diumenge, 1 de març de 2015

Febrer acabat, xarxes a la mar

Dissabte, 21 / febrer / 2015

Poc després de la una vaig a la Burés. Hi ha el dinar dels col·laboradors de la fira de Sant Antoni. No arribem a cent persones. Dino al costat de la Dolors i d’en Marcel·lí.

A la tarda vaig a celebrar la missa a Bonmatí. Fa fresca. Al vespre celebro la missa anticipada d’Anglès.


diumenge, 22 / febrer / 2015

La tramuntana bufa fot. Ens haurem de posar pedres a les butxaques.

Celebro les misses del matí amb tranquil·litat. A Sant Martí també imposem la cendra a l’acte penitenciat. Si no ho féssim així, a les parròquies petites no podríem viure mai cerimònies com aquesta.

Vaig a dinar a l’Hostal del Fang. Fresqueja. A la tarda em recloc al meu niu. Acabo la ressenya de la Mare de Déu de la Font per la Revista de Banyoles. Parlo amb algun company i amb algun familiar.  

dilluns, 23 / febrer / 2015

Noto que em ronda un refredat. Passo el matí feinejant pel despatx i preparant la xerrada del dijous a la UdG. També preparo el pla de treball de la tesi i que haig de presentar a la universitat .

Al vespre estic com una sopa. Semblo una de les fonts de Montjuïc.  


Dimarts, 24 / febrer / 2015

El matí preparo la xerrada de dijous a la tarda.

Ens comuniquen la mort de Mn. RAMON ROS I TORRENT. Va néixer a Bonmatí fa 88 anys. Va ser ordenat el 1953 i destinat successivament vicari de la Cellera de Ter, Malgrat de Mar i Sant Josep de Girona. Posteriorment havia estat rector de Segueró i Dosquers, d’Ultramort i Sant Iscle d’Empordà, de Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, Lliurona i Carbonils. Del 1995 al 2005 exercí a la diòcesi de Bilbao. Al tornar a la nostra diòcesi, col·laborà a Sant Pau de Girona i a Santa Maria de Banyoles. Des del 2009 residí a la residència sacerdotal de Girona on ha mort el 23·02·15. Les exèquies s’oficien aquesta tarda a Santa Maria de Vista Alegre de Girona.

Als capellans de primera categoria se’ls oficia les exèquies a Sant Feliu de Girona.

Jo, no el coneixia ni tampoc conec a la família. I  si bé era de Bonmatí, no em serà possible assistir a les exèquies ja que, a la tarda, tinc reunió amb el grup de Vida Creixent i tinc catequesi amb el grup que faig de catequista. L’encomanarem a Déu a les misses d’aquests dies..


Dimecres, 25 / febrer / 2015

S’oficien les exèquies de l’ANICETO MASFERRER HORTA a Sant Martí Sapresa. Morí a Girona el 24·02·15. Havia nascut a Brunyola fa 81 anys. Estava casat amb Antònia Domingo Llistosella i tenen 2 fills i 2 filles.  

Presideixen les exèquies dos capellans de l’Obra, el Dr. Joan Magraner i el Dr. Miquel Masats. Jo faig d’escolà. Quan acabem les exèquies el fill de l’Anicet, professor a la Universitat de València, ens comunica que aquesta setmana també ha mort un germà de l’Anicet, el Germà Hermenegil Masferrer Horta (90 anys) després de 74 anys de vida religiosa amb els Germans de La Salle. Morí el dissabte 21·02·15  a la residència Sant Josep dels Germans de la Salle a Vinyols i els Arcs (Baix Camp).

La casa dels Masferrer Horta es coneix com la Casa del Pla i està situada just a la confluència dels termes parroquials de Brunyola i de Sant Martí Sapresa. Les llegendes diuen que el terme parroquial estava situat sota mateix de l’escó de la llar de la casa. Ves per on!

Quan marxo, m’adono que darrera de l’absis de l’església de Sant Martí hi ha florit ja les violetes.  

Pels locals de la doma ve la mainada del reforç escolar.


dijous, 26 / febrer / 2015

Sembla que el refredat em va rondant però no acaba de sortir. Venen les confraresses de l’escombra per fer neteja a l’església.

Quan he enviat a la impremta el text del suplement, surto cap a Girona. falta un quart per les onze. Aparco a la plaça Josep Pla. Quan surto em trobo amb en Pere. M’ensenya els locals del reforç escolar del Mercadal i em convida a prendre un cafè.

Arribo a l’Arxiu Diocesà cap a les 12 del migdia. Només tindré dues horetes per gratar. Inventario els llibres relacionats amb la meva investigació. I en continuo el buidatge del que vaig començar a fer-ho fa quinze dies. Però el material que hi vaig buidant és valuosíssim. Em sembla que la Teresa Camps estarà contenta.

Vaig a dinar al Boira, amb calma i tranquil·litat. Hi saludo un noi paquistanès que conec de Palafrugell i que hi treballa al bar. Parlem de l’Annita, que li va fer d’àvia i que morí fa un mes. Està plovisquejant.

A quarts de quatre arribo per la zona de Sant Josep / Cartañà. Intento trobar lloc per aparcar. No em queda altra remei que baixar a l’aparcament de les casernes.

Quan arribo al Cartañà, em trobo que s’està omplint l’aula. M’atenen la Nuri i la Dolors. Hi participen unes 35 persones de l’àmbit universitari. Els vaig comentant (des de la perspectiva iconogràfica, iconològica, hagiogràfica, hagiològica)  diversos elements bàsics i emblemàtics del patrimoni religiós (escultura i pintura) de les comarques gironines . Els assistents ho van seguint amb interès, amb algunes intervencions puntuals que en mostraven l’interès.

Una de les assistents és una noia que havia batejat, fa uns 22 anys, a Vilopriu, la filla d’en Joan Maria i de la Lina, de qui també en vaig beneir el matrimoni. El seu oncle, en Xavi, em feia d’escolà. I amb un altre oncle, en Jordi, havíem coincidit al Seminari. Em diu que està acabant la carrera d’història de l’art. m’agrada molt aquesta coincidència.

Quan acabem, l’Àngel Rodríguez em grava una entrevista pel programa “Església Viva” que distribueix el Bisbat de Girona a diverses emissores, també a Ràdio Bonmatí. També en farà un extracte per la revista El Senyal.

Parlem dels llibrets que ha editat el Centre de Pastoral Litúrgica (dintre la col·lecció Sants i Santes). L’un l’ha redactat ell (Sant Mer, el sant amansidor, n. 224).L’altre és el meu (Sant Valentí, la valentia d’estimar, n. 222).

Quan acabem d’una cosa i altre ja són quarts de  vuit. Abans de sortir saludo en Javier, l’argentí que fa de conserge de la casa. I vaig a un super a proveir per uns dies. Arribo a la doma quan ja són gairebé les nou. Home, sweet home!.


divendres, 27 / febrer / 2015

Quan em llevo, noto que estic sense veu, afònic del tot. Estic una bona estona escurant xemeneies i canonades. Surt força brutícia.

 Abans de les nou, surto per anar cap al Baix Empordà. Fa un dia rúfol. A aquesta hora, les carreteres van molt transitades. Potser millor i així evitaré alguna multa per excés de velocitat.

Cap a les 10 arribo a casa de la tieta de Can Pons. Em comenta quatre detalls de la casa. Telefono en Pepe i l’Enric. Venen amb un dels seus cotxes.  Carreguem les bosses i anem tots plegats cap a la residència geriàtrica. Comprenc que la tieta estigui neguitosa.

Amb la directora i la secretària comentem diversos aspectes de l’accés a la casa i signem els contractes. Visitem l’habitació on s’estarà, molt millor il·luminada que la casa on s’estava.

Finalment ens acomiadem, amb el compromís de veure’ns aviat. I vaig a dinar amb en Josep i la Maria.

Entretant, la tramuntana ha anat agafant força i, la meva afonia i el refredat, s’han reforçat. Acabo aviat, pujo al cotxe i cap a Anglès hi falta gent. Alguna ràfega de tramuntana sembla que vol fer enlairar el cotxe.

Veient el meu panorama, suspenc el Consell Parroquial que estava convocat per aquest vespre. Ja neixen dies a Roses!

Al vespre no puc dirigir el viacrucis. Sort que en Pedro ha vingut i ho fa ell molt dignament. Jo em limito a celebrar la missa, amorrat tota l’estona al micro, amb acompanyat de la parafernalia d’esternuts i tos...

Els escolans em van mirant com estranyant de veure’m en aquesta situació. Quan baixen a donar la pau, pugen amb algun caramel que alguna feligresa pietosa em fa arribar. Quan acabem, m’arriben diverses receptes: aigua de farigola, suc de llimona amb mel, aigua d’escarola... el comú denominador que ha d’acompanyar aquestes infusions és un bon raig de conyac. Per tant, sembla clar que el millor serà un bon raig de conyac (el que correspondria a cada infusió recomanada).


I bona nit, i tapa’t. 

Cap comentari:

Publica un comentari