Segueu arran, que la palla va cara!

dissabte, 22 / juny / 2013

Em llevo aviat. Em toca anar cap a Pals per assistir el casament d’en Damià i de la Marta.  

Quan arribo a Celrà, em trobo amb un embós i una bona cua de cotxes. Vaig tirant. Decideixo agafar la carretera interior, per Juià, Sant Martí Vell, Madremanya, Monells i surto a Corçà. Si més no m dóna la sensació de que avanço. És una carretera per anar-hi a passejar. Sovint, quan tornava de Banyoles i anava a Palafrugell, l’agafava, especialment els diumenges. Era el meu passeig, vorejant la muntanya de Els Àngels, gaudint de boscos i camps. 

Però tot està embussat. I continuo per Casavells, Matajudaica, Ullastret,  Canapost, Peratallada, Palau-Sator, Torrent. Si algú m’hagués de trobar, no sé pas com s’ho faria. Sort que conec bé les tresqueres d’aquest intríngulis de xarxa viària. A més, haig de vigilar perquè, a qualsevol revolt, surten ciclistes i, què vols!, a aquestes hores del matí no n’hi ha cap de jove. Tot i així, arribo just a Pals i  només trobo aparcament  a l’era de Ca la Pruna.

A l’església de Pals ja hi ha en Damià, el nuvi, amb la seva família. Saludo la Conxita i també en Pep. Ara toca esperar la núvia. El casament estava anunciat per dos quarts d’una i no arriba fins cap a la una. La Conxita intenta posar ordre i fa de manager. La cerimònia és senzilla, com m’agrada a mi. Hi llegeixen la  Berta, germana d’en Damià, i en Jordi Masquet, regidor de l’ajuntament de Figueres. Acabem cap a dos quarts de dues.

Entre els convidats hi ha vàries parelles de Palafrugell (si bé ni la Marta ni en Damià en són) i em saluden amb afecte. També em saluda en Genís Paretas, company del seminari menor (on hi vam fer plegats quatre cursos de batxillerat). Em dóna una agradable sorpresa retrobar-me amb ell després de gairebé 45 anys sense veure’ns. En Genís és cosí de la Dolors a qui, aquesta setmana, enterràrem la sogra.

Quan baixo a l’aparcament de Ca la Pruna, em trobo amb una felicitació: una multa de 80 euros. Vaig fins a la policia local i els comento el fet. Em faciliten un full de sol·licitud per demanar l’anul·lació de la multa. De fet, ja em coneixen. Veurem ara.

Aprofito per arribar-me a la Bisbal, a Can Batlle, l’esparteria. Hi haig d’encarregar unes estores per l’església de Sant Martí Sapresa. Em comenten les possibilitats (entre ràfia o espart) i els pressupostos. Ara només cal que els enviï les mides.

Quan passo per l’Aigüeta, veig que a Can Torn està tancat. Quan he passat Corçà, giro per Caçà de Pelràs i vaig fins a Púbol. El trajecte és deliciós, amb tot de lledoners que fan de dosser a la carretera i de magraners florits, a banda i banda. A Púbol, hi ha ple de turistes. Per la fesomia i l’accent, me fa que molts són de l’est. Dino a Can Batlle. Em fa gràcia sentir la mestressa parlant rus amb els turistes. Qui ho havia de dir! Pel pa, balla el ca!

Poc després de les 4, arribo a Bonmatí. Preparo les coses i, a la rectoria, hi faig una becaina. Que bé que se’m posa!  A la missa hi participen una quarantena de persones i hi fan d’escolans l’Arianna i en Rodrigo. Els lectors són els de Constantins, que ho fan molt bé.

I al vespre, celebro la missa anticipada d’Anglès. Hi participen cap a seixanta persones.

Pels fores ja es senten més petards. Al vespre, fa una ploguda.  

diumenge, 23 / juny / 2013

Abans de les 8 em telefonen per comunicar-me la mort d’en Genís Julià, el germà de la Montserrat, de Can Xueca. El passat gener morí el seu germà bessó (en Josep) i l’abril de fa un any morí el seu cunyat, l’Agustí Sureda, en Rossinyol.

La Rossa de Can Tants no ve a missa de les nou i tampoc hi va venir ahir. Com és lògic, algú se n’estranya i em pregunta si en sé alguna cosa. Els comento que està malalta la seva cosina germana de la Cellera, la Bertrana,  i que ella l’ha d’atendre.

Celebro la missa de les nou, amb una volada de gent, poc més d’unes 40 persones. I surto cap a Sant Martí Sapresa. La Núria omple l’altar de branquillons florits de pittosporum, amb algun toc de color d’alguna rosa vermella. Quin esclat d’elegància! La flaira és molt intensa i m’arriba a fer un xic de cap rodo.  A la missa hi participen unes 35 persones. Sortint visito la Maria de Cal Curt.

Al migdia celebro la missa a Anglès. Abans de la celebració em ve a trobar un home francès que em diu que es pelegrí que ve de Roma i va cap a Sant Jaume de Galícia. Em demana allotjament i l’adreço cap a Bonmatí on hi ha un refugi de pelegrins. Em diu que és massa lluny i que prefereix anar endavant, cap a Amer. Això si, abans em cal pagar contribució. Participa a la missa i, quan acabem, es posa a demanar almoina als assistents, dintre mateix de l’església. La gent s’escapoleix com pot.

En Joan, per fer-me celebrar el seu sant, em porta grana seca, grana de capellà.

Quan torno de dinar, fa una ploguda. El pare de l’Àlex, que em troba pel carrer, em fa pujar al seu tot terreny i m’acompanya a la doma.

A la tarda, després de descansar un xic, m’entaforo al despatx i vaig treballant en l’estudi del retaule de sant Miquel de Sant Amanç.

Cap a les vuit, venen mainada que em demanen per jugar una estona al pati de la doma. I estan poc més de mitja hora, xutant, tirant quatre petards... i contents.

Em telefona en Pompeio Pascual des de Veneçuela. Té ganes de comentar-me la situació d’aquell país.

dilluns, 24 / juny / 2013

Aviat, al matí, oficio les exèquies d’en Genís. La cerimònia té regust de senzillesa. Gairebé tots els que hi participen són habituals a les misses dominicals (especialment a la de les 9 del matí). I això es nota.

En Ramon, la Montse i en Josep venen a recollir les claus de Sant Martí i de Sant Pere Sestronques. Fan una passejada. També volen arribar a Sant Amanç.

 I jo vaig treballant l’estudi del retaule de sant Miquel de l’església de Sant Amanç. Gairebé ho enllesteixo, però em caldria mirar encara més: registres parroquials (els de Sant Martí i de Sant Amanç van desaparèixer amb la Guerra Civil).

dimarts, 25 / juny / 2013

El dematí no vaig a Vilassar. És la festa major i està tot tancat. Em va bé per acabar l’estudi.

 

A la tarda hi ha reunió del grup de Vida Creixent. A més de treballar el tema de l’alegria de seguir a Jesús (a partir de les paraules de Jesús: “Poden estar tristos els convidats a noces, mentre l’espòs és amb ells?”, també parlem de les activitats de final de curs: la revetlla parroquial, la sortida a Camprodon...

He enllestit el treball i el porto a imprimir. El títol que li dono és, senzillament, “El retaule de Sant Miquel de Sant Amanç – Anglès. Notes per iniciar-ne l’estudi”. Amb les fotos, les notes i la bibliografia supera la trentena de folis. A l’impremta ho ajustaran una mica i recol·locaran bé les fotografies.   

Cap el tard preparen els lots de menjar per les famílies que s’atenen des de Caritas: una cinquantena.

Al vespre hi ha reunió amb l’equip de Caritas amb la Dolors i la M. Àngels. Cal clarificar els criteris de distribució d’aliments i detectar millor a qui s’ha d’ajudar realment.  Anem per organitzar un Centre de Distribució d’Aliments (un C.D.A.) a Santa Magdalena. S’anomenarà Ca La Remei, perquè ben segur que la Mare de Déu del Remei n’haurà de ser la Mestressa i la que n’haurà de proveir el rebost. 

dimecres, 26 / juny / 2013

A primera hora del matí vaig a Girona per una gestió. Passo per sota el geriàtric del Puig d’en Roca i penso en els avis que hi ha allà. Al cap de poc em telefona en Josep per comunicar-me que s’ha mort una àvia, la Maria, que residia al Puig d’en Roca i que demà tindrem les exèquies.

