dissabte, 19 d’octubre de 2013

In virute posita est vera felicitas.

dissabte, 12 / octubre / 2013

De bon matí venen en Ricardet i en Joan i comencen a fer rams i ornamentar el presbiteri, el cambril, l’entorn de l’altar. Tot esdevé una selva de flors.

Acompanyo en Raül que, tant si com no, vol ser un bon esportista de caiac. A veure si ens en sortim.  

Preparo  les celebracions del diumenge, especialment la de la Mare de Déu del Remei a Anglès. Aquest any estrenem un cant nou que li ha dedicat Mn. Dídac Faig.

A la tarda poso la corona bona i les joies a la imatge de la Mare de Déu i col·loco la creu de plata de la parròquia al presbiteri. .

Cap a les cinc arriben les corals de l’entorn, la de Bonmatí i la de la Cellera, convidades per la coral Cors Alegres d’Anglès. No he pogut gaudir cap vegada del concert. De fet, delego la representació a en Ramon, que per alguna cosa és l’arxiprest.  

En Josep M. em comunica la mort de la Isabel Aymerich, la mare d’en Quim. Que al cel sia. Dilluns hi ha l’enterrament.  

A  la missa de Bonmatí hi assisteix poca gent (una trentena). Segurament que, entre els que són al concert i els que vindran a les misses d’Anglès, han fet disminuir l’assistència. Ni escolà.  

A Anglès celebro la primera missa en honor de la Mare de Déu del Remi. Hi fa d’escolà en Sam.


Diumenge, 13 / octubre / 2013

A la missa de les 9 hi participen el doble d’assistents dels altres diumenges. Hi fa d’escolà en Maurici.

A Sant Martí ja ens servim de l’església com si estigués ja acabada. Renoi, quin goig! Fins i tot sembla que dóna més gust celebrar-hi la missa.  

A les 12, l’església d’Anglès s’omple de gom a gom. Hi fan d’escolans l’Ariadna, l’Alex, les dues bessones. A l’ofertori, la Carme Palma llegeix un dels seus poemes en nom de la Colla Gegantera. I ens grallers ens fan una sonada.

Quan acabem la missa, els geganters de Lloret (convidats pels geganters d’Anglès) baixen del cambril la imatge de la Mare de Déu. Un cop a baix, la gent passa a venerar-la.

Quan ha desfilat tota la currua, començant per l’alcalde, els regidors, la pubilla, les dames i el cavaller, col·loco la imatge al baiard. En Ricardet l’ha ornamentat amb flors. I les pabordesses de la Confraria de la Mare de Déu de l’escombra porten a l’exterior porten la patrona cap a l’exterior. Allà hi dansen els gegants i tothom viu un esclat de goig al costat de la santa imatge.

A la tarda desfila molta gent a saludar la Mare de Déu, sobretot a partir de les 4. També hi venen en Marturi i la Carme. Poc abans de la missa vespertina venen alguns dels meus germans: en Pere i la Conxita, la M. Pilar i en Joan, la M. Àngels. També venen la filla de la M. Pilar (la Montse), el seu marit i el fill, l’Stefen, el meu mini nebot més menut. I els acompanyo a venerar la Mare de Déu.  

La missa vespertina és la dels fills del poble que són capellans. Hi participen en Joan Pujol (que la presideix), en Pere Carreras (que fa la homilia),també  en Ramon Oller (que és l’arxiprest), en Fèlix Mussoll (que havia estat rector d’Anglès) i jo. I anem a sopar plegats. Ecce quan bonum et jucundum

En Joan i en Ricardet apaguen els llantions i endrecen algunes coses. L’olor de les flors em carrega el cap. La gola em rasca i els ulls em piquen. S’ha acabat la celebració d’aquest any.  


dilluns, 14 / octubre / 2013

Quan em llevo, sento que la gola em rasca. L’al·lèrgia a la flaire de les flors, com els altres anys, m’ha fet passar la nit intranquil. Em llevo amb caparrassa i els ulls plorosos.

Al matí faig una mica d’endreça per l’església, per la sagristia i pels baixos de la doma.

S’han recollit uns 200 kg d’aliments que servirà per satisfer les necessitats d’unes 5 famílies de la cinquantena que Caritas atén. També hi ha cap un miler de llantions que s’aniran consumint al llarg de l’any.

Cap a les onze surto per anar a l’Armentera, a les exèquies de la mare d’en Quim. Quan arribo a l’Armentera, em trobo amb en Jaume i anem a prendre un tallat.

L’església és una xic més gran que la d’Anglès, i més alta. Fa poc que ha estat pintada. La imatge més interessant és la de santa Cristina, una petita escultura d’alabastre esculpida per en Joan Rebull.

Presideix les exèquies el bisbe Francesc, com acostuma amb tots els pares de capellans i els mateixos capellans.  I amb en Quim, també hi concelebren el seu oncle Carles Giol de Sant Hilari, el seu cosí Daniel Codina de Montserrat.; també en Lluís Suñer, en Narcís Ponsatí, en Pere Bellvert, en Martí Colomer. Els altres companys, estem enmig de la resta dels assistents.

També hi assisteix la meva padrina, la tia Lola, que és feligresa d’en Quim, a Vallveralla. Quan sortim, tinc la possibilitat de felicitar-la ja que compleix 89 anys.

Quan acabem, després de saludar-nos, faig el camí de retorn. M’aturo a dinar a La Barca de Bescanó. A la tarda, enllesteixo alguna cosa per la catequesi que s’inicia avui, però no puc treure fotocòpies perquè hi ha una averia elèctrica que ha deixat sense corrent el barri antic.

Vaig a Bonmatí. Hi ha poca mainada. A Anglès hi venen tres grups que porten la Vicky, la Maria (amb els nens i nenes els que venen per segon any), l’Eva i la Mercè (amb els nens i nenes que comencen). Entre tots, són una trentena de criatures.

Abans de la missa vespertina recollim els aliments que aquest dies s’han ofrenat a la Mare de Déu. Són unes 6 caixes ben plenes. I després de la missa ve la junta de la Bambolina per parlar de la representació dels Pastorets. Concretem el tema de l’assegurança, el tema dels dies de representació (25, 26 i 27 de desembre), els dies d’assaig, els dies per la instal·lació de la tarima...

Quan acabem,  sopo una mica i vaig aviat cap a dormir.

Rellegeixo i prego amb el poema que va escriure en Jesús Giol (a.c.s.), el pare d’en Quim,  i que acompanya el recordatori de la Isabel, la seva mare:

Senyor...
quan la crida
arribi per mi,
sigueu-me amable
i feu-me agradable
eix tros de camí.
En vostra balança,
no peseu caigudes,
sigueu bondadós,
deixeu per perdudes
les hores viscudes
apartat de Vós.


dimarts, 15 / octubre / 2013

Felicito a la meva neboda gran: fa 44 anys! 

Vaig a casa de l’Arnaldo, el pastor de la comunitat Evangelista. Em parla del Curs Alfa d’introducció a les Sagrades Escriptures i del moviment italià de matrimonis Grande Mistero. Sobretot preparem la trobada de cristians pel diumenge anterior al Nadal, el diumenge 22 de desembre.

Al migdia oficio les exèquies d’en Pere Vilalta (81), el marit de l’Araceli. Es veu que li deien en Peret Maldades i també en Peret Viseres. Em comenten que el seu pare, en Joan, havia fet de campaner, quan era el masover a la Casa Nova on  també hi feia de negociant de canyes, d’avellanes.... Que descansi en pau.

Vaig a dinar. No tinc la panxa gaire bé i sembla que el païdor estigui un xic encallat. Dino poc i bé.

A la tarda comença el tercer grup de catequesi amb en Víctor, en Marc, la Mireia i la Maria. Les catequistes són la germana Pilar i la germana Teresa.     

Abans de la missa, la Maria del Pa em comenta molt animadament la mini seria que fan a la TV3 OLOR DE COLÒNIA. Es veu que, situada al 1953 a la Colònia Tèxtil Viladomat, reprodueix molt bé l’ambient de les fàbriques tèxtils i de les colònies, com era el cas de Bonmatí o, en bona part, d’Anglès..

  
Dimecres, 16 / octubre / 2013

Al matí, quan surto per estendre la roba a la petita terrassa de la cuina, em trobo amb una escabatxina de tomates. Hi tenia una caixa amb tomates de penjar. Es veu que alguns ocellots (segurament els estornells) les han descobert i gairebé no n’han deixat cap de sencera. Quan he acabat d’estendre la roba, entro la caixa de tomates, llenço a la brossa les que estan gairebé menjades. Guardo a dintre les poques tomates que hi ha senceres i, per menjar més immediatament, les picotejades.

