dissabte,
17 / agost / 2013
El
dia es lleva tapat. A quarts de nou fa una petita tronada i un ruixat. Sembla
pluja d’hivern. Fins cap a quarts de deu, arriben a caure uns 5 litres.
Tinc
un dissabte tranquil. Preparo les misses del diumenge.
Celebro
les misses anticipades. En Sergi va venint a fer d’escolà a Bonmatí i, no cal
dir-ho, també l’Ariadna.
La
Mare de Déu del Remei em va fent costat en el que vaig iniciant pe la mainada
de casa seva.
diumenge,
18 / agost / 2013
Celebro
les misses del matí a Anglès, Sant Martí (a l’exterior) i de nou a Anglès (al
migdia). Visito la Maria, en Quim i en Joan.
Vaig
a dinar a Banyoles. Deixo quatre vailets
de Ca la Remei a la caseta de fusta, perquè es banyin a l’estany. A casa dinem
en Josep, la Carme i jo: un bon arròs i amanida.
A
la tarda, passo a recollir els vailets i anem cap a Tortellà, a banyar-se de
nou a la piscina. M’he oblidat el banyador i ho aprofito per pregar un xic: al
mòbil hi surten totes les pregàries litúrgiques. I després parlo pel xip-xap
amb amics: l’Adrià, els nebots, en Quico...
L’Assumpta
em convida a berenar a Can Balcons. Li dic que vaig acompanyat. I quan els nois
estan tips d’estar en remull, anem cap a Sant Ferriol. Els nois queden
sorpresos que els meus nebots puguin viure en un lloc tan aïllat. A la llarga
taula que hi ha a l’exterior, berenem pa
amb tomata que acompanyem amb tota mena de formatges i, per acabar, meló. A més
de l’Assumpta, ens hi acompanyen en Jaume i l’Aniol. Quan acabem, mentre els
grans desparem, l’Aniol es posa a jugar futbol amb els altres nois. S’ho passen
teta.
Retornem
per Olot mentre el paisatge comença a enfosquir-se iniciant un dolç
capvespre.
dilluns,
19 / agost / 2013
Baixo
al poble, passo per l’oficina de correus
i a fer una gestió a una altra entitat.
A
mig matí vaig a recollir les làmpades a Girona, a Can Ensesa. De fet, ja
estaven fa una setmana. Qui les ha
vistes i qui les veu! Lluiran d’allò més bé, a l’esglesiola de Sant Martí
Sapresa. Ves a saber qui les havia regalat, quan es van penjar a la capella fonda
de la Mare de Déu dels Dolors, a Santa Maria de Banyoles. Ara tindran un destí
ben noble.
Abans
d’anar a Can Ensesa, ho aprofito per donar un tomb pel centre de Girona. Em
trobo amb en Ramon Masachs i també amb el matrimoni Duran, un dels pocs parets
que tenim de la branca Brugada (la seva mare, la Conxita Baus Brugada, era
cosina germana del nostre avi!).
El
pati de la Catequística de nou ha quedat ple de taps. Avui, l’Encarnació
Noguer, n’ha portat set grans capses dels que ha recollit per allà a Avinyonet
de Puigventós.
A
la missa vespertina hi participa la germana Carme Colomer que està treballant,
com a religiosa de Jesús Maria, a Bolívia.
dimarts,
20 / agost / 2013
Em
llevo un xic més aviat que els altres dies. Felicito l’aniversari de l’Eva i
l’Anna. Després de resar una mica, acostumo a felicitar els que, segons el
face, celebren l’aniversari o el sant (això del sant, el face no sap pas de què
va: és de mentalitat anglosaxona).
Cap
a les vuit uns amics venen a recollir-me per anar cap a Montserrat. Pugem cap a Osona i el
Bages passant per l’Eix. Fins al peu del funicular hi som a les nou i, abans de
dos quarts de deu, ja som a les places del santuari. Prenem un cafetot. Tot és
ple de forasters, sobretot russos o de l’est d’Europa.
A
dos quarts d’onze anem a la basílica i preguem una estona. Entro a la sagristia
per concelebrar. Vaig saludant els monjos coneguts: Bernabé Dalmau, Josep
Laplana, Daniel Codina, Salvador Plans,
Cebrià Piferrer... Amb en Garí parlem
una estona quan acabem la celebració. Em comenta que havia vingut a ajudar en
Pere Carreras a portar el Casal d’Estiu d’Anglès, quan era seminarista de
Girona. Hi havia Mn. Colomer de Vicari. Residia a casa les tietes d’en Jaume
Julià.
Després
de la missa, baixem al Museu de Montserrat. Sempre és agradable repassar-hi la
col·lecció de pintura que s’hi exhibeix. Adquirim algun record. Llàstima que no
sempre l’amabilitat del personal es correspongui amb la qualitat de la
mostra.
Baixem
a dinar al restaurant. Sembla que els forasters som nosaltres. Enmig de les
taules, s’hi veuen ben poques famílies catalanes i la majoria, són turistes que
procedeixen de l’est.
Quan
acabem, pugem de nou a la basílica. La cua per anar al cambril arriba fins la
plaça. Ens limitem a entrar a la basílica i pregar una estona i a comentar
alguna cosa amb la Moreneta. Espero que aquesta petita pregària valgui tant o
més que pujar al cambril i besar la sagrada imatge. Val a dir que dintre a la
basílica hi ha gent a gairebé tots els bancs, pregant en silenci. I la gent que
fa cua per pujar al cambril, també respecten el silenci.
Comento,
als meus acompanyants, que davant la pintura de la Mare de Déu de Guadalupe, hi
desfilen contínuament quatre files paral·leles de tres o quatre persones
cadascuna, totes situades damunt de quatre cintes transportadores, perquè ningú
s’aturi davant la pintura de la Mare de Déu.
Quan
sortim baixem de nou. Anem a prendre un cafè. Tot d’una m’adono que m’he deixat
al banc de l’església una bossa amb lilaines que havia comprat. Retorno a la
basílica tot dient un parenostre per les ànimes. Quan entro a la basílica,
m’adono que una dona porta una bosseta com la meva. Però no em desanimo. Quan
sóc al banc on ens hem assegut, amb decepció m’adono que no hi ha res.
Aleshores em poso les mans a la butxaca i, oh miracle, hi tinc la bosseta amb
les lilaines. I després diran que no hi ha miracles.
Quan
acabem la visita, baixem de nou amb el funicular i anem cap a Sant Fruitós de
Bages i el monestir de Sant Benet de Bages. Falta poc per les sis i no podem
visitar el monument. Enfilem de nou l’eix i anem per avall, si bé ens aturem un
moment a prendre un refresc.
Baixant
per l’eix, la lluna fa el seu ple i vol que ens n’adonem.
Poc
després de les vuit sóc a la doma. Calma.
dimecres,
21 / agost / 2013
Aquest
matí sembla que s’ho han dit i, contínuament, venen visites al despatx.
Poc
després de migdia venen en Jaume Castro i la seva muller, la Montse,
responsables de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona. Fa una colla d’anys
que ens coneixem i ara ja feia molts dies que no ens veiem.
Després
de dinar, visitem algunes de les esglésies: Sant Julià de Llor, Calders,
Constantins... Tenim temps
d’intercanviar molts punts de vista: els pobles, Ciutat Vella, les parròquies,
els joves, la situació política i social, la Comunitat, els capellans amics, el
papa Francesc... A la tarda visitem Sant Martí Sapresa i Brunyola. Acostumats
al brogit de Barcelona i de Ciutat Vella, queden com perduts enmig del silenci
i la solitud d’aquests indrets.
En
Jaume m’obsequia amb el llibre de Jaime Vándor, Una vida al caire de
l’Holocaust, i que en Jaume a preparat per la seva edició a Viena Edicions. Es
fa llegir.
Quan
em retornen a la doma, em penso que es fan un garbuix amb els noms: Sant Martí
de Llor, Sant Julià de Calders, Santa Maria de Constanins... O sigui, gairebé
com jo ara fa dos anys.
dijous,
22 / agost / 2013
Quan
obro el portal de l’església, hi trobo un bon munt de capses plenes de taps.
Renoi, que bé! Suposo que els ha portat el gendre de la Júlia de Bescanó.
Quan
he esmorzat, vaig a la barberia. També ho aprofito per anar a fer còpia d’unes
claus. Amb en Llorenç parlem de nou del
temps i com, fa una quarantena d’anys, quan es collien les avellanes a mà,
sovint els camps estaven enfangats.
Un
noi que parla poc el català, em demana que l’acompanyi a fer una gestió per
pagar una sanció a l’ajuntament de Girona.
Acabo
de redactar el suplement del full parroquial i, quan n’és hora, vaig a dinar a
fora. Avui, se m’han acabat les ganes de cuinar.
A
la tarda venen els nois de Ca la Remei: l’un neteja l’hort, l’altre neteja la
piscina, un parell que arriben més tard, únicament fan una banyota... Més de
quatre a la vegada, no sé si ho resistiríem.
divendres,
23 / agost / 2013
Surto
al matí per anar a sacar pa. A la fleca, la mestressa, em comenta les seves
vacances a Quesada on es celebra una festa important en honor de la Mare de
Déu, el dia de l’Assumpció. I a mig matí vaig a comprar altres productes pel
rebost i per la casa.
Després
de dinar vaig a Sant Martí Sapresa. Ja m’hi espera en Manel. Fa un parell de
proves de color. El clar, ja queda bé. el blau fosc, no m’acaba d’agradar:
s’assembla massa al blau dels senyals de trànsit i m’agradaria més un blau de
lapislàtzuli.
Al
captard venen a preparar els lots d’aliments que, des de Caritas, es
distribueix a una cinquantena de famílies. Uns quants nois de Ca la Remei els
ajuden a traginar capses i paquets amunt i avall.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada