Amor et mele et fele est fecundissimus

dissabte, 5 / octubre / 2013

Al matí vaig a la Pilastra a acompanyar-hi en Raül que hi fa caiac. M’hi trobo de nou l’Ester Bernal de Palafrugell. De fet, ara viu a Tona. Es recorda amb afecte de la meva estada a Palafrugell.

A la tarda, a Bonmatí, el noi d’en Rosendo i de la Paquita em ve a comunicar que la Paquita, la sagristana, està ingressada a l’Hospital de Santa Caterina perquè va tenir una embòlia al cap. Veurem com acabarà.

diumenge, 6 / octubre / 2013

Els diumenges, quan no hi ha res d’especial, són plàcids i melancòlics, per replegar-se en un mateix, però també per pensar, per llegir, per recordar... Avui n’ha estat un. A mig matí han marxat els amics que han vingut a passar la nit a la casa. Quan he acabat les misses, ho he recollit i endreçat tot, sense que hi hagi massa res fora de lloc. Com que a mig matí he menjat quatre avellanes de la collita d’enguany que m’han ofert quan he visitat la Maria, no tinc gaire gana i espero a anar a dinar.

A la tarda preparo el santoral del novembre per enviar-ho a en Santi Torras de pregaria.cat. De fet, ja és el segon any que ho faig i ja tinc feta la plantilla.

I parlo amb algun amic. No ens satisfà com es prepara i com es presenta la beatificació que es celebrarà el proper diumenge a Tarragona. Put massa a nacionalcatolicisme ranci i resclosit. Esperem que sigui el cant del cigne d’una trista etapa eclesial, amb tot el meu respecte i la meva consideració pels nombrosos màrtirs que van donar la vida perdonant i beneint en nom del Senyor. 

Al vespre, mentre fa un ruixat, em ve a la memòria un poema de Paul Verlaine (1844 – 1896) que vaig aprendre de petit: Il pleure dans mon cœur

Il pleure dans mon coeur
Comme il pleut sur la ville ;
Quelle est cette langueur
Qui pénètre mon coeur ?

Ô bruit doux de la pluie
Par terre et sur les toits !
Pour un coeur qui s'ennuie,
Ô le chant de la pluie !

Il pleure sans raison
Dans ce coeur qui s'écoeure.
Quoi ! nulle trahison ?...
Ce deuil est sans raison.

C'est bien la pire peine
De ne savoir pourquoi
Sans amour et sans haine
Mon coeur a tant de peine !

dilluns, 7 / octubre / 2013

Amb en Joan, vaig a Sant Martí Sapresa per repassar algunes coses de fusteria de l’església.

Al migdia oficio les exèquies d’en Josep Pol (75a). La seva filla gran i el seu gendre són els masovers de Can Janot i atenen l’esglesiola de Sant Pere Sestronques. El nét va fer la comunió el maig passat.

A la missa del vespre comencem el septenari de preparació a la festa de la Mare de Déu del Remei. Hi assisteixen unes 20 persones, el doble de les que hi participen habitualment.

dimarts, 8 / octubre / 2013

Al matí surto cap a Vilassar de Mar. Refaig la ruta que vaig recórrer tantes vegades el curs passat. Aquest any també la repetiré sovint per elaborar la investigació i l’estudi de l’obra de l’escultor Enric Monjo.

Al Museu Monjo m’entrevisto amb la Montse i amb la Gemma i em comenten com està la instal·lació aquest curs i la disponibilitat per estudiar les peces que m’interessen, els fitxers, els arxius, la biblioteca....

Vaig a la Casa de la Vila per entrar-hi la sol·licitud oficial demanant que pugui fer la investigació i disposar de la informació necessària.

Quan acabo passo de nou pel Museu. Parlo de nou amb la Montse per concretar un xic més. Segurament hi retornaré el dijous de l’altra setmana. I cada setmana m’hi aniré arribant fins el desembre, quan començaré les classes al MNAC.

Sortint del Museu passo  per l’església. A la façana hi ha una estela d’homenatge a Mn. Pere Ribot, amb un bust d’ell, ja que era fill de Vilassar de Mar.  Als matins, l’església està oberta. Hi entro i m’hi estic una estoneta pregant: Pater, in manus tuas...

Retorno cap a Anglès on vaig a dinar. El pintor acaba d’enllestir la pintada del cambril i del servei. Ja estarà una altra cosa feta.

A la tarda m’arribo a l’Hospital Santa Caterina a visitar la Paquita. Abans no la localitzo, volto per totes les instal·lacions. Ja tindré feta la caminada d’avui. Quan la Paquita em veu, s’emociona i em va enraonant, tot i que no l’entenc gaire. A la sala també hi saludo a la Joaquina. I encara m’hi trobo amb altres persones d’Anglès que em reconeixen, em saluden i em comenten les seves xacres.

I ja que sóc a Salt, m’acabo d’arribar a Girona. Vaig a recollir un aparell que havia portat a reparar i també vaig a comprar-me unes sabates. Em costen un colló de mico.

Al vespre celebro la missa del septenari del Remei. Aquests dies hi participa alguna persona més de les habituals.

dimecres, 9 / octubre / 2013

És dia de despatx. Habitualment no puja gaire gent. Amb tot, avui, el telèfon sona una i altra vegada. Els temes no són massa transcendentals.

En Ricardet ja ve a prendre mides per ornamentar el presbiteri pel Remei. Es veu que, enguany, vol fer-hi una decoració floral mai vista.  

Quan ja ha tocat la una, marxo i vaig a Banyoles i dino a casa amb el meu germà, la meva cunyada i la neboda..

A la tarda retorno passant per Olot. Vaig a l’Art Cristià a recollir la imatge de la Mare de Déu del Roser de l’església de Sant Martí. Ha quedat molt ben restaurada i els colors no queden massa llepats. Els deixo una imatge de sant Isidre. Sembla que serà més complicat restaurar-la. I baixo cap a Anglès.

Al vespre venen la mainada dels Pastorets a assajar i la sala de la doma s’omple de vida.

dijous, 10 / octubre / 2013

És l’aniversari del casament d’en Martirià i de la Sònia, els meus nebots. Va ser a Serinyà fa 15 anys. Els felicito de bon matí.   

Abans de la missa vespertina una persona ve a portar un obsequi per la Mare de Déu del Remei: les canadelles que una família va regalar a Mn. Carles Delmàs perquè, durant la Guerra Civil, va continuar ajudant a viure i celebrar la fe a gent d’Anglès i a la seva família.

Mn. Carles Delmàs Bosch morí a Anglès el 12 d’octubre del 1960. Havia nascut feia 72 anys a l’entorn de la parròquia de Betlem de Barcelona. Aquestes canadelles es faran servir de nou precisament el dia del 53 aniversari de la mort de Mn. Carles.  

Tant de bo es poguessin recuperar altres objectes religiosos que, amb la Guerra Civil, van desaparèixer (no pas destruir). Em consta que alguna família encara guarda quelcom interessant.  

divendres, 11 / octubre / 2013

Al matí feinejo per la doma.

 A la tarda vaig a Sant Martí Sapresa. Hi ha la brigada parroquial que hi fa neteja. Hi porto la imatge de la Mare de Déu del Roser: fa un pam de goig! Pujo al campanar a posar corda a una campana. Hi ha dues campanasses. L’una, la que es fa sonar actualment, és del 1952. L’altra, la que hi poso la corda, es va posar el 1961. L’una es va posar al començament de ser rector de la parròquia Mn. Alfons Nogareda i, l’altra, a l’acabament.

Abans de la missa vespertina ve una senyora que em diu que és de Santa Coloma. Porta una vintena de punts de llibre pintats a mà, cadascun amb una rosa diferent, ben bonica. Em diu que és una prometença. Els reparteixo als feligresos que participen a la missa del darrer dia del septenari de preparació de la diada del Remei. Un record ben especial i ben simpàtic.

Al vespre vaig a l’edifici de l’antic ajuntament, a la plaça de la Vila. Hi ha l’assemblea general dels Amics de Santa Bàrbara. Quan s’han superat els punts més de tràmit, es parla de la possibilitat d’estassar i aplanar unes feixes de l’entorn de l’ermita per facilitar l’accés amb vehicle i un espai d’aparcament. I ja hi som pel tros, talment un foc d’argelagues, sense aclarir ni decidir res. I el mateix passa amb els criteris d’utilització de la casa de l’ermità. Renoi, sort que ja els començo a conèixer!