Passejant i fent cultura a Roma

dissabte, 11 / febrer / 2012

Em fa l’efecte que hem tingut la nit més freda d’aquest hivern: quan miro el termòmetre, cap a les 7, estem a uns set graus negatius. Bufa!

Al matí preparo algunes coses per les misses d’aquest diumenge: pregàries, cants, comentaris bíblics... Potser la sensació és de fer les coses com per estar per casa.

El grup de catequesi d’en Miquel fan la sessió prenent el sol, asseguts a les bales de palla del pati de la doma. Ni que fossin sargantanes (o sagrantanes).

Cap a migdia m’arriba el so de que es perd aigua al jardí. Es veu que ha desglaçat un tub i s’ha rebentat. Encara bo que el lampista, en Camps, viu vora mateix de la doma. Ja ho dic jo que val més un veí a la porta que un parent a Mallorca.

Dino porros gratinats i una hamburguesa de vedella i, per acabar, un tallat i una presa de xocolata amb el 90% de cacau. Esmorzar de rei, dinar de senyor i sopar de pobre, amb alguna fruita entre els àpats. Si, doctor!

A la tarda tinc reunió amb els caps de l’agrupament escolta, la Berta i en Sergi. Em posen en situació i em parlen de les activitats més destacades pels propers mesos. Els hi agraeixo el detall. També parlem de la utilització dels locals de Santa Magdalena per les activitats dels pioners i del Truc. Me fa que els sóc com un avi.

A Bonmatí hi fan d’escolans la Sandra, en Robert, l’Adrià i en Rodrigo. I aconsegueixo celebrar-la fins a l’acabament. El fred es fa sentir. A la missa d’Anglès la competència es fa notar: els avis fan berenar i ball de carnestoltes, juga el Barça, fa un fred que dóna gust... La Maria fa d’escolà i ho fa molt bé.

I per adobar-ho, el Barça ens deixa glaçats. Ai que patirem!

diumenge, 12 / febrer / 2012

“Beneïu el Senyor, foc i calor, beneïu-lo, freds i gelades. Beneïu el Senyor, rosades i gebre, beneïu-lo, glaç i freds. Beneïu el Senyor, neus i geleres...” . O sigui que la germana fred encara és aquí. Però, sobretot, com diu sant Francesc: “Lloat sies, Missenyor, amb totes tes criatures,especialment per nostre Germà Sol, el qual fa la claror i ens il·lumines. I ell és bell i radiant amb gran esplendor; de tu, Altíssim, porta significació”.

Avui si que a les misses es fa notar un cert absentisme. No m’estranya: en tot el dia no hem superat els 4º. Encara bo que ha fet sol i que l’aire és sec. I com he dit, a l’acabar les misses: “Ànims, que ja ve l’estiu”.

En Pepet Venanci em diu que no pot pas cantar el “Vós sou, Senyor, ma fortalesa” perquè s’emociona.

A Sant Martí, no se pas si fa més fred a dins o a fora de l’església. Tot celebrant, semblo el drac de sant Jordi i vaig traient fum per les narius i per la boca. Foc, encara no. Alguna vegada en trec pels queixals, però no pas pel fred.

A la tarda preparo alguna cosa per l’anada a Roma. Llegeixo alguna novel·la que tinc empantanegada, escolto música, faig tranquil·lament el mandra...

La fred també comporta beneficis, com l’eliminació de plagues (processionària,     escarabat morrut... ). Però afecta negativament els cítrics. De moment, el llimoner i el taronger no sé si els salvarem.

dilluns, 13 / febrer / 2012

Des de Badalona, la Maria i en Joan m’envien un missatge per preguntar-me si, a 10 sota zero, es pot resistir. Aquesta matinada estem a 7 negatius. Però, de moment, a la casa s’hi està bé, encara que la calefacció té feina a escalfar l’ambient i no s’arriba als 20º.  És el dia de sant Martinià, eremita.

Faig un bon dinar amb les sobres d’ahir, afegint-hi uns quants cigrons. Segons els dietistes, cal menjar llegums un parell de vegades cada setmana.

A primera hora de la tarda oficio les exèquies de la Pilar Nonó. Ha viscut 99 anys i no li han pas estat fàcils.

Atenc la mainada de catequesi.

A la missa vespertina els comunico que me’n vaig d’Anglès. Hi ha un petit ensurt. Els dic que vaig uns dies a Roma i que retorno a Anglès la nit del divendres.

dimarts, 14 / febrer / 2012

M’acomiado d’en Joan Garceso, d’en Pere i d’algun veí. Poc després de les 11 arriben la Rosa M., la Marisa i en Miquel amb el seu cotxe, em recullen i anem cap al Prat de Llobregat. Deixem el cotxe a un servei d’aparcament i de trasllat. El vol surt a tres quarts de tres. Dues hores abans ens cal facturar l’equipatge. Mentre esperem, dinem un xic. Només es pot dinar a aquests llocs si es té gana: tot és car i sense gust.

Quan el vol surt de l’aeroport, quedem al damunt d’una catifa de núvols. Quan ens apropem a Còrsega i Sardenya, es distingeix la costa. No s’acaba de veure el Costa Concordia, a la Ligúria.  Finalment es veu la costa d’Òstia i sobrevolem Roma.

A les 5 ja hem sortit de l’aeroport de Ciampino i el bus ens trasllada fins a l’estació Termini on pugem al bus 64, el que s’adreça a Sant Pere del Vaticà, a un preu molt econòmic (com bé sap tothom que ha estat a Roma). El bus baixa a tota pastilla per la Via Nazionale. La fermata on baixem és a Torre Argentina i, caminant un xic per el Corso Vittore Emmanuele, arribem a la piazza San Pantaleo. Allà hi ha la modesta, còmoda i cèntrica pensió on ens allotjarem aquests dies al preu de 50’- € per nit.

Cap a les 7 deixem la pensió i comencem una passegiatta pel centre històric: piazza Navona, palazzo Madama (seu del senat italià), Panteon, la columnata lateral del temple d’Adrià (al Palazzo della Monetta), piazza de Montecitorio i el Palazzo Montecitorio (la càmera dels diputats ), la Colonna di Marco Aurelio, travessem el Corso (cobert amb un gran dosser de llumenets que formen la bandera italiana), la Fontana di Trevi (on, a més de fer-nos quatre fotografies, hi mengem un tall de pizza que es posa molt bé), la Basílica dei Santi Apostoli, la cèntrica piazza Venezia, la façana de la basílica de San Marco i el Capitoli i el seu entorn tot contemplant, a banda i banda, des dels miradors, el Foro romà. Hi ha moltes raconades de neu que denota la fred que  fa. Quan descendim anem fins la simpàtica i desenfadada fontana delle Tartarughe, el Campo di Fiore (amb el monument al dissident Giordanno Bruno que va ser cremat viu a aquest indret), el Palazzo Farnese i, de nou, cap a la piazza Sant Pantaleo, al costat mateix de la Cancelleria del Vaticà.  Als indrets més turístics hi ha tot de venedors de lilaines i pobres demanant. Abans ens aturem a una cafeteria a prendre alguna tisana amb un xic d’aigua beneïda tot celebrant la victòria del Barça.

Des de la finestra del meu dormitori albiro la cúpula de Sant Pere del Vaticà. Després del tràfec del dia i de la passegiata vespertina, no em costa gaire a quedar clapat, si bé abans miro un xic la televisió. Al Festival de San Remo hi ha hagut sarau amb el show d’Adriano Celentano (amb milers d’euros percebuts per la seva actuació, es pot permetre dir de tot).  

dimecres, 15 / febrer / 2012

Esmorzem a les 8 del matí tot comentant les incidències del dia anterior. L’hostaler ens ve a fer els compliments. Ens sent parlar però no encerta la llengua que parlem. Segons diu ha viatjat per tot el món, però no coneix res d’Espanya ni de Catalunya. Procedeix de Nàpols i es veu que el seu fill ha estudiat a Valladolid. No sap situar on és Barcelona: nem bé!

Al estar al costat mateix del Palau de la Cancelleria del Vaticà i em va bé per una gestió.