A la tard vaig a Sant Martí amb en Manel, el fuster. Hi acaba de col·locar alguns elements: el sagrari de fusta que prové de la Casa d’Espiritualitat de Banyoles (amb l’esmalt del Sant Sopar), la peanya per la Mare de Déu del Roser, una cartellera...  Quan estem acabant, entra a l’església en Lluís Meinecke , l’alemany que és propietari de Can Mont, la masia que hi ha al costat de Sant Andreu de Bancells. A més de saludar-nos cordialment, li ha anat bé que l’església fos oberta ja que està fent un reportatge de les esglésies i ermites que hi ha a les Guilleries.  

Li estranya que hi hagi tantes senyeres i estelades als campanars de les esglésies que ha visitat. Intento raonar-li el perquè i sembla que ho comprèn (encara que potser no ho acabi d’acceptar).


dijous, 17 / octubre / 2013

Després d’esmorzar, quan obro la porta de la terrassa de la cuina, em trobo amb la venjança dels estornells. Es veu que quan no s’han trobat les tomates, ho han barrigat tot i han rebotit per terra les agulles d’estendre roba. En Joan, a l’hort, també em comenta que, al magatzem del pati, s’ha trobat amb les tomates picotejades ja que els ocellots hi ha entrat per sota la porta.  Em ve al cap la pel·lícula d’Alfred Hitchcock LOS PÁJAROS (1963).

En Ricardet i en Joan, a l’església, fan tria de les flors i únicament en deixen un parell de rams. En tinc sort que llencen tots els lliris.

Al matí preparo el suplement del full parroquial i també enllesteixo el santoral per el web Pregària.cat.

Vaig a dinar a Sant Martí i, després de dinar, m’arribo a Santa Coloma. De retorn m’aturo de nou a l’església de Sant Martí. Quin goig que fa! No em puc estar d’estar una estona assegut assaborint la pau de l’esglesiola i pregant: “In manus tuas...” . Només queden quatre detalls per deixar-ho tot a punt.

També recullo les dades que hi ha a les làpides sepulcrals de dintre l’església referides a antics rectors de Sant Martí: Mn. Dalau Riera que morí el 1646 i que fou enterrat al començament de la capella de sant Josep (també apareix gravat el seu nom al llindar del portal de l’església, col·locat el 1638); Mn. Pere Viñas Coll que morí el 1864 i està enterrat al centre de la nau central; Mn. Llorenç Pont Busó que morí el 1830 i que també està enterrat a la nau central, als peus de l’anterior, més cap al centre. Gràcies a la col·laboració de l’Albert de l’Arxiu Diocesà, també he pogut elaborar el rectorologi del s. XX fins a la meva arribada. Serà un petit homenatge als capellans que han servit aquesta parròquia, un parell d’ells assassinats al inici de la Guerra Civil: Mn. Pere Ramonet (que era el rector resident) i Mn. Narcís Oliveda (que ho havia estat el 1920).  

A la Doma faig un xic de repàs a un parell de germans indis. El tema de la llengua els costa.

Mentre celebro la missa em revé un atac de tos i d’esternuts. M’adono que entre els rams que ha arreglat en Ricardet encara hi resta algun lliri. Renoi. Quan acabo la missa, els trec, els llenço i, avall!


divendres, 18 / octubre / 2013

Al matí oficio les exèquies de l’Amadeu Torras (101a). Era de la mateixa quinta del meu pare (a. c. s.). Amb el seu fill i la nora, vàrem fer la peregrinació a Lourdes, el juny del 2012 (i aquest any també hi ha anant). També van venir a Montserrat.

Al migdia vaig a la Cellera. Un mosso d’esquadra (en Jesús) ens ve a comentar quines precaucions cal tenir a les esglésies i a les rectories per evitar robatoris i ensurts .  Quan hem acabat, anem a dinar a la Codina. El menjar és casolà i saborós. En Jesús ens comenta les seves primeres impressions i sensacions a Amer, Les Planes, Sant Feliu... I parlem de les notícies que la majoria afecta a la salut de companys capellans.

A la tarda vaig cap a la doma i preparo les celebracions del diumenge.

M’avisen de la mort d’en Gil Ventura (86a.), cunyat de Mn. Dídac Faig. Havia estat conductor de la TEISA i era molt conegut a tot l’entorn.

Venen la mainada que participen a la catequesi de comunió solemne i de confirmació. Un petit grup: “No tinguis por, petit ramat...”

Diuen que a la nit, hi ha eclipsi de lluna. Des del llit, no es veu res: tot és fosc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada