diumenge, 29 de març de 2015

CRUX fidelis, inter omnes arbor una nobilis; nulla talem silva profert, flore, fronde, germine.


dissabte, 21 / març / 2015

Ens llevem amb pluja, i sembla que n’hi ha per estona. Al llarg del dia es recolliran uns 60 litres.
 
Al matí preparo les celebracions del cap de setmana. Dino tranquil·lament. A la tarda celebro les misses anticipades a Bonmatí i a Anglès.
 
diumenge, 22 / març / 2015

El temps és força cluc i la Conxita pronostica que participaran pocs parroquians a les misses d’avui. Celebro les misses a Anglès i a Sant Martí Sapresa. A totes les misses hi ha més gent que un diumenge habitual, sobretot a Sant Martí que hi ha gent que hi també participa a la celebració de la penitència.

Al migdia vaig a celebrar la missa de l’aplec de Calders. La capella queda plena, amb una seixantena llarga de devots. Hi participen l’alcalde de Sant Gregori, en Quim Roca, i també l’alcalde de Bonmatí, en Marc Garcia. De fet, la l’ermita de Calders és del municipi de Sant Gregori, però l’aplec l’organitza la colla Nova Frontera de Bonmatí. Val a dir, però, que hi ha gent de molts pobles de l’entorn: Constantins, Bonmatí, Anglès, Vilanna, Sant Gregori...

Dino amb la colla de Nova Frontera al Centre Cívic de Bonmatí. Hi participa alguna persona de més. Estic al costat d’en Marc i de l’Anna. I, al meu davant, la presidenta de la colla.

Quan acabo, vaig cap a Anglès. Ens recull l’autocar que ve des de Bescanó. En venen 5 de Sant Martí i uns 25 d’Anglès. En Jordi s’ha agafat al micro i va comentant els seus casaments i les llengües que parla. Pel camí recollim altres participants a La Cellera. Els d’Amer, Les Planes i Sant Feliu pugen amb un altre autocar. 

Arribem al santuari de la Salut cap a les 5. Som cap un centenar de participants i omplim l’església.  Hi fa força fred. A fora estem a 4º i, a l’interior, possiblement no arribem a 10º. .

En Jesús ens dóna la benvinguda. I anem desgranant les estacions. Les anuncia la Maria, una de les escolanes. L’Avelí llegeix el text bíblic corresponent, la Pilar Daunis llegeix la reflexió, en Quim (l’altre escolà) llegeix la intenció i la germana Xarles llegeix la conclusió. Jo m’encarrego d’iniciar el cant corresponent. En Ramon fa la conclusió i, l’Albino, aguanta la creu quan es passa a venerar.  Tot plegat s’allarga uns tres quarts. Sembla que ha estat un viacrucis aprofitat i aprofitable.

Sortint, anem al bar i tot està col·lapsat i la gent s’enutja. Molts diuen que tardaran dies a tornar a pujar al santuari. Renoi, quin viacrucis.

Mentre baixem, de retorn, en Jordi continua les seves digressions entorn dels casaments, de les llengües, amb algun acudit... Tan bé que aniria un xic de silenci!

Arribo a la doma cap a les nou.


dilluns, 23 / març / 2015

El dia comença amb un xic de plugim.  

Tinc visita amb el doctor per revisar les darreres analítiques i l’ecografia. Definitivament, sóc massa dolç. Amb el doctor també parlem de la seva tia, la Montserrat de Tuero, que jo havia conegut a Santa Coloma de Farners, la tardor del 1979 i de qui en guardo bon record.

A la tarda, ve la mainada de catequesi. Amb la gent que crec convenient, organitzo un grup de whatsapp de la parròquia d’Anglès. Aquesta mena d’eines són com les campanes d’avui.


dimarts, 24 / març / 2015

Es presenta un dia plujós. Baixo al poble i vaig a fer una segona sessió de massatge amb l’Eloi. També m’hi trobo la Dolors i en Lluís. Avui em sembla que pressiona més els tendons del trapezi de l’espatlla esquerra. I per acabar em clava dos talls de cinta negra recobrint el trajecte dels tendons.   

Quan surto i sóc a la doma, cap a migdia, arriba la notícia que s’ha estavellat un avió als Alps francesos. Havia sortit de Barcelona i s’adreçava a Alemanya, a Düsseldorf.  Tinc el pressentiment de que hi haurà algú conegut.

Mentre estic dinant, algú em pregunta si entre les víctimes hi coneixia algú d’Anglès. I ja hi som pel tros. Envio varis missatges per saber si algú coneix alguna víctima.

Certament, es coneix la identitat d’un feligrès d’Anglès, en Josep Borrell, si bé tenia l’empresa a la Cellera. I vaig coneixent gent entre les víctimes de l’accident: l’Anna (muller d’en Jaume Pinsach que m’havia fet d’escolà a Colomers; la Dolors, la mare d’en Jaume feia de catequista; la Remei, l’àvia d’en Jaume i mare de la Dolors, em rentava la roba... i bona amistat amb les ties i els cosins); una altra és la Mireia Serrat, companya d’en Pere Bahí d’Olot a qui conec de quan vaig estar a Olot de vicari (1980 / 83) i bona amiga de la meva neboda Assumpta... També un nebot d’una catequista de La Cellera.

I tota la tarda estic força pendent de les notícies, malgrat siguin força reiteratives d’acord amb la informació que es disposa. No em canso de repetir: quin daltabaix, Déu meu!

dimecres, 25 / març / 2015

He dormit força bé. Sembla que les cintes negres funcionen.

Al matí atenc alguna visita al despatx.

Al migdia oficio les exèquies de la Corona Roura Llapart (89 anys). Havia nascut a Susqueda. L’havia visitat diverses vegades i darrerament es veia que s’anava allunyant. La mort moltes vegades és un procés dolorós i, sinó, un procés altament traumàtic. La mort mai és agradable.

Quan acabo passo a expressar el meu condol a les germanes Surroca per la mort del nét i nebot, en Jordi Motjé, una de les víctimes de l’accident aeri de Germanwings als Alps.

Vorejant el Ter, passant per Constantins, m’arribo fins a l’Ajuntament de Sant Gregori. L’alcalde, en Quim Roca, m’obsequia amb el llibre de Mn. Josep Calzada i Oliveras, “Sant Gregori” (1986). Feia dies que hi anava al darrera. Dóna alguna informació de Constantins, de Calders, de la Pietat...

Amb la secretaria, la Carme Gubau, i amb en Quim parlem una estona d’unes pintures del s. XVII a Cartellà i de les pintures d’en Joan Orihuel a Canet d’Adri.
Vaig a dinar a Can Teixidor del Terme. El tema només pot ser el de l’accident aeri. Parlem de les víctimes conegudes de famílies amigues de Banyoles. La M. Lluïsa Romans, filla d’un bon amic del Pare, neboda de l’escolapi P. Romans, germana d’un company de col·legi...

A la tarda, a la doma, hi ve la mainada del reforç escolar.  Quan acaben, amb els voluntaris, fem una mica de revisió del trimestre. Ens falten voluntaris.
A la missa vespertina d’aquesta diada de l’Anunciació del Senyor hi preguem especialment per les víctimes de l’accident aeri. He fet una convocatòria pel Facebook i pel grup de whastapp i hi participen unes 45 persones.

El grup de voluntàries de l’Oncolliga es reuneix a la doma per preparar el dinar del diumenge 12 d’abril.

dijous, 26 / març / 2015

Al matí venen les confraresses de l’Escombra. Deixen l’església neta i endreçada per aquests dies. Quina sort tenir un equip així. Amb tot, necessiten reforç.

Cap a les 10 surto cap a Girona. Aparco al pati del seminari: crec que no ho havia fet mai. Descarrego tres capses de llibres per la biblioteca. N’hi ha de tota mena. Un company meu deia que, cada 10 anys, buidava tota la seva biblioteca per la senzilla raó que si en 10 anys no havia llegit els llibres que tenia, no els llegiria mai. I si els havia llegit ja, tampoc calia guardar-los.

Baixo fins les oficines del bisbat, a Casa Carles, per regularitzar un expedient matrimonial. I pujo per les escales de la Llebre: 180 escalons.

A l’Arxiu Diocesà, vaig buidant el llibre d’actes de la Comissió d’Art dels anys 1939 – 1943. Aconsegueixo arribar a la meitat. Hi constato l’activitat del pintor Joan Orihuel i Bartra a Canet d’Adri, de l’escultor Manuel Traité i Figueres, d’en Josep Espelta,  en Josep M. Bohigas, ... i moltes imatges dels tallers d’imatgeria seriada d’Olot. Són curiosos alguns advertiments per imatges que es consideren “poc adequades” especialment del Nen Jesús (quan apareix “massa” nuet), de sant Sebastià (per la mateixa raó)...

Mentre estic treballant m’arriba la notícia de que l’accident aeri ha estat intencionat, per voluntat del copilot suïcida Andreas Lubitz de l’avió de Germanwings. Sant Antoni gloriós!

Quan acabo la feina a l’Arxiu, baixo a dinar a la plaça de les Cols. En vaig quedar content i també hi quedo bé avui: col al vi i pollastre a la taronja. I bon servei. Al local hi donen alegria i llum teles pintades d’en Pau Morales que hi ha exposades.

En Josep em comunica la mort d’en Lluís Sureda Huix, de Can Rossinyol de Sant Martí Sapresa, entre Sant Pere Sestronques i Can Padrosa.

Quan acabo, amb en Joan, pujo de nou cap al Seminari i torno cap a Anglès. Vaig a una reunió al col·legi de la Vall dels Àngels per preparar un homenatge a les germanes dominiques. Serà el dissabte 25 d’abril.

Celebro la missa a dos quarts de set. Venen en Quim i en Joan a fer d’escolans. I quan acabem la missa, arriba en Víctor.

Menjo una fruita i vaig cap a Amer. Estan acabant el septenari del Dolors. Seguidament hi ha la celebració de la Penitència. Hi participa molta gent. També em quedo per ajudar una mica a la missa. Abans de marxar saludo a la Mare de Déu dels Dolors i també em saluden diverses persones.

A la doma venen els cantaires per assajar per les misses de Rams i de la Vetlla Pasqual. Tindrem unes celebracions ben animades. Em sento afortunat.

Cap a les onze tocades em fico al llit.

divendres, 27 / març / 2015

A primera hora passo per l’Ajuntament d’Anglès, a Can Cendra, a deixar-hi programes de Setmana Santa.

En Joan ve a donar una ullada a l’hort. Està tot ufanós. En Joan de Ca l’Elisa porta rams de llorer i de Romaní, en Joan Castillo porta palmes verdes i rams d’olivera, en Josep Feliu també porta llor. N’hi haurà per ornamentar el presbiteri i per repartir.  

A la tarda tinc reunió amb les mares dels que fan la Professió de Fe. Una mare portuguesa s’estranya del baix interès religiós que constata a les famílies d’aquí. Es veu que, a Portugal, gairebé tots els nois i noies fan la Professió de Fe i rebem el Crisma (o sigui, la Confirmació).

Al vespre seguim el Camí de Maria, la variant mariana del viacrucis, amb set estacions que commemoren els Dolors de la Mare de Déu. Hi participem cap una quarantena de feligresos i feligreses. Entretant els escolans juguen pels darreres de la sagristia. Els crists i els xiscles retrunyen per tota l’església. La Joana va a posar-hi ordre.



Cap comentari:

Publica un comentari