Per vostra passió sagrada...

 dissabte, 20 / febrer / 2016

Cap a dos quarts d’onze baixo a la plaça  de la Rutlla i al carrer de la Indústria. Han desviat la circulació del centre i enmig del carrer hi ha cadires i un entarimat. Hi ha força moviment de gent que va buscant el seu millor lloc. Em trobo amb la Carme Fenoll, cap del servei de biblioteques de Catalunya. És de Palafrugell i ens coneixem de temps. Ens saludem efusivament. Ella mateixa em fa de guia de les instal·lacions de la biblioteca municipal Joaquim Bauxell que avui s’inaugura.

Des de la sala de lectura del pis superior, es veu bé la façana i el campanar de l’església. També es veu l’església de Sant Julià de Llor, la cinglera de Sant Roc i les antenes de Rocacorba. O sigui que, des de la Selva, veiem territori del Gironès i del Pla de l’Estany.

Baixem de nou al carrer i cerquem el lloc que tenim reservat. Se m’ha situat al costat de l’Arnaldo, el pastor evangelista. Davant nostre hi ha els alcaldes de la comarca. I, a l’altra costat, hi tinc la M. Dolors Esteban, la jutge de pau. Al darrera hi ha en Pere Espinet i altres regidors.  Mentre esperem, l’Arnaldo em comenta i es lamenta del poema de la Dolors Miquel  Mare Nostra recitat a la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona. Més enllà del seu valor poètic, no crec que fora el lloc més adequat on recitar-lo.  

Tot d’una es produeix un moviment i la gent aplaudeix amb entusiasme: arriba el president. En Carles va saludant la gent que es va trobant i entra a la biblioteca. Quan en surt, descobreix la placa commemorativa que hi ha a l’accés.

A l’entarimat,  l’Astrid, l’alcaldessa, dóna la benvinguda i va donant pas a les diverses persones que intervenen: un nét d’en Bauxell, un amic (en Trias de les galetes, de Santa Coloma de Farners), el president de la diputació i, finalment, el president. El cors de nens i nenes del FEDAC – Vall dels Àngels, interpreten el poema Carrer d’Avall i els Avantpassats. I com és obvi, es clou amb el cant dels Segadors. La gent ho canta amb entusiasme i acaba cridant i corejant: In, inde,  Independència,

Quan es dissolt la trobada, m’acomiado de la Carme Fenoll que ara, amb tot el seguici del president, van cap a Cruïlles, a inaugurar la remodelació del monestir.

Vaig a comprar alguna cosa per dinar, el preparo, dino i intento descansar una mica. Però uns crits em fan sortir a mirar cap a la plaça de Santa Magdalena, des de la galeria del menjador. Però no veig res. Tot d’una veig que arriben el cotxe de la policia local, l’ambulància, els bombers... Resulta que a uns veïns se’ls ha encès la xemeneia. Me n’adono perquè tothom mira enlaire. És quan veig la xemeneia fumejant com una màquina de vapor. De mica en mica es va sufocant i torna la calma al veïnat.

A la tarda celebro la missa a Bonmatí (on hi fan d’escolans en Miquel i en David, dos nois portuguesos) i a Anglès (on fa d’escolà en Yasser, un noi peruà).

diumenge, 21 / febrer / 2016

Quan arribo a Sant Martí Sapresa, no trobo la clau de l’església enlloc: ni a la bossa, ni a la guantera, ni pel seient del cotxe...  I això que fa més d’un pam.  La Carme ha d’anar a casa seva per recollir la seva, ja que també se l’havia deixat.

Quan arriba la Carme amb la clau i podem obrir l’església, em porten la meva clau que l’Angeleta ha trobat al pedrís de la rectoria, on l’havia deixat la setmana passada quan havia perdut la clau del cotxe i la rebuscava arreu. Catxis dena!

Avui dino a Can Tarrés. Em donen records d’un matrimoni de Palafrugell. Però no saben dir-me qui són. Es veu que em troben a faltar. No serà tant!

A la tarda enllesteixo un article per la revista de Banyoles i preparo algun altre article. Les tardes dels diumenges les esmerço a escriure i llegir amb tranquil·litat.  

Dilluns, 22 / febrer / 2016

És el 35 aniversari de la meva ordenació de capellà, a Sant Esteve d’Olot. De vegades penso què hauria estat si no m’hagués fet capellà diocesà. Potser jesuïta? És el que em plantejava quan vaig deixar el seminari menor. O potser religiós agustí recol·lecte? És l’opció que van triar alguns companys meus amb qui vaig estudiar a Barcelona i a Marcilla. O potser monjo de Montserrat? Aquesta opció també em va atreure molt sobretot quan, els estius,  participava als cursos d’animadors de cant litúrgic. I perquè no botiguer a Banyoles?. Em penso que me n’hauria sortit bé. I encara, perquè no mestre o professor?.  El cert és que sóc capellà diocesà i n’estic prou cofoi.

Fa 16 anys era a Roma amb la mare i amb la tia Maria. Van ser uns dies ben intensos recorrent tot el que poguérem, però vaig tornar amb l’esquena trencada.

Al vespre, mentre estic preparant el sopar, obro el balcó que dóna a la terrassa perquè passi aire. Tot d’una entra un ocell que va voleiant entorn del llum. Veig que és un  pit-roig. Obro bé la porta del balcó i encenc el llum de la terrassa perquè l’animaló vegi bé el camí de la sortida. I, quan li sembla bé, surt cap a l’exterior fonent-se en la foscor.

dimarts, 23 / febrer / 2016

A les vuit, vaig cap a l’ambulatori. Els adolescents fan camí cap a l’institut. Algun em saluda.  Quan arribo a l’ambulatori, mentre espero, hi ha tot de persones conegudes que ens anem saludant. N’hi ha de Sant Martí, de Bonmatí i d’Anglès.

No m’haig d’esperar gaire i aviat em criden per extreure’m sang. La noia que m’atén ho fa molt bé i gairebé no ho noto.

Sortint, entro a can Centena a comprar una coca de pla. M’anirà bé per esmorzar. I quan he esmorzat, baixo al poble per fer alguna gestió a una oficina bancària i anar a pagar algun deute.

A la tarda, com cada dimarts, venen els dos grups de catequesi. A les 7 celebro la missa.

dimecres,  24 / febrer / 2016

Hem passat ja el trajecte més fosc i més trist de l’hivern. La claror del sol s’ha allargat gairebé una hora a banda i banda. I ara els meteoròlegs ens anuncien l’arribada de fred i de precipitacions. Veurem com acabarà tot això.

Dino a Banyoles. Parlem de diverses qüestions familiars sense massa transcendència.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. N’hi ha uns quants de baixa i també algun voluntari.

Preparo el suplement del full parroquial. Després de la missa vespertina, ve un noi a recollir una certificació de baptisme pel seu expedient de casament.

Al vespre, surto a l’eixida de la cuina. Arraulit i aixoplugat sota el forat d’una teula de la cornisa del cambril de la Mare de Déu, hi ha el pit-roig acotxat. M’observa amb curiositat. I jo a ell. Acabarem amics.

dijous, 25 / febrer / 2016

Copio i faig meu el que ha escrit la Carme Fenoll: “Ahir va morir en Miquel Ros, un palafrugellenc molt estimat. Em compto entre els privilegiats a qui va caricaturitzar dins les Cròniques d'un any. Descansa en pau, Miquel! Una abraçada a tots els que t'estimaven!”. De fet, tinc emmarcats 4 dels originals de caricatures que em dedicà. També en guardo algun altre dibuix. La vida no li ha estat fàcil i, amb les caricatures, procurava posar-hi un xic d’humor.

M’arriben uns exemplar del llibret “Mare de Déu del Remei” que he escrit i que ha editat el CPL. És el 19è títol que se’m publica a la col·lecció Sants i Santes i que, actualment, ja va pel n. 234. Fa uns dies ja me n’havien arribat uns quants exemplars però amb el nom de l’autor equivocat (Carles Ros)  a la coberta, si bé a l’interior (i l’edició castellana) si hi sortia bé el meu nom.

A la tarda vaig a la facultat de lletres de la UdG, a l’antic convent de Sant Domènec. M’hi espera en Narcís Gascons, professor d’enginyeria. A l’aula 7 hi tinc la xerrada sobre art religiós a les comarques de Girona.  Hi participen una vintena d’alumnes, un parell són d’Anglès i un de Palafrugell, en Kevin.  Estic unes tres hores parlant descrivint alguns retaules i peces artístiques religioses del nostre bisbat. Quan acabo, m’atén la Dolors Puigdevall. Sembla que ja és la cinquena vegada que hi participo (o potser la sisena?).

Vaig a recollir el cotxe al pati del seminari i marxo cap a Anglès, a sopar una mica. Tot seguit vaig cap a La Cellera on hi tenim la segona trobada quaresmal de formació. Ens la dirigeix en Carles Oller, anglesenc que viu i treballa a Olot, on col·labora a les parròquies també com a president de Caritas Garrotxa. La seva muller, la M. Jesús, era catequista (i encara crec que ho és) quan jo era a Les Fonts (del 1980 al 1983).

A la trobada hi participen una cinquantena d’assistents. Alguns són diferents de la setmana passada. En Carles ens aporta la seva visió de les obres de misericòrdia espirituals i ens convida a pregar. Tothom està atent, mostrant interès.

Arribo a la doma cap a les onze. Sense fer massa esvalot, miro sota de la cornisa de l’eixida de la cuina. En el forat del buit d’una teula, el pit-roig hi està arraulit dormint tranquil·lament.

divendres, 26 / febrer / 2016

El matí treballo  tranquil a l’escriptori de dalt. El cel està ennuvolat i fresqueja.

Després de la una, vaig cap a La Cellera. Amb en Ramon, en Jordi i en Jesús, ens trobem per dinar plegats a can Quer de El Pasteral . Al menjador hi ha una bona colla de treballadors. Dinar plegats ens va bé per compartir un xic les cabòries i les satisfaccions de la setmana.  En definitiva, per fer-nos companyia.

Quan retorno, passo pel mig de La Cellera. Estan fent unes reparacions i ens desvien. Surto pel Pladevall fins arribar a Can Perarnau, baixant de la carretera d’Osor cap a Anglès.  Ha estat  un trajecte desconegut per mi.

Al vespre fem el viacrucis. Hi participen una vintena de persones. Des del primer any, ha anat reduint-se el grup dels assistents. Seguim amb la missa. I quan acabem, vaig cap a Girona.

Celebro la missa a l’església de la Mare de Déu dels Dolors.  A la nau hi ha bona part dels passos de la processó de setmana santa. Alguns han estat restaurats , diria que poc encertadament. Puc ben dir que hi ha més imatges que feligresos.

Quan acabo faig un tomb per la muralla, aquesta vegada per la pujada de les Pedreres. Quan entro al cotxe ja han tocat les 10. M’adono que, a més del toc de les campanes de la catedral també s’escolta el toc agut de les campanes de l’ajuntament. D’aquestes, ningú n’ha dit res.

Arribo a Anglès després de dos quarts d’onze.