val més tard que mai

dissabte, 18 / juny / 2016

Al matí em comuniquen la mort d’en Miquel  Feixas, en Quel de l’Sport, el popular bar que hi havia entre la plaça de la Rutlla  i el començament del carrer Comerç. Havia nascut a Susqueda fa 79 anys.  

Al migdia oficio el baptisme de la Gala. Els avis tenen una petita ferreteria al carrer de la Triassa.   

A  la tarda ens fa una bona ploguda. Deu seu per acomiadar la primavera.

Mn. Volodymir ve a celebrar la Pentecosta amb els catòlics ucraïnesos. Em presenta la seva muller, la Natàlia, ben eixerida.

Després de la missa a Bonmatí visito la Maria. Està força malament.

I celebro la missa anticipada d’ Anglès.

Quan acabo vaig cap a la Cellera, a sopar amb en Ramon, la Montse i en Josep.

diumenge, 19 / juny / 2016

Celebro la missa de les 9.

I a les 10 tenim les exèquies d’en Miquel. Mentre esperem començar, es fa ambient de cafè, amb tot de caçadors, tertulians...

Poc abans de començar entra a l’església un gat. Ho fa amb la cua ben dreta i passejant-se per tots els racons. El faig sortir pel pati de la catequística però aviat torna a ser a dintre. Puja per l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, s’hi ajeu de panxa enlaire... Quan comencem encara és per dintre i es passeja pels respatllers dels bancs i per la falda dels assistents. Fins que algú el fa sortir per la porta de Sant Miquel. Però, al cap de poc, ja ha entrat per alguna altra porta. I puja fins el presbiteri, volta entorn meu... Salta a baix... Em fa por que no salti damunt del fèretre. Però, finalment, se’n va. Renoi, la gent, tot i estar ben callada, estava més pel gat que per la cerimònia i pel que jo deia.

De fet, els gats sempre havien tingut accés lliure dintre les esglésies i a l’entrada hi solia haver un forat gater. I és que tenien l’encàrrec de cruspir-se els ratolins que hi voltaven en un dels mil racons i menjant la cera natural que els agradava molt. Ara, a les esglésies, només hi ha alguna rata de sagristia... Però no crec que els gats els facin res. 

A Sant Martí Sapresa tenim la missa de la festa de la gent gran de Brunyola. Val a dir que l’església ha quedat atapeïda i tot i tots hem  lluït molt.

Dino tranquil·lament al pis i, després de descansar un xic, baixo a la Font del Canyo per participar a l’Aplec de la Sardana. De moment hi veig poca gent, però de mica en mica, es va animant.  Tothom que em saluda em parla del gat del matí. Renoi, potser l’haurem de fer venir més sovint!  Entre la gent que ens saludem hi trobo en Dídac Faig que ens saludem cordialment.

dilluns, 20 / juny / 2016

Com gairebé tots els dilluns, és dia d’endreça. En Jesús m’envia  fotografies dels frontals que pintà en David Jusmet i que ara ha donat a la parròquia de Les Planes. Són reproduccions de frontals romànics que haig d’anar identificant i comentant. Feineta.

Dino a la Rutlla. Hi saludo una taulada de tertulians presidits per l’Albert. Una noia em ve a parlar i em comenta que, a l’enterrament del seu pare, un capellà va obrir el consultori mentre feien les exèquies. Ho trobà de mal gust. 

I a la tarda vaig enllestint temes que queden sempre endarrerits.

dimarts, 21 / juny / 2016

Aquesta matinada ha coincidit el moment del solstici d’estiu amb el pleniluni. Es veu que és un fenomen que succeeix cada 70 o 80 anys. Miraré d’estar més alerta la propera vegada i així poder admirar-ho millor.

Venen a portar-me el matalàs. El xofer de la furgoneta és en Robert Serrano, que és de cal Peó de Cornellà: em comenta que eren 11 germans i que fa un any se’n morí un d’accident. L’ajudant és en Frederic Moreno, company de colla d’en Jordi i de la Nuri.

Elaboro un estudi dels plafons del s. XIX que es conserven a Can Boles d’Amer. Se m’ha extraviat algun apunt que tenia i em cal exprimir més la memòria. Quan l’acabo, ho envio a en Francesc Ten i a la M. Rosa Vila.  

dimecres, 22 / juny / 2016

Al matí surto cap a Sant Miquel de Campmajor. A Falgons em trobo amb Mn. Joan Prats, la M. Antònia i l’Andreu. Fem inventari de les peces interessants que conté l’església, especialment la pica baptismal. A Falgons hi té relleu la veneració a sant Ferriol i s’hi celebra un aplec comarcal en la proximitat de la festa, el 17 de setembre.

Quan acabem, anem cap a Sant Martí de Campmajor. Molta gent coneix l’església com Santa Quitèria ja que hi té molta veneració la santa i un aplec comarcal (on reparteixen unes coques peculiars) a les engires de la festa (22 de maig). És una església romànica que, amb els terratrèmols del s. XV, s’ensorrà i aleshores l’ampliaren i s’obrí una porta a l’absis romànic, que encara es conserva.

A l’actual absis hi ha un retaule amb pintures populars del s. XVII amb episodis de la vida de la Mare de Déu. Al damunt de tot hi ha una imatge alabastrina de la Mare de Déu, la peça més interessant de tot el que veiem avui. Per mi és una peça del s. XV o principis del XVI. També hi ha una imatge de sant Martí tallada per en Pedro Martín de Banyoles, autor de les imatges dels sants Abdó i Senén de Santa Maria dels Turers.

La tercera estació la tenim a l’església de Sant Miquel de Campmajor, d’estructura romànica. Entre les peces interessants hi ha la pica baptismal romànica i altres dues piques. També hi ha uns exvots que procedeixen de Sant Martí de Campmajor, dedicats a Santa Quitèria. Un dels exvots (deuen ser del s. XVIII o principis del XIX) representa un ramat de cabres que és atacat per un gos rabiós. A la part superior esquerra hi ha la figura de santa Quitèria, protectora contra la ràbia, i a la part baixa de la dreta hi ha la dedicatòria que em resulta ben curiosa: “Joan TarrésMasó de la Grabolosa de Susqueda”.  Una peça que també és interessant és la part central d’un bancal de retaule esculpit en alabastre i representant la Pietat de Crist flanquejat per la figura de la Dolorosa i de sant Joan, segurament el que resta d’un antic retaule. 

Finalment anem fins a Sant Andreu del Torn. També em dedico a inventariar la pica baptismal (també romànica) i altres peces menors.

De l’església del Torn en tinc dos records. Un, el més remot, a la finalització d’una missió popular. Crec que hi vaig anar amb la tia Conxita. I, enmig de boires, recordo l’arribada de la imatge de la Mare de Déu del Collell que participava en aquella solemne conclusió.

L’altre record que en guardo és d’haver-hi assistit a la missa dominical quan, essent jo llobató, estàvem acampats vora el Ser. Crec que les aqueles eran la Tremolesa i diria l’Anna Sala.  Seria l’estiu del 1963. I, a mitja missa, vaig perdre el coneixement i, quan vaig revenir, era a l’exterior i em donaven aigua i alguna coseta per menjar, suposo. És una de les vegades que m’he desmaiat a l’església.

L’altra vegada va ser a Banyoles, suposo el 1964, quan, l’escolania, cantàvem el rosari agenollats a les escales de l’altar major. Quan em vaig refer, vaig veure el que seria Mn. Sebastià Congost fent-me beure aigua.  I la més sonada va ser a Palafrugell, un diumenge de gener de cap el 1998. Estava celebrant la missa i estava assegut escoltant les lectures. I quan em disposava a alçar-me per llegir l’evangeli, també vaig perdre el coneixement, vaig quedar assegut i vaig vomitar. L’escolà (la Georgina) va fugir corrents del meu costat. I tot seguit va pujar gent  (recordo l’Eduard) per atendre’m. Però tot passà ràpidament. Immediatament vaig entrar a la sagristia, em vaig canviar els ornaments i vaig sortir de nou a l’altar acabant ràpidament la celebració. Petites aventures personals.

Quan acabem de fer els inventaris, vaig cap a Banyoles on dino amb en Josep, la Carme, la Collell i la Nuri, en Jordi, en Patllari i en Ferriol. Els mini nebots estan satisfets perquè han acabat el curs i han tret bones notes (excel·lents i notables). També m’expliquen que en Ferriol anirà de colònies a Sant Martí de Llèmana i, en Patllari, a Maçanet de Cabrenys.  

A la tarda vaig a proveir alguna cosa i aviat ja sóc a Anglès. Al vespre hi celebro la missa.

dijous, 23 / juny 2016 

Dia de tranquil·litat. Poso en net les notes dels inventaris. 

A la vesprada, treballo un xic  elaborant un estudi d’una dotzena de frontals que pintà en David Jusmet i que ofrena a la parròquia de Les Planes.

I així celebro la revetlla, acompanyat dels espetecs dels petards que m’arriben de la vall.

divendres, 24 / juny / 2016

Em llevo seguint l’horari habitual, gairebé de ritual. I camino una estona. Quan em dutxo he caminat com per arribar a La Cellera, és a dir, uns 2’5 km.  Les notícies van plenes del Brexit al Regne Unit. 

Poc després de les 10 em preparo i surto per anar cap a Sant Amanç. Fa un dia ben clar. I allà hi va arribant gent fins omplir l’església amb més d’una seixantena de feligresos vinguts d’arreu, com sol passar en aquestes celebracions especials.

Celebrem una missa plena de cordialitat i de simpatia. I, quan hem acabat, compartim trossos de coca dolça de flequer i traguinyols de moscatell. Una bona celebració de sant Joan.

Cap el migdia venen en Jordi i la Maria amb els seus fills. Anem a dinar plegats a El Coll.  El lloc és agradable i fresc. Ara ja m’és més fàcil identificar les muntanyes que s’albiren: des de Rocacorba, el Mont, el Bassegoda, el Far, l’Agulla de Rupit, el Puigsacalm...  

I tot dinant em parlen de la família i dels seus projectes. Anem bé.

Cap a les 5 torno a ser a la doma.