dissabte, 3 d’agost de 2013

Videte et cavete ab omni avaritia

dissabte, 27 / juliol / 2013
Cantant i xiulant, ja ens hem empassat, coll avall, el primer mes d’aquest estiu d’estranya meteorologia.
A la tarda, la missa anticipada de les 6, a Bonmatí, la celebrem a la capella de la colònia. S’agraeix la frescor.
A la missa anticipada de les 8, a Anglès, hi participen una família de Palafrugell. Parlem de la Mone i de la seva família.
En Ramon en comunica la mort de Mn. Eduard Vivas i Llorens. Havia nascut a Calella de la Costa fa 87 anys. Va estudiar a la Companyia de Jesús i al Seminari de Girona. Fou ordenat el 1951 al monestir de Sant Esteve de Banyoles. Va ser vicari Sant Pere de Figueres, de Sant Feliu de Girona i d’Arenys de Munt. El 1954 fou nomenat rector de Massanes i, del 1960 fins el 2010, de la Jonquera. Del 1978 al 1984 fou arxipreste les Salines, posteriorment denominat de la Salut de Terrades. També fou rector de Biure (1991 al 2009), de Capmany (2004 al 2007) i de Cantallops ( 2004 al 2009). Des del 2010 residia a la Residència sacerdotal Monestir de Banyoles. Va escriure diversos llibres parlant de la Mare de Déu de Fàtima i del llibre de l’Apocalipsi.

També m’assabento de la mort del claretià P. Pere Codinachs, el fundador del moviment HORA 3. Renoi!
 Després de la missa vespertina, vaig a sopar a la plaça de la Vila on es celebra la festa del barri antic d’Anglès. En situo enmig de dues famílies conegudes, la d’en Josep M. i la d’en Pere i quedem al davant mateix de Can Barrina.  Amb la Maria parlem dels noms de les cases de la plaça.  S’enumeren les famílies que vivien a l’edifici annex de l’antic Ajuntament on m’assabento que hi havia estat els germans de La Salle. Es veu que allà hi havia a Cal Ferrer, a Ca la Generosa,  Can Comajuan, en Calet, Ca la Sorda, la Genera... També hi havia la seu del jutjat de pau on en Set Sivelles hi feia de jutge. Tot d’una s’enfila una discussió per situar exactament on és a Ca la Redéua.
 Els mosquits i les formigues alades ho van envaint tot. Em llevo de taula i saludo uns quants dels comensals. Parlo amb el nét del Dr. Ramon Vinyes que em parla dels quaderns de notes que  escrivia l’avi: espero que me’ls deixi mirar!
 També em saluda el fill de la Maria Cairó, l’Enric Figuareda, que havia participat a les colònies on jo hi feia de monitor, a Sant Feliu de Guíxols, abans del 1975
 Poc després de les 11, m’acomiado i vaig a tancar els ànecs...

diumenge, 28 / juliol / 2013
Com cada diumenge, a les vuit l’església ja es oberta. Quan acabo les misses acostumo a felicitar les celebracions dels sants. Aquesta setmana n’hi ha una bona colla: Marta, Nin, Ignasi, Félix, Alfons,  M. Àngels...
 A Sant Martí parlem dels pressupostos que ens han presentat els pintors per pintar l’església: un diu que ho farà cobrant 2400 euros, l’altre diu que ell amb 2700, un altre, amb 4000 i un altre, amb 6700...   A qui ens hem de creure? Això no pot ser!
 Després de la missa del migdia (amb unes 30 persones) i d’endreçar-ho tot, vaig cap a Banyoles. A casa dinem a fora, sota l’ombra de la morera centenària, amb unes fulles que tapen del tot el so. Som 16 a taula. Celebrem la festa del Terme.
 Es veu que, a l’ofici, s’han ofrenat unes 40 coques de pa per la festa, amb les corresponents lilaines que sonaven quan entraven a l’església. I a la sortida s’ha fet l’encantament, amb una mitjana d’uns 20 euros per coca que aniran bé per pagar els músics, els programes...
 De retorn passo per la Garrotxa. M’enfilo cap a Sadernes. Hi ha molta gent i l’aigua es veu ben bruta, sobretot sota el pont gòtic. Passo per Olot i, a la Vall d’Hostoles, apareix l’arc de sant Martí: si el veus al vespre, para-li la testa. O sigui que, de pluja, res.

dilluns, 29 / juliol / 2013
 Cap a les tres em desvetllo sentint com tota la casa fimbra. Hi ha un temporal de vent, d’alguns trons i llamps llunyans, amb un ruixat que deixa uns 5 litres d’aigua. Em llevo per tancar les finestres.
 Preparo el santoral del setembre, enllesteixo feina de despatx, poso llibres a lloc...  Dia de calma.
 L’hort comença a llevar de tot: tomates, bitxos, carbassons, albergínies... Les mongeteres s’han enfilat molt, però no treuen res.  
 La Rosa Maria em comunica la mort de la seva tia, la Isabel Martos (91a), la mare d’en Santi i d’en Jordi Deulofeu. Havia oficiat les exèquies del seu marit, en Martí. Vivia en una casa propera a la rectoria i ens saludàvem sovint. A la residència geriàtrica, també l’havia assistit sovint. De fet, no sé per quina raó, si bé era coneguda com a Isabel, el seu nom era Perpetu Socors. Descansi en pau, i al cel sia.

