diumenge, 22 de febrer de 2015

Memento, homo, quia pulvis es et in pulverem reverteris!

dissabte, 14 / febrer / 2015

És el dia de sant Valentí: penjo al face la  ressenya i el meu comentari sobre la devoció al sant a Catalunya.  Hi recordo que al nostre país hi va ser venerat ja al s. X de la que  en perduren mostres ben eloqüents. En canvi sant Jordi no va començar a ser venerat fins el s. XIII, quan van retornar d’orient els croats. I de fet, sant Jordi era el patró dels cavallers que és com dir la casta d’aquell temps. Curiosament, el romanticisme de finals del s. XIX va elaborar els seus mites sense analitzar-ne massa els orígens.

Al despatx, preparo les misses dominical d’aquest cap de setmana. Al migdia vaig a Sant Martí. Dino tranquil al pis. Vaig a celebrar a Bonmatí i, a les 8, a Anglès.   


diumenge, 15 / febrer / 2015

Abans de les 8 del matí ja em truquen a la porta. Em venen a trobar uns pares desconsolats. Veurem què caldrà fer.

Després de la missa de les 9, dono un bombó Ferrero Rocher a l’escolà. Li dic que precisament ahir va morir l’inventor d’aquests bombons, Michele Ferrero. L’escolà em contesta que aquest home almenys ha fet una cosa ben feta a la vida.  

Tant a Bonmatí com a Sant Martí i a Anglès, alguns feligresos m’han comentat la meva intervenció al programa DIVENDRES del passat dilluns. Algú em diu que també em va veure fent allioli, el dimarts. I encara vull veure que algú em parlarà que, el dimecres, hi vaig ser estirant la corda. Renoi, si que dóna de si, això.

A la tarda vaig a dinar a Amer, al Sant Marçal.  


dilluns, 16 / febrer / 2015

Amb en Josep, concretem l’hora de les exèquies de la Isabel Badosa Martí de ca l’Aliu. Havia nascut fa 97 anys a la Barroca. Era vídua d’en Joan Hernàndez (que morí el 1996) i els fills són en Miquel, que viu aquí a Anglès,  i la Joana, que viu a Hostalric.   En Joan Hernández treballava a les mines d’Osor i era encarregat del polvorí.

A la tarda vaig fins al tanatori, a la Cellera, per saludar i expressar el meu condol als fills de la Isabel, en Miquel i la Joana. També hi saludo els néts. També passo per la rectoria per comentar amb Mn. Ramon alguns detalls per les exèquies que presidirà ell, demà, a Sant Miquel d’Anglès.



dimarts, 17 / febrer / 2015

A dos quarts de nou surto de la doma. Agafo l’eix (C 25). El cel és un xic clar però es va emboirant. Puc fer tranquil·lament els 125 km fins a Montserrat. Hi arribo poc després d’un quart d’onze.

Com que arribo amb temps, el primer que faig és anar a saludar la Mare de Déu. Es veu molt poca gent per les esplanades i per la basílica. Davant meu hi ha un petit grup d’orientals (japonesos?). Es veu que gairebé tots són catòlics: es senyen bé, petonegen la imatge amb devoció, alguns es queden a pregar a la capella del cambril...

I vaig cap a l’Hotel Abat Cisneros. Pujo fins la sala Abat Josep Deàs, Recordo que aquest il·lustre abat de Montserrat (del 1885  al 1921), nascut a Sant Pol de Mar, havia estat vicari de Banyoles, abans d’entrar a a comunitat benedictina.

A la sala hi ha una trentena de guies turístics. Hi està parlant la Sílvia Aulet. Quan acaba i ens saludem en diu que és d’Amer, neboda del mossèn del santuari del Far.

Després d’esmorzar una mica a peu dret, tots plegats, comença la meva intervenció. Els explico els episodis més destacats de la vida de Jesús i ho acompanyo amb un PowerPoint

A un quart tocat de dues, vaig cap a la porteria de l’abadia. El mateix pare abat, el P. Josep Soler, m’acompanya fins el refetor.

M’asseuen a la taula dels convidats, que queda a la presidència del refetor. Al costat hi tinc Mn. Lluís Bonet, el rector de la Sagrada Família de Barcelona. Des d’on estic assegut, veig el funicular de Sant Joan. Per dinar, ens serveixen un trinxat de verdura, una peça de pollastre amb samfaina i, per postres, una pera. Entretant, el lector va llegint un estudi d’antropologia amb noms enrevessats que no alteren per res al lector i si, en canvi, van dibuixar algun somriure.     

Quan acabem, els convidats (o sigui, Mn. Lluís i jo), amb el P. Lluís Planas,  l’hostatger, anem a fer el cafè (jo, una marialluïsa) a la saleta de l’hostatgeria. Parlem de la Sagrada Família, de l’Enric Monjo, d’en Subirachs...  

El P. Lluís Planas m’indica un racó de l’hostatgeria on podré fer-hi tranquil·lament la migdiada. La calefacció està força alta i no es deixa sentir per res la fred. A primera hora de la tarda, a un quart de quatre, a la porteria hi demano el P. Josep Galobart, l’arxiver. A l’arxiu hi conserven alguns llibres del monestir de Santa Maria d’Amer, especialment dels s XVIII i s. XIX. Miro de trobar alguna informació dels plafons que vaig veure fa un mes. Encara que poca cosa, hi trobo alguna notícia important.

Quan tanquen l’arxiu, passo a saludar el P. Josep Laplana, el director del Museu de Montserrat.  Parlem de l’Enric Monjo i de l’obra del seu taller al Monestir de Montserrat. També em mostra l’exposició de la Jana Sterbak que anem comentant.

Quan surto, l’aire és fred. Encara hi ha neu amuntegada en algun racó. Pujo de nou al cambril a saludar a la Mare de Déu. Ho faig amb calma. Quan surto, vaig cap al cotxe, m’hi entaforo, poso la calefacció alta i baixo de la Muntanya Santa. Poc després de Monistrol de Montserrat, començo a seguir la retransmissió de les vespres des del santuari. I avall que fa baixada.

Poc després de les vuit del vespre arribo a la doma. Deo gratias!  


dimecres, 18 / febrer / 2015

A dos quarts de deu vaig a la capella de l’escola de la Vall dels Àngels, l’escola de les religioses dominiques. Hi tenim una celebració amb els alumnes i els professors per iniciar la Quaresma amb cants (molt ben cantats), amb un powerpoint, comentaris sobre la necessitat d’entrenar-nos per ser millors (i Jesús fent d’entrenador), imposant cendra (de fet ho faig amb fang, que és més efectiu i més entenedor per la mainada), dient plegats el Parenostre...

Quan retorno cap al despatx, el tinc obert per atendre alguna visita. I, cap a la una, surto per anar a dinar a Banyoles. La Carme ha preparat un àpat vegetarià i, per tant, plenament quaresmal.  

M’arriba la carta esborronadora que en Josep Frigola envia des del Níger. No puc deixar de comparar el que diu amb la situació que es va viure aquí el període 1936/1939 i, sobretot, amb la reacció posterior de l’església. Tot és molt diferent, certament, però també hi ha punts de contacte.


dijous, 19 / febrer / 2015

A quarts de dotze surto per anar cap a Amer, a les exèquies d’en Josep Maria Blaquera i Junquera (53a),  germà de la Consol, la responsable de la Confraria de l’Escombra d’Anglès i del grup de Vida Creixent. En Pepe era un noi amb síndrome de Down i l’afectà una pneumònia fulminant. L’església de Santa Maria d’Amer està atapeïda: la família Blanquera és llarga i coneguda. Hi participa una bona colla de gent d’Anglès.

Presideix les exèquies en Jesús. M’agrada veure com altres companys porten una celebració. Quan acabem, saludo de nou en Jesús. També parlo amb en Josep Casademont dels plafons que fa un mes vaig veure. Ja en tinc alguna clau per contextualitzar-los, però encara em falta tenir més elements.

De retorn cap a Anglès, m’aturo al cementiri d’Amer per acompanyar la família en el moment de dipositar el difunt al nínxol corresponent. Diem tots plegats un Parenostre.

Quan acabem, mentre som per allà, em saluda la Teresa Roquer de can Bagó de Riudaura. Tant la família Blanquera, com la família Roquer com jo mateix tenim arrels comunes a Can Fajula de Riudaura, d’on n’era la meva àvia, la mare del meu pare. Es veu que la Teresa coneix els meus germans i també les meves germanes. Per l’altre costat, també saludo el gendre de la Consol, en Siso de Bordils, que és cosí germà d’en Jordi, el marit de la Collell. O sigui que, tant per les arrels com per les branques, hi ha alguna vinculació.

Dino tranquil·lament al pis. I a la tarda, treballo pel despatx.


divendres, 20 / febrer / 2015

Al matí feinejo pel despatx i preparo un xic la conferència que dono el proper dijous a la Universitat de Girona. Em costa trobar el fil.

A les 4 de la tarda, haig de començar a beure un litre i mig d’aigua. Arribo a l’hospital de Santa Caterina poc abans de les cinc.  Gairebé no em puc aguantar. Sort que em fan passar aviat a fer l’escàner de la pròstata, de la bufeta i dels ronyons. Sembla que no hi surt cap problema.

Quan acaben, vaig ràpid al servei. Uf, quin descans. Per caminar una mica, el cotxe l’he deixat davant de la comissaria dels mossos d’esquadra, a uns mil metres de l’hospital . Abans d’arribar-hi, haig d’entrar a un bar, demanar un tallat i tornar-hi. Renoi!

Abans d’arribar a Anglès, encara m’haig d’aturar un parell de vegades més. Sort que a aquesta carretera no hi ha cap noia asseguda a cap cadira.

Al vespre tenim, abans de la missa, tenim el primer viacrucis de la Quaresma. Per cantar, seguim la lletra que ha renovat en Josep Lligades. Alguna vegada m’entrebanco: de fet, també m’entrebancava amb la clàssica.  


Cap comentari:

Publica un comentari