

Al vespre parlo amb el fotògraf Joan Comalat i amb l’Anton M. Rigau sobre el retaule de les Ànimes d’en Bohigas. També parlem del teló de les Ànimes del pintor Manuel Pigem. Em penso que, de tot plegat, n’haurem de cantar els goigs de Sant Elies.

I així he celebrat el 36 aniversari de la meva ordenació presbiteral. I agraeixo els que s’han recordat de mi en la pregària i que, de forma discreta, m’han felicitat. Els que em coneixen bé ja saben que no m’agraden els saraus ni que em vagin al darrera.


dijous, 23 / febrer / 2017

Quan he obert l’església vaig a l’ambulatori per fer-me una analítica. No hi ha manera que em trobin la vena: primer punxa al braç esquerre; després punxa al braç dret... i anar remenant per allà dintre. Però res. Finalment em punxa al dors de la mà esquerra i ho aconsegueix. I jo, com faig sempre que em punxen, exclamant-me.

Quan pujo a l’església, hi celebro la missa i, quan l’acabo, esmorzo. Faig honor al dia i menjo pa amb tomata i rodanxes de xoriço.

Em surt aixafament. Ho hauré de dir al metge i fer-m’ho mirar. No crec que hagi estat l’extracció de la sang.

Dino tranquil a casa. Faig escarxofes al forn. No em surten tan bé com a Ca l’Elisa, però m’hi vaig acostant. I per acompanyar-ho, un tall de llom. Som dijous gras. 

Enllesteixo un parell d’entrades pel Diccionari d’Historiadors de l’Art. En tinc uns quants per fer, però de mica en mica.

Per sopar em faig una truita amb rodanxes de botifarra negra.  Mn. Anton Recio deia que era el seu sopar preferit. Hi afegeixo una amanida, clar que si.


divendres, 24 / febrer / 2017

El matí feinejo pel despatx. Plovisqueja. Al migdia passo a recollir en Ramon, a La Cellera, i anem a dinar a Can Vernis. També hi venen en Jesús i en Jordi. És el nostre dinar setmanal de germanor. Entre altres temes parlem dels planetes que han estat descoberts a un altre sistema i de les implicacions que tindria si s’hi trobés vida intel·ligent. Però ves a saber on serem si això arriba a succeir.

A la tarda, vaig cap a Girona. Passo per la llibreria del bisbat a recollir unes gallofes. I vaig a celebrar la missa a l’església dels Dolors. Amb en Jesús planifiquem un xic el Quinari.

De tornada, m’aturo a Bescanó a comprar una pizza. M’hi trobo amb la Carme i amb en Xavier que venen de l’hospital: la Carme, d’acompanyar al seu gendre que li estan fent un tractament; en Xavier, d’acompanyar al seu fill que l’han intervingut del menisc.


I cap a Anglès que hi falta gent. Hi arribo tocades les 10. I demà serà un altre dia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada