Març ventós i abril plujós, tornen l'home rabiós

Dissabte, 3 / març / 2012

Aquests dies, diversa gent ve a parlar-me de temes personals. Intento compartir els goigs i les penes i posar-hi un xic de pau, de llum, d’esperança...

El dissabte és tranquil. El més destacat és la celebració de la missa familiar, al vespre. Només venen una vintena de menuts. M’agrada la presència dels adolescents: no es fan pregar per fer alguna col·laboració.

A la missa també hi ha la Marisa, la Rosa M. i en Miquel. Quan acabem em mostren les seves fotografies de Roma i gaudim compartint els records.

M’arriben els primers missatges al facebook. Això enganxa. Hauré d’anar-ho practicant.

diumenge, 4 / març / 2012

Sant Casimir de Polònia: faig memòria de la Casi, al carrer Ample que tant em va fer riure.

Després de la missa a Sant Martí vaig a Can Jepa. Hi trobo la M. Pilar amb el seu nebot, en Guillem. També és el nét petit de Can Dorca de Banyoles. Li explico que havia conegut el seu avi, en Vadó, i el seu besavi, en Xicu. Obre uns ulls com taronges. Es veu que se’n surt molt bé jugant a tenis i el seu germà gran, en Pol, encara més. Quan a l’àvia li dono un rosari de Roma, pregunta perquè serveix i l’àvia li explica.

La Maria de cal Flequer Nou em ve a presentar la seva besnéta, la Júlia, que viu a Alemanya.

Després de dinar i descansar una estona, miro les salutacions que m’arriben pel facebook, En Marc, l’Eudald (des de Roma), en Tomàs... Serà una nova finestra oberta a coneguts, antics i nous.

La tarda no és gaire agradable però vaig a donar una volta. Pujo fins a Osor (10 km) i Sant Hilari (15 km més) on visito l’església: hi veig la notificació de la mort de Mn. Joan Tuneu (que havia estat rector de Sant Hilari). Quan entro a l’església la M. Pilar em comunica la mort de la Mercè, la mare de la Conxita, la meva cunyada. Telefono en Pere per manifestar el meu condol. Les exèquies s’oficiaran a Riumors, a l’Alt Empordà.

Baixo per l’eix. M’arribo fins a Brunyola i fins l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga on invoco la Mare de Déu demanant per la Mercè i per tota la família.

Quan arribo a la doma, hi ha unes quantes pabordesses de la confraria de l’escombra que preparen bosses amb caramels pel dinar de l’Oncolliga, del proper diumenge. S’apunten a tot: neteja de l’església, Vida Creixent, disfresses de carnestoltes (aquest any, disfressades de nenes), jugadores perdudes de la brisca (sense jugar-s’hi re de re), reciclen escrupolosament...  Dones com aquestes, se’n necessita una rega a l’hort. I la dita que els recullo: Dominus vobiscum: les calces de mossèn Francisco.  

dilluns, 5 / març / 2012

El dia comença cluc.

Al matí feinejo pel despatx rebent telefonades, contestant algun missatge i sense fer res de bo. Planten quatre cebes i quatre tomateres a l’hort. Això si que valdrà la pena.

A la tarda oficio les exèquies de la Montserrat. Era una persona ben coneguda i l’església s’omple. A la sagristia faig un esternut i en Venanci em diu: “Jesús”. Tot seguit es posa a recitar una dita: “Sant Josep era fuster i, amb la pols, esternudava. La Verge li deia: “Jesús”, i el Fill li deia: “Maneu, Mare””.

Vaig a Cal Aulina i em conviden a visitar les incubadores, les lloques tècniques on, dos vegades a la setmana, hi neixen més de 30 mil pollets. M’expliquen el funcionament de tot plegat. Més que una granja sembla un laboratori. Impressionant. 

Aquest vespre, a la doma, hi ha repartiment d’aliments a unes quantes famílies de la població. Aquesta vegada hi ha aliments frescos: taronges i mandarines, ous...   

dimarts, 6 / març / 2012

Poc després de dos quarts de 10 surto cap a l’Alt Empordà, a Riumors, per participar a les exèquies de la Mercè, la mare de la Conxita, la meva cunyada, i de l’Anna M.

Des del Pont del Príncep cap a la Bisbal, agafo malament el trencant i quedo esperxat enmig d’uns camps.

Arribo a Riumors cap a les 11m. El dia és fred, rúfol i bufa tramuntana que mestraleja. L’església de Sant Mamet està endreçada i és neta. Fa un any (el 10·03·11) que morí el rector, Mn. Josep Pujol. El rector actual és Mn. Joan Güell. A l’enterro hi assisteixen els néts de la Mercè (els meus nebots Carles i Patrícia i Marina, com també el fill de l’Anna M., l’Albert i la seva esposa), dos dels mini néts (en Joan i la Laia, també mini nebots meus),  els meus germans i cunyats, dos de les meves ties (la meva padrina Lola i la Maria), varis dels cosins (en Lluís, en Joan i la Júlia), i diversos coneguts. L’esglesiola s’omple fàcilment.

Quan acabo la missa i les exèquies, vaig cap a la Codina (el Pasteral). Hi ha més de 70 km. Des de l’Empordà el panorama que es divisa és ample: des de les muntanyes de Sant Pere de Rodes, les Salines, el Canigó, el Mont, el Puigsacalm, Finestres, Rocacorba, Santa Bàrbara, el Montseny... Quan més m’apropo a les Guilleries, el panorama es va estrenyent.

Arribo al Pasteral just per passar de la taula de la reunió a la del dinar. Com que arribo a misses dites, els companys de l’arxiprestat em posen la penitència d’elaborar el programa de l’Arxiprestat de les celebracions de Setmana Santa, a més de diversos sermons. No s’hi val a badar! 

Tot dinant (arròs a la cassola i una graellada), comentem diversos incidents del bisbat. Amb l’Elies iniciem una discussió bizantina, dialèctica, enraonada, divertida i civilitzada sobre diverses organitzacions eclesials sovint mereixedores de simpaties contraposades. En Jordi, que pateix una afonia considerable, també vol posar-hi cullerada però només ho pot fer escrivint en un full les seves aportacions (dignes de ser guardades, tal com he fet). En Balateu i en Ramon, bocabadats, escolten i miren la batussa amb un barreig de desconcert, de divertiment.

Quan acabem la sobretaula (la més llarga des que ens reunim), acompanyo en Josep Balateu a Amer, passant per Sant Climent. A Amer em mostra la majestat que, des de fa un any, presideix l’ absis de l’altar major, tallat per un artesà de la fusta d’Amer mateix, l’Àngel Soler i Codina. La talla recorda la de Beget (els vestits) i la de Batlló (el rostre). Segurament hi ha altres referències, sobretot els cabells i la barba.

Al vespre, abans d’anar a les dominiques, passo per la farmàcia a recollir medicaments: diabetis, tensió arterial, tricicles, reforçant... Ja ens haurien de donar un embut com aquells que es fan servir per enguiarar els ànecs o les oques.

I quan he acabat la missa, vaig a Santa Magdalena, a l’aula de dibuix, a saludar l’Enric Rubió    , que n’és el professor. Feia dies que una seva alumna, l’Anna M. Codina, em deia que n’era el professor i que li agradaria saludar-me. Quan jo era a Olot, ell era un dels nois que participava a les activitats parroquials, als Caputxins, amb en Josep Ferrer, en Francesc Córdoba, l’Eugeni Guàrdia, en Xevi, la Nani, la Sara... En Marturi em deia que eren la meva nineta. Que bé que ens ho passàrem! Ara l’Enric, amb una trentena d’anys més, és un pintor paisatgista reconegut. M’ha fet il·lusió.

Abans d’abaixar les persianes, miro el documental BICICLETA, CULLERA, POMA. Llàstima que quan m’hi enganxo, ja l’havien començat. Impressionant.

dimecres,  7 / març  / 2012

Com ha fet altres vegades, la senyora Balaguer em comenta el menú de la seva germana. Avui, m’ho apunto. Quan s’ha llevat, a les 6 del matí, al cassó que fa servir sempre, hi aboca tres dits de conyac Torres 10, un parell de dits de cafè espès i mig tub de llet condensada La Lechera i, després d’escalfar la barreja, se la pren amb cinc magdalenes: això és per matar el cuc. Quan ha feinejat pel galliner o per l’hort, a les 9 del matí esmorza amb dues llesques de pa de quilo ben untades amb sagí i, fetes a la brasa, una botifarra sencera i una bona xulla de cansalada fresca amb força sal, tot acompanyat amb un bon ansat ple de vi Valdespino ben calent. A les 11 del matí fa la beguda amb un paquet sencer de galetes Flora i un bon cassó ben ple de ratafia Russet. A la una dina una paellada de fesols secs amanits amb dues cullerades de greix, 3 xulles de cansalada trinxades per allà mig, quatre mitjanes de xai i, per veure, un ansat de vi calent. Tot i que ho recomanen els metges, no berena i, a les 8 del vespre, sopa amb una amanida, una paellada de vianda i un ansat de vi calent. Alguna vegada hi ha alguna petita variació, sobretot quan fa escudella i carn d’olla... De moment, ha arribat als 90 anys i sembla que hi ha ganes d’anar més enllà.

En Florenci em comenta que, quan de petit semblava que tenia cucs al ventre, la Marieta Cistellera li posava emplastres d’ous i sucre a la panxa. En Ramon comenta que per solucionar el mateix problema, per Sant Hilari, s’acostumava a posar brots de ginesta a la boca, per anar mastegant, com si fos regalèssia, i tothom fugia avall.

  

Al vespre venen les pabordesses de l’ONCOLLIGA a preparar paneres pels sorteigs que, diumenge vinent, es faran en el transcurs del dinar a benefici de l’entitat.  

dijous, 8 / març / 2012

El nucli antic d’Anglès ha estat declarat bé cultural d’interès nacional.

Es dóna la notícia del robatori de la imatge d’alabastre del s. XV de l’església de Creixell (Borrassà).

Quan baixo cap a la sagristia, per l’escala puja un fort aroma dels embotits de les paneres que van preparar les voluntàries de l’Oncolliga. Un bon aperitiu per l’esmorzar.

Ve l’arquitecte tècnic del Bisbat, en Joan Fernández, per mirar les reparacions que cal fer a la rectoria de Bonmatí per evitar que caigui a terra i alguna a la sagristia d’Anglès. Veurem quan es realitzen.

Ens donen permís per fer l’escola en català, sembla que un temps més. Quina vergonya! Els forasters ens han d’autoritzar parlar  i estudiar la nostra llengua.

Dino amb els de casa. Pel Pla de l’Estany, la tramuntana es fa sentir i es fa notar. En Patllari em pregunta qui era en Moisès i què vol dir tot allò del mar obert. Per alguna cosa es comença. La Nuri m’ajuda a resoldre alguns temes del facebook.

A la tarda, a Bonmatí, tinc reunió amb els pares dels nens que celebren la primera comunió (3) i amb altres pares de la catequesi. La Maria és la qui porta la veu cantant. Jo em limito a dir si o no, o a plantejar alguna qüestió.

Al vespre, a La Cellera, assisteixo a la xerrada de l’Esteve Sureda CONFIRMACIÓ I TESTIMONIATGE CRISTIÀ. Al Centre hi ha la calefacció a tot gas. Hi assistim una quarantena de persones. Sembla que tothom en surt convençut, si és que encara no ho estaven. M’acompanyen la Maria, la Consol i la Cris (per ordre d’aturades del cotxe). Arribo a la doma cap a les 11.

divendres, 9 / març / 2012

Cap a les 10 venen dues operàries de l’empresa que envia el bisbat per fumigar i foragitar els tèrmits. La  Diana, una de les noies, és portuguesa i, l’Anna, gallega.  Van cercant tots els indicis de tèrmits que hi ha per la doma i per l’església i hi posen una potinga, com guix, amb una mena de testimoni.  Es veu que els tèrmits s’ho cruspeixen i escampen el verí per tot el niu fins arribar a la reina. I en faran el seguiment els propers cinc anys, cada trimestre.

Mentre treballen, vaig a comprar a alguna botiga de la Triassa, també a Ca la Mercè, un autèntic museu de les botigues de poble.  

A primera hora de la tarda oficio les exèquies d’en Mariano, a Bonmatí. Abans ve a trobar-me un seu nét, en Max, un dels nois que fa d’escolà. L’haig de consolar: només faltaria que no plorés per l’avi!

A Anglès, estic amb la mainada de catequesi. Algun ha tingut problemes amb el catequista. I és que, alguna vegada, la pipa en queda plena. A l’hora del comiat, els convido a participar a la caminada solidària del diumenge 18. També els obsequio amb algunes dolçaines.

Al Viacrucis hi participen prop d’una quarantena de feligresos devots. Em penso que, a Palafrugell, no n’hi venien tants,  

Al vespre, amb uns universitaris,  faig estudi de l’evangeli de sant Lluc. N’acabo content.

He felicitat a dues Paquites: la sagristana de l’església de Bonmatí, l’altra de la confraria de l’escombra d’Anglès... i encara em quedaria la Paquita Cabezas. Felicitats a totes.