diumenge, 30 d’octubre de 2016

Diuen les mans: "A reveure"...

dissabte, 22 / octubre / 2016

A la tarda, a Anglès, hi ha les exèquies de la Quimeta Tarrés (88a) de can Xula del Pasteral. Les oficia el seu germà, el P. Jordi Tarrés, claretià, i l’assisteixen dos altres claretians de la comunitat de Girona. La filla de la Quimeta, és la M. Àngels Boadella, professora de música a Anglès.

A la tarda celebro les dues misses anticipades, la de Bonmatí i la d’Anglès.


diumenge, 23 / octubre / 2016

Celebro la missa dominical a Anglès i també a Sant Martí. Quan acabo a Sant Martí, camino una estona per l’entorn.

Vaig a dinar a Banyoles. Som una collada de 16 al voltant de la taula. Cada ú ha fet una aportació i, el que més abunda, són les postres.
Després del dinar, amb l’excusa d’anar a llençar les deixalles als contenidors, dono una volta pels carrers de l’entorn de casa fins a Santa Maria. De dintre les cases en surt xerinola de sobretaules. I força mainada jugant pel carrer mentre algun dels grans els observa.

Torno aviat cap a Anglès. Entre una cosa i altra he fet una caminada de més de 16km. Ja fa dies que no baixo dels 13 km. I sembla que a l’analítica li agrada que vagi a caminar.


dilluns, 24 / octubre / 2016

Com cada dilluns quedo absort per la classe de la tarda: el matí, preparant el tema i, a la tarda, impartint la classe.

I al llarg del dia vaig rebent felicitacions per la celebració de sant Martirià: personalment, per telèfon, dels agregats al meu perfil del Facebook, dels amics del WhatsApp... i d’arreu. I quan més va passant el temps des que sóc fora de Palafrugell, més me n’arriben de la Vila del Peix Fregit. O és que potser ara m’arriben més endins?
  

dimarts, 25 / octubre / 2016

És el dia de la Mare de Déu del Collell.

Preparo el curs d’arquitectura religiosa que impartiré a la facultat Antoni Gaudí de Barcelona. Em penso que serà interessant. M’hi trobo molt més còmode  que no pas preparant les classes de Fenomenologia de la Religió.

Dino a Can Tarrès. Hi saludo alguna persona coneguda.

A la tarda tinc la reunió del grup de Vida Creixent. És un equip de persones molt agradables. I, a més, se n’hi ha afegit alguna de nova, com sol passar cada inici de curs.


dimecres, 26 / octubre / 2016   

A la tarda oficio les exèquies d’en Josep Quer (76). També provenia de La Cellera i amb vinculacions amb el Pasteral. Era un home que li agradava parlar amb humor. Es veu que li agradava repetir que, quan arribés a Anglès amb una carpa a la boca, és que s’hauria rebentat la presa de Susqueda.

A la tarda ve la mainada del reforç escolar. Primer ve un grupet de grans i, més tard, una trentena de primària. Haig de posar ordre a un grup que s’esvalotaven un xic recordant-los que no tenen cap obligació de venir però que si venen, cal que respectin l’educador de torn que hi ve de forma absolutament desinteressada, és a dir, sense cobrar res. Això sempre els sorprèn. Els costa molt entendre que hi hagi gent que els dediqui temps de forma gratuïta.


Dijous, 27 / octubre / 2016

Al matí ve en Jordi a repassar i a posar en funcionament la calefacció. Hi està una bona estona. Quan se’n va, sembla que tot funciona bé.

Cap  a un quart de 2 em truca el meu cosí, en Miquel Serra. Em comunica que acaben d’enterrar la seva mare, la tia Pilar, germana de la meva mare, o sigui, tia meva. Ha volgut fer un enterrament íntim: només hi ha assistit l’única germana que queda (la tia Maria), la cunyada Lola (o sigui la meva padrina), la nora (la Fina), i els nebots que han acompanyat les dues ties (en Joan i en Lluís). A la vegada que li he agraït que m’ho comuniqués, li he expressat el meu condol i li he comentat que m’hauria agradat assistir a l’enterrament.

La tia Pilar (Pilar Clotas Batlle) tenia 93 anys (n’hauria fet 94 el proper gener) i estava molt afeblida. La darrera vegada que la vaig visitar fou el 9 de febrer passat. Acompanyada d’en Miquel, el seu fill, i de la meva padrina, la tia Lola, li vaig administrar la Santa Unció i la Comunió, que seria el seu Viàtic. És tot el que li podia oferir jo. Feia un any que havia fet el mateix.

Un cop rebuda la notícia, faig una pregària per ella: “Que els àngels et portin al paradís; que a la teva arribada et rebin els màrtirs i et facin entrar a la ciutat santa de Jerusalem. Que Santa Maria, la Mare de Déu, i el cors dels àngels t’acullin i tinguis amb Llàtzer, el pobre, un repòs etern”.

I telefono la tia Maria i la tia Lola per donar-los el meu condol. També comunico a la resta dels meus germans la trista notícia. Tots quedem envaïts de tristor i d’enyorament.

A la tarda visito la Felícia. No tinc gaire temps per dedicar-li però, com acostumo a fer cada mes, li dedico una bona estona. La darrera vegada que ho vaig fer fou el 27 de setembre, o sigui, un mes just.


divendres, 28 / octubre / 2016

A primera hora vaig a Constantins. M’acompanya en Harman. A l’església ens trobem amb la Maria i amb dues dones holandeses. Volen visitar l’església ja que volen obrir una casa rural per acollir visitants holandesos. També tenen ganes d’organitzar i acollir celebracions de casaments. Quan acabem de Constantins, visitem les esglésies de Calders i la de Sant Julià. Ens entenem xampurrejant l’anglès, tant elles, com la Maria, en Harman i jo. Sembla que els agraden molt totes tres esglésies.


Quan sóc a Anglès, vaig caminant fins a La Cellera on em recull en Ramon i anem cap a Amer, a dinar a Sant Marçal. Ens hi trobem amb en Jesús i amb en Jordi. A la sobretaula em ve una passió de son que no em permet seguit el fil del que es parla. 

En Ramon em retorna a Anglès. I a mitja tarda vaig cap a Girona. S’hi respira festa major. A la plaça del Vi hi ha els preparatius pel pregó. Els encarregats de fer-ho són els Marrecs de Salt. Saludo en Jaume i també en Jordi Gamell, el responsable dels equips electrònics.

A un dels bars que hi ha darrera la rambl, hi faig alguna tapa i hi prenc un quinto.

Cap a les 8 pujo cap a l’església dels Dolors. Participen a la missa una dotzena de feligresos, entre els quals una mare de Burkina Faso acompanyada de les seves filles.

Quan ja hem acabat vaig a recollir el cotxe que he deixat aparcat al pati del Seminari, com sempre. Però la meva sorpresa és que no puc obrir: sembla com si la targeta estigui bloquejada o des-configurada.   A més, se m’està esgotant la bateria del mòbil. Envio un missatge al grup de whatsapp dels companys per si algú està a l’aguait. I encara bo: en Joan Baburés ho ha vist i ve. Però amb la seva tarja tampoc es pot obrir. Ell truca en Lluís i, finalment, es pot obrir el portal. No sé si li deixaré gaires vegades més al pati: gat escaldufat, aigua tèbia tem.




Cap comentari:

Publica un comentari