dissabte, 19 de maig de 2012

Sant Pancraç se n'emporta el darrer glaç.


dissabte, 12 / maig / 2012

Ja que els polítics i els banquers no demostren la seva capacitat per aconseguir-ho, demanem a sant Pancraç que doni bona feina a cada braç. Però també haurem de demanar a sant Dimas que ens alliberi dels lladres de guant blanc, que tant abunden. I en tot cas, que sant Longino, el sant centurió, ens protegeixi de lladres i de por. 

Vaig a comprar al carrer de la Indústria. Mentre baixo pel carrer del Comerç em trobo amb la Maria. Després de saludar-nos, em pregunta si demà pujo a l’Aplec de Santa Bàrbara. Li contesto que si, si a Déu plau. Tot seguit em comenta que, quan era petiteta, l’aplec es celebrava el dimarts de l’Ascensió, tot i ser dia feiner, i que hi pujava tothom qui podia de Sant Martí, Anglès, La Cellera, El Pasteral...  I es veu que, cada any, la missa de l’aplec la celebrava un capellà diferent: o bé el de la Cellera o el d’Anglès o el de Sant Martí... Li dic que ara també hi ha varis capellans però que diuen la missa junts: el de Sant Martí, el de Bonmatí, el de Sant Julià, el de Contestins, el d’Anglès...  Ella es sorprèn que hi pugin tants capellans fins que s’adona de la broma que li faig.

El matí és tranquil. Repasso un tros més del text del llibre de la Parròquia de Santa Maria. Segurament si l’hagués de fer de bell nou, no el plantejaria de la mateixa manera. Però no es pot pas desaprofitar tota la informació que conté i que em va fer anar de corcoll.

Abans de la missa de Bonmatí, la mainada estan esvalotats, però quan comencem, es porten bé, fins i tot l’Adrià que ja ha millorat molt. En Rodrigo diu que ara ja sap qui és en Rodrigo Rato: no s’hi assemblen en res i menys en malícia. Amb els que celebren la primera comunió el diumenge 20, fem un xic d’assaig.

En Josep M. ha inventariat dues altres capses de partitures.

Quan vaig cap a Anglès fa una ploguda, amb llamps i trons, però poca aigua. Quan arribo a l’església, la Conxita ja s’espera per entrar i xerrar amb un i altre, com si anés a mercat. No hi ha escolans: els que en fan habitualment, deuen ser a Santa Bàrbara, on una bona collada hi passa la nit amb el cau dels escoltes. A la missa, si que hi ha algun infant.

La Gemma m’ha demanat informació sobre el Mural de la Pau. Es veu que n’està fent un estudi per presentar a la Universitat.

Quan acabo la missa vaig cap el c. Sant Jordi, a casa d’en Josep M. i de l’Anna. És el darrer sopar de les famílies del grup d’adolescents que va celebrar la comunió solemne. Sembla que la iniciativa ha resultat positiva.

diumenge, 13 / maig / 2012

Quan toquen les 8 es sent un petard: surten cap a Santa Bàrbara els que hi pugen caminant des de baix mateix.

Les misses matinals són tranquil·les, tant a Anglès com a Sant Martí. Cap a 2/4 d’1 en Josep Albó em ve a recollir amb el seu 4 x 4 i m’enfila cap a Bellveí i Santa Bàrbara. Pel camí hi ha tot de gent que puja i baixa, uns caminant, altres amb algun tot terreny... No és possible veure gaire paisatge perquè sembla que anem transcorrent per dintre un gran túnel embolcallat de transparències de tota mena de verdor. Veig de prop els murs de Bellveí que de prop es veu més gran i més majestuós. El camí de pujada és bo però els trencaaigües m’impedirien ascendir-hi amb el meu cotxe. Al Pla de Llancers, fins on poden pujar-hi amb els vehicles, el pare de la Irene, la Kiwi del grup Macedònia, demana a en Josep si pot pujar-la al vehicle ja que va té un esquinç un turmell. I, amb aquesta artista, arriben a dalt.  

Un cop a Santa Bàrbara, vaig saludant la gent que reconec i que em reconeix. Entre altres em trobo amb en Xavier Auguet i la seva muller (la Júlia), la Carme Costa de Banyoles...  Hi ha gent de tots els pobles de l’entorn. Sembla que els assistents que han reservat tiquet per dinar superen els 200.

Entro a l’església.  Quedo admirat de la pulcritud de la restauració. S’accedeix a l’església per un portal a migdia. A la dreta, cap a llevant, hi ha la capçalera recoberta amb volta de punt rodó lleugerament apuntada i de pedra. Un mur pla  cega el presbiteri i, en una fornícula, hi ha santa Bàrbara, una talla d’en Ripoll. Al bell mig d’aquest espai hi ha l’altar que respon a la pulcritud del conjunt i ve recobert amb unes tovalles ben elegants, a la part central es sosté el teulat amb dos elegants arcs de diafragma que distribueixen la nau en dos crugies, la primera, amb l’arc (a tall d’arc triomfal) que la separa de la capçalera i la segona, amb les bigues que descansen al mur occidental on hi ha un altre portal que comunica amb l’hostatgeria de l’ermita i un finestral amb un vitrall.

De mica en mica l’església es va omplint fins arribar a pocs menys d’una cinquantena de feligresos. La celebració és senzilla i participada. Acabem amb el cant dels goigs en honor de la santa seguint la tonada comuna dels goigs de sants. Quan s’ha acabat la missa, la gent va sortint a l’exterior. Però, tot d’una, l’església s’omple de nou. Resulta que, com passa sovint, ens recordem de santa Bàrbara quan trona o, que pel que fa és el mateix, quan plou. De fet, totes les dependències del santuari han quedat atapeïdes de gent que s’hi ha refugiat de la pluja. Els escoltes i les guies s’han refugiat a la sala dormitori on hi ha passat la nit.

Els bancs de l’església es distribueixen de manera que permetin un millor acomodament de la gent que s’hi refugia. Damunt de l’altar hi col·loco tots els rams de flors que hi ha pel presbiteri evitant que facin nosa i que limitin millor un objecte a protegir.

Quedo flanquejat de dues famílies conegudes, especialment amb els pares i les germanes d’en David. I quan em toca el torn, surto a recollir –sota la pluja- un plat de l’arròs que han cuinat una colla vinguda de Malgrat: un plat d’arròs caldós.  La pluja ens acompanya mentre es dina.

Quan s’acaba de dinar també s’atura la pluja, si bé tot queda embolcallat de boira. Hi ha sorteig i segueixen les salutacions entre els assistents. També hi ha animació infantil. És un aplec.

Per baixar, ho faig amb en Quel i la Tina, l’Esteve i la Dolors. Per una drecera, hem caminat una estona –per baixar, tots els sants hi ajuden- fins el Pla de Llancers,  Des d’allà,  a cavall d’un tot terreny, arribem al pla.

Arribant a Anglès, es posa a ploure a tot drap i el ruixat és considerable: en poca estona cauen uns 8 litres. I acabo el dia tranquil·lament aparcat la rectoria.

dilluns, 14 / maig / 2012

De tant en tant em toca anar a Girona, tot i que hi vaig tan poc com puc. M’hi trobo amb tot l’ambient de “Girona, temps de flors”, amb grups de gent anant d’un cantó a l’altre.

Passo per la llibreria del Bisbat a pagar deutes. M’entrevisto amb en Quim per parlar del tema de la campanya per l’eliminació dels tèrmits, d’un servei que cal fer a la sagristia d’Anglès, de les reparacions que convé fer a la rectoria de Bonmatí, de la rectoria de Sant Martí...

Quan marxo de Girona, m’aturo a dinar al restaurant La Barca de Bescanó. Hi ha l’àpat dels pastissers de les comarques de Girona: bon senyal. I val a dir que ho he encertat. No serà pas la darrera vegada que m’hi aturo.

Pel maig / juny de cap el 1968, amb la colla del meu curs del seminari menor de Girona, ens portaren a passar el dia a Bescanó. En recordo poques coses. L’una, és la bossada de cireres que la meva cunyada (aleshores vivia a casa del seu germà assistint la seva cunyada que estava malalta) em regalà per compartir amb els altres companys. L’altra cosa que recordo vagament és que la barquera ens transportà a l’altra costat del Ter. No sé si fou aquella mateixa vegada que anàrem fins a Vilanna, on era rector Mn. Lluís Solà, i passàrem la nit en tendes en algun d’aquells prats.

M’aturo a Bonmatí a recollir alguns papers i algun objecte. L’hort de la rectoria, que menen en Rosendo i en Francesc, fa goig de veure.

Abans d’acotxar-me fa una ploguda acompanyada d’algun tro llunyà.

dimarts, 15 / maig / 2012

Hem de donar gràcies a sant Isidre de les bones pluges d’aquesta primavera, si bé l’hivern fou ben sec. 

A quarts d’onze vaig a La Cellera a recollir en Ramon i, plegats, anem a Can Codina, entre El Pasteral i l’embassament de Susqueda. Tenim la reunió dels capellans de l’Arxiprestat.

Ha d’iniciar la reunió en Jordi comentant el 7 tema de formació permanent “Els fruits de la transmissió de la fe”. Com que encara no ha arribat (l’estrany seria), després de fer alguna cosa de profit (és a dir, pregar amb els salms de l’hora menor), parlem de la peregrinació a Lourdes la primera setmana de juny.

Quan arriba en Jordi,  llegim els tres punts i plantegem les tres preguntes del tema de formació. Sembla que “tot és horror en aquest exemple”. I fins i tot jo m’haig de posar a defensar l’Església, o millor dit, les comunitats parroquials. En Ramon va repetint dues expressions: una molt seva “prou!” i l’altre manllevada d’en Fèlix “no em pensava pas que arribéssim tan avall!”. Sant Antoni, quantes rucades! Sort que finalment arriba l’Elies i ens porta una paraula ponderada. Aquest noi anirà lluny! (de moment, el més segur, fins a Girona).

El punt 6 ens proposa revisar l’organigrama de l’Arxiprestat. Com que en Ramon ho fa molt bé, aviat s’ha acabat la revisió. I que no ens el toquin! En tot cas que vingui l’Ignasi a donar-nos un cop de mà, quan hagi estat ordenat.

Abans de dinar en Jordi se’n va. I quedem quatre gats, millor dit, quatre capellans. I com que arriba l’estiu, es comença a parlar de canvis. En Ramon diu que la consigna és que no en parlem. Si home, tan divertit com és! Castelló serà el cap d’una cordada, Sant Pau... També es parla de Palamós i d’alguna parròquia propera.

A la tarda, a la Doma, ve a catequesi la colla pessigolla amb la Pepi.

Al vespre hi ha la reunió de catequistes. Alguns no poden participar-hi. Fem un senzill balanç del curs i plantegem el nou curs. La Maria fa com la Carme, a Palafrugell, va xerrant i fent-nos riure.

Comenta la baixada des de Santa Bàrbara, ella, el seu marit i dues nétes (la Indira i l’Àmbar). Es veu que, enmig de la boira pixanera, es van perdre i, en comptes d’arribar al Pla de Llancers per recollir el cotxe i acabar de baixar, anaven camí avall cap a Sant Martí o Sant Amanç. I ja molt avall se n’adonaren i tornaren a pujar. Al vespre, entre esgarrinxades, esquinços i agulletes, no es podien moure del sofà.

També parlem dels carrers del barri vell, d’algun nom i del seu emplaçament exacte. Hi ha un carreró que vaig batejar amb el nom de la “baixada de Ca la  Rosita”. I m’encalcen: d’on ha tret aquest nom? on s’és vist tant d’atreviment? Però ningú me’n dóna el nom exacte: baixada de Ca la Perruca? Baixada de Can Culubret? Baixada de Ca l’Estrella? I a on comença i a on acaba la plaça de Santa Magdalena? I el carrer de Santa Magdalena.

dimecres, 16 / maig / 2012

Segueixo l’horari habitual i a les 6, em llevo i vaig seguint la rutina: fer bugada i posar la rentadora,  llegir els diaris digitals i escoltar les notícies, estrijolar-me, endreçar l’habitació, pregar un xic, obrir l’església, esmorzar... Cap a les 9 baixo al despatx i surto a comprar per la minestra.

En una de les botigues, la Maria em comenta que ella és nascuda a la Casa Nova de Santa Bàrbara i que, des d’allà, baixava i pujava cada dia a escola a Anglès.  Fent despatx em venen persones que em comenten situacions difícils de famílies d’Anglès. Vaig encaixant bé barris, carrers, famílies... Fa 8 mesos que sóc a Anglès.

M’entrevisto amb la M. Àngels Boadella, la directora de l’Aula de Música d’Anglès. Em resulta com una barrija-barreja de la Rita Ferrer, de la Maria Salvador, de la Mercè Jordi... Parlem de projectes que podem compartir.  
 
En Josep Casadellà, impulsor de la campanya per no pagar els peatges de les autopistes, ha iniciat una caminada reivindicativa. A veure si se li afegeix força gent. Però ens han fet i ens hem tornat molt submisos.  


dijous, 17 / maig / 2012

En Joan Garceso retorna la custòdia que ha netejat i ha quedat nova i lluent. Ja s’ho valia.

Com que a Anglès, aquest dissabte, la Taula de Joves organitza el Viu l’Art al Barri Antic, ha semblat més prudent anul·lar el final de la catequesi i integrar-se de ple a les activitats del VABA. El dia de Corpus haurem de fer alguna cosa amb la mainada de catequesi: un esmorzar, catifes...

Dino amb els de casa. Quan arribo en Jordi Prada està enllestint la ornamentació de l’era de la Cabanya. El disseny que n’ha fet en Jordi Camps és ben bé de concurs, amb reguerons d’aigua que transcorre per arreu.

Quan acabo de dinar acompanyo els mininebots al cole. En Ferriol m’explica l’estada a una casa de colònies de Serinyà, la setmana passada. En Patllari també va fer una estada a una casa de colònies, l’Albatros de Llafranc. Em parla dels animalons de mar que va conèixer: l’estrella de mar, els gatons de mar, fideus, tomates, pops... Per anar al CEIP LA DRAGA resseguim el rec d’en Brugada. El trajecte és d’uns 500 ms. lineals. Al rec només s’hi veuen ànecs del coll verd mascles i sembla que les femelles deuen estar covant.

Al vespre, quan pujo de la missa a les dominiques, hi ha reunió amb la comissió del Corpus

Es torna a discutir el nom del carrer que baixa del carrer Major a l’arcada d’en Verdaguer. Sembla clar que no s’accepta el nom de baixada de la Rosita. El nom més acceptat seria el de baixada de Ca l’Estrella. Torna a sortir el nom de Ca la Perruca i algú afegeix que abans era a Cal Perruc i darrerament a Can Taluma. I encara, la Maria del Pa, afirma que ella ara ja sap com es diu: la baixada de Can Lluquet. I això per un carrer que deu fer uns 10 metres escassos i que hi passa un cotxe ben just. I encara ves a saber si és pujada o si és baixada o travessia. No crec que els carrers més llargs del poble tinguin un repertori tan variat de noms: ni la Triassa, ni el carrer de la Indústria, ni el de la Verneda... Un dia m’hauré d’asseure amb la Rosita i recollir els motius del poble.

Queda clar que la celebració del Corpus serà el diumenge 10 de juny. Es solemnitzarà la missa del migdia, la de les 12. Es sortirà pel portal principal i transcorrerà fins el inici del carrer Major i es baixarà per la baixada de Ca l’Estrella fins l’arcada de Can Verdaguer i, per el inici del carrer d’Avall i el carrer santa Magdalena, es pujarà pel davant de l’Aliança i el carrer Jacint Verdaguer fins el portal principal a la façana occidental de l’església.

Es convidarà la gent que vulgui participar-hi a confeccionar catifes florals al trajecte. També es recorda el material que es pot utilitzar per confeccionar les catifes: gespa tallada, fulles de diverses tonalitats, serradures, marro, guix, sorra, terra d’adob, paper de colors esmicolat, pètals de roses i de diverses flors, retalls de roba de coloraines... Amb imaginació i bon gust, tot serveix (i no cal usar ginesta que, a més, no es pot fer). I com més participació hi hagi, més acolorida serà.

divendres, 18 / maig / 2012

Al matí hi ha la missa amb els alumnes i personal del col·legi la Vall dels Àngels celebrant la festa de sant Francesc Coll, a l’església parroquial de Sant Miquel. De fet, la celebració de sant Francesc Coll serà demà dissabte. A més, enguany es celebra el 200 aniversari del seu naixement, a Gombreny.  

Entre els alumnes s’hi veu mainada filipina, xinesa, marroquina, hondurenya, panjabis amb el seu turbant... Primer administro la comunió als celíacs fent-los llepar un xic de vi, després la distribueixo als que han fet la primera comunió aquest any... També marco amb una petita creu el front dels infants que no han rebut la primera comunió. També hi assisteix una dotzena de exalumnes.

Els cants són ben afinats: El món seria més feliç, al·leluia, Els nens del col·legi, Vigila ben bé el que fas, himne al pare Coll... En Pep i la Georgina saben assajar-los bé.

Quan hem acabat la missa, baixo a esmorzar amb els professors del centre. Acompanyo la tassa de llet i cafè amb un tallet de coca de ratafia, un tallet de coca de xocolata (que ha confeccionat la Isa de La Cellera i professora del centre) i un tallet de coca de pa (que en Rafel ha portat de la fleca dels seus pares, a Amer). En Pep em comenta que és exalumne del Petit Plançó, als caputxins d’Olot, on hi estudià els primers anys 80, quan jo era allà. Parlem del doctor Baldó que era de Banyoles.    

Dino amb la comunitat de les dominiques. La Mercè, la cuinera, diu que no li agrada cuinar però el cert és que cuina molt bé i és que per cuinar bé hi ha dos ingredients bàsics que ella domina: la senzillesa i l’esperit de servei (en llenguatge cursi hi ha qui en diu “carinyo”). Tot dinant parlem de la mainada, dels religiosos, de la presència de les dominiques als pobles del nostre bisbat, dels llocs on han estat...

A la tarda, al centre hi ha un partit de futbito entre els alumnes del cicle superior, sisè i cinquè. Una colla de pares i d’exalumnes animen els jugadors. Hi saludo l’Alfred que va amb el braç dret en cabestrell ja que, treballant, s’hi ha clavat una trompada amb una porta. I és que, alguna vegada, els accidents es tenen a peu dret i a peu pla.

Cap al vespre m’arribo a la plaça de la Vila. S’inicia el V. A. B. A. (Viu l’Art al Barri Antic) amb un pregó, una mostra de funky i una visita guiada pel barri antic. Saludo diverses persones i parlo una estona amb en Lluís, amb l’Emili...

Em comuniquen la mort d’en Josep Carrera a qui li deien en Pirri. Vivia a l’avinguda Antoni Gaudí. Al cel sia!

Diverses persones m’envien un record del 125 aniversari del FRATERNAL  



Cap comentari:

Publica un comentari