dissabte, 24 d’agost del 2013

Omne quod est rubeum, semper non indicat aurum

dissabte, 17 / agost / 2013
 El dia es lleva tapat. A quarts de nou fa una petita tronada i un ruixat. Sembla pluja d’hivern. Fins cap a quarts de deu, arriben a caure uns 5 litres.
Tinc un dissabte tranquil. Preparo les misses del diumenge.
 Celebro les misses anticipades. En Sergi va venint a fer d’escolà a Bonmatí i, no cal dir-ho, també l’Ariadna.
 La Mare de Déu del Remei em va fent costat en el que vaig iniciant pe la mainada de casa seva.    

diumenge, 18 / agost / 2013
Celebro les misses del matí a Anglès, Sant Martí (a l’exterior) i de nou a Anglès (al migdia). Visito la Maria, en Quim i en Joan.
Vaig a dinar a Banyoles. Deixo  quatre vailets de Ca la Remei a la caseta de fusta, perquè es banyin a l’estany. A casa dinem en Josep, la Carme i jo: un bon arròs i amanida.
A la tarda, passo a recollir els vailets i anem cap a Tortellà, a banyar-se de nou a la piscina. M’he oblidat el banyador i ho aprofito per pregar un xic: al mòbil hi surten totes les pregàries litúrgiques. I després parlo pel xip-xap amb amics: l’Adrià, els nebots, en Quico...
L’Assumpta em convida a berenar a Can Balcons. Li dic que vaig acompanyat. I quan els nois estan tips d’estar en remull, anem cap a Sant Ferriol. Els nois queden sorpresos que els meus nebots puguin viure en un lloc tan aïllat. A la llarga taula que hi ha a l’exterior,  berenem pa amb tomata que acompanyem amb tota mena de formatges i, per acabar, meló. A més de l’Assumpta, ens hi acompanyen en Jaume i l’Aniol. Quan acabem, mentre els grans desparem, l’Aniol es posa a jugar futbol amb els altres nois. S’ho passen teta.
 Retornem per Olot mentre el paisatge comença a enfosquir-se iniciant un dolç capvespre. 

dilluns, 19 / agost / 2013
Baixo al poble,  passo per l’oficina de correus i a fer una gestió a una altra entitat.
 A mig matí vaig a recollir les làmpades a Girona, a Can Ensesa. De fet, ja estaven fa una setmana.  Qui les ha vistes i qui les veu! Lluiran d’allò més bé, a l’esglesiola de Sant Martí Sapresa. Ves a saber qui les havia regalat, quan es van penjar a la capella fonda de la Mare de Déu dels Dolors, a Santa Maria de Banyoles. Ara tindran un destí ben noble.
 Abans d’anar a Can Ensesa, ho aprofito per donar un tomb pel centre de Girona. Em trobo amb en Ramon Masachs i també amb el matrimoni Duran, un dels pocs parets que tenim de la branca Brugada (la seva mare, la Conxita Baus Brugada, era cosina germana del nostre avi!).
 El pati de la Catequística de nou ha quedat ple de taps. Avui, l’Encarnació Noguer, n’ha portat set grans capses dels que ha recollit per allà a Avinyonet de Puigventós.
 A la missa vespertina hi participa la germana Carme Colomer que està treballant, com a religiosa de Jesús Maria, a Bolívia.   

dimarts, 20 / agost / 2013
 Em llevo un xic més aviat que els altres dies. Felicito l’aniversari de l’Eva i l’Anna. Després de resar una mica, acostumo a felicitar els que, segons el face, celebren l’aniversari o el sant (això del sant, el face no sap pas de què va: és de mentalitat anglosaxona).
 Cap a les vuit uns amics venen a recollir-me per anar  cap a Montserrat. Pugem cap a Osona i el Bages passant per l’Eix. Fins al peu del funicular hi som a les nou i, abans de dos quarts de deu, ja som a les places del santuari. Prenem un cafetot. Tot és ple de forasters, sobretot russos o de l’est d’Europa.
 A dos quarts d’onze anem a la basílica i preguem una estona. Entro a la sagristia per concelebrar. Vaig saludant els monjos coneguts: Bernabé Dalmau, Josep Laplana, Daniel Codina,  Salvador Plans, Cebrià Piferrer...  Amb en Garí parlem una estona quan acabem la celebració. Em comenta que havia vingut a ajudar en Pere Carreras a portar el Casal d’Estiu d’Anglès, quan era seminarista de Girona. Hi havia Mn. Colomer de Vicari. Residia a casa les tietes d’en Jaume Julià.  
 Després de la missa, baixem al Museu de Montserrat. Sempre és agradable repassar-hi la col·lecció de pintura que s’hi exhibeix. Adquirim algun record. Llàstima que no sempre l’amabilitat del personal es correspongui amb la qualitat de la mostra. 
 Baixem a dinar al restaurant. Sembla que els forasters som nosaltres. Enmig de les taules, s’hi veuen ben poques famílies catalanes i la majoria, són turistes que procedeixen de l’est.
 Quan acabem, pugem de nou a la basílica. La cua per anar al cambril arriba fins la plaça. Ens limitem a entrar a la basílica i pregar una estona i a comentar alguna cosa amb la Moreneta. Espero que aquesta petita pregària valgui tant o més que pujar al cambril i besar la sagrada imatge. Val a dir que dintre a la basílica hi ha gent a gairebé tots els bancs, pregant en silenci. I la gent que fa cua per pujar al cambril, també respecten el silenci.
 Comento, als meus acompanyants, que davant la pintura de la Mare de Déu de Guadalupe, hi desfilen contínuament quatre files paral·leles de tres o quatre persones cadascuna, totes situades damunt de quatre cintes transportadores, perquè ningú s’aturi davant la pintura de la Mare de Déu.
 Quan sortim baixem de nou. Anem a prendre un cafè. Tot d’una m’adono que m’he deixat al banc de l’església una bossa amb lilaines que havia comprat. Retorno a la basílica tot dient un parenostre per les ànimes. Quan entro a la basílica, m’adono que una dona porta una bosseta com la meva. Però no em desanimo. Quan sóc al banc on ens hem assegut, amb decepció m’adono que no hi ha res. Aleshores em poso les mans a la butxaca i, oh miracle, hi tinc la bosseta amb les lilaines. I després diran que no hi ha miracles.
 Quan acabem la visita, baixem de nou amb el funicular i anem cap a Sant Fruitós de Bages i el monestir de Sant Benet de Bages. Falta poc per les sis i no podem visitar el monument. Enfilem de nou l’eix i anem per avall, si bé ens aturem un moment a prendre un refresc.
 Baixant per l’eix, la lluna fa el seu ple i vol que ens n’adonem. 
 Poc després de les vuit sóc a la doma. Calma.  

dimecres, 21 / agost / 2013
 Aquest matí sembla que s’ho han dit i, contínuament, venen visites al despatx.
 Poc després de migdia venen en Jaume Castro i la seva muller, la Montse, responsables de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona. Fa una colla d’anys que ens coneixem i ara ja feia molts dies que no ens veiem.
 Després de dinar, visitem algunes de les esglésies: Sant Julià de Llor, Calders, Constantins... Tenim temps d’intercanviar molts punts de vista: els pobles, Ciutat Vella, les parròquies, els joves, la situació política i social, la Comunitat, els capellans amics, el papa Francesc... A la tarda visitem Sant Martí Sapresa i Brunyola. Acostumats al brogit de Barcelona i de Ciutat Vella, queden com perduts enmig del silenci i la solitud d’aquests indrets.
 En Jaume m’obsequia amb el llibre de Jaime Vándor, Una vida al caire de l’Holocaust, i que en Jaume a preparat per la seva edició a Viena Edicions. Es fa llegir.
 Quan em retornen a la doma, em penso que es fan un garbuix amb els noms: Sant Martí de Llor, Sant Julià de Calders, Santa Maria de Constanins... O sigui, gairebé com jo ara fa dos anys. 

dijous, 22 / agost / 2013
 Quan obro el portal de l’església, hi trobo un bon munt de capses plenes de taps. Renoi, que bé! Suposo que els ha portat el gendre de la Júlia de Bescanó.
 Quan he esmorzat, vaig a la barberia. També ho aprofito per anar a fer còpia d’unes claus.  Amb en Llorenç parlem de nou del temps i com, fa una quarantena d’anys, quan es collien les avellanes a mà, sovint els camps estaven enfangats.
 Un noi que parla poc el català, em demana que l’acompanyi a fer una gestió per pagar una sanció a l’ajuntament de Girona.
 Acabo de redactar el suplement del full parroquial i, quan n’és hora, vaig a dinar a fora. Avui, se m’han acabat les ganes de cuinar.
 A la tarda venen els nois de Ca la Remei: l’un neteja l’hort, l’altre neteja la piscina, un parell que arriben més tard, únicament fan una banyota... Més de quatre a la vegada, no sé si ho resistiríem.

divendres, 23 / agost / 2013
Surto al matí per anar a sacar pa. A la fleca, la mestressa, em comenta les seves vacances a Quesada on es celebra una festa important en honor de la Mare de Déu, el dia de l’Assumpció. I a mig matí vaig a comprar altres productes pel rebost i per la casa.
 Després de dinar vaig a Sant Martí Sapresa. Ja m’hi espera en Manel. Fa un parell de proves de color. El clar, ja queda bé. el blau fosc, no m’acaba d’agradar: s’assembla massa al blau dels senyals de trànsit i m’agradaria més un blau de lapislàtzuli.
 Al captard venen a preparar els lots d’aliments que, des de Caritas, es distribueix a una cinquantena de famílies. Uns quants nois de Ca la Remei els ajuden a traginar capses i paquets amunt i avall.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada