Quan és any de traspàs, no et fiïs d'ell ni del que seguiràs

dissabte, 25 / febrer / 2012

A la missa exequial en memòria de la germana Pilar hi participen la germana Isabel, provincial de la congregació de les dominiques de l’Anunciata (les del Pare Coll) i una bona representació de les religioses. Concelebren en Ramon de la Cellera, en Sebastià i el Fèlix, amb mi. A l’homilia parlem els dos que han estat rectors d’Anglès i jo mateix. No ens podem estar de glosar les qualitats que la germana Pilar intentava viure. En ser el que menys l’he coneguda, recordo que en el seu naixement i la seva mort s’ha vist assistida per la proximitat de la Mare de Déu (la del Collell i la del Remei) i per la protecció de l’arcàngel sant Miquel (Sant Miquel de Campmajor i Sant Miquel d’Anglès). També recordo que, quan una persona es fa gran, s’accentuen les seves qualitats i els seus defectes: els defectes, només Déu els pot valorar; les qualitats serien el seu amor a la vida viscuda en senzillesa, agraïment i goig (que ha intentat transmetre a tothom amb la seva simpatia, afabilitat i agraïment constant: les darreres paraules que m’adreçà –quan li vaig administrar els sagraments- foren “gràcies, gràcies”, com sempre em deia). A més, no ha estat una persona tancada en ella mateixa sinó que s’ha donat als altres com de fet s’ha demostrat donant el seu cos a la ciència: generosa fins el final!. En Sebastià i en Fèlix agafen el relleu de les meves paraules i en segueixen l’estil vivencial però, és clar, van més enllà perquè la van conèixer molt més.

Als peus de la Mare de Déu del Remei hi resten les 76 roses que mostren l’ofrena dels seus 76 anys de vida religiosa. I al peus del Sagrari, hi resta un bon ram de flors blanques que mostren la netedat i senzillesa de la seva vida. Aquestes flors, eren les que acompanyaven la seva fotografia, damunt d’un cavallet, al presbiteri.

M’arribo fins a Can Teixidor del Terme. Amb els nebots, fem brigada de neteja hi toca fer endreça del terrabastall i, sobretot, menjar pols. Sembla que anirà bé.  Hi estic poc però quedo llomat.

Tot dinant, en Jaume em parla de colles d’emigrants de l’est que furtivament van a pescar silurs a Susqueda. Per allà,  es veu agafen unes senyores paperines de vodka. També em parla dels molts senglars que se la campen pels boscos i camps de Constantins i Sant Gregori provocant caceres il·legals per part d’algun pagès emprenyat.

En Juli Fernández, l’alcalde de Palafrugell, ha estat elegit el nou secretari general del PSC a les comarques de Girona. Li desitjo sort, encara que no ho assumeix pas en un moment fàcil.  

A la nit, hem gaudit de la conjunció de la lluna, Júpiter i Venus. Com amb l’arc de sant Martí (ho recorda la primera de les lectures d’aquest diumenge), gaudint amb fenòmens d’aquesta mena sembla que Algú ens estigui picant l’ullet.

diumenge, 26 / febrer / 2012

Em pregunto si ja som a la primavera. El que si és cert és que ens hi acostem. A Bonmatí fan la marxa de la colla “Anar-hi anant”. Espero que en Xavier me’n faci arribar una crònica.

La Conxita Balaguer em porta els retalls de diari on es parla d’en Juli Fernández.

A Sant Martí tornem a quedar sense electricitat. L’escomesa i la instal·lació d’entrada deuen ser dels primers anys 70, quan arribà l’electricitat al poble. I no resisteixen la instal·lació interna (renovada fa un parell d’anys) i les estufes elèctriques (tot i que estan al mínim).

A la missa de 12 hi fem memòria d’en Ton Oller. A més d’en Josep (que he conegut aquí), resulta que en coneixia ja altres dos gendres: la Xus Ramos (que feia de catequista a la parròquia de les Fonts d’Olot, quan jo hi era, fa 31 anys) i en Nacho (tot i que m’ha costat reconèixer-lo, de bones a primeres). Els he agraït que em saludessin: segurament no els hauria reconegut.

A la tarda, vaig a donar una volta amb cotxe. M’arribo fins a Osor i, d’allà, pujo fins el santuari de la Mare de Déu del Coll. Vaig a saludar a la Mare de Déu i, sortint de l’església, observo bé el mapa i m’adono que estic a tocar de la Creu de Sant Benet. Hi pujaré un altre dia. Des del trencant que va a la Mare de Déu del Part,  baixo cap a la presa de Susqueda  i, des del Pasteral, vaig cap a Amer i a Sant Climent d’Amer. Acabo de fer la ronda passant pel camí de l’aigua cap a Sant Julià.

Des del Coll, la panoràmica és exuberant, amb el Far centrant la mirada. A la seva dreta, es veu bé Finestres i Rocacorba. A l’esquerra, les cingleres de Rupit i  l’Agullola. Al fons, des del Cadí al Canigó, tot d’un blanc refulgent. Les vistes passen dels tons feréstecs als tons suaus, de l’obaga on hi va creixent la foscor, a ponent al solell de llevant il·luminat pel sol ponent, quan ja arribo a Sant Climent.

dilluns, 27 / febrer / 2012

En Jaume em comunica la mort de  Mn. AntoniMirabet Mullol (82 anys). Em donà una bona empenta cap el 1987. 

A mig matí celebro un bateig a Bonmatí. És una família hondurenya i som pocs a la cerimònia. Quan acabo, entro un moment a la rectoria. Em queda pendent una bona tria de papers.

Recullo la revista de Sant Julià de Llor i Bonmatí L’AMIC (n 39). S’hi detalla la marxa popular ANAR-HI ANANT en ocasió de la seva 25 edició (amb una proposta curta –d’uns 10 km- i la versió més llarga –d’uns 9 km-). També de la primera MARATRAIL (o sigui, una marxa de 45 km).  Una bona pàgina també informa dels detalls de l’ ANAR-HI ANANT. 

Abans de retornar cap a Anglès, vaig a comprar alguna cosa per la manduca.

  

A la tarda atenc la mainada de la catequesi i feinejar per la rectoria.

dimarts, 28 / febrer / 2012

L’Ajuntament de Banyoles ha superat el dèficit (la previsió tenir-ho sanejat del tot el 2013) i l’exercici del 2011 ha acabat amb superàvit.

El Punt – Avui publica l’editorial ESGLÉSIA I DESAFECCIÓ, UNA REALITAT

Oficio les exèquies d’en Salvador. Mentre esperem iniciar la cerimònia, en Venanci sempre me’n comenta alguna  si bé no sempre es pot explicar.

Contesto uns quants missatges: en Joan i la Lluïsa, en Jaume Xic, la Rosa M., l’Elisa, en Martí...  Hi ha dies que no en rebo cap i n’hi ha d’altres, que n’arriben una colla. També hi ha aquells que te n’envien 10 o 20 cada dia.

A la tarda venen la colla de Vida Creixent. Hi falla algú, sigui per la grip o sigui per altres raons. Llegim el tema que correspon. Ho fem amb senzillesa i amb cordialitat. També hi comentem algunes coses d’abans: la gent anava arreu caminant sempre, com la Paquita que, de petita, venia diàriament des de Can Llorà Gros, a Contastins, fins Anglès, per anar a l’escola de les germanes (i com ella, altres fins i tot de més enllà, i encara eren de les que podien anar a escola!). Quan una dona havia anat de part, no podia sortir de la casa fins haver fet el ritus de la purificació (les més escrupoloses, per escombrar a l’exterior, fins es posaven una teula al cap, lligada amb un mocador). Una germana de la Cresència la van guarir d’unes febres posant-li una pell calenta de conill acabat d’escorxar damunt del pit...

Sortint de l’escola ve la Pepi i la seva colla de mainada de catequesi. És ben bé la colla pessigolla.  

Abans de la missa, faig una passejada. Sembla que estigui rovellat i em convé esbargir-me i moure l’esquelet.

Al vespre venen la colla de l’ONCOLLIGA per acabar de preparar el dinar del diumenge dia 11: entrants, arròs, postres... Com podia ser d’altra manera, fem tastets del postres. Encara bo que demà no tinc cap analítica a fer. Acabem cap a les 11n

dimecres, 29 / febrer / 2012   

El panorama social i econòmic no pinta massa afalagador. Diuen que quan hi ha any de traspàs,  hi ha algun fet negatiu destacable. També es diu que, quan hi ha senyals al cel (s’ha vist l’alineació dels astres, aurores boreals... ), hi ha treballs a la terra.

En Pere ve a descarregar fruita del Banc d’Aliments pel rebost de Caritas. Cada vegada hi ha més famílies a qui se’ls lliura aliments. De moment, gràcies a la caritat cristiana i al Banc d’Aliments, es pot anar ajudant.

Amb les glaçades d’ara fa tres setmanes, les fulles del llimoner van quedar ben rostides. El faig netejar i escatir-ne els branquillons. Ara caldrà esperar si brota. A la olivera i al llorer, no els va passar res,

Faig berenar a la mainada del reforç escolar: un parell de mandarines, una bosseta de mini croissants amb xocolata i un cacaolat. Cap d’ells protesta. Mentre s’ho cruspeixen,es fa silenci. Això vol dir que no en van pas sobrats. I mentre fan classe, hi ha tranquil·litat.

En Josep Artigas es queixa que, a les misses, sembla que només em recordo dels difunts. No deu escoltar gaire les pregàries dels fidels. Sembla que vol que hi demanem perquè trobi una bona parella. És de la colla d’en Ramon, però  l’arròs se’ls ha passat, i fins i tot pastat.

Al despatx em visita la Isabel per començar a preparar el seu casament. També m’escriu en Dami per preparar el seu. Deu ser que s’acosta la primavera.

Parlo amb Mn. Joan Solà per un parell de temes administratius de la parròquia de Bonmatí.

Per anar i tornar de missa a la capella de les dominiques, faig una bona volta caminant una estona. 

dijous, 1 / març / 2012

Ai, Març, que n’ets de fals!

A les notícies de Catalunya Ràdio escolto l’entrevista que fan a la Gisela Camarero com a representant de la taula d’estudiants que es manifesten a Barcelona. Aquesta noia, la conec! (i a la seva família).

Puntuals com un clau, a les nou venen les de la confraria de l’escombra. Els demano si em poden identificar les muntanyes que es veuen des del portal principal de l’església. Arribem fins a puig de Frou i Sant Gregori però, de les que hi ha un xic més enllà, no en coneixen cap. I això que hi ha pabordesses d’Osor, d’Amer, de Contestins...

Vaig a VINS I LICORS GRAU  a recollir el vi Baleta Rosat que faciliten pel dinar de l’ONCOLLIGA d’Anglès. També fan l’obsequi del cava Marquès de Gelida. Em ve a atendre el mateix propietari, en Jordi Grau, i a més de donar-li les gràcies, expresso les meves salutacions per la Dolors i pels fills (ja tenen tres néts!). M’hi trobo amb en Martí Bofill que precisament avui hi comença a treballar:  a més de ser un bon noi i un bon estudiant, fou un dels millors escolans que vaig tenir a Palafrugell i no s’ho deixà fins cap els 15 anys (un altre de bo va ser en Gerard Llorens, que se’n jubilà quan en tenia 16). També tinc l’oportunitat de saludar l’ Eduard Solà (guardonat aquest any amb el primer premi de Catalunya de Tastavins Nas d'Or 2011).

Ho aprofito per arribar-me a l' AVÍCOLA MARIA . L’Angelina m’atén molt amablement. Ens facilitarà un xic de carn pel rebost de Caritas. Li expresso les meves salutacions per la seva mare i en Lluís.

El paisatge és ja primaveral: voluptuoses mimoses florides, com també ametllers, cirerers, camps verds...

Vaig a dinar amb la meva cunyada, el meu germà, la neboda i el seu company. Parlem del Silet que s’ha mort (el Tigre). També de la família. Quan acabem tinc l’oportunitat d’acompanyar els mini nebots a l’escola La Draga http://www.ceipladraga.cat/ . Quan els deixo allà, els dos em fan un petonet.

Anant cap Anglès, m’aturo a proveir per la setmana: aigua, llet, tomates...

Descarrego, endreço les coses i vaig a la capella de les dominiques.

En Tano Pisano em telefona per comentar-me que ja ha anat a inaugurar les exposicions a Florència i a Fiesole. La Lluïsa i la Maria m’envien informació de les exposicions d’en Lluís Bruguera (el fill i el germà, respectivament). L’art és la meva flaca.

Al vespre, amb la Consol i la Maria, anem cap a La Cellera. També hi venen la Isabel amb la Cris i la Pepi amb les germanes Pilar i Teresa. Ja voldria per Anglès un Centre com el de La Cellera.

L’ÀngelRodríguez ens hi parla de les noves tecnologia al servei de les parròquies i de l’evangelització. Em convenç que iniciï un facebook.

Sortint, i parlant de les instal·lacions de la parròquia de La Cellera, les acompanyants em comenten que, la parròquia d’Anglès, també havia disposat d’un terreny (a la cantonada c. del Nord / c. Ponent) per alçar-hi un edifici parroquial. Es veu que, en no fer-se res, la cessió dels terrenys va prescriure i retornà als antics propietaris. Crec que en Pepet Venanci també m’havia parlat d’alguna cosa i com el Dr. Jubany no ho valorà prou. Ara, només ens resta cantar els goigs de sant Elies.  

 divendres, 2 / març / 2012

Un noi aparegué envoltat de flames a la comissaria d’Anglès.

Visito els ancians impedits de Bonmatí. L’un em comenta que, com més gran es fa, més ràpid li passa el temps. L’altre està esborronat de l’esverament que porta la gent avui dia. A una àvia li faig un petó dient-li que me’l deixi fer perquè mai més serà tan jove com ara: ella reacciona dient “i vostè, tampoc”. Hi ha qui em diu que la societat anem malament i que si bé hi ha gent que passa gana, no hi ha cap polític que en passi i en canvi en tenen molta. En Lluís em dóna una versió curiosa de la dita: “març, marçot, estira’m el cul que el nas no pots”. I així vaig visitant les 9 cases amb avis intentant arrencar-los un somriure enmig de la seva solitud, de les seves xacres, de tants records que els encerclen... “Quan aneu en una casa dieu: la pau sigui en aquesta casa”.

A la tarda atenc una parella de nuvis (en Marc i l’Olga) i una persona que vol parlar amb mi. La mainada de la catequesi fan rondinar a la Vicky i a la Maria (que no rondina mai).

Cap una quarantena de feligresos participen al viacrucis i a la missa vespertina: n’hi ha de Sant Martí, de Bonmatí, d’Anglès...

M’inicio al facebook. Veurem quins embolics faré: sóc patós de mena!