dissabte, 29 / octubre / 2016
Al matí preparo les celebracions del
diumenge.
A la tarda ve en Wladimir per atendre els
ucraïnesos i celebren la missa en ritus grec-catòlic.
A les misses anticipades de Bonmatí i d’Anglès
s’hi veu poca gent.
diumenge, 30 / octubre / 2016
A la missa de les 9 del matí, a Anglès,
oficio les exèquies de la Carme Roura (76a) de Can Ruscai. Hi ha força gent a l’església.
Ha estat un mes amb molts difunts.
Al migdia, a Bonmatí, batejo en Jan, un
belluguet. Només queda quiet quan l’agafo jo a coll, un cop l’he batejat. Queda
tan sorprès, mirant-me i mirant els seus pares, que obre uns ulls com taronges
i mig dibuixa un somriure de satisfacció.
dilluns, 31 / octubre / 2016
M’agafo aquest dia mig festiu amb
tranquil·litat. Al matí els companys em
comuniquen la mort de la M. Dolors Pagès, la mare de l’Enric Tubert.
Preparo els fulls de cants per les
celebracions del novembre. Veig que aquest sistema va bé i es va aprenent un
repertori bàsic.
A la tarda celebro la missa anticipada a
Anglès. Abans de la missa es resa el
rosari.
dimarts, 1 / novembre/ 2016
A primera hora, en Rafel Felipe, el mossèn de
Palafrugell, em comunica que ahir morí la mare Pilar Díaz Ares, la superiora de
l’Asil de Palafrugell. Es veu que tot fou molt sobtadament. Al cel sia! La
darrera vegada que vaig parlar amb ella va ser el dijous passat, el dia 27, cap
a dos quars de deu del matí.
Celebro les misses de Tots Sants a Anglès, a
Sant Martí i a Bonmatí. A més de pregar pels sufragis que tenia encomanats,
també prego per la M. Dolors Pagès (la mare de l’Enric) i per la superiora de l’asil.
Quan acabo de la missa de Bonmatí, vaig cap a
Sant Narcís. Hi ha feina a trobar aparcament. Dino a casa de la M. Pilar amb la
M. Àngels i la Concepció. També s’hi afegeixen la Montse, en Javi i el petit,
Steven.
Parlem de diversos temes però sobretot de la
mort de la tia Pilar, la setmana passada. Tots hem quedat afectats.
I al capvespre, retorno cap a Anglès.
dimecres, 2 / novembre/ 2016
Celebro la missa dels difunts a les 9 i
enllesteixo alguna feina de despatx.
A mig matí surto per participar a les
exèquies de la M. Dolors Pagès (77a), la mare de l’Enric Tubert. Amb l’Enric hi
he tingut una certa relació. La seva casa és propera a la de la nostra família
i l’havia conegut a les convivències de Mn. Lluís Vilà quan jo hi col·laborava.
A més, coincidírem un any com a veïns, ell com a rector de Palamós i jo, a
Palafrugell.
A les exèquies hi veig diversos companys. Amb
el bisbe, concelebren en Pere Domènech (rector de Sant Esteve d’Olot i que és qui fa l’homilia), en Lluís Solà
(antic rector d’Olot), l’Enric Bahí, en Joan Riu i el P. Lluís Gratacós (superior
dels carmelites d’Olot. L’Enric presideix el dol familiar, com es feia abans.
Quan acabem la missa a Santa Maria dels
Turers, vaig caminant fins el cementiri. Hi arribo amb temps suficient per
acompanyar i saludar l’Enric, els germans, familiars...
Dino amb la Carme, en Josep i la Nuri, a Can
Teixidor. I a la tarda vaig cap a Anglès.
Ve la mainada del reforç escolar. També ve el
grup d’en Pere Pont. La doma queda farcida de vida i de servei.
Entretant, vaig redactant el suplement i
feinejant pel meu escriptori.
Al vespre surto amb el cotxe i vaig a la
plaça del Bacallà a esperar les voluntàries de Caritas per acompanyar-les a La
Cellera, a la xerrada d’en Pep Frigola. Però no es presenta ningú. Quan estic
tip d’esperar, envio un missatge al grup del WhatsApp de la Vall de les
Esglésies preguntant què tarden. I una d’elles em contesta dient que són al
cine a Girona i que la xerrada serà demà. Vatua l’olla! Això em passa per no llegir el Full
Parroquial! I cap a casa.
dijous, 3 / novembre / 2016
A 2/4 de 9 celebro la missa perquè ve la
confraria de l’escombra a fer neteja. Abans de les 9 surto cap a Palafrugell
per assistir a les exèquies de la Mare Pilar, la superiora de la Residència
Ntra. Sra. de Montserrat.
Hi arribo just quan ha començat la cerimònia
que presideix en Rafel Felipe, el nou rector de Palafrugell. Hi concelebren en
Pere Artigas, capellà del centre, i en Josep Lafont, el mossèn de Sant Antoni
de Calonge. També hi ha un capellà jove que, quan acabem, se’m presenta i
resulta ser Mn. Pere Narbón. Acabada la cerimònia em saluda diversa gent
coneguda. També hi saludo alguna persona de Banyoles i que, ahir, era a l’enterrament de la Dolors: la Montse,
en Pau...
Dino a Can Torn, a l’Aigüeta, i arribo aviat
a Anglès. Acabo de preparar un xic la reunió d’arxiprestat que la comencem a
les 6 a La Cellera. Parlem de la web de les parròquies de l’arxiprestat, del
treball amb joves, de la vida de les nostres parròquies...
Abans d’acabar arriba en Pep Frigola i,
plegats, anem a fer una queixalada al bar del Centre. Al vespre, amb els
voluntaris de Caritas, en Pep ens parla sobre DIÀLEG DE TROBADA I DE VIDA
partint de la seva experiència a l’Àfrica els darrers 50 anys convivint
cristians enmig d’una societat majoritàriament musulmana.
En Josep em comunica la mort de la Carme Surroca
(90a). El seu marit era en Joan Motjé, negociant de fusta, com també ho ha
estat el seu fill, en Narcís. El seu nét, en Jordi, morí a l’accident de l’avió
de Germanwings, als Alps, el 24 de març del 2015. Una ferida ben dolorosa que
es reobrirà amb aquesta altra mort.
divendres, / 4 novembre / 2016
Al matí vaig a Bonmatí a visitar els ancians
impedits. Un cop al poble, vaig d’una casa a l’altre caminant. També passo per
casa de les Surroca a expressar el meu condol a la Pilar.
Al migdia, amb en Ramon i en Jordi, dinem a
Cal Rajolet, a Vilanna, davant del pont de Bonmatí.
Al vespre vaig a Girona, a celebrar la missa
a l’església dels Dolors. Entre els habituals, hi saludo el pare d’en Ferran
Jarabo. El conec de quan, a Palafrugell, acompanyava uns salesians que volien
informació de la Dorotea de Chopitea.
Marxo de Girona cap a dos quarts de deu. Pel camí
vaig escoltant les notícies. Arribo a Anglès cap a les 10.
Dolç el núvol abriga el tossal
empès per l'aire de ponent
mentrestant els nostres que se'n van
tristament van cantant a dins la vall.
Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra crida;
ben abraçats abans del darrer adéu,
fins que ens trobem de nou.
Altres jorns de joia els cants seran
si tots de nou ens retrobem
i sinó, cantant recordarem
ben units i amb amor nostres germans.
Adéu-siau, adéu-siau,
el vent vos portarà la nostra crida;
ben abraçats abans del darrer adéu,
fins que ens trobem de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada