dimecres, 12 d’octubre del 2016

Sortosos ulls, Maria, aquells que us vegin!

dissabte, 1 / octubre / 2016

Cap a 2/4 de 10 vaig cap a Girona. Quan he aparcat, cap a les 10 arribo al Casal Cartañà, al costat de la parròquia de Sant Josep. El més interessant de la reunió és trobar-me amb vells coneguts: en Joan M. Palahí, en Josep Verdum de Sant Antoni de Calonge, la Mercè Mola, en Quico Llach d’Olot, en Ramon Muntada, en Josep Farrarons...

Acabem la reunió cap a la una. Vaig a dinar a Anglès: ja gairebé el tinc enllestit.

A la tarda preparo les celebracions dominicals i celebro les misses anticipades, a Bonmatí i a Anglès.

diumenge, 2 / octubre / 2016 

Celebro les misses del matí, a Anglès i a Sant Martí. Visito un parell de persones grans de Sant Martí i m’arribo a Sant Amanç a recollir una bossa que hi vaig deixar el diumenge passat. A Cal Soldat em comenten què els va passar amb un tractor que els quedà desfrenat i anà marges avall. Sort que ningú va prendre mal!

A la tarda parlo amb un parell de companys de l’ordenació dels diaques a la catedral, en Josep Rodeja i en Miquel Calsina.

dilluns, 3 / octubre / 2016

Em passo el matí preparant la classe de la tarda, tot llegint el tema de Fenomenologia de la Religió. És ben espès!

A la tarda rebo la mainada que ve a catequesi: el grup que ja havia vingut el curs passat (5) i el grup que comença aquest curs (5). I pus, amén, Jesús.

A dos quarts de sis surto cap a Girona. Arribo al seminari just per començar la classe. I mentre fem la classe, els mosquits es diverteixen amb mi.

Quan acabem, vaig cap a Bonmatí a recollir en Jordi i anem a sopar plegats a l’Espai Gironès.

dimarts, 4 / octubre / 2016

A les 10m tenim les exèquies de la Maria Oliò (92a) i hi celebrem la missa.

Poso un xic d’ordre al meu escriptori i preparo l’anada a Montserrat que tenim demà. Val a dir que encara no sé de cert quantes persones hi anem: a cada poble hi ha gent que s’ha desapuntat i gent que s’ha apuntat a darrera hora. Sembla que serem cap un centenar.
Vaig a dinar a Banyoles. I a la tarda, venen els altres nens de catequesi: un grup d'una nena i un altre grup de quatre. 

Llegeixo i preparo l’equipament per demà.

dimecres, 5 / octubre / 2016

L’autocar arriba un xic tard i sortim d’Anglès cap a ¾ de 8 del matí. Abans un autocar ja ha recollit la gent de Bescanó i, un altre, la gent de Sant Feliu, Les Planes, Amer i la Cellera. Al nostre autocar hi anem els de Bescanó, els d’Osor i els d’Anglès. En Lluís Llagostera fa de guia i en Jordi i jo fem de “consiliaris”.

Quan recollim els de Sant Martí, ens diuen que es pensaven que s’havien equivocat de dia, ja que l’autocar arribà amb retard. I arribem a Montserrat cap a les 10. Fa un dia clar i lluminós.

Després d’esmorzar un xic, anem cap a la basílica per la missa conventual. A més dels tres capellans del nostre arxiprestat (Ramon, Jordi i jo), hi ha els capellans de l’arxiprestat veí, el de Farners (Ramon Alventosa, Jordi Pasqual, Esteve Sureda, Rossendo Roca, Lluís Mitjà, Eduard d’Arbúcies). Concelebrem més capellans foresters que no pas monjos. Presideix el P. Bernabé Dalmau  i predica el P. Roura, monjo que procedeix de Girona. La nau de la basílica queda força plena.

Quan sortim de la basílica anem a la sala de les trobades, a la part alta de la façana del monestir. Ens acull el P. Daniel Codina, que és de la Cellera. Molta gent està contenta de trobar-lo. Resulta que entre els participants hi ha el degà dels antics escolans de Montserrat. Ens comenta alguna de les seves vivències especialment quan es va proclamar la república, l’abril del 1931, quan ell estava al monestir.

Anem a escoltar la salve des del cor superior dels monjos. La basílica està plena a rebotir. Quan acaba la salve saludem el prior i el P. Sergi d’Assis, nebot dels mossens Lluís i Josep Gelpí.

I anem a dinar al restaurant de la plaça dels Apòstols. És bufet lliure i, renoi, tothom s’omple els plats de manduca. Val a dir que el menjar, encara que variat, no és pas de molta qualitat. I allà on algú es posa els botes és al postres. Em fixo en un company que va menjant directament de les safates, a més d’omplir el seu plat dels més variats pastissets.

De gent que hi havia, ha estat impossible pujar a venerar la imatge de la Mare de Déu. i després d’estar pregant una estona a la basílica, a les quatre deixem el santuari i baixem cap a Vic. Abans d’entrar em trobo amb la meva germana. A la catedral hi fem una pregària i ens expliquen les pintures d’en Sert, la cripta romànica, el claustre gòtic... A la sortida estem una estona parlant amb la M. Pilar i saludant diversos coneguts.

Cap a dos quarts de nou arribo a la doma: un got de llet, les pastilles de consuetud,  i cap al llit hi falta gent.
.  
dijous, 6 / octubre / 2016

Al matí tinc les exèquies de la Quimeta Llistosella (100 anys!), la mare de la Teresa Cabanes. Era de la mateixa quinta que la meva mare. 

Al migdia, en Jordi Frigola de Palafrugell, em convida a dinar a Can Co. I faig una refrescada de la vida de la Vila del Peix Fregit.

A la tarda, tenim la reunió dels companys de l’arxiprestat del Ter Brugent, a La Cellera. Per acabar, també sopem una mica. I arribo a casa a quarts de 10.

divendres, 7 / octubre / 2016

Al matí, després de la missa, oficio les exèquies d’en Josep López (72a), un home ben popular a Anglès. I quan acabo, vaig a visitar els ancians impedits de Bonmatí: la Maria, la Carme, l’altra Maria, en Josep, la Margarita i l’Antonieta. I, amb cada un d’ells, parlar un xic i, sobretot, pregar i fer-los arribar Nostramo.

A la una vaig cap al cementiri de Bonmatí per acompanyar la família Bonmatí que enterren una de les àvies, la Maria Rosario Recolons. Els seus néts, cada estiu m’han fet d’escolans a les misses.  

Amb en Ramon i en Jordi, dinem a Ca l’Elisa. Sembla que l’avi de la casa, va millor.

A la tarda, vaig cap a Girona. Abans d’anar a l’església dels Dolors, dono un tomb pel barri vell per anar a prendre una cervesa. Tot d’una veig que un home em mira fixament i que em saluda. No m’havia adonat que era en Joan Comerma Zeilinger que, curiosament, passeja per allà. I anem plegats a prendre una cervesa i a parlar de les nostres famílies. La seva mare, la Berta, va refugiar-se a casa, provenint d’Àustria, fugint de les calamitats de la primera guerra mundial. I sempre més ha quedat una bona amistat amb de tota la germandat i els germans Comerma.


A les 8 celebro la missa a l’església dels Dolors i, cap a un quart de deu, retorno cap a Anglès. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada