diumenge, 19 de juliol de 2015

Si Nadal fos a l'estiu, jo no sé com ho faríem...

Dissabte, 11 / juliol / 2015

Vaig a Vic. Hi arribo cap a les 12. M’adreço al barri de l’Estadi i aviat trobo la casa d’en Joan i la M. Pilar al carrer Pius XII. Feia dies que no hi venia. Pujo a casa seva i parlem una estona. Quan  arriba en Josep M. anem cap a l’església parroquial de Lurdes.

Ens hi acull bé el rector, Mn. Francesc Chia, que també és el vicari judicial de Vic. M’ensenya l’església i em va comentant les millores que s’hi ha fet. Feia temps que no hi havia esta. Em fa pensar en l’església de Bonmatí, que deu ser de la mateixa època, però la decoració és molt més abarrocada i segurament un xic més acabada.

La imatge de la Mare de Déu de Lourdes que presideix l’església és de l’escultor Francesc Fajula i Pellicer (Sant Joan de les Abadesses, 1945). També és l’autor de la imatge del Sant Crist que presideix el presbiteri de la Sagrada Família. Li conec altres escultures. Així de memòria, recordo la imatge de l’abat Ponç de Monells a l’atri de l’església de Sant Joan de les Abadesses (crec que és la primera que vaig conèixer d’ell), la de la Mare de Déu del Coral a Begur, la de la Mare de Déu a l’accés a l’escola dels maristes de Girona, la de l’Abat Oliba a Ripoll...  

Quan han arribat la Montse, en Francisco Javier i el seu nen, l’Steven, comencem la cerimònia del baptisme del petit. Hi estem una mitja horeta. L’hem celebrat en un clima senzill, familiar, cordial, devot... com m’agrada a mi.   I anem a dinar a la casa d’en Joan i la M. Pilar. El petit va fent la seva.

Un cop he dinat, poc després de les 4, surto de la casa i faig el camí de retorn passant per Calldetenes. La calor em fa de companya de camí. Arribo a Bonmatí poc després de  les 5.

I després de la missa vespertina d’Anglès, vaig a sopar amb en Miquel, la seva dona i la Maria Lluïsa.


diumenge, 12 / juliol / 2015

Al matí, en disposar-me  a entrar a l’església, em trobo amb la porta de la sagristia bloquejada. Anit em vaig descuidar de treure’n la clau de la part de l’església, i ara no es pot girar la clau de la part de la sagristia. I no hi ha cap altra porta per accedir a l’església i treure la clau. No em queda altre remei que descargolar el pany. Sort que tinc un tornavís a prop.

A Sant Martí, els pagesos es  lamenten que no hi haurà avellanes ja que la onada calor tan intensa ho ha eixarreït tot. I encara que no hagi fet malbé els mateixos arbres.

Visito la Maria, la muller d’en Joan, i la Paquita de Cal Flequer, com m’ha recomanat en Setu.

Després de la missa de les 12, descanso una estona. Quan em llevo, preparo un dinar funcional i em passo la tarda treballant una mica: Diari del Capellà, santoral de l’agost per pregaria.cat...


Dilluns, 13 / juliol / 2015

A mig matí surto cap a Cadaqués. El viatge és tranquil, però arribar-hi costa una estona. A l’entrada del poble hi ha un embús i hi faig cua uns tres kilòmetres. Resulta que és dia de mercat: suposo que hi ha tots els pagesos de la comarca. Em cal travessar tot el poble per trobar un lloc per aparcar fins més enllà del Llaner Gros i de la Pineda de la Niní, a l’Olivar d’en Marès.

Un cop he aparcat, tot xino-xano m’adreço a la rectoria. Hi tinc un xic més d’un kilòmetre de camí. Quan arribo a la plaça del Doctor Pont i vaig per pujar les escales cap al carrer Santa Maria, des del banc del sinó fos al costat del porxo, sento que diuen alguna cosa de la caixeta amb tomates i albergínies que porto. Els dic que les he pescat a es Cucurucuc de sa Sabolla. Els faig riure. Suposo que ja tindran tema per estona. 

A la rectoria ens hi reunim 9 companys de promoció: en Jaume, dos Pere, dos Joan, en Josep M., en Miquel Àngel, en Benet i jo. Parlem dels temes propis de l’estiu: trasllats, algú que s’ha canviat el cotxe, candidats per la seu de Barcelona i moviments que es poden desencadenar, la situació social i política... 

El camí de retorn és de suar constant, per més que poso l’aire condicionat a tot gas. Arribo bé per la missa vespertina. Després de la missa venen els cantaires per assajar els cants per la trobada de corals evangelistes del dia 4 d’agost. I per fi puc posar-me sota la dutxa.


dimarts, 14 / juliol / 2015  

Amb la xafogor de la nit, en prou feines he descansat.

Vaig de visita amb la traumatòloga Susanna Rodríguez, a la Salus Infirmorum. Es mira el resultat de l’electromiografia de fa una setmana. El sucre em va soscavant els marges de baix i no hi ha irrigació suficient. Certament, la sequera es fa sentir.

Al migdia, a Anglès, vaig al centre de recuperació Fisiogestión. Hi trobo algú conegut. Em fan esperar una estona . Quan hem preparat el meu expedient, m’indiquen l’horari que hauré de seguir (20 sessions!) pels exercicis de recuperació de l’espatlla esquerra.

Dino i descanso. A la tarda estudio un xic el tema de la destrucció del patrimoni artístic religiós,  el juliol del 1936 i plantejo com redactar-ho. Quin daltabaix, Déu meu! No és el tema fonamental del meu estudi, però haig de començar amb aquest preàmbul que justifica la demanda de imatgeria religiosa que es produí a partir del 1939.


dimecres, 15 / juliol / 2015

A les 10 vaig al centre de recuperació, al carrer de l’Eixample. En Johny em posa una estona sota un arc que m’escalfa l’espatlla. En diu el microones. Hi estic uns 20 minuts. Després em posa unes plaques per fer uns corrents elèctrics. I acaba fent-me uns massatges.  

Quan retorno, estic al despatx amb les portes de la doma obertes per si ve alguna visita. Sembla que el sol no ha deixat pujar a ningú.

Després de la una surto cap a Banyoles. Pel camí parlen de la candidatura unitària de l’ANC, Òmnium, CD i ERC. Gràcies a Déu: val més un mal arreglo que un bon plet. I la postura de la CUP sempre serà una porta oberta a les opcions més d’esquerra. Déu faci que tot plegat sigui un èxit, sinó, ja podem plegar i fugir tots plegats.   

A casa, a la taula parlem de la llista unitària, de la Festa del Terme, de la calor, de les vacances...

Quan he fet la migdiada preceptiva, descansat una mica i m’he dutxat, marxo cap a Anglès. A Girona, a la biblioteca del seminari, hi deixo 5 caixes amb revistes i llibres. I ja sé on podré trobar-los.

Quan he acabat la missa vespertina –amb en Quim i l’Alexander fent d’escolans- vaig cap al CAP a fer-hi donació de sang. Hi ha tot de gent coneguda. Quan ja he fet els tràmits, em truquen uns nuvis que m’estan esperant a la rectoria per lliurar-me l’expedient de matrimoni. Surto ràpid del CAP sense haver realitzat la donació i pujo cap a la doma. L’any passat em va passar un fet semblant. Quan arribo a la doma no trobo ningú enlloc. Telefono els nuvis i em diuen que són a Bonmatí. una confusió. Finalment em diuen que ja tornaran la setmana vinent.

Baixo de nou al CAP i em col·loco de nou a la cua. Em toca esperar una estona. Cantant i xiulant, quan entro a la sala d’extraccions, ja són més de les 9. I vinga: el crit ritual quan em punxen, i ja està . 

Escolto que no hi ha hagut gaires donants, uns 55 (més 10 altres que no els ha estat possible fer la donació per raons diverses). La generositat i solidaritat d’Anglès no queden gaire bé. La calor pot justificar alguna absència, però hauríem d’haver estat una bona colla més.

Després de l’extracció em refaig: bastons amb llavors, patates fregides, aigua...  Arribo a la doma quan cauen les 10. Enllesteixo el sopar amb una mica de fruita i una cerveseta per engolir les pastilles de ritual.


dijous, 16 / juliol / 2015

És la diada de la Mare de Déu del Carme. Felicito les Carme que conec especialment la de casa.

Amb en Josep, el lampista, anem a canviar un parell de llums de l’església de Sant Martí. Quan tornem, baixo a Can Boix. Em deixen amb el cap pelat. Faig la broma que així podré fer millor propaganda d’en Raül Romeva.

A les 10 vaig a recuperació. En Johny em posa l’espatlla una estona al que ell anomena el microones: un forn, segur, perquè em fa suar de valent. També em fa una estona de corrents i un xic de massatge. Sembla que l’espatlla es va arreglant. Val més així. I amb dues sessions em trobo millor, quan hagi finalitzat els 20 sessions receptades, quedaré nou: així ho espero.

Per fer el trajecte de retorn (des del Paladium),  passo pels carrers amb més ombra i, de passada, volto un xic més: entre anar i tornar, gairebé dos mil metres.

Quan pujo cap a la doma, sota la muralla, hi saludo la Ramona i l’Àngel.

A la tarda enllesteixo el suplement del full i l’envio a la impremta.

A la missa del vespre hi participa gairebé el doble de feligresos dels altres dies. La Mare de Déu del Carme té els seus devots.


divendres, 17 / juliol / 2015

Vaig a recuperació. Mentre vaig passant d’un lloc a l’altre, en Johny, el fisioterapeuta, ens comenta que d’aquí un mes, si Déu plau, serà pare d’una nena. I ja pateix per quan la vaileta tingui 16 anys.

La calor no afluixa. Va bé perquè no es té gaire gana i, per dinar, passo amb poc: un cogombre, un bitxo verd, una tomata petita... i la meitat d’un bistec. I per postres, un préssec.

A la tarda faig un xic d’endreça del despatx i estudio una mica.

Abans de la missa vaig a Bonmatí a visitar una persona malalta que m’ha demanat.

Aquests dies, posar-se els ornaments per celebrar, sembla enfundar-se dintre un sac de plàstic i, quan acabo i me’ls trec, estic ben amarat de suor. Algú em diu que hauria de fer com en Sebas que, a l’estiu, per celebrar, únicament es posava l’estola. A veure si faig un pensament.

Amb aquesta calor tan intensa i tan continuada quedarem tots eixarreïts. I és que sembla un càstig bíblic.



Cap comentari:

Publica un comentari