dissabte, 27 de juliol de 2013

Tu solus peregrinus es?

dissabte, 20 / juliol / 2013
És el dia de santa Margarita, festa major de Palafrugell. En aquest dia acompanyo els amics d’allà amb el record i amb la pregària.
A l’ermita de Calders, acompanyo i beneeixo el asament de la Bruna, que és de Figueres, i d’en Jordi, que és de Blanes. Fan la festa al mateix Jardí de Calders, un espai molt ben preparat pels de Can Frenca. L’àpat el serveixen els de Can Co de la Cellera. Es veu que, als nuvis, els va tot molt bé: bon aparcament, l’ermita allà mateix, un espai enjardinat molt agradable, bon àpat, bon preu... 
La Matilde ha preparat l’esglesiola, una de les més acollidores de les que en sóc responsable. L’acompanyen el seu fill David i els néts, en Nil i la Pia.  
Em quedo a dinar a Can Jans. M’hi trobo amb la “Reina d’Anglaterra” acompanyada de la seva filla. Ens saludem cordialment.
A la tarda celebro la missa anticipada a Bonmatí. A partir del proper dissabte la celebrarem a la capella de la colònia, dintre la finca de la família Bonmatí.
A les 8 celebro la missa anticipada d’Anglès.
Repassant les notes de la setmana passada em fixo en el que anotava el passat dimecres referent al mobbing que es va fer al pare quan treballava al Banc Central. El pare va començar a treballar a l’oficina de Banyoles de la Banca Arnús quan tenia uns 18 anys, cap el 1930. El 1947 la Banca Arnús va ser absorta pel Banc Central i, poc després, es va iniciar el mobbing  ja que el pare provenia d’un altre entitat, amb unes condicions laborals més favorables, amb una antigor d’uns 20 anys i amb sobresou pels 5 fills que tenia aleshores (i poc després, amb 6). L’enveja i segurament les directrius dels responsables de l’entitat no el van deixar de petja. Els germans en recordem bé els noms. Amb tot va tenir bons companys i bons avaladors que sempre li van fer costat, com en Pere Sitjà, en Joan Olivas... A més, el pare, tot i ser carlí, òbviament no era ni falangista ni es va voler involucrar amb el Movimiento que a més detestà per les represàlies que testimonià, com si en canvi van fer molts oportunistes dels que aleshores remenaven les cireres a Banyoles i que es van anar reciclant dintre el món de l’especulació urbanística afavorint la construcció caòtica a Banyoles i al seu entorn. En canvi, els danys de l’estrès van afectar tota la família. De moment, deixem-ho.

diumenge, 21 / juliol / 2013 
La missa de les 9 és força participada. Després de la missa de Sant Martí, vaig a visitar la Conxita de Can Padrosa, però  em confonc de camí i em trobo a Can Janot.  Em cal recular i enfilar bé el camí. També vaig a Ginesteries i, badant i badant, passo de llarg i em trobo a Can Ginesta. No tinc el dia. Visito en Joan, que és la persona de més edat del poble (92 anys) i en Quim.
A la missa de les 12, a Anglès, hi ha una vintena escassa de feligresos. Caldrà començar a plantejar si convé o no.  
Vaig a dinar a Sant Martí Sapresa, a Can Valls. És la trobada dels santmartinencs que viuen fóra del poble. Entre tots som una seixantena. M’assec al costat de Mn. Rosendo.
A la tarda, quan he descansat una mica, vaig a donar un tomb per Vic. Amb l’eix, el viatge no arriba a tres quarts. Faig un tomb per la rambla, per la plaça Major i pel barri antic.

dilluns, 22 / juliol / 2013
M’arribo fins el CAP per fer una peita revisió dels peus i de les cames. Fa temps que hi tinc un formigueig i convé mirar les causes:  sembla que si caminés més, ho em passaria tant.  Quan he esmorzat, també m’arribo a comprar una mica de manduca.
Fer endreça serà l’objectiu primordial d’aquest estiu.
Dino al pis. Faig la segona menjada de tomata de l’hort. La primera menjada va ser el dijous passat, el dia del sant de la mare. També menjo carbassó i albergínia per acompanyar un xic de carn.
En Joan ve a repassar l’hort. Aquests dies no ha calgut regar-lo.
A la tarda em poso a mirar fotografies de quadres de sants de museus italians. Quina bellesa!

