Camina al llarg del temps...

dissabte, 11 / juny / 2016

Tinc el matí tranquil per fer bugada i endreçar roba d’hivern. Al despatx vaig preparant les celebracions d’aquest diumenge. I també llegeixo una estona.

En Jaume em telefona. Entre altres coses em comenta que se’n va a passar uns dies al monestir de Bose, prop del Piemont. Alguna vegada jo l’havia acompanyat.

I cap al tard, les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 12 / juny / 2016

En Vitalic ve amb mi a la missa de Sant Martí i m’ajuda a preparar les coses. Quan acabo la missa, passo a visitar a la Carme i a portar-li la comunió.

Al migdia, a Anglès, batejo a la Carla. El baptisme és una de les celebracions que em resulten més simpàtiques. Sobretot quan tot fa pensar que hi ha una sinceritat i una disponibilitat nobles i senzilles.  

A la tarda envio la certificació de casament d’en Salvador Comerma Vilanova i la Carme Boadella Carreras (el 22 d juny de 1918) a en Joan Coll Comerma, que havíem estat companys de curs quan fèiem el batxillerat al seminari menor. Un dels testimonis va ser Mn. Josep Comerma (Banyoles, 1887 – Canet de Mar, 1936). Mn. Josep Comerma va escriure (el 1927) la primera Història de la Llengua Catalana i fou rector de Canet de Mar, on morí. L’altre testimoni fou Josep Gispert-Sauch Burch (no sé si era un familiar –l’avi?- de Can Trull). Resulta insòlit que el casament es celebrés a Bonmatí ja que els dos nuvis eren de Banyoles i els testimonis, un de Banyoles i l’altre de Girona.

També envio a l’Emili Rams una certificació de casament de les germanes Pilar de Cendra (que es casà amb en Pere Pibernat, que era de Granollers) i Lluïsa de Cendra (que es casà amb en Joan Feliu). El casament doble fou beneït pel bisbe de Girona Francesc de P. Mas i es celebrà a Sant Miquel d’Anglèsel 15 de novembre del 1916. La importància de la certificació és que , d’aquell dia, es conserva la única fotografia del retaule major de l’església d’Anglès.

dilluns, 13 / juny / 2016

Vaig a fer una visita rutinària al metge, en Gabriel. Li comento que, quan em llevo, noto un dolor difuminat. Comprova que no sigui una hèrnia. Finalment es decanta per un    als músculs isquiotibials.

Vaig a recollir els medicaments que se m’han receptat. Haig de retornar a l’ambulatori per una equivocació que hi ha a la recepta digital. I anant amunt i avall, avanço una colla de passos dels que haig de fer (entre 6m i 12m, que ve a ser com anar i tornar de la Cellera dues vegades al dia, o sigui, cap a 10km).

Dino a Can Tarrés i passo bona part de la tarda treballant a l’estudi i col·locant bé llibres.

Tarda tranquil·la treballant a l’estudi. A tort i a dret i a diversos arxius, demano fotografies dels interiors de les esglésies i dels retaules que hi havia abans del 1936. Em penso que en trobaré una colla.

dimarts, 14 juny / 2016

A Vilobí, al monestir de les clarisses, tenim la reunió dels arxiprestes del bisbat, amb el bisbe i els vicaris episcopals. La reunió comença a 2/4 d’11 si bé em semblava que era a les 10. Fent temps per començar, puc parlar amb algun company que arriba primer.

Comencem la reunió fent la pregària litúrgica de mig matí. Tot seguit recordem els punts tractats a la darrera reunió. I el bisbe inicia la reunió d’avui fent una reflexió sobre la situació actual de l’església a casa nostra enumerant els reptes que tenim plantejats.

Abans d’acabar la reunió, els companys m’elegeixen per representar-los al Consell Pastoral de la Diòcesi. L’altre company elegit és l’Enric Roura, el rector de Blanes.  En definitiva, un rector i arxipreste a la Selva interior i l’altre rector i arxipreste a la Selva marítima.

Ara les tardes són tranquil·les i em puc concentrar millor per treballar en les feines que tinc entre mans. Avui enllesteixo l’article per la secció que faig a la Revista de Banyoles. També enllesteixo el santoral del juliol per el web pregària.cat. 

dimecres, 15 / juny / 2016

Poc després de les 9, amb en Manel Busalleu, som a l’església de Sant Martí Sapresa per penjar-hi vàries coses.  

A un mur de la primera capella que hi ha entrant a tramuntana, hi penja el quadre que ens va retornar Mn. Ramon Cabanes, rector estat d’aquesta parròquia des del 1986 al 1999. Quan deixà la parròquia, se li regalà aquest quadre que és un pergamí amb els goigs de sant Martí que ell va escriure el 1987. Els goigs estan escrits a mà i estan decorats amb uns dibuixos i unes flors (a més de la dedicatòria) que van fer les monges del monestir de Sant Daniel.

A la biga que sosté el baldaquí en Manel hi penja dues làmpades que fan joc amb les altres que hi ha als arcs laterals. Són fetes amb un disc de llaurar (a la base) i tres cadenes que s’uneixen a la part superior.  Totes 6 làmpades han estat fetes per en Miquel Clapès usant els disc de ferro que ha donat en Pere Mascort. Les 4 primeres es col·locaren el Nadal passat.

Al despatx hi atenc un parell de visites. Venen a recollir un certificat de baptisme per esmenar un cognom  i escriure’l correctament, com apareix a la inscripció del llibre de baptismes. De fet, la certificació ha vingut des de l’arxiu del bisbat ja que els llibres d’inscripcions parroquials anteriors al s. XX estan dipositats a l’arxiu diocesà.  I després de la missa vespertina, atenc una parella. Enllestim l’expedient matrimonial i preparem la cerimònia del casament.

dijous, 16 / juny / 2016

Celebro la missa al matí. Faig memòria dels sants Quirze i Julita, patrons de Calella i de Merlant.

Al migdia, a Bonmatí, oficio les exèquies de l’Emili Angelats (89 anys). La Cristina i en Gerard, els dos néts, hi diuen unes paraules de comiat. Sempre em resulta entranyable que els néts intervinguin a les exèquies dels avis, ja sigui llegint un comiat o expressant algun gest de comiat.

Dino a Banyoles. També aprofito per fer alguna compra per proveir la nevera.

Quan marxo m’aturo a un magatzem de matalassos que hi ha a Mata per adquirir-ne un de nou, de viscoelàstic. Espero que m’ajudi a descansar. El matalàs que ara uso el vaig comprar fa uns 15 anys. També l’havia demanat d’espuma o de quelcom semblant. Però el magatzem on el vaig comprar me n’entaforà un de molles i, a més, més estret que no pas el llit. I els que me’l van portar, tant si com no em van dir que aquell ja m’aniria bé. El problema és que ja l’havia pagat. Però, des d’aleshores, cada matí, quan faig el llit, em recordo d’aquella gent, i no pas per bé.  

També m’aturo a Girona per recollir-hi una aquarel·la d’en Lluís Bruguera que em regalà la seva mare, la Lluïsa, el setembre passat en ocasió del meu 21 aniversari d’arribar a Palafrugell. Fa dues setmanes la vaig portar a enquadernar. Ha quedat bé. Representa la façana de l’església de Sant Martí de Palafrugell.   

l al vespre, a Bescanó, tenim la reunió dels equips de Caritas de l’arxiprestat. La sala on ens reunim, l’antiga sagristia de Santa Maria, és com un vagó de tren, llarg, incòmode  i estret. La reunió va bé, fent balanç del curs.   Ens acomiadem del servei que ha realitzat la Marta Piany aquests dos cursos darrers coordinant la feina que es fa des de les nostres parròquies. També ens acomiadem d’en Josep Puigdemont que deixa de ser el president de Caritas d’Amer: ara no tindrem tan bona entrada a la Generalitat. 

divendres, 17 / juny / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Hi participem una bona colla.

Faig alguna gestió pel poble. I vaig a l’oficina de correus per enviar el meu vot per les eleccions del 26 de juny. Enviant el vot per correu, sempre em queda un xic d’intranquil·litat pensant que el vot es perdi o pugui ser manipulat. Amb tot, sembla que té moltes garanties i que els mateixos treballadors vetllen perquè ningú hi fiqui la mà.

Cap a la una vaig cap a la Cellera a recollir en Ramon. Ens trobem a dinar amb en Jesús i en Jordi a Can Quer del Pasteral. El tema dominant que mou la nostra tertúlia són els rumors dels canvis de destinació dels companys que sempre es couen a la primavera i que es coneixen amb l’arribada de l’estiu.

A la tarda treballo una estona redactant un informe dels plafons que hi ha a Can Boles d’Amer i que haig de lliurar a l’alcaldessa. Sempre hi ha algun detall per aclarir i, sobretot, l’autoria.

Camino de forma regular, com cada dia. Acostumo a fer entre 10 i 12 mil passos, alguna vegada més. Avui he superat el 14m passos, o sigui, uns 11km.