dissabte,
17 / març / 2012
La
panxa em continua donant malestar com gairebé tota la setmana.
A
mig matí vaig a la barberia, a Can Boix. Hi ha els nois i l’avi Ramon, que
encara fan treballar. I ell feliç d’estar per allà veient com els nois
continuen la feina.
L’estona
que estic allà m’assabento de més coses del poble que no pas al facebook:
l’augment de la població de senglars (sempre n’hi ha hagut molts, per aquest
món de Déu), els deutes de l’ajuntament i el que costa pagar-ne els
interessos...
Amb
tot, gràcies al facebook, he pogut contrastar tot el rebombori d’en Vilopriu de
Sant Jordi Desvalls, acusat de provocar els incendis de Vilopriu. Pel mur ,
me’n parlen en Toni Bautista i en Víctor. M’agrada que els amics vagin
comentant els incidents del seu poble. En Toni i en Víctor no són pas els
únics. Gràcies als amics amb qui estic connectat, també me n’he assabentat
d’altres coses dels pobles on he estat.
Quan
arribo a la Doma, provinent de Bonmatí, em trobo amb una dona acompanyada de
tres criatures. Em demana diners per anar a Barcelona urgentment ja que, segons
diu, un dels seus fills ha tingut un accident i un helicòpter se l’ha emportat
a Sant Joan de Déu. Li dic que s’esperi un moment. Faig unes telefonades:
policia local (res), CAP (res), 112 (res), 012 (res) i, finalment, el mateix
hospital de Sant Joan de Déu on també em confirmen que ho hi ha cap emergència
prevista i ni s’espera cap helicòpter medicalitzat. Faig les telefonades des
del pati perquè la dona em pugui veure. Però quan miro a l’exterior de la doma,
ja no hi ha ningú enlloc.
Sant
Joan Crisòstom diu que els pobres, perquè els fem cas, s’inventen tota mena
d’estratagemes i, tot i així, no els fem cas.
diumenge,
18 / març / 2012
Faig
memòria del bon Salvador Jofra que tant col·laborà amb Caritas.
A
Sant Martí tinc una sorpresa agradable. Com que fa un sol agradable i la
temperatura és plàcida, la Carme ha preparat els patracols per celebrar la
missa parroquial a l’exterior, a la placeta del davant de l’església. No serà
pas la darrera vegada. Quin goig de celebració! Ben bé allò de “Déu amb nosaltres”, Ell, un
més de la colla.
Al
poble, visito la Maria i la Nati, a qui dic que li porto una sorpresa. Obre uns
ulls encuriosits. Quan li ensenyo el pixis amb el Senyor obre uns ulls com unes
taronges: “Oh, el Senyor”. I, com toca, acabem cantant: “Per vostra Passió
sagrada...”.
Vull
fer una reflexió. Fa ja 6 mesos que estic a Anglès i a les parròquies de
l’entorn. Hi ha coses que, en relació amb Palafrugell, m’han sorprès. Com ara què?. Una l’he tinguda quan
reparteixo la comunió. Com és obvi, la gent em mostra les mans, com pobres
pidolant davant del Senyor. No són mans finetes: majoritàriament són les mans endurides
d’homes i dones treballadors. I em ve al cap la dita de l’avi Benet que em repetia
la mare: “El millor carnet d’identitat de les persones són les seves mans”. No
són mans embrutades amb tinta, o de senyoretes que no tenen res a fer. Són mans
d’homes i dones que feinegen pel camp o que han treballat dur en els seus
oficis. Quina dignitat! Segur que el
Senyor s’hi troba com a casa!
Quan
acabem la missa de les 12, passa un grup de “peregrins” que van a Sant Jaume de
Galícia. Em demanen que segelli les seves cartes que s’inicien a La Jonquera.
També
arriben els que han col·laborat en l’organització de l’aplec solidari a Sant
Cebrià d’Amer. A la caminada i a l’esmorzar hi ha participat cap a 300 persones
arribades per les diverses rutes que hi menen i en diversos mitjans.
L’assistència a la missa ha estat d’una 60 de persones. Possiblement els altres
col·laboradors que s’han adherit al projecte són uns 300 més. El temps ha estat
agradable.Per tant, sembla que la proposta ha estat encertada i acceptada.
Gandulejo
per la doma. Rebo alguna telefonada: la Felícia, en Paco, la Luisa... Se’m diu
que hem arribat a ses roques. De fet, la Carme també em comentava que tot havia
deixar de ser el que era: ara ja només manca que s’ensorri el campanar o bé que
s’embarranqui un petroler a s’illa. Uf, que catastrofistes!
dilluns,
19 / març / 2012
El
negoci d’armes no està en crisi i la prova és que el 2011 ha crescut un 24 % a
tot el món. El negoci és especialment floreixent als Estats Units i a Alemanya.
Els grans clients són aquells països que més els valdria invertir en altres
objectius més promocionals i socials. I aquesta situació, ben poc es lamenta
periodísticament. I un bon client del negoci armamentístic d’Alemanya i França
ha estat Grècia. Ben curiós.
Al
matí m’arribo fins a Calders. La Matilde ha anat fins a Girona. Al cap de poc
de ser jo per allà, arriba i mirem què hi ha i què manca per la missa de
l’aplec de diumenge vinent. Llàstima que la imatge de la Mare de Déu estigui
pintada com una pepa.
La
Matilde m’acompanya fins la capella de la Pietat. Han esbrossat l’entorn, però
les heures encara s’enfilen pel mur meridional de la capella fins el teulat.
Dintre la capella trobo per terra una petita imatge de la Mare de Déu. La
darrera vegada que vaig estar-hi l’havia vist enmig del retaule neoclàssic.
Anant
i tornant la Matilde em va indicant el nom de les cases que hi ha pel camí: a
Can Ponsatí a les escoles on viu en Josep, a Can Furroy, a l’Hostal (fa pena
que estigui abandonat), Can Begudà (on hi viu el germà de la Matilde), a Cal
Escolà (només venen a l’estiu), Can Frou, Can Massana (abandonada del tot, des
d’on la Matilde hi contemplà la gran revinguda del Ter i la inundació l’any
1940)...
Quan
podrà ser que es restauri l’esglesiola? Tan bé que es veu des del Pla de Vilanna!
A
la tarda hi ha la mainada de catequesi. N’hi ha algun que no para de fer el
pallasso i esvalota tot el galliner. La germana Pilar tampoc ha pogut venir i
faig la catequesi al seu grup: en Raül, en Pol, l’Eloi i en David. La Laia i la
Clara estan malaltes.
L’Anna
em porta un manat d’espàrrecs: són de cap a Pals, la terra del seu marit. Me’n
faré una truita per sopar: la primera de la temporada!
A
la missa vespertina, celebrant sant Josep, hi participen una quarantena de
feligresos. Felicito en Pepet Venanci, la Pepi Colomer i els altres que hi ha.
Pel facebook també he felicitat en Josep M. Batlle, en Josep Casdellà, en Jaume
Xicoira... I per telèfon, el meu germà gran.
Se’m
comunica la mort de Mn. Alfons Nogareda (89 anys). Havia estat rector de Sant
Martí Sapresa (1951 – 1961). El succeí Mn. Miquel Guitart. Que ens ajudin des
del cel.
dimarts,
20 / març / 2012
Astronòmicament,
cap a un quart de set s’ha iniciat la primavera. I de pluja, de moment ni gota.
Cap
al migdia visito un parell de cases amb persones grans: l’Antònia, en Salvador i el seu fill David.
En
Salvador, que celebrà el sant diumenge passat, em comenta que, sobre Osor, hi
ha la Creu d’Horta on hi ha una capella dedicada a sant Salvador on es diu que
hi va viure el sant fraret miracler. A veure si m’hi arribo algun moment.
A
la tarda vaig a les exèquies de Mn. Alfons Nogareda, a la residència del Tura
d’Olot. Hi participem unes 200 persones i, amb el bisbe, hi concelebren una
vintena de capellans. De Sant Martí únicament hi veig en Lluís Puig Estany. Em
saluden l’esposa d’en Rierademont , també la senyora M. Dolors Bassols, la
Dolors Colomer...
Retornant
cap a Anglès m’aturo un moment a Sant Miquel de la Pineda i, després, a Sant
Iscle del Colltort: quina bella solitud! Davant de l’església de Sant Miquel hi
ha un rústec pedró i, poc abans d’arribar a Sant Iscle, un oratori de camí amb
una imatgeta de la M. de D. del Tura i, a la punta, una creu de forja. Els
núvols i l’ombra van embolcallant i enfosquint el paisatge.
Em
comuniquen la mort de la germana Dolors Bassols, la banyolina que tant ha
lluitat per la les escoles cristianes de Catalunya. Vaig parlar moltes vegades
amb ella i em va ajudar quan vaig ser el director titular del Centre Prats de
la Carrera, des del 1994 al 2004. A la Dolors se li havia encomanat l’esperit
de la germana Castany, també banyolina i una gran superiora general de les
vedrunes.
Quan
vaig a les dominiques a celebrar-hi la missa, comença a plovisquejar.
dimecres,
21 / març / 2012
Ha
anat plovisquejant tota la nit si bé ha caigut poca aigua. Val més això que
res: Deo gratias!
Al
matí, amb en Ramon, preparem la trobada de nois i noies de Professió de Fe a El
Collell pel dilluns de setmana santa.
A
la tarda em ve a recollir en Ramon i anem a les exèquies de la germana M.
Dolors Bassols. L’església del Mercadal s’omple del tot. Presideix la cerimònia
el monjo de Montserrat Salvador Plans i
hi concelebren el rector del Mercadal (Mn. Pere Domènech), el delegat episcopal
de vida religiosa (Mn. Ramon Alventosa),
el P. Enric Puig, el salesià P. Francesc Rius, Mn. Joan Güell, Mn. Àngel
Pagès, Mn. Jordi Font i Mn. Joan Baburés.
En
Salvador, a l’homilia, llegeix un bonic comentari del Càntic de Maria escrit
per la mateixa M. Dolors. En Francesc Rius, a l’acabament, parla de la
capacitat d’estimar, de comprometre’s, de servir, de treballar per l’escola
cristiana de la M. Dolors.
Sortint
ens saludem amb en Narcís Medir, en Vicenç Rigau, la germana Ascensió Causa i
tants altres.
Al
vespre, després de sopar, segueixo un reportatge que emet el canal 33, a ESPAI TERRA, sobre l’explotació comercial del
suro que es centre sobretot a Palafrugell. En Jaume Guasch porta la veu
cantant, com no podia ser d’altra manera.
dijous,
22 / març / 2012
A
la nit ha anat plovisquejant i ho continua fent. Aquesta pluja menuda anirà bé
pels camps, pels boscos i, si és neu a muntanya, per les deus. I plou amb ganes
fins a migdia. La pluja enganxa melancolia.
Cap
a migdia vaig a acomiadar la Rosario i enfortir-la amb la Sant Unció a l’hora
de fer el pas cap a l’eternitat, a l’hora d’immergir-se en les aigües de la bondat
de Déu, com va fer Pere: Que el Senyor sigui a prop teu per protegir-te...
Quina
mania, el govern d’Espanya, en voler construir el corredor central de l’AVE!
Com si no s’haguessin malgastat prous recursos europeus en fantasies
ideològiques i espanyolistes. Ja seria hora que Europa freni aquesta disbauxa i
tant de bo s’adoni d’aquesta mena de
depredació subliminar a la que estem tan acostumats.
M’agradaria
recollir receptes culinàries de la Selva, especialment d’aquests pobles, ara
aquelles que tenen regust de Setmana Santa. De moment començo amb una que m’ha
fet arribar un noi. L’Eloi Guerrero em dóna la recepta de la coca de ratafia.
Com que potser que interessi a algú, la recullo aquí. Els ingredients són: 1
Iogurt Natural, 4 mesures de farina (s’utilitza per mesura el pot de iogurt), 4
mesures de sucre, 4 rovells d’ous, 1 mesura d'oli d'oliva verge, 2 sobres de royal,
1 cullerada de canyella amb pols, 1 cullerada de vainilla amb pols, 180 grams
de ratafia I les clares d'ou a punt de neu. Es barreja bé tot plegat (millor
amb una batedora), s’escampa dintre una safata d’alumini (millor si s’unta amb
un xic de mantega i farina), i es posa a coure uns 40 minuts al forn ja calent
(uns 200º). Jo suposo que es podria reduir la dosi de sucre i resultaria bona
igual.
divendres,
23 / març / 2012
Ja
tinc per aquí una mallerenga que em ve a
saludar com cada matí d’aquests darrers dies. Deu ser parenta de la que venia a
saludar-me a Palafrugell. La d’aquí sembla més propera.
Preparo
el text de la representació de la Passió que, com els altres anys, escenifiquen
la mainada de catequesi. De fet, és el mateix teix que va preparar en Sebas i
que s’havia representat els dos darrers anys.
A
la tarda oficio les exèquies de la Rosario: una bona dona del nostre poble. Les
flors que l’acompanyaven queden als peus de la Mare de Déu del Remei.
I
tot seguit venen els grups de catequesi: el de confirmació, els de primera
comunió, els d’iniciació a la catequesi... A mi em toca saludar-los i donar-los-hi algun
llamí. Si més no que guardin un bon record d’aquesta estona (a més de moltes
altres coses molt i molt més importants).
Al
vespre, hi ha el viacrucis i la missa vespertina. Falta algú que hi ha
participat les altres setmanes: la germana Mercè ha anat a les exèquies del seu
germà Pere; la germana Pilar encara està convalescent...
Al
vespre hi ha la reunió amb els catequistes per preparar la representació del
diumenge de Rams. Segur que sortirà bé. Llàstima que no ens portin un burro per
representar l’entrada de Jesús!
M'agrada seguir el seu blog. Haig de reconèixer que la curiositat em porta a voler conéixer la vida d'un home que l'ha consagrat a Déu. Al mateix temps sempre em sorprèn la quotidianitat i la "normalitat" amb que es porta aquesta vida. De fet, el que veig és l'intent de portar l'Evangeli al dia a dia i acomodar-lo a les circumstàncies personals de vostè.
ResponEliminaCrec que portar a la pràctica l'Evangeli és això: en diferènts circumstàncies personals, acomodar-lo i arrelar-lo a les nostres actuacions diàries.
Gràcies pel seu blog.
Joan Castillo