HINENI, HINENI: I'm ready, my Lord!

dissabte, 5 / novembre / 2016

Al migdia, a Bonmatí,  tenim les exèquies de la Carme Surroca. L’església s’omple d’amistats de la família. Es respira molt sentiment. La mort de l’àvia ha fet surar el record de la tràgica mort del nét, en Jordi.

A les misses anticipades hi participa poca gent. La d’Anglès la celebrem més aviat, ja que s’ha canviat l’horari. Tot i ser missa familiar, hi ha poca mainada de Catequesi (una tercera part). Es veu que molts són a passar-ho bé a les fires de Girona.

diumenge, 6 / novembre / 2016 

Després de la missa de les 9, vaig cap a Sant Amanç. Hi participen una quarantena de persones. És un dia cluc i i inhòspit. M’he oblidat les partícules i em cal demanar una llesca de pa que em porten els de can Soldat. A la gent els resulta curiós i els fa gràcia.

Dino amb uns bolets que m’ha regalat la Carme i un tall de botifarra.

Tinc la tarda tranquil·la i preparo alguna cosa per la setmana.

dilluns,  7 / novembre / 2016

Cada dilluns el tinc centrat en la classe de la tarda, preparant el tema corresponent.

En Josep em truca per comunicar-me que en Josep Carreras ha mort mentre era a l’hort. Vivia a la part alta del carrer Nou i li deien el Reiet.

A la tarda vaig cap a Girona a fer la classe. Avui toca parlar de les mediacions religioses: les mediacions objectives, les mediacions subjectives i les actituds en els actes religiosos.

dimarts, 8 / novembre / 2016

Mentre celebro la missa, després de la consagració, en col·locar la pàl·lia damunt el calze, el tombo i es traboca gairebé tot el Vi damunt les Partícules. Mai m’havia passat una cosa així. Recordo que una vegada, a Palafrugell, quan vaig acabar de repartir la comunió, en acostar-me a l’altar, em vaig entrebancar a l’escaló que hi ha adossat. I vaig fer un salt que vaig anar a petar a l’altra punta de l’escaló i de l’altar, això si, sense caure ni una sola Partícula a terra. Segurament ens aguantàvem l’un a l’altre.   

Preparo la classe del dijous a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Sant Pacià de Barcelona.

A primera hora de la tarda tenim les exèquies d’en Josep Carreras (79a). Li deien “El Reiet”, com recorda l’esquela que ha repartit la família. Havia nascut a Bescanó i hi ha una collada de gent d’allà. I tots els veïns del carrer Nou.

És el primer dijous després del primer divendres de novembre i, com correspon cada 4 anys,  hi ha eleccions als Estats Units.

dimecres, 9 / novembre / 2016

Al matí, mentre esmorzo, m’informo sobre les eleccions als Estats Units: en Trump serà el “nostre” president els propers 4 anys. Que Déu ens empari!

Cap a migdia vaig a proveir pel rebost i dino a Banyoles. A taula parlem de la collita d’olives. Sembla que la cosa es presenta bé.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. No hi ha prou voluntaris per fer un bon servei. Espero que no s’hagi de cloure el servei.  Tothom fuig de fam i de feina i si no és passar-s’ho bé, ja no es troba gent que vulgui venir. Com si els voluntaris s’ho passessin tan malament!

Al vespre vaig a Amer. Passo per La Cellera a recollir en Ramon. Anem a celebrar el 1067 de la consagració de l’església del monestir. Hi ha la família Puigdemont. La Montserrat ha vingut de Palamós i és l’encarregada d’interpretar la música, i el cor ho fa molt bé (no podem oblidar que un alumne seu es diu Lluís Llach!). En Josep ens llegeix el document que parla de la consagració. En Jesús, en Jordi, en Ramon, l’Ignasi i jo, diem missa.

I quan acabem la missa, amb en Ramon retornem cap a La Cellera: hi tenim reunió de la Coordinadora dels Consells de l’Arxiprestat. Només som 5 persones. Quin fracàs! Però, tot i així, fem reunió.   

dijous, 10 / novembre / 2016

A les 10 tenim les exèquies de l’Ana Maria González (83a). Al seu pare li deien “El Capitán” i era l’enterramorts d’Anglès. La família, amb una colla de germans,  procedeix de Mazarrón (Múrcia) i l’Ana Maria portava el bar “La Paloma” que ara és el bar “La Rutlla”.

Esmerço bona part del matí a preparar la classe que tinc a la tarda. També enllesteixo el contingut del suplement i l’envio a la impremta. 

Aquesta setmana hi publico el SONET TARDORAL que el 1923 va escriure la Mercè Bayona i Codina  (1903 – 1973):  

Jorns tardorals, pàl·lids i malaltissos,

que teniu la suprema vaguetat

d’un cor sens il·lusions ni instants feliços,

de tènue boirina embolcallats.

La pluja cau suau en les clapisses,

els roures que la broma ha coronat

s’espolsen dolçament i els herbissos

coten el seu front abranquetat.

La terra malalteja enfebressida

bo i somniant la virginal florida,

immaculat sudari del temps fred.

Mentre Natura dorm amb freds deliris,

floria la blanca puritat de lliris

com pel temps perfumat, plaent i verd.

Dino aviat i descanso una mica. Surto d’Anglès cap a les 4 de la tarda i entro a Barcelona cap a ¼ de 6. És el moment que entren a Barcelona els cotxes que retornen de la feina al Vallès i la Meridiana està força plena. Finalment arribo al carrer Diputació.  Aparco al seminari i entro a la facultat. Passo per secretaria a recollir el llistat d’alumnes i a preguntar a quina aula imparteixo la lliçó.

Com que tinc temps, entro a saludar en Joan Planellas, el degà de la facultat de Teologia i company meu de promoció.

A la classe hi ha 10 alumnes, gairebé tots amb estudis universitaris a altres universitats. I començo els temes del curs Història de les reformes litúrgiques i conseqüències en el patrimoni eclesiàstic. La classe, amb intervencions dels alumnes, es fa agradable. I acabo a ¼ de 10.  

divendres, 11 / novembre / 2016

S’informa que el cantant i poeta canadenc Leonard Cohen s’ha mort a vuitanta-dos anys, segons que han informat els seus familiars.

El matí feinejo pel meu escriptori sense fer res especial i baixo cap al migdia per fer un parell de recados per Anglès.

A la una, per la Via Verda, vaig caminant fins a La Cellera. Amb en Ramon i en Jordi dinem a Can Co i celebrem sant Martí de Tours amb una ampolla de cava.

Després de dinar, en Jordi em porta amb el seu cotxe fins a Anglès.

A Girona ho aprofito per fer alguna compra. També m’arribo a la galeria El Claustre on s’inaugura una exposició Xavier Carbonel en el record (1942 -2015).Estic una estona parlant amb en Miquel Mascort. Tinc temps de saludar en Jaume Barnó, la Rosa Serra, l’Aniol...  i vaig cap a l’església de Els Dolors.

De retorn vaig escoltant la radio. Parlen de Leonard Cohen i d’un dels seus darrers temes: “Hineni, hineni:  I’m ready, my Lord.”

Quan arribo a Anglès  miro el comptapasses. Resulta que avui n’he fet 23.614, o sigui 17’37 km. Això va bé!

YOU WANT IT DARKER (a veure si algú me’n fa arribar una bona traducció)

Leonard Cohen

If you are the dealer, I'm out of the game

If you are the healer, it means I'm broken and lame

If Thine is the glory, then mine must be the shame

You want it darker

We kill the flame

Magnified, sanctified, be Thy holy name

Vilified, crucified, in the human frame

A million candles burning for the help that never came

You want it darker

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

There's a lover in the story, but the story's still the same

There's a lullaby for suffering and a paradox to blame

But it's written in the scriptures and it's not some idle claim

You want it darker

We kill the flame

They're lining up the prisoners and the guards are taking aim

I struggle with some demons, they were middle class and tame

I didn't know I had permission to murder and to maim

You want it darker

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

Magnified, sanctified, be Thy holy name

Vilified, crucified, in the human frame

A million candles burning for the love that never came

You want it darker

We kill the flame

If you are the dealer, let me out of the game

If you are the healer, I'm broken and lame

If thine is the glory, mine must be the shame

You want it darker

Hineni, Hineni

Hineni, Hineni

I'm ready, my Lord

Hineni

Hineni, Hineni

Hineni