dissabte, 17 d’agost de 2013

Amor mundum fecit

dissabte, 10 / agost / 2013
Quan ja he preparat les misses d’aquest diumenge, vaig cap a Bescanó, a celebrar la festa de sant Llorenç, a l’església vella. Hi concelebrem en Jordi Pou, el seu germà Llucià, l’Elies Ferrer, l’Ignasi i jo. En Jordi fa comentaris al començament, abans de l’Evangeli, abans d’acabar... i no fa pregàries dels fidels. A casa seva, tothom baixa les escales com vol (o com pot). Predica l’Elies. Doctrina segura.  
A la coral (que canta molt bé) hi veig la Maria Badia i algú més d’Anglès. També em sembla veure algú més d’Anglès entre els assistents (la Cris). A la sortida em saluden gent coneguda: la Neus, un company de quan cantàvem a la Polifònica de Girona, en Pere de Can Ventura o de Cal Campaner (que el conec de quan, a Palafrugell, venia a missa aprofitant que hi va fer parada de verdures) i em parla de les misses a Palafrugell.  
Quan, a fora, han ballat els gegants i han escampat caramels, anem a dinar a Ca la Casilda, a la carretera que va a Estanyol. També s’hi afegeix en Ramon, que ha tingut la comunió d’unes nenes  a Osor.
En Jordi ens confessa que, als inicis de la seva vocació, em va conèixer a mi, quan anàvem a classe a l’Autònoma. I veient la meva “frivolitat”, es va plantejar que si jo era capellà, també ho podia ser ell. Ves per on!
A la tarda, celebro la missa anticipada a la capella de la colònia de Bonmatí. Hi fan d’escolans en Rodrigo i en Sergi, dos nois portuguesos. Per aquests verals estic descobrint la gent de Portugal i cada vegada m’agrada més el seu estil: senzills, discrets, amables...
Abans de la missa vespertina, a Anglès, algú m’assegura que la imatge de la Mare de Déu del Remei, desapareguda el 20 de juliol del 1936, no va ser destruïda sinó que va ser guardada a alguna casa del poble on s’hi quedaria. Per mi és un repte per esbrinar ja que encara ningú m’ha testimoniat (ni ho he vist escrit enlloc) que la imatge tan estimada pels anglesencs veiés en directe que era destruïda o cremada.
Em telefona la Maria Pilar i parlem del seu nét  que sembla que arrossega algun problema derivat del part mal assistit. A veure si la Mare de Déu del Remei ens hi dóna algun cop de mà. Parlem de la gent que va ajudar el pare quan li feien mobbing o assetjament laboral al Banc Central. Em confirma el nom dels directius que li van fer la guitza però m’amplia el dels que van fer costat al  pare, a més d’en Pere Sitjà i en Joan Olivas: en Pepin Oliveras, l’Avellana de Girona, els metges de Banyoles que es van negar a signar cap certificat d’incapacitat laboral (el Dr. Corominas, el Dr. Vila, el Dr. Juncà, el Dr. Hereu...)... La mare explicava que, amb tot l'enrenou, es va veure amenaçada fins i tot ella mateixa i que va passar por de debò, i això que havia passat la guerra. 
Després de sopar, pujo al terrat per mirar d’observar les llàgrimes de sant Llorenç: hi estic cap una horeta i n’he vist tres de comptades, a més d’algun avió i d’algun satèl·lit.

diumenge, 11 / agost / 2013
A les misses d’aquest cap de setmana es nota que hi ha una bona volada de gent que ha marxat de vacances, sobretot a Sant Martí on els assistents arribem a poc més d’una vintena. A més, s’ha ampliat la llista de les baixes per malalties, sense que ningú els vingui a substituir. I sortint de la missa de Sant Martí vaig a visitar la Nati, la Maria i en Joan
A la missa del migdia, a Anglès, som una trentena de persones. Em venen a saludar la mainada i alguna persona de les que només venen a estiuejar.
 Vaig a dinar a Banyoles. M’emporto un parell de vailets de Ca la Remei i els deixo a l’estany, a la zona de la Caseta de Fusta, el lloc de bany públic i vigilat.
 A casa, hi dinem la Carme, en Josep, la Sònia, en Tiri, en Pol, l’Anna i jo. A taula no hi pot faltar una bona amanida de tomata pera de l’hort. I conill rostit i, per postres, xíndria.  El cuiner ha estat en Tiri: li agrada i ho fa prou bé.
 A la tarda vaig a la Draga a recollir els dos nois. Aprofitem la tarda per anar cap a Sant Privat, a les gorgues del salt del Sallent. La zona de bany està plena de famílies sud-americanes. Si no fos perquè el Fluvià és petitó, semblaria que estem a l’Amazona. Quan trobem una gorga que ens agrada, hi fem una banyota. L’aigua és ben freda.
 Quan marxem, ens aturem un moment a la plaça de Sant Privat. No hi ha ningú. El indret  és tranquil i hi presideix la façana de l’església i el gran rellotge de sol de Can Badia i Margarit: “Només assenyalo les hores serenes”. Els nois em pregunten si funciona bé. El problema és que l’ombra de l’església el cobreix i, per tant, ja ha deixat de funcionar. Però els explico com funciona fins que aconsegueixo que entenguin perquè les hores venen marcades de forma inversa als rellotges mecànics.
 I retornem cap Anglès passant per les petites carreteres de la Vall de Bas, per sota del veïnat de Pocafarina, Puigpardines... fins als Hostalets, també ple de gent. Vaig escoltant els comentaris que fan els nois dels camps de blat de moro i del paisatge. Cap a les vuit arribo a la doma.

dilluns, 12 / agost / 2013
El matí feinejo pel despatx i per la sagristia. La Maria Ascensao ve a fer la neteja del pis en substitució de la Marta que fa vacances. Quin gínjol! 
 En Joan em comenta que té un problema als tendons i que ha de deixar de portar l’hort. Ara pla! Li proposo que ho ensenyi a fer a algun noi de Ca la Remei i així també n’aprendran.
 Com que n’hi ha un que m’està netejant el cotxe, li proposo -i li sembla bé- la idea. De fet, ja s’hi posa i el rega una mica, seguint les indicacions d’en Joan. Per premi, una bona collida de tomates: a casa en diran bé. 
 Cap a l’hora de dinar , amb un parell de vailets que venen, anem a dinar plegats a Can Jans. Quan acabem pugem fins a Susqueda ja que un d’ells no hi ha estat mai.
 A la tarda, mentre aquests es banyen al pati de la doma, faig repàs amb un altre parell. Tan de bo trobés algú que m’ajudés, pel proper curs (que és el mes vinent) i poder atendre una bona colla de nois i noies fent reforç i un xic d’esplai.
 Abans de la missa anem fins a Salt, a acompanyar-ne un que va al club de caiac a fer entrenament a la Pilastra.
 A la missa vespertina hi assisteixen la germana Pilar (amb la seva germana) i la germana Teresa. Tots ens alegrem de veure-les de nou per aquí.
 El cel està mig tapat i no es veuen bé les llàgrimes de sant Llorenç.

dimarts, 13 / agost / 2013
 El dia es lleva lluminós i transparent. Quan obro l’església, m’agrada aturar-me una estona observant el panorama, des de les crestes del Pirineu, fins a Santa Bàrbara. Després m’assec a l’església i reso una estona. M’agrada pregar a estonetes: quan em llevo, quan obro l’església, al migdia, després de la missa... I dir, a poc a poc, alguna pregària clàssica, algun salm, perdrem en el silenci, en la mirada d’Algú que m’acompanya...
 M’arribo fins a Can Patalic a proveir de proteïna i de bones cares. Em trobo amb un conegut. Em comenta que, fa uns 40 anys, la pluviometria d’Anglès era d’uns 800 litres a l’any i que aquest any, que plou sovint, fa el que toca. Es veu que quan hi havia la collita de les avellanes, els camps sovint estaven enfangats. Però quan es començaren a fer servir màquines, s’acabaren les pluges continuades. Segons els meteoròlegs, sembla que hi ha uns cicles que fan que cada trenta/quaranta anys canvia la tendència i semblaria que ara en comencem un d’humit. Veurem.   
 I, cap a migdia, vaig a Vilobí d’Onyar, a comprar pa per la missa. També m’arribo a Santa Coloma.
 Quan arribo, dino al pis: una amanida de verdura, amb ceba, patata, mongetes, tomata... una part cuita i una part crua.
 A la tarda, cap a les cinc, comença a tronar i a ploure. Baixa aigua per l’amor de Déu: uns 40 litres. A la sagristia, hi torna a baixar baixa aigua pels cables elèctrics: si no ho veiés, no m’ho creuria. I no hi ha cap curtcircuit. A fe que no sé pas per on s’infiltra.  
 L’església, aquests dies farcida de llum, ara està tenebrosa, recollida... A la missa hi participem 8 persones. Amb un parell o tres és suficient perquè Ell també s’hi faci present. I hi ha tant per encomanar-li!

