diumenge, 12 de juny de 2016

Importa tenir les mans ben obertes...


dissabte, 4 / juny / 2016

Al matí enllesteixo la preparació de les misses del diumenge, especialment la de Bonmatí.

Al migdia sóc a Bonmatí per acabar de preparar la celebració amb la mainada que celebrarà la primera comunió. Estan nerviosos i també ho estan la catequista i els pares.

A la missa vespertina, a Anglès, comentant l’evangeli de la resurrecció del fill de la vídua de Naïm, m’estremeixo pensant en els infants i joves per qui he oficiat les exèquies a la meva vida: uns perquè han mort d’accident, altres perquè s’han cansat de viure, també els que han estat víctimes d’alguna malaltia greu... L’emoció no em deixa continuar i haig d’aturar una estona l’homilia fins que puc dominar de nou la parla.

Les exèquies sempre són tristes i, per un capellà, és un moment d’especial proximitat amb cada família. Però quan són més dures les exèquies és quan el difunt és una persona jove o un infant o un pare/mare de família jove...


diumenge, 5 / juny / 2016

Començo el diumenge amb la missa i les exèquies de la Dolors Expósito (87a), la Lola de Can Soldat, a la Triassa. Va morir a Amer, a casa de la seva filla. Era força coneguda.

Quan acabo la missa i les exèquies, em toca anar a Sant Martí, per la missa dominical. Hi ha una bona collada de feligresos, entre els quals n’hi ha d’Anglès vinculats al poble.

A les 12 oficio la missa de les primeres comunions a Bonmatí. Abans de començar, a la sagristia, se’m presenta l’avi de la Dèbora, en Delfí, i em diu que és diaca. El faig revestir i m’assisteix durant la celebració.

La celebració transcorre amb dignitat i senzillesa. La mainada està atenta i un vailet, de tant nerviós, gairebé ve malament. En Delfí fa algunes intervencions en portuguès. De fet, a la celebració hi ha tres nens (i per tant, 3 famílies) que són portuguesos (o sigui, un 30 %). Faig que en Delfí administri la primera comunió a la seva néta i, tot seguit, als assistents. Abans, jo administro la comunió a cada criatura i estic amb ells ajudant-los a pregar una mica.

La celebració acaba amb el recitat del poema tan conegut de la Joana Respall,, Podries:

Si haguessis nascut
      en una altra terra,
podries ser blanc,
      podries ser negre...
Un altre país
      fóra casa teva,
i diries "sí"
      en un altra llengua.
T'hauries criat
     d'una altra manera
més bona, potser;
     potser, més dolenta.
Tindries més sort
     o potser més pega...
Tindries amics
     i jocs d'una altra mena;
duries vestits
     de sac o de seda,
sabates de pell
     o tosca espardenya,
o aniries nu
     perdut per la selva.
Podries llegir
     contes i poemes,
o no tenir llibres
     ni saber de lletra.
Podries menjar
     coses llamineres
o només crostons
     eixuts de pa negre.
Podries ....podries...
      Per tot això pensa
que importa tenir
      LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
      fugint de la guerra,
fugint del dolor
      i de la pobresa.
Si tu fossis nat
      a la seva terra,
la tristesa d'ell
      podria ser teva.

Quan he saludat i felicitat les famílies, vaig cap a Anglès on administro el baptisme a en Pol. La mare és hondurenya i parla perfectament el català.

Cantant i xiulant, acabo cap a les 3t. Havia començat la feina cap a les 8m. i, cantant i xiulant, he anat fent fins ara.

Pujo al pis. Dino tranquil·lament i faig migdiada. Avui toca fer-la solemne. Però bé, cap a  dos quarts de 5 ja estic en dansa de nou: llegeixo, escric, parlo amb algun amic... i de tant en tant, faig un tomb per dintre l’edifici, o pel pis, o per l’església.


dilluns, 6 / juny / 2016

El dilluns se’m presenta tranquil. Sembla que la temperatura es va caldejant. Deu ser que s’acosta l’estiu.

Al matí baixo al poble per realitzar algunes gestions. Ho aprofito per visitar la Paquita i l’Eugeni.

Em passo bona estona treballant per la meva recerca, sobretot cercant fotografies de retaules que hi havia a les esglésies de les comarques de Girona abans del 1936.

La missa vespertina és a dos quarts de 8 del vespre, però la Conxita, a les 5t, ja s’espera davant de l’església.  Reso la missa d’acció de gràcies: he acabat una etapa important de la vida parroquial,  ja per cinquena vegada.


dimarts, 7 / juny / 2016

Cap a un quart de 10 ve la mainada de segon curs de primària de l’escola Pompeu Fabra. Visiten l’església i els explico els elements més importants comparant amb els elements més importants de les seves cases: l’altar (la taula), la Sagrada Escriptura (la tele)... i els explico les etapes constructives de l’església d’acord amb els números que hi ha gravats: 1637 (els arcs de les tres capelles meridionals, començant per l’arc més occidental) i 1638 (les capelles de tramuntana), i l’ampliació /allargament  del 1921. També els explico algun element de les tècniques constructives de l’època: com es feia una bastida, sentit de la cornisa, la utilització de cindris per fer els arcs... Estan ben bocabadats.

També els faig demanar un “desig” i  cadascú encén un petit llantió. I els dono un pa petit dels que utilitzem per dir la missa. Encara aconseguim fer un moment de silenci i, finalment, els que venen a catequesi (Esteve, Martí... ) em demanen per cantar el parenostre davant dels seus companys. I així ho fan...  Una visita cultural però no laïcista.

Al migdia baixo al poble a fer un parell d’encàrrecs i m’arribo fins a la punta del parc de la Font del Canyo. De tornada, passo per l’ambulatori per demanar hora de visita. I encara, a uns que treuen trastos d’una casa, els demano si em poden donar una estanteria i, no només me la donen, sinó que un d’ells me la porta fins a casa. Molt agraït, Toni.

Després de dinar al pis, descanso una mica. A la tarda preparo la reunió d’Arxiprestat que tenim al vespre.

Celebro la missa a dos quarts de sis i, quan acabo, vaig cap a La Cellera. Els companys d’arxiprestat tenim la reunió mensual, la darrera del curs.

 Comencem la reunió poc després de les sis. Primer fem vespres amb to senzill.  Comentem els temes tractats a la reunió de la coordinadora de Consells el 25 de maig: l’animació dels joves que porta l’Ignasi,  obrir una web conjunta de l’arxiprestat i les seccions que contindria, la trobada de consells parroquials a mitjan juliol...

Acabem la reunió compartint un sopadic al Centre. I cap a dos quarts de 10 ja sóc a la doma.
 

dimecres, 8 / juny / 2016

Al matí venen les pabordesses de la confraria de l’escombra. Són poques però fan molt bona feina. Tan de bo se’ls afegís algú més! Aquestes si que es guanyen ben guanyat el Jubileu de l’Any de la Misericòrdia!

Atenc alguna visita al despatx. L’Emili em porta còpia d’un parell de fotografies antigues: l’una de l’interior de l’ermita de Santa Bàrbara i l’altra de l’antic retaule de l’ermita de Carders. També fa arribar-me una còpia del retaule que hi havia a l’església d’Anglès feta el 15 de novembre 1916, quan es van casar dues germanes de Can Cendra, la Pilar amb en Pere Pibernat de Granollers i, la Lluïsa, amb en Joan Feliu. La cerimònia la presidí el bisbe de Girona Francesc de Paula Mas i Oliver.

No es sap si, quan s’amplià l’església, el 1921, el retaule s’instal·là de nou a l’absis.

Per dinar em preparo una crema de carbassó. Ara me la menjo calenta i, la que sobri, me la menjaré freda per sopar.


dijous, 9 / juny / 2016

Al matí redacto el suplement del full parroquial. Aquesta feina la faig cada setmana des del setembre del 1987, quan vaig anar de rector a Sant Jordi Desvalls. El primer número el vaig redactar pel diumenge 4 d’octubre del 1987.  

A Sant Jordi, primer havia de preparar el text, després el picava en un clixé de cera i seguidament el multicopiava. Crec que en feia un centenar de còpies. En guardo un exemplar de cada setmana (i també en guardava un exemplar per l’arxiu parroquial). Hi recollia moltes notícies de la vida del poble, a més de les més pròpies de la vida parroquial. Hi sempre les seccions que són més fixes als suplements del full: baptismes, amonestacions, casament, exèquies...  

A Palafrugell, quan vaig arribar-hi (1994) portava el text redactat a la Impremta Palé i allà en feien el que en dèiem “la quarta pàgina” ja que s’imprimia a la quarta pàgina del full parroquial que fa el bisbat de Girona. Crec que li portava en un disquets d’aquells negres que s’usaven aleshores. El primer número és del diumenge 25 de setembre del 1994. 

La segona etapa, a Palafrugell, fou quan el suplement s’imprimí en un full apart, com es fa ara a totes les parròquies. El primer número s’edità el 5 de gener del 1997. 

Més endavant, suposo ja després del 2000, el text l’enviava per correu electrònic a la impremta. I així durant 17 anys.

Quan vaig arribar a Anglès, Bonmatí, Sant Martí... (el 2011) vaig continuar el mateix estil de suplement que havia fet, si bé la impremta seria Graficter (com m’indicà Mn. Sebastià, el meu predecessor). Des de poc després que en Miquel la traspassà, la impremta s’anomena DisisDisseny.

De tots els exemplars editats, tan a Palafrugell com a Anglès (i abans a Sant Jordi), també en conservo un exemplar de manera que, resseguint els suplements, es pot resseguir molts moments de la meva vida (que es completa amb el blog que edito setmanalment des del 1997). 

I tant a la impremta Palè de Palafrugell com a Disis-Disseny, cada divendres a la tarda, porten  els exemplars impresos del suplement.  I la Conxita és l’encarregada de casar-los amb el Full parroquial del Bisbat, si bé, abans, fins que marxà del poble, van fer aquest servei en Miquel i la Pepi.  A Palafrugell aquest servei el feien la Catalina (al cel sia), la Lola (al cel sia) i en Quim. Curiosament, a Palafrugell, abans de començar la feina, deien un parenostre i una avemaria. Feines senzilles però tan necessàries i tant d’agrair que fan possible en bon funcionament d’una parròquia.

Dino a Banyoles. Abans d’arribar-hi, m’aturo a comprar alguna cosa per la casa, sobretot productes per protegir-me de mosques i mosquits. Em trobo amb en Joan Coll Comerma que havia estudiat amb mi al seminari menor, crec que fins el 4rt curs de batxillerat (i la revàlida). Li comento que, remenant papers, havia trobat la inscripció de casament del seu avi Salvador Comerma i la seva àvia Carme Boadella  que s’havien casat a Bonmatí. En queda tot sorprès perquè no tenia cap notícia que els seus avis s’haguessin casat a la capella de la Colònia. Li enviaré la notificació del casament que va ser el 22 de juny del 1918. El fet és ben curiós ja que els dos nuvis eren de Banyoles (jo vaig conèixer l’avi Salvador, un gran cantaire de l’Escola Cantorum parroquial).

Estan reparant el teulat de Can Teixidor:  hi havia alguna biga que gairebé havia catxat. La Collell m’obsequia amb una caixa ben plena de dolços per anar regalant als escolans i a la mainada que venen per la parròquia. En Josep m’obsequia amb una capsada de nespres o micacos, com els anomenen per Calella i pel Maresme.

A la tarda vaig a Girona. Visito en Francesc Ten que m’atén molt amablement al seu despatx a la Can Solterra. Pel carrer em trobo amb en Pep Vila.  

A l’Arxiu Diocesà hi reballo una estona acabant de recollir dades de l’informe del 1939 sobre els desastres de la guerra civil. És molt interessant i molt escruixidor. Ara em caldrà trobar fotografies dels retaules desapareguts: de les gairebé 400 parròquies, de moment he localitzat unes 40 fotografies de les esglésies abans del 1936 i dels magnífics retaules que foren destruïts.  

I cap a les 9 del vespre ja estic de nou  a Anglès.


divendres, 10 / juny / 2016

Celebro la missa a les 9 del matí. Quan acabo surto de dret cap al Baix Empordà, a Palafrugell. Vaig a enllestir alguns temes personals a la gestoria i a una oficina bancària. Pel carrer vaig trobant amics, coneguts i saludats. Mai abans, des que en sóc un foraster i visito la vila del peix fregit, me n’hi havia trobat tants: en Joan de la Teresa, en Gabriel i la Roser, la Rosa Llorens, la M. Àngela, la Bet, en Jordi, la Isabel que em feia la neteja del pis, la Irene i el seu marit (els pares d’en Vidal), en Jesús, l’Eudald, en Ferran, en Quim, en Miquel, la Montse i la Maria... I encara molts altres de que no recordo o de qui no en recordo el nom.

Dino al La Cassola on coincideixo amb un parell de treballadors de la funerària que em saluden cordialment. Un d’ells ha fet algun servei a les parròquies on estic. L’altre, tot i ser fill de Montfullà, no l’havia vist més.

Un cop m’he refet vaig a l’Asil dels ancians per visitar la tieta de can Pons. Ahir era el seu sant però ella no recordava que fos ahir ni si algú la va felicitar (que de fet foren diverses persones que ho feren: la Lluïsa, la Pilar, l’Enriqueta i d’altres). També m’hi trobo amb la Meles i amb l’Emília. I saludo la mare Pilar i les altres les religioses i les altres residents del centre.

Després de la sis vaig cap a Girona. Pel camí segueixo les vespres des de Montserrat. Cap a dos quarts de vuit aparco a la Muralla, a Girona. i baixo cap a l’església dels Dolors.

A dos quarts de nou celebro la missa, a més de tota les imatges dels passos de setmana santa, hi assisteixen una dotzena de fidels.


Després de la missa parlo un xic amb ells. I arribo a la doma cap a dos quarts de 10. 

Cap comentari:

Publica un comentari