dimarts, 30 / juliol / 2013
 Avui és el dia de sant Abdó i sant Senén: la versió cristiana dels clàssics Cautes –que fins ara ha anat alçant la torxa de l’estiu crepitant-  i Cautopates -que  comença a capgirar la torxa i condueix l’estiu cap a la decadència-. Són curiosos els aparellaments de sants: Cosme i Damià, Medir i Celedoni, Boris i Gleb, Joan i Pau...
 Al matí m’arribo a Girona per alguna gestió. Al captard vaig cap a Banyoles. Em trobo amb en Lluís Barba que està repartint els programes de la festa del barri de Sant Martirià, i parlem una estona.
 Vaig a Santa Maria, a celebrar la missa en sufragi dels difunts que han estat vinculats a la confraria del Terme: La Isabel Muñiz, l’Antònia Pujol, la Conxita Pla, en Josep Banal, l’Albert Colomès, en Lluís Martí, Mn. Pere Font, l’Isidre...
 M’assisteix Mn. Ramon Pijoan i hi participen unes 60 persones, la majoria de cares conegudes. En Pere Frigolé fa sonar l’orgue. Feia dies que no el sentia i ho fa de forma magistral. A l’ofertori interpreta una coral final de J. S. Bach i, a la comunió, un creació pròpia inspirada en G. Fauré.
 Sopo a casa amb la Carme, en Josep, l’Assumpta i l’Aniol. Parlem de les festes  de barri i de les de poble, amb una programació que sovint ha perdut en participació especialment del jovent. I tot xino-xano, cap a Anglès.   

dimecres, 31 / juliol / 2013
Cap a les vuit venen les pabordesses de la confraria de l’Escombra a fer neteja i endreça de l’església. Tot va en dansa.
 Atenc alguna visita al despatx i alguna trucada de telèfon.
 Cap a migdia em ve un comercial. Em vol vendre productes de neteja per l’església. Li demano que em parli en el meu idioma ja que si haig de ser un client, m’agrada que m’atenguin en la llengua que jo parlo. M’etziba que “estamos en España y que su obligación es hablar el español”. Li dic que per desgràcia, té raó i és així, però que continuo essent un possible client i que vull ser atès en el meu idioma. L’entrevista s’acaba aquí i surt del despatx tractant-me  de nazi (es veu que és la consigna que s’ha  inculcat darrerament als que han sigut feixistes de tota la vida i no entenen que se’ls pugui parar els peus). I avall.
 dijous, 1 / agost / 2013
 Quan ens donem el bon dia, amb els nebots, em comuniquen que han ingressat la Carme, la seva mare, la meva cunyada, que es veu que va caure, ahir vespre, i es va fracturar un parell de costelles. Vatua!  
 Em telefona la Montserrat Llambí, la Montserrat Mozo. No puc estar gaire per ella perquè haig de marxar. Alguna vegada també em telefonen la Maria Bruguera – Capellà,  l’Annita Estrada i altres persones que em van conèixer. I entre una i altra, m’arriben salutacions de la Lola Gou, de la Teresa Esteba Frigolet...  Sembla que tenen algun bon record.
 Vaig cap a Sant Feliu de Pallerols. Abans passo a recollir en Ramon, a La Cellera.  Pel camí parlem de diverses coses.
 A l’ofici de la festa petita en honor del patró titular de la parròquia hi participa una bona volada de gent. A més de l’Elies, en Ramon i jo, també hi ha en Jesús Calm (que serà el rector d’aquests pobles a partir del setembre) i el diaca, l’Ignasi. I arrodonim la festa a Can Finet.
 De retorn, m’aturo al supermercat per adquirir algun producte que em manca. M’assabento que s’ha incendiat el Caprabo del carrer de la Indústria.

divendres, 2 / agost / 2013
A dos quarts de 10 del matí, a Bescanó, oficio les exèquies de la Soledat Font ja que Mn. Jordi és fora. Mentre amb els col·laboradors vaig preparant les coses, em saluda la germana de la difunta, la Carme Font, que viu a Palafrugell.
 Quan, a la sortida, els treballadors dels serveis funeraris agafen el fèretre del baiard per posar-lo al cotxe fúnebre, un dels d’ells s’entrebanca i cau, i al seu damunt li cau el fèretre. Un ensurt sense cap altra conseqüència. .
 De retorn m’aturo a Bonmatí a visitar-hi els ancians impedits. La calor els deixa ben atuïts. A una casa m’expliquen que l’àvia ha estat ingressada perquè li han intervingut el maluc. A una altra casa, van ingressar l’àvia perquè se li va formar una embòlia a la cama que tenia bona.  A una altra, se’m posen a plorar perquè els van entrar els lladres i els van robar joies, diners, i tot el que els va semblar (algú manyac, això si). La darrera visita la faig a Can Valls, al darrera de l’Àntex.  
 A la tarda preparo la documentació del casament que s’oficiarà demà a Calders. També preparo la missa del diumenge.
 A la missa, fent memòria de la Mare de Déu dels Àngels, recordo la mare que va servir el seu santuari sis anys de la seva vida, amb tants bons records que no es cansava de rememorar. També recordo la meva germana que porta el nom d’aquesta advocació mariana d’arrels franciscanes. I acabem cantant la tornada dels goigs que la vincula amb l’advocació venerada aquí: “Dels Àngels, Mare i Regina, a tot mal deu-nos Remei: vos que teniu milers d’Àngels posats al vostre servei!”. 

Cap comentari:

Publica un comentari