dimecres, 14 / agost / 2013
 Cap a les vuit obro l’església. Com que va ploure fort, a dintre dels portals hi ha aigua embassada. Baixo a buscar una mica de pa.
 Després d’esmorzar, m’entaforo al despatx. Faig endreça, alguna telefonada, algun missatge... També preparo les misses de la diada de l’Assumpció. Pregarem per les dones que esmercen esforços i temps al servei de les comunitats cristianes i també per les noies i dones que porten el nom de Maria.  En Ramon ve a comptar la menudalla.
 A la tarda ve mainada a la piscina. El pati recupera un xic el xivarri d’altres temps quan tota la mainada del poble hi venia a jugar a escuts. També, abans que hi hagués cap pista o pavelló, s’hi jugava a basquet. Més d’un s’hi hauria pelat el nas. Algú em comenta que hi ha algú del poble que no ho veu bé.
 A la tarda acompanyo un dels vailets de Ca la Remei a Salt, perquè practiqui caiac a la Pilastra.
 Celebro les misses anticipades. Em sorprèn la bona participació que hi ha tant  a Bonmatí (que m’arriben a faltar unes quantes partícules) com també a Anglès, amb algun foraster. Felicito les Maria, cantem la Salve, pugem a venerar la imatge de la Mare de Déu... Veient les arracades que llueix i que va estrenar aquesta diada de fa un any,  recordo qui me les regalà.

dijous, 15 / agost / 2013
A les misses d’aquesta solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu hi participa tanta o més gent que a les misses d’un diumenge d’estiu.
 A Sant Martí, celebrem la missa al pati exterior de l’església. L’aire és plàcid i sembla que el soroll dels cotxes que passen per la carretera queda més somort o més llunyà.
 En el moment d’alçar Déu, es deu haver posat d’acord un cor de cigales per cantar. Renoi!  Millor que un tritlleig de la catedral! A Anglès n’ha passat un altre detall curiós: quan començo a proclamar l’evangeli de la missa, les campanes es posen a repicar en un tritlleig festiu de la diada i acaben gairebé al mateix temps que acabo de llegir el càntic de Maria: “totes les generacions em diran benaurada perquè el Totpoderós obra en mi meravelles”.
 Vaig a dinar a Banyoles. M’acompanyen un parell de vailets de Ca la Remei que deixo a la Caseta de Fusta. A casa ens entaulem sota la morera centenària. Dino amb tots els nebots i mini nebots de Banyoles. Anem comentant les incidències de l’estiu.
 A la tarda, quan marxo, vaig a recollir els dos nois. Anem a banyar-nos a la piscina de Tortellà. Que bé que s’hi està! De retorn, ens aturem a berenar a Sant Iscle de Colltort. Ens divertim amb un gos que també en vol.

divendres, 16 / agost / 2013
 Feinejo pel despatx i, cap a la una, vaig a recollir en Ramon. Anem cap a Amer a celebrar la festa major. Ens hi convida l’Elies. També hi participen en Jordi i el que serà el rector d’Amer a partir del setembre, Mn. Jesús.
 Dinem a la plaça de Sant Miquel, on antigament hi havia l’església parroquial. Parlem de les diferències entre les parròquies de la costa i les parròquies d’interior. També parlem del daltabaix a Egipte i dels cristians coptes que, enmig del garbuix, són perseguits. El tema de la corrupció política també anima la sobretaula: els sobres, el passotisme del poder, els secretaris, Bàrcenas...
 A la tarda ve la Maria Ascensao a fer la neteja del pis i dels locals de la doma. Preparo les misses del diumenge, celebro la missa vespertina, començo a redactar la vida de santa Lluïsa de Marillac, em comunico amb algun amic... I ja fosqueja quan s’arriba cap de les nou (o sigui, cap a les set, segons l’hora solar). És el que toca, segons la dita.

Cap comentari:

Publica un comentari