dissabte,
3 / agost / 2013
De
nou vaig a assistir un casament a Calders, el de l’Albert i de la Thaïs. Volen
que el gos també assisteixi a la cerimònia, però l’anima no està per gaire res.
Dino
a Can Jans. Fan un menú casolà ben correcte.
A
la tarda oficio la missa a la capella de la colònia de Bonmatí. L’església
gairebé s’omple. S’hi està fresc com si hi hagués aire condicionat.
A
la missa del vespre, a Anglès, també quedo amarat de suor. Les cames se m’han
carregat molt.
Llegeixo
que Mn. Ferran de Castelló, és aficionat a fer màgia i és especialista en
micromàgia. Es veu que ha actuat per televisió, a Hongria, Alemanya,
Dinamarca.....I amb el nom de Màgic Mossèn, actua al festival Castelló
d’Empúries Màgica.
diumenge,
4 / agost / 2013
A
la missa a les 9 hi participa força gent.
Després
de la missa, a Sant Martí, fem sorts per veure a qui demanem que ens pinti. I
vaig a Cal Curt a visitar la Maria i a Can Perich, la Mercè i la Lola.
Després
de la missa de les 12 celebro el baptisme de la Georgina, la germana de l’Àlex.
Pensava
anar a dinar a Ca l’Elisa, però em trobo tancat i barrat. Baixant m’aturo a la
Rutlla a fer una queixalada. Una ànima bona, m’ho paga.
Després
de fer una mica de migdiada, vaig a visitar la meva cunyada.
Em
comenta que els fills, els meus nebots, s’han portat molt bé amb ella, aquests
dies que ha estat ingressada a l’hospital Trueta.
dilluns,
5 / agost / 2013
Al
matí vaig a Girona, a portar a cromar a Can Ensesa les làmpades que em van
regalar per decorar l’església de Sant Martí. S’acaben aquesta mena de tallers,
de cromats, i cal aprofitar-ho.
A
la tarda, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Pepe Saez (66a), el marit de la
M. Carme Lladó de l’estanc. L’església s’omple. Fa calor però els assistents
segueixen la cerimònia amb atenció.
Després
de la missa vespertina a Anglès, vaig a recollir un vailet de Ca la Remei que
està fent caiac a la Pilastra amb el
club de caiac de Salt. Hi ha una bona colla de nois de l’entorn que s’hi estan
entrenant. El lloc és idíl·lic i preparat per diversos esports ja que també hi
transcorre la via verda. Amb tot el tuf de l’aigua del Ter és molt
desagradable.
Un
cop l’he recollit, anem fins a Vilablareix a fer una queixalada i retornem per
Mas Llunès.
Dimarts,
6 / agost / 2013
El matí, després d’obrir l’església i
d’esmorzar, faig els assentaments del casament de dissabte, del bateig del
diumenge i de les exèquies d’ahir. De fet, els llibres estan tots al dia.
Preparo
les col·leccions del full parroquial i del suplement dels darrers quatre anys
per portar-los a enquadernar. De fet, la feina grossa ja la va preparar la
Teresa. A Palafrugell ho feia l’Amèlia.
A
la tarda, amb quatre nois de Ca la Remei, anem a Bonmatí per ajudar la Merche a carregar taps al
contenidor. La investigació per combatre el síndrome de Duchesne s’ho val. Com que encara no ha arribat el camió, primer
traiem tots les caixes de taps de dintre el garatge i les posem a la vorera. Ho
fem en cadena. Quan arriba el camió i col·loca el contenidor al seu lloc, no
necessitem gaire estona per omplir-lo. Hi estem una horeta i mitja. Jo, a ple
sol, quedo ben xop de suor.
A
primera hora de la tarda venen en Pere i l’Helena a acabar de preparar
l’expedient de matrimoni.
Quan
arribo a la casa, em dutxo i em preparo per la missa. Però tinc les aixetes
sudorípares obertes i van rajant sense parar.
Quan
acabo la missa, la Bety, m’obsequia amb una capsa de peres perilla del seu
hort. Que bones! Una família flamenca ve a visitar l’església.
dimecres,
7 / agost / 2013
A
la matinada hi ha hagut un petit temporal. Fa estuba.
Em
comuniquen la mort de Mn. Cornellà, el darrer capellà del santuari de Santa
Afra. Gairebé ha mort la diada de la festa de la santa.
El
matí tinc el despatx obert, com cada dimecres. Tothom deu estar de vacances ja
que no ve ningú.
He
menjat alguna cosa que m’ha bloquejat l’estómac i el païdor sembla que ha
quedat embussat. Me’n ressento tot el dia.
A
la tarda vaig a Can Cendra. A la sala Pibernat es fa la donació de sang. La
gent es queixa dels mosquits.
dijous,
8 / agost / 2013
A
la nit, ha fet una ploguda: uns 7 litres. Al matí, el cel és lluminós i el
paisatge es retalla amb precisió.
A
mig matí m’arribo a Can Peix. En Ramon i la seva esposa m’han convidat a
visitar la casa i l’arxiu de l’avi, el Dr. Ramon Vinyes.
La
casa és una magnifica construcció de l’arquitecte Rafael Masó, d’un modernisme europeu
contingut, gairebé noucentista, construïda a principis del s. XX. A la planta
baixa hi ha l’antiga cuina, la galeria (per on accedien els pacients que anaven
de visita), la nova cuina (on el Dr. Ramon visitava els pacients), el menjador
sala d’estar, el despatx i el corredor repartidor on hi ha l’escala que puja a
la segona planta. A les parets hi ha unes magnífiques rajoles que hi fan
d’arrambador, els mosaics del terra són dels que ja no se’n troben (per la
rectoria n’hi ha alguna mostra semblant), els mobles també semblen dissenyats
per en Masó...
Des
del passadís central s’accedeix al pati on hi ha una cantonada solemne amb una
escala fent de sòcol d’un capitell on hi ha esculpida, dintre d’un escut, una M
solemne que tant pot evocar el nom de Maria com el cognom Miralpeix. Des del
pati s’accedeix al soterrani on hi ha l’antic i ampli safareig de pedra picada
i polida, com també hi ha el celler, el rebost, un traster... En Ramon em
comenta que, a aquest indret, durant la Guerra Civil, s’hi havia celebrat la
missa alguna vegada.
Si
bé la visita a l’edifici, on sóc acollit amb tota amabilitat, és molt
interessant (i per repetir), el que més m’interessa és veure les llibretes on
el Dr. Ramon Vinyes hi recollí moltes anotacions seves. Els quaderns són
petits, d’uns 14 cm per 9 cm, amb la lletra molt atapeïda i molt nítida, repartits per temes. Calculo que n’hi ha una
vintena, enquadernats, d’un parell de centenars de fulls cadascú. La temàtica
dels quaderns o llibres va des de reculls de vocabulari o diccionari del parlar
local, notes biogràfiques de personatges relacionats amb la família o amb ell,
el text manuscrit i editat el 1973 del llibre “Anglès: notes històriques” (amb
algun element no inclòs en l’edició impresa), descripcions paisatgístiques...
També hi ha una dotzena més de quaderns amb altres anotacions: fórmules
magistrals, balanços econòmics...
De
tots els volums conservats, el que més m’interessa en aquest moment és el que
conté les notes relacionades amb els dies de la Guerra Civil tal com es va
viure a Anglès especialment tot el que fa referència a la persecució religiosa i
la vivència heroica d’aquella situació, en alguns casos fins i tot martirial.
M’agradarà poder llegir-ho més atentament.
Quan
surto de Can Peix m’arribo fins a Can Patalic a proveir alguna cosa. I cap a la
doma.
A
la tarda fa un bon ruixat i, en pocs moments, cauen uns 7 litres. Quan s’acaba
una mica, vaig a Sant Martí per concretar un xic, amb el pintor, quan es
comença a pintar, quins colors... En tenim per un parell de setmanes.
divendres,
9 / agost / 2013
El
matí s’alça lluminós i el paisatge és tan o més nítid que ahir. Les muntanyes
es van retallant darrera cada nivell del panorama.
Després
de la sessió de mirar una bona col·lecció de pintures, vaig cap a Palafrugell.
Visito
la tieta de Can Pons. M’arribo a Sant Sebastià a admirar el panorama. Quin
esclat de vida, de color, de llum... Dino a casa d’en Jordi. La seva muller ens
ha preparat un ajoblanco meravellós i una bacallà en samfaina boníssim. Volia
visitar la Rosa i en Josep, al carrer Ample, però està tot tancat i barrat i
ningú contesta.
Arribo
bé a Anglès per la missa vespertina.
El
DIARI DEL CAPELLÀ té unes visites de consuetud des de varis països, a més de
les que es fan des de dintre l’estat. El que més em sorprèn són les
visites constants que poden ser d’una
tercera part de les que hi accedeixen cada dia i fins i tot més de la meitat.
Aquest fet no és esporàdic (com succeeix alguna vegada des d’algun país
allunyat) sinó constant, des de fa més d’un any. I m’agradaria saber-ne el
perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada