dissabte, 11 de febrer de 2012

Pel febrer, abriga't bé




dissabte, 4 / febrer / 2012

Sembla que a fora hi fa fred: uns tres graus sota zero, a les 7 del matí. Però a dintre la casa s’hi està bé. Només faltaria!  

Feinejo per la rectoria preparant les celebracions del diumenge, especialment la de les famílies, aquest vespre.

Venen a trobar-me un grup de pares. Sembla que no els va bé el dia de la primera comunió i demanen convocar una altra reunió de pares per parlar-ne de nou. De fet, sembla que el problema no ve pas dels pares.

A la tarda celebro la missa a Bonmatí i commemorem la Presentació del Senyor i la Candelera. Fan d’escolans en Rodrigo i en Max.

A Anglès també commemorem la Presentació a la missa de les famílies. Als pares els lliuro una espelma i, a la mainada, una bengala que encenen a l’espelma que sostenen els pares. És un moment d’il·lusió que vol encomanar esperança. Déu ho faci!  

Quan pujo al pis estem a 3 graus negatius a l’exterior.

diumenge, 5 / febrer / 2012

Déu n’hi do la gelor que hi ha al matí. Quan obro l’església, estem a 4 graus negatius, i li costa pujar. Llegeixo la necrològica que en Josep Valls dedica a Mn. Narcís Costabella, Mossèn Narcís http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/502800-mossen-narcis.html      



Quan arribo a Sant Martí, resulta que no arriba el corrent elèctric a l’església. Amb  la llum natural que entra per la porta i quatre ciris hi ha llum suficient per llegir les lectures i les pregàries del missal. De fet, a aquesta església s’hi han celebrat més misses sense corrent elèctric que no pas amb llum elèctrica, que sembla no hi arribà fins cap el 1970.

Acabada la missa em ve a trobar una persona que em vol parlar de la mort de Mn. Pere Ramonet, assassinat el 1936. Em diu que hi ha alguna gravació amb el testimoni d’algú que va conèixer les circumstàncies de l’assassinat i que fins el sepultà. També hi ha algú dels que participen a la missa que li havia fet d’escolà.

Visito en Joan i la Maria, a Cal Curt. No han pogut baixar. La noia, la Rosa, els està atenent. El foc, a la llar, tira a tot gas i a la cuina hi ha bona escofor (com es diu per aquí). I per distreure’s, van seguint les misses que s’emeten per les diverses cadenes. Primer han seguit la missa celebrada per Mn. Manel Valls i, quan surto de la casa, connecten de nou la televisió i es posen escarxofats seguint la missa de Montserrat.  No sé si en veuen cap altra. Em fan pensar amb la meva mare. Es veu que aquestes emissions de la missa tenen una audiència considerable.

No em puc entretenir gaire més pel poble ja que, a Anglès, oficio les exèquies d’en Josep. L’església s’omple del tot. És una família coneguda.

Quan a l’església ho tinc tot endreçat, la M. Pilar em telefona per comunicar-me que estan intervenint d’urgència el nostre germà, en Pere, el segon de la colla. Darrerament ha tingut problemes amb una pedra al ronyó i se li ha desenvolupat una infecció intestinal. Telefono en Carles, el seu fill, per interessar-me per la situació. Baixo a l’església per comentar-ho amb la Mare de Déu del Remei.

Preparo una mica d’olla de peix amb bacallà d’acord amb el que m’ensenyà la mare. Em surt un dinar sucós i bo. I després de descansar un xic, pujo a l’estudi per ordenar un xic més els llibres. Encara hi tinc feina per una estona. Cap a les sis em telefona el mateix Pere. Està afeblit però diu que es troba bé. Déu ho faci!.

Cap a la set, baixo de l’estudi. Encara no ho tinc prou ben aïllat i tinc els peus balbs. Baixo al pis i acabo d’endreçar els mini pessebres que tenia a la saleta del centre del pis.

Jesús guarí la sogra de Simó, o sigui de sant Pere. Tot fa pensar que Simó vivia a casa de la sogra, o sigui que seria pubill. Dintre els patronatges de sant Pere, segurament ningú se li ha acudit que podria ser el patró dels pubills.

Contesto algun missatge i segueixo les notícies del dia relacionades amb l’opinió que tenia en Juan Carlos dels fets del 23 F. Pinten bastos pel nét d’en Cametes.

dilluns, 6 / febrer / 2012

Comencem el dia amb el termòmetre avall: uns dos graus negatius. Els pronòstics parlen de que, durant el dia, farà sol i les temperatures no baixaran tan avall.  

Porten un parell de mil litres de gasoil: espero que n’hi hagi prou per passar aquest hivern. El preu és de 98 cèntims. En Joan ve a donar-me un cop de mà: encara que no ha estat escolta, sempre està a punt.

Preparo una fe de baptisme per enviar a Astúries per una celebració de primera comunió. Abans no es demanava mai això. Ara, com que les famílies van amunt i avall, convé fer-ho.

Passa el tècnic de la fotocopiadora. Em revisa el programa que hi ha instal·lat a l’ordinador i l’acaba de corregir.

 Em visita l’Assumpta. Fa de comercial i està per aquesta zona. Prenem un cafè que es posa molt bé.

Cap a migdia s’ha girat vent i sembla que s’ho vol endur tot. Ni que fóssim a  l’Empordà. Sento trencadissa al terrabastall. Ves a saber què ha estat. La sensació tèrmica va avall.

Baixo al poble a fer un parell de gestions.  

Rebo la mainada de catequesi a l’església. Els faig cantar un xic. Els ensenyo a fer silenci i a pregar. Acabem dient el Parenostre. M’adono que en Marc fa un gran badall tot dient-lo. Després li pregunto: “Marc, estic segur que tu, abans d’anar a dormir, dius cada dia el Parenostre. Oi que és veritat?”. Ell em respon afirmativament i s’estranya que ho sàpiga. El badall l’ha delatat, ja que li ha sorgit com un acte reflex. El cert és que la mainada em van coneixent i jo conec cada dia un xic més la mainada. Llàstima que no es pugui fer el mateix amb els altres nens i nenes de catequesi.

Celebro la missa a la capella de les dominiques.

Ha mort el pintor Antoni Tàpies (88 anys): ha traspassat cap el més enllà guiat per la creu.

dimarts, 7 / febrer / 2012

Quin rebombori, tota la nit! Semblava que la casa havia d’agafar el vol de vent que feia. A més, encara no estic prou acostumat a les fresses de la casa i, inconscientment, em creava intranquil·litat. I això que l’Eulàlia em volia fer creure que, a Anglès, no hi bufa cap mena de vent. Què passaria si n’hi bufessin?

Dino amb la Maria, en Josep i l’Enric. Parlem d’en Patot, i de quan feia la mili. En Josep era el seu alferes i quan feien instrucció, si en Josep feia anar els soldats a l’esquerra, en Patot anava a la dreta, o a la inversa. O sigui, i mai tan ben dit, no sabia ni on tenia la dreta ni on tenia l’esquerra. En Josep li donà un mes de permís perquè anés a casa seva. Al cap d’un parell de dies ja tornava a ser a la caserna i en Josep li preguntà com és que ja havia tornat. En Patot li digué que, a la caserna, s’hi menjava bé i, a casa, no s’hi menjava. 

A la tarda ve el grup de catequesi de la Pepi. Hi ha dos nens i tres nenes.

Vaig aprenent-me el nom de les muntanyes que conformen la vall. De moment, de migdia a ponent, les més conegudes: Santa Barba (o sigui, Santa Bàrbara), Sant Guergori (o sigui, Sant Gregori), Puig d’Afrou (o de Frou, com diuen a La Cellera), Serrat de les Saleres Velles... Espero que de mica en mica les vagi coneixent més i més.

Faig el meu homenatge particular a l’Antoni Tàpies i llegeixo el seu article ART I CONTEMPLACIÓ INTERIOR. No em puc estar de recollir una de les seves afirmacions fonamentals:

“El temps ha demostrat l’error de la crítica materialista vulgar i demagògica que volia desmitificar o dessacralitzar les formes superiors de l’art modern perquè les considerava massa hermètiques o elitistes. Pretendre destruir la dimensió “sagrada” de l’art i la seva capacitat d’enfrontar-nos amb el “misteri” –la qual cosa avui no s’ha de confondre amb  els objectes d’art litúrgic d’una confessió religiosa determinada- seria fer desaparèixer l’art més important, amb quelcom que no solament és essencial a l’art sinó que és part de tota persona i tota societat. I més en moments confusos i de crisi dels sentiments religiosos, quan és tan segur, com s’ha afirmat amb raó, que les formes artístiques són precisament “els canals indispensables per a l’actualització del dipòsit espiritual de la tradició”.  



dimecres, 8 / febrer / 2012

La fred s’ha tornat a animar i, a la matinada, també estem a uns quatre graus negatius.

Al matí tinc visita amb el traumatòleg, l’Eduard. Les seves arrels són de Palafrugell (Bonay) però visita a Banyoles, a la Salus Infirmorum. Es mira amb calma els resultats de les analítiques i de les ressonàncies. Comentari: alerta amb els dolços (i més ara que s’acosta el temps dels brunyols), alerta amb l’esquena (les lumbars i les cervicals estan considerablement afectades d’artrosi: herència de la mare), alerta amb el pes (els gairebé vint-i-cinc quilograms perduts –que m’ha costat Déu i ajuda- han estat oli en un llum per l’esquena!), alerta amb el sedentarisme (quan hagi d’anar a Bonmatí o a Sant Martí, hi hauré d’anar caminant o potser a peu)... En definitiva, bé, però alerta, doncs, com diu aquell tan optimista, ja vaig pels vuitanta.

Vaig a dinar a Can Teixidor del Terme amb la Carme (que ha fet de cuinera), en Josep (que ha anat a proveir al mercat), amb en Jordi (que fa de paleta pel pati de la Collell mentre dos galls li fan de manobres) i la Nuri (que al matí treballa d’informàtica al Consell i, a la tarda, va a LA TAVERNA DE L’SMAUG http://tavernadesmaug.blogspot.com/  ). Quan arribo, veig que en Triqui (el gos) porta una cosa groga a la boca que, a primera vista, em sembla un plàtan. Resulta que ha empaitat un pollet d’ànec i se l’esta cruspint. En Josep li clava tal escridassada que el ca es ve a refugiar als meus peus, com cercant protecció. I, és clar, l’animal queda detingut a la presó per una animalada com aquesta.

Quan en Josep Artigas ve a la doma per col·laborar amb el reforç escolar, em parla de quan s’estava a Palafrugell. Es veu que Mn. Tapiola li feia de conseller espiritual. Per això hem arribat on hem arribat.

dijous, 9 / febrer / 2012

Al migdia oficio les exèquies d’en Tomàs. Mentre ens preparem, en Pepet em parla dels llocs on es celebrava missa el trienni 1936 – 1939 (Cala Baguenya, Cal Rellotger de la Plaça...), qui la celebrava (Mn. Hermenegild), dels dos capellans fills d’Anglès que van ser assassinats (els germans Eduard i Lluís Font, tots dos nascuts al Uruguai). Quan acabem les exèquies ve a saludar-me la Barquera, la Montse Boada. Havia fet de cuinera a les colònies de Sant Feliu de Guíxols quan jo hi anava de monitor (el primer any seria cap el 1973).   

Em telefona en Miquel Bagué que ve a Anglès amb la seva companya i el germà.  Em conviden a dinar. També els acompanya una parella amiga. Surten diversos temes: els capellans de Ventalló (Jaume Rigall, Josep Frigola, Josep Lafont...), en Xexo, els meus germans, el Collell...  Al restaurant hi trobo una altra colla de Palafrugell: la Paquita, es Fesol, l’Albizua i la seva dona.  

Paro ment als noms de les cases antigues d’Anglès: Can Bellveí, Can Perarnau, Can Nostre Senyor (sembla que és diferent de Can Déu Nostre Senyor, al carrer Major), Can Arús, Can Riera, Can Serra, Can Falguera, Can Salt de Bou, Can Figueres, Can Comarrodons, Can Manyà, Can Migdiada, Can Culnegre, Can Perolada... Són denominacions que localitzo en un mapa topogràfic, sense saber si són cases encara existents o no. Em fa l’efecte que n’hi ha d’altres. I totes deuen tenir la seva història, més o menys verídica. A veure si hi ha algú que me’n pugui dir alguna cosa. A les toponímies sempre n’hi ha algun que sona un xic irreverent, algun amb ressonàncies poètiques, algun d’escatològic...   

divendres, 10 / febrer / 2012

Tenim reunió dels capellans de l’arxiprestat a la Codina, a la carretera de Susqueda. Som pocs i mal avinguts: en Ramon se’n veu un bull per posar ordre. Però aconseguim seguir, fil per randa, tot l’ordre del dia. I acabem parlant del llegendari avi Ximixu que tan bones estones ens havia fet passar al Casal d’Estiu de Banyoles. Si ho sabéssiu! A veure si algun dia aconsegueixo que en Ramon me’n comenti alguna cosa més.

A les tres, i amb l’arròs a mig empassar, a Bonmatí, oficio les exèquies d’en Josep i, a dos quarts de cinc, a Anglès, les de la Tomasa.  Si continuem així, aviat em semblarà que encara estic a Palafrugell.

Al vespre, amb la Marta i en Marc, enllestim l’expedient del seu proper casament.  A veure quants en prepararé aquest 2012.

Hi ha reunió del Consell Parroquial amb els col·laboradors més propers de la vida parroquial: vaig coneixent-los de mica en mica i ells, a mi. Fem balanç de la vida parroquial dels darreres setmanes, especialment de Nadal, també de la catequesi, Caritas...  I parlem de la vida parroquial de les properes setmanes: Quaresma, Setmana Santa, Caminada Solidària a Sant Climent d’Amer (el 18 de març), xerrades quaresmals,  primeres comunions...

Quan pujo al pis, m’estic una estona mirant la pel·lícula Clara i Francesc d’Assís. La fisonomia del protagonista em recorda la d’en Berto Martínez Tello. Però només arribo quan Clara va al monestir de les benedictines. La pel·lícula és un xic llepada però no ho és tan com la d’en Zeffirelli.

Cap comentari:

Publica un comentari