dissabte, 10 d’agost de 2013

Qui manet in caritate, in Deo manet, et Deus in eo

dissabte, 3 / agost / 2013
De nou vaig a assistir un casament a Calders, el de l’Albert i de la Thaïs. Volen que el gos també assisteixi a la cerimònia, però l’anima no està per gaire res.
Dino a Can Jans. Fan un menú casolà ben correcte. 
A la tarda oficio la missa a la capella de la colònia de Bonmatí. L’església gairebé s’omple. S’hi està fresc com si hi hagués aire condicionat.
A la missa del vespre, a Anglès, també quedo amarat de suor. Les cames se m’han carregat molt.
Llegeixo que Mn. Ferran de Castelló, és aficionat a fer màgia i és especialista en micromàgia. Es veu que ha actuat per televisió, a Hongria, Alemanya, Dinamarca.....I amb el nom de Màgic Mossèn, actua al festival Castelló d’Empúries Màgica.

diumenge, 4 / agost / 2013
A la missa a les 9 hi participa força gent.
Després de la missa, a Sant Martí, fem sorts per veure a qui demanem que ens pinti. I vaig a Cal Curt a visitar la Maria i a Can Perich, la Mercè i la Lola.
Després de la missa de les 12 celebro el baptisme de la Georgina, la germana de l’Àlex.
Pensava anar a dinar a Ca l’Elisa, però em trobo tancat i barrat. Baixant m’aturo a la Rutlla a fer una queixalada. Una ànima bona, m’ho paga.
Després de fer una mica de migdiada, vaig a visitar  la meva cunyada.  
Em comenta que els fills, els meus nebots, s’han portat molt bé amb ella, aquests dies que ha estat ingressada a l’hospital Trueta.

 dilluns, 5 / agost / 2013
 Al matí vaig a Girona, a portar a cromar a Can Ensesa les làmpades que em van regalar per decorar l’església de Sant Martí. S’acaben aquesta mena de tallers, de cromats, i cal aprofitar-ho. 
 A la tarda, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Pepe Saez (66a), el marit de la M. Carme Lladó de l’estanc. L’església s’omple. Fa calor però els assistents segueixen la cerimònia amb atenció.
 Després de la missa vespertina a Anglès, vaig a recollir un vailet de Ca la Remei que està fent caiac a la Pilastra  amb el club de caiac de Salt. Hi ha una bona colla de nois de l’entorn que s’hi estan entrenant. El lloc és idíl·lic i preparat per diversos esports ja que també hi transcorre la via verda. Amb tot el tuf de l’aigua del Ter és molt desagradable.
 Un cop l’he recollit, anem fins a Vilablareix a fer una queixalada i retornem per Mas Llunès.

Dimarts, 6 / agost / 2013
 El matí, després d’obrir l’església i d’esmorzar, faig els assentaments del casament de dissabte, del bateig del diumenge i de les exèquies d’ahir. De fet, els llibres estan tots al dia.
 Preparo les col·leccions del full parroquial i del suplement dels darrers quatre anys per portar-los a enquadernar. De fet, la feina grossa ja la va preparar la Teresa. A Palafrugell ho feia l’Amèlia.
 A la tarda, amb quatre nois de Ca la Remei, anem a Bonmatí  per ajudar la Merche a carregar taps al contenidor. La investigació per combatre el síndrome de Duchesne  s’ho val.  Com que encara no ha arribat el camió, primer traiem tots les caixes de taps de dintre el garatge i les posem a la vorera. Ho fem en cadena. Quan arriba el camió i col·loca el contenidor al seu lloc, no necessitem gaire estona per omplir-lo. Hi estem una horeta i mitja. Jo, a ple sol, quedo ben xop de suor.  
 A primera hora de la tarda venen en Pere i l’Helena a acabar de preparar l’expedient de matrimoni.
 Quan arribo a la casa, em dutxo i em preparo per la missa. Però tinc les aixetes sudorípares obertes i van rajant sense parar.
 Quan acabo la missa, la Bety, m’obsequia amb una capsa de peres perilla del seu hort. Que bones! Una família flamenca ve a visitar l’església.

dimecres, 7 / agost / 2013
A la matinada hi ha hagut un petit temporal. Fa estuba.
Em comuniquen la mort de Mn. Cornellà, el darrer capellà del santuari de Santa Afra. Gairebé ha mort la diada de la festa de la santa.
 El matí tinc el despatx obert, com cada dimecres. Tothom deu estar de vacances ja que no ve ningú.
 He menjat alguna cosa que m’ha bloquejat l’estómac i el païdor sembla que ha quedat embussat. Me’n ressento tot el dia.
 A la tarda vaig a Can Cendra. A la sala Pibernat es fa la donació de sang. La gent es queixa dels mosquits.

dijous, 8 / agost / 2013
 A la nit, ha fet una ploguda: uns 7 litres. Al matí, el cel és lluminós i el paisatge es retalla amb precisió.
 A mig matí m’arribo a Can Peix. En Ramon i la seva esposa m’han convidat a visitar la casa i l’arxiu de l’avi, el Dr. Ramon Vinyes.
 La casa és una magnifica construcció de l’arquitecte Rafael Masó, d’un modernisme europeu contingut, gairebé noucentista, construïda a principis del s. XX. A la planta baixa hi ha l’antiga cuina, la galeria (per on accedien els pacients que anaven de visita), la nova cuina (on el Dr. Ramon visitava els pacients), el menjador sala d’estar, el despatx i el corredor repartidor on hi ha l’escala que puja a la segona planta. A les parets hi ha unes magnífiques rajoles que hi fan d’arrambador, els mosaics del terra són dels que ja no se’n troben (per la rectoria n’hi ha alguna mostra semblant), els mobles també semblen dissenyats per en Masó... 
 Des del passadís central s’accedeix al pati on hi ha una cantonada solemne amb una escala fent de sòcol d’un capitell on hi ha esculpida, dintre d’un escut, una M solemne que tant pot evocar el nom de Maria com el cognom Miralpeix. Des del pati s’accedeix al soterrani on hi ha l’antic i ampli safareig de pedra picada i polida, com també hi ha el celler, el rebost, un traster... En Ramon em comenta que, a aquest indret, durant la Guerra Civil, s’hi havia celebrat la missa alguna vegada.
 Si bé la visita a l’edifici, on sóc acollit amb tota amabilitat, és molt interessant (i per repetir), el que més m’interessa és veure les llibretes on el Dr. Ramon Vinyes hi recollí moltes anotacions seves. Els quaderns són petits, d’uns 14 cm per 9 cm, amb la lletra molt atapeïda i molt nítida,  repartits per temes. Calculo que n’hi ha una vintena, enquadernats, d’un parell de centenars de fulls cadascú. La temàtica dels quaderns o llibres va des de reculls de vocabulari o diccionari del parlar local, notes biogràfiques de personatges relacionats amb la família o amb ell, el text manuscrit i editat el 1973 del llibre “Anglès: notes històriques” (amb algun element no inclòs en l’edició impresa), descripcions paisatgístiques... També hi ha una dotzena més de quaderns amb altres anotacions: fórmules magistrals, balanços econòmics...
 De tots els volums conservats, el que més m’interessa en aquest moment és el que conté les notes relacionades amb els dies de la Guerra Civil tal com es va viure a Anglès especialment tot el que fa referència a la persecució religiosa i la vivència heroica d’aquella situació, en alguns casos fins i tot martirial. M’agradarà poder llegir-ho més atentament.
 Quan surto de Can Peix m’arribo fins a Can Patalic a proveir alguna cosa. I cap a la doma.
 A la tarda fa un bon ruixat i, en pocs moments, cauen uns 7 litres. Quan s’acaba una mica, vaig a Sant Martí per concretar un xic, amb el pintor, quan es comença a pintar, quins colors... En tenim per un parell de setmanes.

divendres, 9 / agost / 2013
El matí s’alça lluminós i el paisatge és tan o més nítid que ahir. Les muntanyes es van retallant darrera cada nivell del panorama.
 Després de la sessió de mirar una bona col·lecció de pintures, vaig cap a Palafrugell.
 Visito la tieta de Can Pons. M’arribo a Sant Sebastià a admirar el panorama. Quin esclat de vida, de color, de llum... Dino a casa d’en Jordi. La seva muller ens ha preparat un ajoblanco meravellós i una bacallà en samfaina boníssim. Volia visitar la Rosa i en Josep, al carrer Ample, però està tot tancat i barrat i ningú contesta.  
Arribo bé a Anglès per la missa vespertina.
El DIARI DEL CAPELLÀ té unes visites de consuetud des de varis països, a més de les que es fan des de dintre l’estat. El que més em sorprèn són les visites  constants que poden ser d’una tercera part de les que hi accedeixen cada dia i fins i tot més de la meitat. Aquest fet no és esporàdic (com succeeix alguna vegada des d’algun país allunyat) sinó constant, des de fa més d’un any. I m’agradaria saber-ne el perquè.

Cap comentari:

Publica un comentari