Comencem la passejada del matí cap a dos quarts de deu. El recorregut serà semblant al d’ahir però entrant dintre dels principals recintes: la plaça Navona (ara ben il·luminada), Basílica de Sant’Agostino (on ens aturem a pregar un xic, amb la decepció de no trobar-hi la pintura de Caravaggio que és a una exposició a Venècia), San Luigi dels francesos està tancat, entrem al Panteó, a Santa Maria sopra Minerva (amb la tomba de santa Caterina de Siena i la del beat Angèlic, el Crist de Michelangelo,  i, a la plaça, l’elefantet d’en Bernini)... No ens podem estar d’anar a prendre un bon cafè a la plaça de Sant’Eustachio (com gaudeixo amb una bona monachella!). I prosseguim el recorregut: Sant’Ignazio (amb la tomba de sant Lluís Gonzaga) i el Giesú (imponent!).

Mentre estem al Giesu em telefona la M. Pilar i em comenta l’operació d’en Pere. Amb làser, li desfan el càlcul renal que tant l’ha fet patir darrerament i també li fan una intervenció a la pròstata (o sigui, la post data).

A San Marco dels Venecians, venerem la tomba dels sants Abdó i Senén, a la cripta. I des del davant del gran Vitoriano, enfilem cap a la Via dei Fori Imperiali, tot passant d’un costat a l’altra per anar contemplant les majestuoses ruïnes: Foro Traiano (amb la imponent columna historiada), Foro Romano... mentre el Colosseo, a l’horitzó, va esperant que arribem.

Quan hem voltat el Colosseo (i contemplat l’arc de Constantí), entrem a un restaurant proper per dinar-hi. Coincidim amb una família de Camallera. Quan hem dinat anem a visitar San Clemente (hem d’esperar que surti la gent d’unes exèquies). Els tres nivells de la basílica, impressionen).

Des de l’Arc de Constantí i des de sota mateix del lloc del martiri de sant Sebastià, per la via San Gregorio, vorejant el Palatí, anem cap el Circo Massimo. Tot xino xano, arribem a Santa Maria in Cosmedin. La cua per anar a posar la mà a la Boca della Verità és llarguíssima. Ens limitem a visitar l’església i a fer-hi una pregària, com pertoca. Vorejant la part superior del temple circular d’Ercole Vincitore, ens adrecem a la Isola Tiberina i visitem San Bartolome all’Isola on la Comunitat de Sant Egidi, per indicació de Joan Pau II, hi ha constituït el memorial dels màrtirs del s. XX i XXI. Sempre m’ha impressionat.

Cada una de les capelles de San Bartolomeo està dedicada a un grup de màrtirs, per sectors i per causes, amb relíquies diverses. Hi ha una capella dedicada als màrtirs del 36 al 39 a Espanya amb la creu que portava Mn. Josep M. Noguer i Tarafa, que en ser assassinat el 09·08·36 a Esponellà. Davant el testimoni de tants màrtirs, de nou em pregunto perquè algunes organitzacions no han obtingut mai la gràcia del martiri d’algun dels seus membres, més quan sempre s’ha dit que el martiri és un aval de Déu mateix.

Retornem cap a la pensió passejant pel gueto jueu, un dels més antics del món. Hi recordo les moltes matances que s’hi ha realitzat, especialment en ocasió de la Segona Guerra Mundial. Abans d’arribar a la pensió entrem a Sant’Andrea della Valle, l’església dels teatins. Penso especialment amb en Tano.

A la pensió, telefono en Pere: la intervenció ha anat bé i ell sembla estar tranquil. Quan hem descansat un xic anem al Trastevere. Hi anem en taxi. La plaça hi ha tot de gent que gaudeix d’unes malabaristes que realitzen un espectacle amb torxes de foc. També hi ha molts venedors de galindaines, i pobres demanant. Sopem un xic a un restaurant des d’on podem continuar gaudint d’una bona panoràmica de la plaça.  

A Santa Maria in Trastevere hi preguem amb la Comunita di Sant’Egidio. La nau està plena, com cada dia. I la basílica no és pas petita. Quan acabem vaig a saludar a la Paola, una de les fundadores i responsables de la comunitat. Em coneix i estem una estona parlant. També retornem amb taxi.

En Jaume em comunica la mort del pare de Mn. Benet Galí. Descansi en pau.

dijous, 16 / febrer / 2012

Esmercem el matí a Sant Pere del Vaticà. Ens arribem amb el bus 64 que ens deixa al costat esquerra de la columnata que s’està netejant (tapada amb lones). Ens passegem enmig dels braços de la plaça identificant cada indret més característic.

Abans d’entrar a la basílica passem pels detectors de metalls. No hem ensopegat el dia de visita: la nau central i altres indrets estan bloquejats preparant el consistori que es celebrarà dissabte. Amb tot, podem saludar a la Pietat i participar a una missa que es celebra a la nau de la Càtedra de Sant Pere. L’acompanyen un cor de Nigèria i un cor de Romania. La presideixen 7 cardenal i una cinquantena de bisbes. Els participants som pocs. Algú m’havia dit que a Sant Pere no es distribuïa la comunió a la mà i no és cert, ja que, a més de fer-ho jo sense cap problema, ho fan els acompanyants i altra gent. Tampoc podem visitar les grutes vaticanes i molts altres racons de la basílica.  

Dinem al Borgo Pio, avui sense encertar el restaurant. Quan retornem a la Via dela Conciliazione, entrem a algunes botigues (Ancora) per adquirir algun record. I pugem a un bus turístic per fer una ronda a tota la ciutat. El recorregut no és massa complet i quedem ben atabalats amb el trànsit.

Quan hem descansat una estona a la pensió, tornem a agafar el ritme de caminar: de nou la Fontana de Trevi (on em cruspeixo quatre castanyes torrades), Sant’Andrea delle Fratte, Propaganda Fidei, la Piazza Spagna (amb la columna de la Immaculada), l’escalinata della Trinità dei Monti, la via Babuino (amb establiments de les millors marques comercials), la Piazza del Popolo (on assistim a un bell espectacle hípic carnavalesc) i, tot xino-xano, pel Corso arribem a la plaça de San Lorenzo in Lucina, on sopem. I quan acabem, pels carrerons que porten fins a la Piazza Navonna, arribem a la pensió.

Mn. Ramon de la Cellera em comunica que ha oficiat les exèquies del Flequer Nou d’Anglès, en Lluís Font. I demà oficiarà les d’en Joan. També m’arriba el missatge de la mort d’en Joan Ferrer (en Dolfo), el pare de la Rita. Havia estat molt bon col·laborador de la parròquia de Palafrugell i de Caritas. Tot això tindrà de guanyat: que el Senyor li tingui en compte.

divendres, 17 / febrer / 2012

Al matí passem comptes amb l’amo de la pensió i sortim a realitzar alguna compra: Chiesa Nuova, piazza Navona... Carreguem les bosses i anem a l’estació Termini on deixem que ens guardin les bosses a consigna.

Des d’allà visitem la basílica de Santa Maria la Major i també Santa Prassede. Per la Via Merulana, anem fins a San Giovanni in Laterano on també hi passem una bona estona visitant tots els racons. De retorn ens aturem a dinar. Quedo tip com un rènec.

A la tarda anem a la basílica de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, situada dintre d’una de les naus de les termes de Diocleziano. Pel camí, la Rosa M. ha ensopegat i caigut: no és estrany, ja que els carrers de Roma estan molt mal empedrats i enquitranats.  Quan l’hem visitada, ens asseiem una estona, prenent el sol, als jardins de les Termes de Diocleziano.

Finalment anem a consigna de l’estació Termini a recollir les bosses, pugem al bus i anem a Ciampino. Facturem les bosses i entrem. Pel camí perdo el DNI: encara bo que una senyora de neteja se n’adona i m’ho adverteix. A tota la terminal hi fa molta calor i se’ns fa llarga l’espera.

Embarquem amb gairebé 30 minuts de retard. Un cop al seient m’adormo i no em desvetllo fins que falta poc per Barcelona. A les 12 sortim ja de l’aeroport i ens ve a recollir el servei de transport de l’aparcament on hi ha el cotxe d’en Miquel. I demà serà un altre dia.