dimarts, 23 / juliol / 2013
El matí m’arribo a Girona per un parell de gestions.  
El més destacat d’avui ha estat el temporal de la tarda. Unes bromes fosques i negres que baixaven del trenc del Pasteral i de cap Osor s’han anat congriant damunt d’Anglès. Cap a quarts de set comença a caure calamarsa i pedra. Pateixo per l’hort i pels horts d’Anglès i em fa por que no quedi tot esmicolat. Demano a la Remei que hi faci alguna cosa. Mai havia vist baixar aigua amb tanta fúria. En una mitja hora cauen uns 20 litres d’aigua ben grassos.
Al vespre em comuniquen la mort de Mn. Alfons Torrus i Escarpenter. Havia nascut a Canet de Mar el 1935. Va estudiar al Seminari de Girona i fou ordenat el 1958 a Blanes. Va ser vicari de Sant Feliu de Pallerols i tot seguit de Sant Pol de Mar. El 1959 fou nomenat rector d’Hortsavinyà i de Vallmanya (aquest fins el 1965). El 1965 també fou nomenat rector de Sant Cebrià de Vallalta. El 1985, fou nomenat de nou rector d’Hortavinyà i, el 1999, de Sant Iscle de Vallalta. Ha mort avui a Calella. Les exèquies s’oficiaran demà a Sant Cebrià de Vallalta. El vaig conèixer els anys que vaig estar vicari de Calella, del 1983 al 1987. Que al cel sigui!

dimecres, 24 / juliol / 2013
Amb els companys de l’arxiprestat, fem una sortida d’estiu. Anem a Vic, a visitar el Museu Episcopal. L’amfitrió és en Marc Sureda i ens acull exquisidament. Ens presenta l’exposició FACIES FIDEI, una iniciació a un recorregut molt interessant per les expressions artístiques de la fe cristiana a la Catalunya medieval.   
Dinem al restaurant que hi ha a les Masies de Voltregà, abans de Sant Pere de Casserres. Amb els companys parlem de temes relacionats amb la feina, d’Arenys de Mar, de les interpretacions de la Sagrada Escriptura... A la tarda visitem la construcció del monestir de Sant Pere de Casserres.
De retorn, ens aturem al poble de Mn. Jacint Verdaguer, Folgaroles. El sol i la calor es fan sentir. L’església està oberta i hi entrem a resar una mica i a sadollar-nos de pau, de frescor, de simplicitat... M’agrada observar el terra de l’església amb parquet i que podria servir de referència per si mai arregléssim el de l’església d’Anglès.
Al vespre, abans de la missa, em comuniquen la mort de la Maria Serrat, la vídua en Ferran Faig, que era ebenista que treballava amb en Climent. El fill, en  Dídac Faig Serrat, morí el 1979, als 22 anys. La mare de la Maria era de Can Barrina, el seu avi era el Campaner i es va casar en segones núpcies amb la Redéua. La Maria també era cosina de les Sistes.
Unes mares em plantegen que seria interessant de formar un grup de diàleg i de suport de pares d’adolescents. Es veu que n’hi ha un tip! Val la pena pensar-hi i veure si realment hi ha gent interessada.
Un bon accident de l’AVE a Galícia. Els beneficis d’aquest sistema de transport sembla que no són tan bons.

 dijous, 25 / juliol / 2013
Felicito els Jaume, especialment dos. També se'n deia el meu besavi, en Jaume Brugada-Teixidor Campderrich, que havia estat caporal sometent, a més d'administrar la finca de Can Teixidor del Terme. 
Em ve al cap una “pregària” festiva que vaig llegir ahir a una ceràmica: “Santa Mandra gloriosa, guardeu-nos de treballar. Doneu-nos un llit per jeure i el dia per descansar!”
Felicito en Francesc Romeu de la parròquia de  Sant Bernat de Poblenou per haver acollit els immigrants que han fet fora de les naus de Poblenou. És una bona manera de posar en pràctica les indicacions del papa Francesc a Lampedusa. Curiosament cap partir polític dels que es diuen d’esquerra, ha obert cap local dels seus per acollir aquesta gent.
A la tarda oficio les exèquies de la Maria Serrat. Un seu nebot, l’Albert Despuig Serrat, fa l’oració fúnebre a l’estil de les de Jacques Benigne Bossuet i François de Salignac de la Mothe-Fénelon.
 divendres, 26 / juliol / 2013
És dia de calma i d’endreça. Preparo els butlletins per enquadernar, els fulls i els suplements (en bona part, la feina ja està feta per la Teresa).
A la tarda venen uns vailets a la piscina i, amb uns altres, faig una mica de repàs.
Intento localitzar una anotació registral d’un baptisme que es celebrà a Calders, el 1985 i que oficià el dominic P. Jaume Boada. Em poso en contacte amb l’arxiu diocesà i amb Mn. Joan Solà. Finalment dedueixo que deu estar registrat fora de lloc, com així succeeix.  

La resta del dia és de senzillesa i de normalitat. No crec que hi hagi res a destacar. 
Es vol carregar tota la culpa de l'accident al conductor. No dubto que hi té la seva culpa. Però segurament hi ha altres  responsables. Cal no oblidar que el sistema de frenat automàtic tampoc funcionà, com diuen que hauria d'haver funcionat, ni el disseny de la corba és el correcte... No ens podem fiar dels que aporten la informació oficial. Ja ens han enredat massa, a més de tots els enganys notables d'abans: entorn del desastre del Prestige (amb els "hilitos de paxtilina"), la informació entorn de l'atemptat del 11 de març del 2004... 
I el papa Francesc per Rio de Janeiro va llençant consignes sorprenents. Esperem que es vagi un xic més enllà. 

Cap comentari:

Publica un comentari