dissabte, 21 / març / 2015
Ens llevem amb pluja, i sembla que n’hi ha
per estona. Al llarg del dia es recolliran uns 60 litres.
Al matí preparo les celebracions del cap de
setmana. Dino tranquil·lament. A la tarda celebro les misses anticipades a
Bonmatí i a Anglès.
diumenge, 22 / març / 2015
El temps és força cluc i la Conxita
pronostica que participaran pocs parroquians a les misses d’avui. Celebro les
misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. A totes les misses hi ha més gent que
un diumenge habitual, sobretot a Sant Martí que hi ha gent que hi també
participa a la celebració de la penitència.
Al migdia vaig a celebrar la missa de l’aplec
de Calders. La capella queda plena, amb una seixantena llarga de devots. Hi
participen l’alcalde de Sant Gregori, en Quim Roca, i també l’alcalde de
Bonmatí, en Marc Garcia. De fet, la l’ermita de Calders és del municipi de Sant
Gregori, però l’aplec l’organitza la colla Nova Frontera de Bonmatí. Val a dir,
però, que hi ha gent de molts pobles de l’entorn: Constantins, Bonmatí, Anglès,
Vilanna, Sant Gregori...
Dino amb la colla de Nova Frontera al Centre
Cívic de Bonmatí. Hi participa alguna persona de més. Estic al costat d’en Marc
i de l’Anna. I, al meu davant, la presidenta de la colla.
Quan acabo, vaig cap a Anglès. Ens recull
l’autocar que ve des de Bescanó. En venen 5 de Sant Martí i uns 25 d’Anglès. En
Jordi s’ha agafat al micro i va comentant els seus casaments i les llengües que
parla. Pel camí recollim altres participants a La Cellera. Els d’Amer, Les
Planes i Sant Feliu pugen amb un altre autocar.
Arribem al santuari de la Salut cap a les 5.
Som cap un centenar de participants i omplim l’església. Hi fa força fred. A fora estem a 4º i, a l’interior,
possiblement no arribem a 10º. .
En Jesús ens dóna la benvinguda. I anem
desgranant les estacions. Les anuncia la Maria, una de les escolanes. L’Avelí
llegeix el text bíblic corresponent, la Pilar Daunis llegeix la reflexió, en
Quim (l’altre escolà) llegeix la intenció i la germana Xarles llegeix la
conclusió. Jo m’encarrego d’iniciar el cant corresponent. En Ramon fa la conclusió
i, l’Albino, aguanta la creu quan es passa a venerar. Tot plegat s’allarga uns tres quarts. Sembla
que ha estat un viacrucis aprofitat i aprofitable.
Sortint, anem al bar i tot està col·lapsat i
la gent s’enutja. Molts diuen que tardaran dies a tornar a pujar al santuari.
Renoi, quin viacrucis.
Mentre baixem, de retorn, en Jordi continua
les seves digressions entorn dels casaments, de les llengües, amb algun
acudit... Tan bé que aniria un xic de silenci!
Arribo a la doma cap a les nou.
dilluns, 23 / març / 2015
El dia comença amb un xic de plugim.
Tinc visita amb el doctor per revisar les
darreres analítiques i l’ecografia. Definitivament, sóc massa dolç. Amb el
doctor també parlem de la seva tia, la Montserrat de Tuero, que jo havia
conegut a Santa Coloma de Farners, la tardor del 1979 i de qui en guardo bon
record.
A la tarda, ve la mainada de catequesi. Amb
la gent que crec convenient, organitzo un grup de whatsapp de la parròquia d’Anglès.
Aquesta mena d’eines són com les campanes d’avui.
dimarts, 24 / març / 2015
Es presenta un dia plujós. Baixo al poble i
vaig a fer una segona sessió de massatge amb l’Eloi. També m’hi trobo la Dolors
i en Lluís. Avui em sembla que pressiona més els tendons del trapezi de
l’espatlla esquerra. I per acabar em clava dos talls de cinta negra recobrint
el trajecte dels tendons.
Quan surto i sóc a la doma, cap a migdia, arriba
la notícia que s’ha estavellat un avió als Alps francesos. Havia sortit de Barcelona
i s’adreçava a Alemanya, a Düsseldorf. Tinc el pressentiment de que hi haurà algú
conegut.
Mentre estic dinant, algú em pregunta si
entre les víctimes hi coneixia algú d’Anglès. I ja hi som pel tros. Envio varis
missatges per saber si algú coneix alguna víctima.
Certament, es coneix la identitat d’un
feligrès d’Anglès, en Josep Borrell, si bé tenia l’empresa a la Cellera. I vaig
coneixent gent entre les víctimes de l’accident: l’Anna (muller d’en Jaume
Pinsach que m’havia fet d’escolà a Colomers; la Dolors, la mare d’en Jaume feia
de catequista; la Remei, l’àvia d’en Jaume i mare de la Dolors, em rentava la
roba... i bona amistat amb les ties i els cosins); una altra és la Mireia
Serrat, companya d’en Pere Bahí d’Olot a qui conec de quan vaig estar a Olot de
vicari (1980 / 83) i bona amiga de la meva neboda Assumpta... També un nebot
d’una catequista de La Cellera.
I tota la tarda estic força pendent de les
notícies, malgrat siguin força reiteratives d’acord amb la informació que es
disposa. No em canso de repetir: quin daltabaix, Déu meu!
dimecres, 25 / març / 2015
He dormit força bé. Sembla que les cintes
negres funcionen.
Al matí atenc alguna visita al despatx.
Al migdia oficio les exèquies de la Corona
Roura Llapart (89 anys). Havia nascut a Susqueda. L’havia visitat diverses
vegades i darrerament es veia que s’anava allunyant. La mort moltes vegades és
un procés dolorós i, sinó, un procés altament traumàtic. La mort mai és
agradable.
Quan acabo passo a expressar el meu condol a
les germanes Surroca per la mort del nét i nebot, en Jordi Motjé, una de les
víctimes de l’accident aeri de Germanwings als Alps.
Vorejant el Ter, passant per Constantins,
m’arribo fins a l’Ajuntament de Sant Gregori. L’alcalde, en Quim Roca,
m’obsequia amb el llibre de Mn. Josep Calzada i Oliveras, “Sant Gregori”
(1986). Feia dies que hi anava al darrera. Dóna alguna informació de
Constantins, de Calders, de la Pietat...
Amb la secretaria, la Carme Gubau, i amb en
Quim parlem una estona d’unes pintures del s. XVII a Cartellà i de les pintures
d’en Joan Orihuel a Canet d’Adri.
Vaig a dinar a Can Teixidor del Terme. El
tema només pot ser el de l’accident aeri. Parlem de les víctimes conegudes de
famílies amigues de Banyoles. La M. Lluïsa Romans, filla d’un bon amic del
Pare, neboda de l’escolapi P. Romans, germana d’un company de col·legi...
A la tarda, a la doma, hi ve la mainada del
reforç escolar. Quan acaben, amb els
voluntaris, fem una mica de revisió del trimestre. Ens falten voluntaris.
A la missa vespertina d’aquesta diada de
l’Anunciació del Senyor hi preguem especialment per les víctimes de l’accident
aeri. He fet una convocatòria pel Facebook i pel grup de whastapp i hi participen
unes 45 persones.
El grup de voluntàries de l’Oncolliga es
reuneix a la doma per preparar el dinar del diumenge 12 d’abril.
dijous, 26 / març / 2015
Al matí venen les confraresses de l’Escombra.
Deixen l’església neta i endreçada per aquests dies. Quina sort tenir un equip
així. Amb tot, necessiten reforç.
Cap a les 10 surto cap a Girona. Aparco al
pati del seminari: crec que no ho havia fet mai. Descarrego tres capses de
llibres per la biblioteca. N’hi ha de tota mena. Un company meu deia que, cada
10 anys, buidava tota la seva biblioteca per la senzilla raó que si en 10 anys
no havia llegit els llibres que tenia, no els llegiria mai. I si els havia
llegit ja, tampoc calia guardar-los.
Baixo fins les oficines del bisbat, a Casa
Carles, per regularitzar un expedient matrimonial. I pujo per les escales de la
Llebre: 180 escalons.
A l’Arxiu Diocesà, vaig buidant el llibre
d’actes de la Comissió d’Art dels anys 1939 – 1943. Aconsegueixo arribar a la
meitat. Hi constato l’activitat del pintor Joan Orihuel i Bartra a Canet
d’Adri, de l’escultor Manuel Traité i Figueres, d’en Josep Espelta, en Josep M. Bohigas, ... i moltes imatges
dels tallers d’imatgeria seriada d’Olot. Són curiosos alguns advertiments per
imatges que es consideren “poc adequades” especialment del Nen Jesús (quan
apareix “massa” nuet), de sant Sebastià (per la mateixa raó)...
Mentre estic treballant m’arriba la notícia
de que l’accident aeri ha estat intencionat, per voluntat del copilot suïcida
Andreas Lubitz de l’avió de Germanwings. Sant Antoni gloriós!
Quan acabo la feina a l’Arxiu, baixo a dinar
a la plaça de les Cols. En vaig quedar content i també hi quedo bé avui: col al
vi i pollastre a la taronja. I bon servei. Al local hi donen alegria i llum teles
pintades d’en Pau Morales que hi ha exposades.
En Josep em comunica la mort d’en Lluís
Sureda Huix, de Can Rossinyol de Sant Martí Sapresa, entre Sant Pere
Sestronques i Can Padrosa.
Quan acabo, amb en Joan, pujo de nou cap al Seminari
i torno cap a Anglès. Vaig a una reunió al col·legi de la Vall dels Àngels per
preparar un homenatge a les germanes dominiques. Serà el dissabte 25 d’abril.
Celebro la missa a dos quarts de set. Venen
en Quim i en Joan a fer d’escolans. I quan acabem la missa, arriba en Víctor.
Menjo una fruita i vaig cap a Amer. Estan
acabant el septenari del Dolors. Seguidament hi ha la celebració de la
Penitència. Hi participa molta gent. També em quedo per ajudar una mica a la
missa. Abans de marxar saludo a la Mare de Déu dels Dolors i també em saluden
diverses persones.
A la doma venen els cantaires per assajar per
les misses de Rams i de la Vetlla Pasqual. Tindrem unes celebracions ben
animades. Em sento afortunat.
Cap a les onze tocades em fico al llit.
divendres, 27 / març / 2015
A primera hora passo per l’Ajuntament
d’Anglès, a Can Cendra, a deixar-hi programes de Setmana Santa.
En Joan ve a donar una ullada a l’hort. Està
tot ufanós. En Joan de Ca l’Elisa porta rams de llorer i de Romaní, en Joan Castillo
porta palmes verdes i rams d’olivera, en Josep Feliu també porta llor. N’hi
haurà per ornamentar el presbiteri i per repartir.
A la tarda tinc reunió amb les mares dels que
fan la Professió de Fe. Una mare portuguesa s’estranya del baix interès religiós
que constata a les famílies d’aquí. Es veu que, a Portugal, gairebé tots els
nois i noies fan la Professió de Fe i rebem el Crisma (o sigui, la
Confirmació).
Al vespre seguim el Camí de Maria, la variant
mariana del viacrucis, amb set estacions que commemoren els Dolors de la Mare
de Déu. Hi participem cap una quarantena de feligresos i feligreses. Entretant
els escolans juguen pels darreres de la sagristia. Els crists i els xiscles
retrunyen per tota l’església. La Joana va a posar-hi ordre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada