dissabte, 12 / octubre / 2013
De bon matí venen en Ricardet i en
Joan i comencen a fer rams i ornamentar el presbiteri, el cambril, l’entorn de
l’altar. Tot esdevé una selva de flors.
Acompanyo en Raül que, tant si com no,
vol ser un bon esportista de caiac. A veure si ens en sortim.
Preparo les celebracions del diumenge, especialment la
de la Mare de Déu del Remei a Anglès. Aquest any estrenem un cant nou que li ha
dedicat Mn. Dídac Faig.
A la tarda poso la corona bona i les
joies a la imatge de la Mare de Déu i col·loco la creu de plata de la parròquia
al presbiteri. .
Cap a les cinc arriben les corals de l’entorn,
la de Bonmatí i la de la Cellera, convidades per la coral Cors Alegres d’Anglès.
No he pogut gaudir cap vegada del concert. De fet, delego la representació a en
Ramon, que per alguna cosa és l’arxiprest.
En Josep M. em comunica la mort de la
Isabel Aymerich, la mare d’en Quim. Que al cel sia. Dilluns hi ha l’enterrament.
A
la missa de Bonmatí hi assisteix poca gent (una trentena). Segurament
que, entre els que són al concert i els que vindran a les misses d’Anglès, han
fet disminuir l’assistència. Ni escolà.
A Anglès celebro la primera missa en
honor de la Mare de Déu del Remi. Hi fa d’escolà en Sam.
Diumenge, 13 / octubre / 2013
A la missa de les 9 hi participen el doble
d’assistents dels altres diumenges. Hi fa d’escolà en Maurici.
A Sant Martí ja ens servim de
l’església com si estigués ja acabada. Renoi, quin goig! Fins i tot sembla que
dóna més gust celebrar-hi la missa.
A les 12, l’església d’Anglès s’omple
de gom a gom. Hi fan d’escolans l’Ariadna, l’Alex, les dues bessones. A
l’ofertori, la Carme Palma llegeix un dels seus poemes en nom de la Colla
Gegantera. I ens grallers ens fan una sonada.
Quan acabem la missa, els geganters de
Lloret (convidats pels geganters d’Anglès) baixen del cambril la imatge de la
Mare de Déu. Un cop a baix, la gent passa a venerar-la.
Quan ha desfilat tota la currua,
començant per l’alcalde, els regidors, la pubilla, les dames i el cavaller,
col·loco la imatge al baiard. En Ricardet l’ha ornamentat amb flors. I les
pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’escombra porten a l’exterior
porten la patrona cap a l’exterior. Allà hi dansen els gegants i tothom viu un
esclat de goig al costat de la santa imatge.
A la tarda desfila molta gent a
saludar la Mare de Déu, sobretot a partir de les 4. També hi venen en Marturi i
la Carme. Poc abans de la missa vespertina venen alguns dels meus germans: en
Pere i la Conxita, la M. Pilar i en Joan, la M. Àngels. També venen la filla de
la M. Pilar (la Montse), el seu marit i el fill, l’Stefen, el meu mini nebot
més menut. I els acompanyo a venerar la Mare de Déu.
La missa vespertina és la dels fills
del poble que són capellans. Hi participen en Joan Pujol (que la presideix), en
Pere Carreras (que fa la homilia),també en Ramon Oller (que és l’arxiprest), en Fèlix
Mussoll (que havia estat rector d’Anglès) i jo. I anem a sopar plegats. Ecce
quan bonum et jucundum
En Joan i en Ricardet apaguen els
llantions i endrecen algunes coses. L’olor de les flors em carrega el cap. La
gola em rasca i els ulls em piquen. S’ha acabat la celebració d’aquest any.
dilluns, 14 / octubre / 2013
Quan em llevo, sento que la gola em
rasca. L’al·lèrgia a la flaire de les flors, com els altres anys, m’ha fet
passar la nit intranquil. Em llevo amb caparrassa i els ulls plorosos.
Al matí faig una mica d’endreça per
l’església, per la sagristia i pels baixos de la doma.
S’han recollit uns 200 kg d’aliments
que servirà per satisfer les necessitats d’unes 5 famílies de la cinquantena
que Caritas atén. També hi ha cap un miler de llantions que s’aniran consumint
al llarg de l’any.
Cap a les onze surto per anar a
l’Armentera, a les exèquies de la mare d’en Quim. Quan arribo a l’Armentera, em
trobo amb en Jaume i anem a prendre un tallat.
L’església és una xic més gran que la
d’Anglès, i més alta. Fa poc que ha estat pintada. La imatge més interessant és
la de santa Cristina, una petita escultura d’alabastre esculpida per en Joan
Rebull.
Presideix les exèquies el bisbe
Francesc, com acostuma amb tots els pares de capellans i els mateixos capellans. I amb en Quim, també hi concelebren el seu
oncle Carles Giol de Sant Hilari, el seu cosí Daniel Codina de Montserrat.;
també en Lluís Suñer, en Narcís Ponsatí, en Pere Bellvert, en Martí Colomer.
Els altres companys, estem enmig de la resta dels assistents.
També hi assisteix la meva padrina, la
tia Lola, que és feligresa d’en Quim, a Vallveralla. Quan sortim, tinc la
possibilitat de felicitar-la ja que compleix 89 anys.
Quan acabem, després de saludar-nos,
faig el camí de retorn. M’aturo a dinar a La Barca de Bescanó. A la tarda,
enllesteixo alguna cosa per la catequesi que s’inicia avui, però no puc treure
fotocòpies perquè hi ha una averia elèctrica que ha deixat sense corrent el barri
antic.
Vaig a Bonmatí. Hi ha poca mainada. A
Anglès hi venen tres grups que porten la Vicky, la Maria (amb els nens i nenes
els que venen per segon any), l’Eva i la Mercè (amb els nens i nenes que
comencen). Entre tots, són una trentena de criatures.
Abans de la missa vespertina recollim
els aliments que aquest dies s’han ofrenat a la Mare de Déu. Són unes 6 caixes
ben plenes. I després de la missa ve la junta de la Bambolina per parlar de la
representació dels Pastorets. Concretem el tema de l’assegurança, el tema dels
dies de representació (25, 26 i 27 de desembre), els dies d’assaig, els dies
per la instal·lació de la tarima...
Quan acabem, sopo una mica i vaig aviat cap a dormir.
Rellegeixo i prego amb el poema que va
escriure en Jesús Giol (a.c.s.), el pare d’en Quim, i que acompanya el recordatori de la Isabel,
la seva mare:
Senyor...
quan la crida
arribi per mi,
sigueu-me amable
i feu-me agradable
eix tros de camí.
En vostra balança,
no peseu caigudes,
sigueu bondadós,
deixeu per perdudes
les hores viscudes
apartat de Vós.
dimarts, 15 / octubre / 2013
Felicito a la meva neboda gran: fa 44
anys!
Vaig a casa de l’Arnaldo, el pastor de
la comunitat Evangelista. Em parla del Curs Alfa d’introducció a les Sagrades
Escriptures i del moviment italià de matrimonis Grande Mistero. Sobretot
preparem la trobada de cristians pel diumenge anterior al Nadal, el diumenge 22
de desembre.
Al migdia oficio les exèquies d’en
Pere Vilalta (81), el marit de l’Araceli. Es veu que li deien en Peret Maldades
i també en Peret Viseres. Em comenten que el seu pare, en Joan, havia fet de
campaner, quan era el masover a la Casa Nova on també hi feia de negociant de canyes,
d’avellanes.... Que descansi en pau.
Vaig a dinar. No tinc la panxa gaire
bé i sembla que el païdor estigui un xic encallat. Dino poc i bé.
A la tarda comença el tercer grup de
catequesi amb en Víctor, en Marc, la Mireia i la Maria. Les catequistes són la
germana Pilar i la germana Teresa.
Abans de la missa, la Maria del Pa em
comenta molt animadament la mini seria que fan a la TV3 OLOR DE COLÒNIA. Es veu
que, situada al 1953 a la Colònia Tèxtil Viladomat, reprodueix molt bé
l’ambient de les fàbriques tèxtils i de les colònies, com era el cas de Bonmatí
o, en bona part, d’Anglès..
Dimecres, 16 / octubre / 2013
Al matí, quan surto per estendre la
roba a la petita terrassa de la cuina, em trobo amb una escabatxina de tomates.
Hi tenia una caixa amb tomates de penjar. Es veu que alguns ocellots
(segurament els estornells) les han descobert i gairebé no n’han deixat cap de
sencera. Quan he acabat d’estendre la roba, entro la caixa de tomates, llenço a
la brossa les que estan gairebé menjades. Guardo a dintre les poques tomates
que hi ha senceres i, per menjar més immediatament, les picotejades.
A la tard vaig a Sant Martí amb en
Manel, el fuster. Hi acaba de col·locar alguns elements: el sagrari de fusta
que prové de la Casa d’Espiritualitat de Banyoles (amb l’esmalt del Sant
Sopar), la peanya per la Mare de Déu del Roser, una cartellera... Quan estem acabant, entra a l’església en
Lluís Meinecke , l’alemany que és propietari de Can Mont, la masia que hi ha al
costat de Sant Andreu de Bancells. A més de saludar-nos cordialment, li ha anat
bé que l’església fos oberta ja que està fent un reportatge de les esglésies i
ermites que hi ha a les Guilleries.
Li estranya que hi hagi tantes
senyeres i estelades als campanars de les esglésies que ha visitat. Intento raonar-li
el perquè i sembla que ho comprèn (encara que potser no ho acabi d’acceptar).
dijous, 17 / octubre / 2013
Després d’esmorzar, quan obro la porta
de la terrassa de la cuina, em trobo amb la venjança dels estornells. Es veu
que quan no s’han trobat les tomates, ho han barrigat tot i han rebotit per
terra les agulles d’estendre roba. En Joan, a l’hort, també em comenta que, al
magatzem del pati, s’ha trobat amb les tomates picotejades ja que els ocellots
hi ha entrat per sota la porta. Em ve al
cap la pel·lícula d’Alfred Hitchcock LOS PÁJAROS (1963).
En Ricardet i en Joan, a l’església,
fan tria de les flors i únicament en deixen un parell de rams. En tinc sort que
llencen tots els lliris.
Al matí preparo el suplement del full
parroquial i també enllesteixo el santoral per el web Pregària.cat.
Vaig a dinar a Sant Martí i, després
de dinar, m’arribo a Santa Coloma. De retorn m’aturo de nou a l’església de
Sant Martí. Quin goig que fa! No em puc estar d’estar una estona assegut
assaborint la pau de l’esglesiola i pregant: “In manus tuas...” . Només queden
quatre detalls per deixar-ho tot a punt.
També recullo les dades que hi ha a
les làpides sepulcrals de dintre l’església referides a antics rectors de Sant
Martí: Mn. Dalau Riera que morí el 1646 i que fou enterrat al començament de la
capella de sant Josep (també apareix gravat el seu nom al llindar del portal de
l’església, col·locat el 1638); Mn. Pere Viñas Coll que morí el 1864 i està
enterrat al centre de la nau central; Mn. Llorenç Pont Busó que morí el 1830 i
que també està enterrat a la nau central, als peus de l’anterior, més cap al
centre. Gràcies a la col·laboració de l’Albert de l’Arxiu Diocesà, també he
pogut elaborar el rectorologi del s. XX fins a la meva arribada. Serà un petit
homenatge als capellans que han servit aquesta parròquia, un parell d’ells
assassinats al inici de la Guerra Civil: Mn. Pere Ramonet (que era el rector
resident) i Mn. Narcís Oliveda (que ho havia estat el 1920).
A la Doma faig un xic de repàs a un
parell de germans indis. El tema de la llengua els costa.
Mentre celebro la missa em revé un
atac de tos i d’esternuts. M’adono que entre els rams que ha arreglat en
Ricardet encara hi resta algun lliri. Renoi. Quan acabo la missa, els trec, els
llenço i, avall!
divendres, 18 / octubre / 2013
Al matí oficio les exèquies de
l’Amadeu Torras (101a). Era de la mateixa quinta del meu pare (a. c. s.). Amb
el seu fill i la nora, vàrem fer la peregrinació a Lourdes, el juny del 2012 (i
aquest any també hi ha anant). També van venir a Montserrat.
Al migdia vaig a la Cellera. Un mosso
d’esquadra (en Jesús) ens ve a comentar quines precaucions cal tenir a les
esglésies i a les rectories per evitar robatoris i ensurts . Quan hem acabat, anem a dinar a la Codina. El menjar
és casolà i saborós. En Jesús ens comenta les seves primeres impressions i
sensacions a Amer, Les Planes, Sant Feliu... I parlem de les notícies que la
majoria afecta a la salut de companys capellans.
A la tarda vaig cap a la doma i
preparo les celebracions del diumenge.
M’avisen de la mort d’en Gil Ventura
(86a.), cunyat de Mn. Dídac Faig. Havia estat conductor de la TEISA i era molt
conegut a tot l’entorn.
Venen la mainada que participen a la
catequesi de comunió solemne i de confirmació. Un petit grup: “No tinguis por,
petit ramat...”
Diuen que a la nit, hi ha eclipsi de
lluna. Des del llit, no es veu res: tot és fosc.
El poema commou, en efecte.
ResponEliminaGràcies...