Abans de les 11 sóc de nou al despatx. On atenc un parell de visites.

Al migdia vaig cap a Banyoles, a dinar amb els de casa.

Abans de retornar a la doma, passo a recollir el treball ja enquadernat. Fins i tot fa goig.

dijous, 27 / juny / 2013

Després d’esmorzar i d’obrir l’església, vaig cap a Bellaterra. Arribo a l’Autònoma poc després de les 10. Vaig a saludar a la Montse Claveria i, a secretaria, deixo el treball pels professors Rafael Cornudella i Bonaventura Bassegoda.

A la cafeteria vaig a prendre un cafè amb llet. Pels passadissos em trobo amb el professor Santiago Estaún. Feia dies que no ens havíem vist. Parlem un xic de Palafrugell i de les parròquies on estic ara.

Abans de les 12 ja sóc a Santa Coloma. M’aturo a la fàbrica Trias per proveir alguna cosa per la revetlla de demà. M’atén la Sílvia, la mare d’en Pol. Em sorprèn agradablement troba-la allà.  M’assabento que és de La Bisbal. Em parla d’un reportatge que va gravar a la fàbrica en Lluís Molinas per TV Costa Brava.  

Divendres, 28 / juny / 2013 

Em telefona la Conxita, la Rossa Tants, per comunicar-me que ahir, al vespre, va morir la seva cosina germana, la Conxita Bertrana, de La Cellera. Va morir mentre, a la missa vespertina, l’encomanàvem a Déu. Les exèquies seran aquest dissabte, a dos quarts de deu del matí, a La Cellera.

I cap a Vilassar de Mar. Pel camí vaig escoltant les tertúlies de RAC 105 i Catalunya Radio. Tot bull del cas Bàrcenas (que ja veurem si s’estarà gaires dies engarjolat, i a tothom li sembla que no seran gaires) i de la misteriorsa gravació al restaurant de la Camarga d’un sopar de la Sánchez Camacho (un enrenou entorn d’un “secret” que coneix tothom i que la protagonista, que volia anar a fons i posar-ho tot a la llum pública, s’hi va enfangant pretenent convertir-ho en una mena de secret de Fàtima).

Al Museu Monjo vaig fitxant les peces que hi ha dipositades. En quedaran moltes per fer. Vaig seleccionant les que tenen més contingut religiós: un sant Josep que, el definitiu, és a Nova York, un sant Jaume que és a Filipines, un àngel Gabriel que és a la catedral de Vitoria, una Maria Magdalena que fa molta “devoció”...

Cap a un quart de dotze surto a fer un cafetot al Centre i, les 2, acabo la feina i vaig a dinar a Gualba. Abans d’arribar a Anglès m’aturo a Santa Coloma a proveir per la revetlla del vespre.

A la doma hi preparem la revetlla. Venen en Harman, en Harpreet i en Mandeep  que ens ajuden a transportar cadires i cadires i a preparar la revetlla del vespre.  Les senyores, preparen el menjar.

A la revetlla parroquial hi participen més d’una trentena de col·laboradors. Es crea un bon ambient: pa amb tomata, embotits, meló i síndria, coca de ratafia, galetes de Can Trias, i sobre tot, bon ambient.

També fem sessió de diapositives amb fotografies de diversos moments importants de la vida parroquial: la festa de la Mare de Déu del Remei, la Confirmació, Sant Antoni, Rams, Corpus...  

Gairebé tots els assistents demà, al vespre, seran al Concert per la Llibertat, al Camp Nou. Em sabrà molt greu no poder-hi anar, però primer és l’obligació que la devoció. Des d’aquí els dono una ampla benedicció, com el bisbe que canta  el vell himne dels Segadors, amb la dreta i amb l’esquerra. I els dic que, si volen, poden anar-hi amb la Creu alçada, com tocaria.

“El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:

-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre Capità,
aquesta és nostra Bandera,
a les armes, catalans,
que el rei ens declara guerra!”