dissabte, 6 de juliol de 2013

Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra

dissabte, 29 / juny / 2013

Al migdia assisteixo i beneeixo el casament d’en Narcís i de l’Anna a Sant Julià.  A la una vaig a Calders per beneir el casament d’en Sergi i de la Maria.  

En Lluís va a fer el Camí de Sant Jaume amb en Félix i ha vingut a acomiadar-se i a demanar la benedicció.

A la tarda oficio les exèquies d’en Ramon Rigau, en Ballarac de plaça. El seu fill és professor a la Universitat de Girona. Assisteixen a les exèquies altres professors universitaris i saludo els que conec, que són de Banyoles: en Miquel Feixes (el gendre de l’Annita), el Noi Jan...

Celebro les dues misses anticipades. La participació és regular. Segurament amb una missa anticipada n’hi hauria prou. Amb el temps, caldrà plantejar algun altre canvi d’horaris.

diumenge, 30 / juny / 2013

Com que no celebro la missa a Sant Martí, vaig a visitar malalts de la parròquia a Can Perich i a Can Padrosa. A l’església hi ve un pintor per fer preu per pintar-la. Veurem.

A la tarda celebro la missa a Sant Pere Sestronques. Hi participen cap a seixanta persones. La família Feliu hi fan d’amfitrions. Hi conec l’Eva Bussalleu, professora de biologia a la Universitat de Girona i escriptora.

Quan acabem m’arribo fins a l’Espai Gironès amb els nois de Ca La Remei. 

Aquest cap de setmana m’ha tocat fer-ho gairebé tot el que ha de fer un rector de poble: batejar, confessar, misses, beneir matrimonis, visitar malalts, oficiar exèquies...  Només quedaria confirmar i fer un testament, com ja he fet alguna vegada.

I acabo un trimestre ben atrafegat. Entre una cosa i altre, des de finals de març fins aquesta setmana ha estat un tute constant. Ja m’ho diu la Lluïsa que haig de frenar el carro que sinó el bolcaré.

dilluns, 01 / juliol / 2013  

Vaig a Banyoles a recollir una tieta per acompanyar-la a casa seva. Estic tot el matí per ella.

Aquests dies que vaig amunt i avall, que he passat per tants pobles de l’Empordà, de la Selva, del Pla de l’Estany, del Gironès, del Vallès Oriental, del Maresme, Garrotxa... em fixo que tots els pobles (a les rotondes, als balcons o a altres indrets) es veuen un fotimer d’estelades grogues / blaves, o estelades vermelles / grogues o senzillament, senyeres. Però la rojigualda només he vist la que hi ha al carrer de les Fàbriques, a Anglès, on hi viuen moltes famílies d’origen immigrant.  Sé pas.

A les tertúlies de les ràdios es parla del Concert per la Llibertat. Les xifres són força espectaculars: a més del concert en si, amb 90 mil persones que hi assistiren, a TV3 hi hagué un “share”, o sigui un seguiment,  de més del 32 % i que suposa unes 700 milpersones que el seguiren per la xarxa arraconant tots els altres programes deles altres cadenes, a més d’unes 1.800 mil persones que el seguiren per lesxarxes socials, cosa que és més fàcil de calcular. I si algú no li agrada, que s’hi posi fulles.  

dimarts, 2 / juliol / 2013

Em llevo aviat per arribar aviat a Vilassar de Mar. El primer que toca fer és traslladar peces d’un lloc a l’altre. N’hi ha que pesen lo seu, com ara el bust de sant Sebastià que a les dones de la casa els agrada molt. Quedo amarat de suor. Sort que es nota un xic l’aire fresc que ve del mar. Però la feina principal és el repassar les fitxes de les peces que havia introduït els darrers dies. També n’introdueixo de noves: un projecte de baldaquí per la capella del Bon Consell, una maqueta d’un retaule que ves a saber on s’executà...

Faig mitja part al Centre. Els avis hi juguen al domino en un parell de colles. Rebo telefonades: la M. Pilar que m’explica el viatge a Lourdes, en Josep que em comenta un embolic per culpa d’una expropiació que fa més de 30 anys que s’executà (o sigui, la morositat és l’estil d’aquest país). També intento telefonar per felicitar la Concepció...

Quan acabo la feina m’arribo fins a Gualba on hi dino. A la tarda m’aturo a Santa Coloma a comprar quatre coses.

A la tarda, amb en Raül, anem fins la Bauhaus. Hi comprem una piscina de plàstic que està d’ocasió.  I tota la tarda una colla de vailets estan entretinguts, per la Doma de Ca La Remei, per instal·lar-la. Primer volen col·locar-la a un lloc, però el terra no està prou planer. Finalment la instal·len a un racó del pati i l’omplen d’aigua. Els hi atrapa la nit i ja continuaran demà.

Amb els nebots, pel whatsapp, tenim una discussió dialèctica sobre el concert del dissabte. Queda clar que, sense dubtar de l’entusiasme que projectà, tenia un regust excessivament vintage, amb manca d’una direcció artística, amb una decoració un xic caòtica...  

dimecres, 3 / juliol / 2013 

Quins dies tan boirosos! Sembla que ja estem al setembre.

Al matí, la piscina es va omplint. Sembla una caldera d’en Pere Botero. Llàstima que no en puguem tenir una de més gran! A veure si la Remei, la Mestressa de la casa,  ens ajuda a trobar-ne alguna de més gran. I si en Quel ens hi ajuda, encara millor.

Al despatx hi venen una parella a preparar els papers del seu casament. També hi atenc alguna altra visita. I vaig posant papers a lloc. Aquests dies, amb l’esvalot de la fi del curs, semblava que ha passat una tramuntanada pel despatx. També preparo la sortida del dissabte amb els col·laboradors de la parròquia al Remei de Camprodon. 

Dino a Banyoles, amb els de casa. Quan he acabat m’arribo a la rectoria de Santa Maria a visitar en Ramon. Em deixa un parell de làmpades velles  per l’església de Sant Martí Sapresa. Segur que en Joan Garceso les deixarà com noves.

A la tarda venen uns vailets a la doma i no s’hi pensen gaire a posar-se en remull a la piscina. Gairebé ni s’hi poden moure. Però poques vegades he vist unes cares tan satisfetes.

Al vespre venen en Xavier i l’Helena a preparar el seu matrimoni.

dijous, 4 / juliol / 2013

Al matí venen les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’Escombra, l’organització més eficient de totes les parròquies i de tot el bisbat.

Mn. Ramon Oller em comunica la mort de la mare d’en Ramon Masachs, la Maria Plana de Becdejú, també germana de Mn. Lluís Plana. El dia de les exèquies del seu cunyat, l’Esteve Costa (6 de maig), va assistir-hi i parlàrem amb cordialitat.

M’arribo fins a Can Patalic. Es divertit discutir amb en Lluís de futbol, dels pros i dels contres de l’Espanyol (a veure quan canviaran el nom!) i del Barça. De passada m’aturo a l’ambulatori per demanar hora de visita amb en Toni, el meu metge. També faig alguns encàrrecs pel poble. 

Per dinar menjo bledes de l’hort. La Consol em deia que fes badocs. La mare els feia molt bons. Però, per fregir-los, fa calor i, a més, porten massa oli.

A la tarda venen els nois de Ca la Remei a banyar-se a la piscina de goma del pati de la doma. Quan s’hi posen dintre, sembla que estan dintre una caldera d’en Pere Botero, amb la diferència que la cara de satisfacció no deu ser ben bé la mateixa dels que diuen que en Pere Botero fa bullir dintre les seves olles.

Vaig a recollir el cotxe. M’hi ha canviat dues rodes que estaven molt desgastades i han fet una repassada. I m’arribo fins a La Cellera a visitar la família Masachs, a Can Tonatic. Hi coincideixo amb tot de coneguts. Hi saludo l’avi Lluís, en Ramon i els seus germans, cunyats, nebots...

Al vespre em telefonen des de Palafrugell per comunicar-me la mort de la Conxita Passola. Era una noia disminuïda que residia a la residència Nostra Senyora de Montserrat de Palafrugell on compartí planta amb la meva mare. Quan vaig marxar de Palafrugell, em va confeccionar una estola amb llanes de tots els colors. La seva germana, que és cunyada d’en Manel Valls que diu la missa a la tele, hi va cosir un forro i l’acabà d’arreglar. La Conxita, tant si com no va voler anar a la peregrinació diocesana a Lourdes, com havia fet cada any. Potser no prova tant anar-hi.

Amb un amic parlem d’algunes coses que ha apuntat el papa Francesc: el concert que no va assistir l’havia organitzat el dicasteri de la nova evangelització i, no assistint-hi, d’alguna manera va donar un revés al seu responsable, l’arquebisbe Rino Fisichella, el que apadrina el bisbe Novell de Solsona; podria ser que el papa abolís la banca vaticana (que va ser fundada per Pius XII, fa uns 70 anys, i que no és d’institució apostòlica ni molt menys d’institució divina)i podria ser que, abolint la banca vaticana, integrés el seu capital i els seus dipòsits a una banca ètica (caram!); que podria ser que desmantellés al màxim l’Estat del Vaticà (que tampoc no és d’institució divina) i que el Secretari d’Estat fos un laic (o una laica?). I que el papa la porta botada als corrents docetistes, donatistes, voluntaristes... (és a dir, a tots els saberuts i elitistes de l’entorn clerical més ranci) i que, per tant, res de caps cots, de mirar a terra, d’apartar-se de la gent, de ser seriosos com cagarros... que algun en conec!

divendres, 5 / juliol / 2013

Em llevo aviat per anar cap a Vilassar de Mar. M’acompanyen 4 vailets de Ca La Remei. Estan contents com unes pasqües.

Quan arribem a Vilassar de Mar, em quedo al Museu Monjo. Els vailets van a la platja que queda al davant. Des del lloc on estic treballant, els puc veure.

Repasso les fitxes del darrer dia i en començo de noves, sobretot terracotes que l’Enric Monjo modelà directament amb les seves pròpies mans. De fet, una de les coses que he anat aprenent és a distingir i a resseguir el currículum de cada peça fins a obtenir l’obra definitiva. En aquest procés, la terracota és el primer estudi realitzat per l’artista pròpiament. I els seus col·laboradors eren qui executaven el projecte seguint les seves indicacions arribant a tenir de cinc a dotze col·laboradors al seu taller entre altres la Lluïsa Granero, en Josep Martí Sabé,  en Josep Maria Subirachs...

Poc després de les onze, em trobo de nou amb els nois de Ca La Remei i anem a esmorzar al Centre. Quan retorno a la darrera planta del Museu, la calor es fa sentir: estic a sota teulat. I vaig treballant i preparant fitxes fins cap a les 2. Queda feina per fer, però ja he fet les 110 hores preceptives del mòdol de pràctiques del màster d’”Anàlisi i gestió del patrimoni artístic”. Segurament, el proper curs  hauré de tornar unes quantes vegades més per elaborar la tesina o treball de final de màster. I m’acomiado de la Gemma. Em sap greu no poder fer-ho de la Montse que avui no li ha estat possible venir.

I amb els nois, anem fins a Gualba de Baix a dinar. Es comporten prou correctament. Poc després de les 4 ja estem de nou a Anglès.

M’arribo fins a Bonmatí per preparar les coses per la missa de demà, que vindrà a celebrar Mn. Ramon, ja que jo seré al Ripollès, amb els col·laboradors de la parròquia.

A la missa vespertina preguem per la Maria Plana, la mare d’en Ramon, i per la Conxita Passola, de la residència Ntra. Sra. de Montserrat.

Al vespre vaig a sopar amb les noies de l’Oncolliga, a casa de la Maria, a Puigbell. Som 16 dones contra un pobre home. I a les onze, cap a casa, que no m’aguanto dret.             


 

Cap comentari:

Publica un comentari