Addito salis grano

dissabte, 14 / setembre / 2013

 Em llevo a dos quarts de sis de la matinada. Cal fer via. A les 7 surto de la Doma i vaig cap al carrer Josep Pla d’on surt l’expedició cap a Montserrat. Hi vaig amb el meu cotxe.

 Arriben els dos autocars i hi puja la trentena de participants d’Anglès. Els quatre de Bonmatí ja hi són. I marxem. A Sant Martí hi pugen quatre persones més. Omplo el dipòsit del cotxe amb gasoil. Vaig escoltant les laudes des del monestir de Montserrat. I enfilo l’eix.

 A la sortida de Vic hi ha boira. Tot d’una m’adono que m’apropo a Centelles. Conxo!  Amb la boira m’he despistat i no he agafat bé el desviament cap a Manresa. Reculo i enfilo de nou l’eix. Encara agafo malament la sortida de Manresa i em trobo sota la seu. Però vaig seguint fins arribar a Monistrol. I m’enfilo muntanya amunt fins arribar al santuari. Això de viatjar tot sol és un xic avorrit.

 A la missa, concelebro al costat d’uns indis de la Companyia de Jesús. Quan acabem la celebració, a la sagristia, ens saludem i els comento que, a Anglès, hi ha diverses famílies índies de la zona del Panjab. Aquests jesuïtes són de la zona sud. Estudien a Roma i passen uns dies a la Santa Cova de Manresa. A la celebració la M. Carme Palma de La Cellera llegeix  -i ho fa molt bé- la salutació a la Mare de Déu de Montserrat:

“Units a la comunitat de monjos i els pelegrins aquí aplegats, portem un present : un pom d’il·lusions amb flaire de terra segada; espigues impregnades de pregàries, de roses amb pètals d’esperança, i un polsim de generositat. Tot plegat, unit per la llaçada d’una fe ben revifada per tal de poder ser durant tot el nou curs cova i falda acollidora pels altres, i escolania i cor que proclama bones noves i desitjos. I de retorn, entre el pla i la muntanya, tant de bo que, de les retallades i mancances, passem a un futur millor.”  

 Quan sortim de la missa, ens reunim tots a  una sala on ens rep i ens parla l’Abat, el P. Josep M. Soler. Ens recorda que ell és fill de la parròquia de Santa Eugènia (com l’Albert), que té bona part de la família a Banyoles. També evoca els records que el relacionen amb els nostres arxiprestats. Estic assegut al costat de l’Esteve Sureda i de nou em saluden els seus escolans de Salitja: en Miquel, en Joel, en Pau i tres més. Estan molt atents a tot el que comenta el Pare Abat (si més no, ho fan veure).

 El secretari de l’Abat és el P. Gelpí, que és de Malgrat de Mar (també del nostre bisbat) i nebot de Mn. Josep Gelpí i Mn. Lluís Gelpí (al cel sian), aquest darrer ben conegut per tots els de casa ja que era missioner diocesà, a Banyoles. I un dels postulants que espera per entrar de novici a Montserrat és de Mata, al  costat de Banyoles. Sempre més i mai menys!

 Baixant de l’hostatgeria del monestir, anem a dinar. Es veuen molts estrangers i molts sembla que provenen de l’Est d’Europa. Mentre anem al restaurant, un dels pintors a qui li havia demanat pressupost m’expressa la seva indignació perquè no se li ha confiat la pintada de Sant Martí. La seva actitud em demostra que es va fer bé de que no li fos encomanada la feina.

 Al restaurant, comparteixo taula amb els dos Ramon, el de Santa Coloma i el de La Cellera. També hi ha en Josep –el diaca-  i, s’afegeix a la colla, en Jordi de Bescanó. Hi ha més tranquil·litat que els altres anys i podem menjar amb calma i parlar amb la gent coneguda de les taules de l’entorn.

 Retorno aviat. Ara m’acompanya en Jordi que també té aviat la missa anticipada a Bescanó. Parlem força estona del papa Francesc i de la seva trajectòria. Celebro la missa anticipada a Bonmatí, a les 6 de la tarda, i a Anglès, a les vuit del vespre (on també s’hi afegeixen alguns peregrins dels que hem anat a Montserrat).

 Anant i tornant, tot el trajecte he anat veient estelades i senyeres a dojo, a les cases, als cims, als pobles... de moment només tinc comptabilitzada una rojigualda, la que hi ha al carrer de les Fàbriques: deu ser d’aquesta majoria silenciosa que, a la plaça del Rei, no arribaven a un parell de centenars. 

diumenge, 15 / setembre / 2013 

 Celebro les misses del matí a Anglès i a Sant Martí, on també hi visito un parell d’ancianes. 

 Després de la missa del migdia a Anglès vaig a celebrar el baptisme d’en Nil cap a Bonmatí.

 A la tarda, a Anglès, hi batejo l’Aniol, un mini nebot de l’Àngel Torres, el company que s’està a Montegut i que també és de Banyoles.

 Llegeixo, escric, parlo amb amics... i passo la tarda. 

dilluns, 16 / setembre / 2013

Al matí em telefona la meva germana M. Pilar. Em comenta que no va poder anar a la Via perquè el seu marit es trobava malament. Li empipa que se la comptabilitzi com a “mayoria silenciosa”. El que sí que hi participà va ser en Pere, amb la Conxita, els seus fill Carles amb la Patrícia i els néts, a Badalona. La filla, la Marina, va ser prop de la Sagrada Família. Comentem la participació festiva de la gent i el paper menyspreador envers Catalunya que sempre hi ha per part dels polítics espanyols envers Catalunya: una catalanofòbia manifesta i promoguda interessadament.

En ocasió de la mort d’en Xavier Vilanova (a. c. s.), parlem dels amics del pare, especialment del pare d’en Xavier i també d’en Colomer. Eren de la colla del Cercle de Catòlics i, en Vilanova i en Colomer, eren actors fonamentals a l’elenc de teatre.

Vaig a dinar a Banyoles. A casa, amb en Josep, la Carme i la Nuri, també parlem d’en Xavier Vilanova que era de la mateixa lleva que el meu germà. Les exèquies les ha oficiades en Ramon ja que era molt amic del germà d’en Ramon.

De retorn, abans d’arribar a la Doma, passo per Sant  Martí per acabar de definir el blau venecià de les parets del fons.

Celebro la missa vespertina. Em passa per alt que fa dos anys que vaig celebrar la primera missa com a rector d’Anglès si bé ho recordo abans d’anar a dormir. Ja em comença a semblar que hi estat tota la vida.

dimarts, 17 / setembre / 2013

Baixo al poble a proveir alguna cosa per dinar. Bona part del matí el passo treballant en la biografia de santa Lluïsa de Marillac: quina dona!

A la tarda faig repàs amb uns vailets de Ca la Remei. El curs ha començat i no volem que quedi retardat: català, castellà, anglès... I també un xic de cal·ligrafia.

dimecres, 18 / setembre / 2013

Al matí atenc una estona el despatx. Venen en Joan a netejar l’hort  i en Ramon i en Florenci venen a comptar la menudalla i a fer quadrar els comptes.

Després de migdia vaig cap a Bellaterra. Cal que iniciï els tràmits per la matricula d’aquest curs. El viatge és agradable. Per la ràdio es parla de l’entrevista que s’ha fet la Mònica Terribes al Bisbe Novell. Es veu que ha estat molt contundent quan ha deixat ben clar que “Crec que hi ha un bé previ que és el dret de les nacions, clarament manifestat en el magisteri, i és superior el dret a decidir el propi futur com a nació que no pas el bé moral que pot suposar la unitat de l'Estat. No comparteixo aquesta preferència de considerar la unitat d’Espanya com un bé superior al dret de Catalunya a l’autodeterminació”. De fet està força en la línea del que també ha afirmat el bisbe de Girona Mons. Francesc Pardo.

I, amb poc més d’una hora, arribo al campus de la Universitat Autònoma. Allà tot bull de vida. El curs acaba de començar. Com que ja comença ser hora de dinar, el menjador i els fores del bar estan plens d’estudiants que dinen: entrepans, carmanyoles, pizzes, plats combinats, menú...  

M’arribo al departament d’Art. Tinc la sort de que puc entrevistar-me conjuntament amb la Montse Claveria (que el curs passat va ser la directora del màster) i amb la Núria Llorens (la directora del màster aquest curs).

Parlem dels mòduls que tinc ja realitzats, dels crèdits assolits fins el curs passat i del pla de treball del present curs. M’hauré de posar les piles per iniciar ja el treball de recerca  de fi de màster. Tinc ganes de centrar-lo en les terracotes preparatòries de la producció religiosa de l’escultor Enric Monjo (tota la seva producció seria per una tesi). També aclareixo el mòdul més acadèmic que em caldrà seguir. Dels que em proposa la Núria el que m’agradà més de bones a primeres serà el poder conèixer per dintre el funcionament del MNAC. Espero que pugui enllestir bé el Màster d’Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic.

Quan he recollit els formularis per efectuar la matriculació  i finalitzades les entrevistes, vaig a dinar. Ja són tres quarts de tres. Trio un menú lleuger (encara que gens suculent) i menjo d’una esgarrapada. I cap a Anglès que hi falta gent. Pel camí escolto el programa que dirigeix en Xavier Grasset.    

Quan sóc a la Doma descanso mitja horeta.  Allà a les cinc tinc reunió amb catequistes parlant del calendari, del temari, de la mainada...  Al vespre, celebro la missa vespertina.

dijous, 19 / setembre / 2013

Quan m’he llevat, estrijolat, endreçat el pis, pregat una estoneta, obert l’església...  i mentre acabo d’esmorzar, escolto l’entrevista que es fa al sociòleg Xavier Elzo en ocasió de la presentació del seu llibre LOS CRISTIANOS, ¿EN LA SAGRISTIA O TRAS LA PANCARTA?. Val a dir que s’aprèn d’aquest professor emèrit de Deusto i el que planteja és ben interessant. Veurem qui li’n farà cas.   

Baixo al poble a fer un parell d’encàrrecs. Passo pel davant del col·legi de les dominiques i saludo alguns pares i alguns avis. Al despatx, vaig treballant en la redacció de la vida de santa Lluïsa de Marillac. També amplio la col·lecció de pintures virtuals de sants.

Al migdia, a les telenotícies comarques, es parla de la representació que l’Andreu Casadellà fa a La Planeta (Vidres als ulls, de Ferran Joanmiquel) demà divendres, dissabte i diumenge. Molta merda, Andreu.  

Després de la missa vespertina m’arribo un moment fins a Bonmatí.

Llegeixo amb interès les declaracions del papa Francesc a la Civiltà Cattolica i que es reprodueixen a diverses revistes vinculades als jesuïtes. Suposo que hi deu haver algun bisbe que arrufa el nas. I és que el que afirma (i com ho afirma) suposa un autèntic desafiament a l’episcopat penibètics.  

divendres, 20 / setembre / 2013

Al matí redacto un petit article que em van demanar per la Revista de Banyoles. Em toca fer-ho cada mes i aquesta és la quarta vegada. Se m’ha encomanat que vagi ressenyant els patrons titulars de les parròquies de l’arxiprestat  i comarca. Aquesta vegada el dedico a la Mare de Déu del Collell. Em costa sintetitzar. En Joan neteja l’hort.

A la tarda venen un parell de vailets a fer repàs. Amb un treballem uns articles dels Drets de l’Home. Amb l’altre, fem angles de diversos graus amb cartabó, escaire, semicercle, compàs, regle...

Després de la missa vespertina hi ha reunió amb el Consell Parroquial. Parlem de la vida parroquial des de la darrera reunió (juny) i de diversos temes pels propers mesos. La reunió s’acaba parlant de la situació política i social. Gairebé tots estan molt animats amb el tema de la independència i el futur polític del nostre país, per moltes amenaces que es facin.